Un cristià, un musulmà i un jueu estaven parlant del poder de les seves
respectives religions.
El cristià diu:
-Jo sé que la meva religió és vertadera, perquè estàvem passant una sequera
terrible al meu país, la meva família i jo estàvem a punt de morir de fam.
Vaig començar a resar ferventment i llavors va haver un miracle: mentre
sobre tot el camp lluïa un sol que feia espetegar les pedres, sobre el meu
camp queia una pluja torrencial: tot l'entorn era sol i el meu camp era
pluja. Gràcies a això ens vam salvar la meva família i jo mentre tots els
veïns van morir..

Llavors va parlar el musulmà:
-Jo sé que la meva relgió és la veritable, perquè estava al desert i em va
sorprendre una tempesta de sorra. El meu camell i jo estàvem a punt de ser
coberts entre les dunes. Quan ja gairebé no podíem respirar em vaig posar a
resar i llavors es va esdevenir el miracle: tot el desert era pura tempesta
de sorra i a l'entorn del meu camell i de mi hi havia calma total. Gràcies a
això vam poder arribar a un oasi i salvar-nos.

Finalment va parlar el jueu:
-Jo sé que la meva religió és la vertadera, perquè estava fent un passeig al
voltant de casa meva un Dissabte (recorda que els jueus no poden treballar
els Dissabtes) i vaig trobar una bitlletera pel terra, plena a vessar de
diners, però com era Dissabte, no podia ajupir-me a collir-la. Llavors va
succeir el miracle: Tot al meu entorn era Dissabte, però prop de mi i de la
bitlletera no ho era....