MOLT BÓ, MOLT BÓ !!!!!!!!!




--- En ACUDITS@yahoogroups.com, "Sam" <sam_belluga@y...> escribió:
> En Manuel és un vellet que té 95 anys i viu en un asil geriàtric.
>
> Totes les nits havent sopat, s'aïlla en un sector apartat del
> jardí.
>
> Una nit, Na María, de 87 anys, se li apropa. Comencen a xerrar i
> ell li diu a ella:
>
> - "¿Saps que és el que més enyoro dels meus temps passats?"
>
> - "¿Què?"
>
> - "¡el SEXE!"
>
> Na María exclama:
>
> - "¡Vell verd, però si no se't aixeca, ni encara que t'apuntés
> amb una pistola al teu cap!"
>
> - "Ja ho sé" va dir En Manuel, "però m'encantaria que una dona me
> la sostingués, encara que només fora per una estona"
>
> - "Bé, puc ajudar-te" va dir Na María; i unint el gest a la
> paraula, li baixa la cremallera, li treu suaument el membre i la
> hi manté en el palmell de la mà.
>
> Acorden trobar-se secretament en el jardí cada nit, on
> s'asseurien a xerrar una estona i na María la hi sostindria per
> una estona. Una nit, no obstant això, en Manelot no va aparèixer
> en el lloc convingut. Alarmada, la María va començar a buscar-lo
> per tots costats per a assegurar-se que estigués bé.
>
> Va Acabar per trobar-lo assegut a la vora de la piscina, al
> costat de la Paquita, una dolça velleta de 85 anys, qui estava
> sostenint-se-la.
>
> Furiosa, María el va increpar:
>
> - "Aquests homes, tots són iguals fins en la vellesa. ¿Què té la
> Paquita que jo no tingui?"
>
> En Manuel va somriure feliç i li va contestar:
>
> -"Parkinson..."