Un caçador va a l’Africa i duu el seu gosset Foxterrier per a no
sentir-se sol.

Un dia, ja a l’Africa, el gosset, perseguint papallones, s'allunya
i s'extravia, començant a vagar tot sol per la selva. En això veu
al lluny que ve una pantera enorme a tota carrera i, al veure que la
pantera se’l vol menjar, pensa ràpid què pot fer.Veu un munt d'ossos
d'un animal mort i es posa a rosegar-los. Quan la
pantera està a punt d'atacar-ho,el gosset diu:"¡Ah!, ¡què bona
estava aquesta pantera que m'acabo de cruspir!!".La pantera l'escolta
i frenant en sec, gira i fuig espaordida pensant: -"¡M’he salvat d’una
bona,gairebé se’m menja a mi també!".

Un mico que caminava grimpat en un arbre proper i que havia vist
i escoltat tota l'escena, surt corrent darrera de la pantera per a
contar-li
com la va enganyar el gosset... Però el gosset ha arribat a escoltar el que
xerra el mico...Després que el mico explica a la pantera la història
que va veure, aquesta, molt enutjada, li diu al mico:"¡Puja a
la meva esquena i busquem al gos .... a veure qui es menja a qui!..."
I surten corrent a tota velocitat a buscar al Foxterrier.

El gosset veu al lluny que ve altra vegada la pantera, ara,
amb el mico traidor damunt... - "¿I ara què faig?...", es pregunta
.. i, en comptes de sortir corrent, es queda assegut donant-los
l'esquena com si no els hagués vist i, quan la pantera està
a punt d'atacar-ho, el gosset diu: - "¡Maleit mico, com tarda!...
fa com mitja hora que el vaig enviar a portar-me una altra
pantera i encara no apareix!..."

Moralitat:
EN ELS MOMENTS DE CRISI, SOLS LA IMAGINACIO ÉS MES IMPORTANT
QUE EL CONEIXEMENT