Ventafocs i la Fada Padrina II

Ventafocs té ara 75 anys i es troba al final d'una feliç vida amb el seu marit, el Príncep, que ja ha mort. Passa els seus dies en el porxo de la seva casa, asseguda en un balancí, observant el món amb el seu gat Bob sobre els genolls, feliç.

Una bella tarda, del mig d'un núvol, apareix de sobte el Fada Padrina. Ventafocs li pregunta:

- Benvolguda fada padrina, després de tots aquests anys, què fas aquí?

La padrina respon:

- Ventafocs, des de la darrera vegada que ens vam veure, has viscut una vida exemplar. Hi ha res que pugui fer per tu? Algun desig que et pugui concedir?

Ventafocs esta confosa, alegre i vermella d'emoció. Després de pensar un poc, murmura: 'M'agradaria ser immensament rica'.

En un instant, el seu vell balancí es torna d'or. Ventafocs està impressionada. El seu fidel gat Bob se sobresalta, i s'allunya del balancí.

Ventafocs crida: 'Gràcies Padrina!' La Fada Padrina diu: 'No hi ha de que. Què t'agradaria com segon desig?'.

Ventafocs baixa el cap, mira les petjades del temps en el seu cos, i diu: 'M'agradaria ser jove i bella de nou'.

Gairebé instantàniament, ella es troba amb la seva bellesa d'antany. Ventafocs comença llavors a sentir coses de les quals gairebé no es recordava: apassionament, ardor, ... 

La Fada Padrina diu llavors: 'Et queda un últim desig. Que vols?'

Ventafocs mira al seu pobre gat espantat i diu: 'Vull que transformis al meu pobre gat en el més bonic jove'.

Per art de màgia, Bob es transforma en un magnific home, tan bell que els ocells no poden evitar deixar de volar i caure a terra al mirar-lo.

La  Fada Padrina diu: 'Felicitats, Ventafocs. Gaudeix de la teva nova vida'. I se'n va ràpida com un llamp.

Durant uns instants màgics, Ventafocs i Bob es miren tendrament.

Llavors Bob avança cap a ella, la pren entre els seus musculosos braços i li murmura càlidament a cau d'orella: 'Que et penedeixes d'haver-me fet castrar?.