Un home de Barcelona s'ha mort i va a l'infern.
A l'entrada l'hi pregunten d'on és.
Tot sorprès respon que és espanyol, perquè és votant del PP,
i pregunta per què l'hi demanen.
Llavors descobreix que hi ha un infern per a cada país, veu que
hi ha un infern francès, també un infern basc, un infern gallec...
i, davant la possibilitat de poder triar, insinua que també és català...
El dimoniet de l'oficina d'informació, exasperat, li diu que
a veure si s'aclareix per saber on ha d'entrar,
i ell aprofita per a tafanejar de cara a poder triar la millor opció.
Va primer a l'infern català i pregunta:
Què et fan aquí?
Aquí primer et posen a la cadira elèctrica durant una hora, després
et fiquen al llit en un llit ple de claus durant una altra hora,
i la resta del dia ve diable català i et pega una mar de fuetades.
Al nostre personatge no li va agradar gens i se'n va anar a veure
en què consistien els altres inferns.
Tant al gallec com al basc i a la resta dels inferns de les distintes
nacions
feien el mateix;
Llavors, veu que a l'infern espanyol hi ha una fila plena de gent
esperant per entrar.
Intrigat, pregunta a l'últim de la fila:
Què és el que et fan aquí?
Aquí primer et posen a la cadira elèctrica durant una hora, després
et fiquen al llit en un llit ple de claus durant una altra hora,
i la resta del dia ve diable espanyol i et pega una mar de fuetades.
Però això és exactament igual als altres inferns!,
per què aquí hi ha tanta gent volent entrar?
Perquè mai hi ha llum i la cadira elèctrica no serveix,
els claus del llit els hi van robar
i el diable ve, signa i se'n va.
Vivaappanya, conyo!!!