Hotel d'una capital de província. Tarda d'hivern. Plou mansament
sobre els carrers deserts.

El nostre heroi, després d'haver comprovat que no hi ha futbol en la tele,
que el fil musical no funciona i d'haver esgotat el moble-bar, bada fullejant

la Bíblia que hi ha sobre la tauleta de nit. Sembla animar-se
i despenja el telèfon.

- Recepció?

- Bona tarda, senyoreta. Tenen horari de trens?

- Doncs no, ho sento!

- No importa, gràcies. Per cert, quina veu tan agradable té vostè! Em
pregunto a quina hora acaba el seu torn...

El nostre heroi, fent ús de totes les seves habilitats, convenç a la telefonista
perquè es prengui una copa en la seva habitació.

La telefonista puja i naturalment acaben en el llit.

Mentre gaudeixen de la segona cigarreta després de l'acte, la telefonista,
amb ulls riallers diu:

- Qui m'anava a dir a mi que avui anava a acabar aquí al llit
amb tu...! Si tot just ens coneixem...

- Doncs jo ho sabia. Respon el nostre heroi.

- Que ho sabies! I com?

- Molt senzill: està escrit en la Bíblia.

- En la Bíblia?. Què em dius! En quin capítol? En quin verset?

- No, no, aquí en la contraportada, escrit a bolígraf:

LA TELEFONISTA CARDA !!!