MAIL DIVÍ
Un matrimoni decideix anar a passar un cap de setmana a la platja, al
emateix hotel on van passar la lluna de mel 20 anys endarrere.
Però a última hora, a causa de problemes de treball, la dona no podia
absentar-se el dia previst, així que van decidir que el marit volaria el
Dijous, i la dona ho faria a l'endemà.
L'home va arribar sense novetat i una vegada allotjat en l'hotel, va veure
que a l'habitació havia un ordinador amb connexió a Internet, així que va
decidir
enviar un correu electrònic a la seva dona. No obstant això, va equivocar
una lletra a l'escriure l'adreça, i va enviar el missatge sense adonar-se de
l'error.
A Sevilla, una vídua acabava d'arribar del funeral del seu marit, que
havia mort sobtadament a causa de un atac al cor. La vídua
va comprovar el seu correu electrònic esperant veure missatges de parents i
amics, al llegir el primer es va desmaiar.
El fill a l'entrar en l'habitació, va trobar a la seva mare al terre sense
coneixement als peus de l'ordinador, a la pantalla del qual es podia llegir:
A : La meva estimada esposa
Assumpte : He arribat bé
Probablement et sorprengui rebre notícies meves per aquesta via, ara
tenen ordinadors aquí i pots enviar missatges als teus éssers estimats.
Acabo d'arribar i he comprovat que tot està preparat per a quan
arribis tu, demà Divendres. Tinc moltes ganes de veure't.
Espero que el teu viatge sigui tan tranquil i relaxat com ho ha estat el
meu.
*PD: No portis molta roba, fa una calor tremenda aquí baix!"
Una criada que acaba d'arribar a la ciutat des d'un poblet
de la Garrotxa, treballa en una casa molt elegant de la Bonanova.
El primer dia de treball recollia ampolles de cava,
copes trencades, roba íntima, etc. donat que la senyora
havia tingut una festa la nit anterior, fins que troba un
preservatiu; la noia esglaiada exclama:
- Senyora, què és això?
- No t'espantis, noia... Ai!, que potser al teu poble no fan l'amor?
- Si senyora, però no fins que se'ns cau la pelleringa...!
Georgetown
The problem de Spain con the basque terrorism not begining con the
gouvernement of Francisco Franco, por cierto caudillo de España por la
gracia de God. Nonononó, my friends, nada más lejos de la reality.
In fact,
the problem con basque terrorism begining de begining very antes,
cuando
in alliance con los rojos separatistas, obligaron a Spain, una
grande y
libre, a denfending la patria in the gloryus levantamiento del 18
july of
1936.
The basque people are very, very, very bad people, amigos, pero
very,
very, very bad. And, de relation entre basque terrorist y Al Quaida,
did
not begin with the 11-M Crisis, cuando the basques y the moors, osea
los
moros, destroid Atocha station in Madrid, sino que begining hace un
porrón
de years, cuando los moors infieles invaded Spain, to the early 8th
century,
año arriba o abajo.
And, en efecto, when los moors estos invaded Spain, Don Pelayo,
begining
de begining the Reconquista, por la gloria de Dios. And in franco-
spanish
antiterrorist alliance, Charles Magnus, más conocido como,
Carlomagno,
antecessor of Charles Pasqua, becoming kill the moors. Carlomagno
kill a
saco de moors, with Roldán, no el sociata ladrón ése que caba de to
exit
of prison, not confunding please. I speak del Roldán de la espada
Durandall.
Pues eso, que when Carlomagno and Roldán coming to kill de moors, the
basque terrorist hicieron atentading-trampa en Roncesvalles.
And no acabó ahí la cosing, sino que the Banu Qasi family, que eran
moors y
ciertamente antecessors of Bin Laden, to have relations with the
premier
rey from basques, Iñigo Aritza, antecessor of Juan José Ibarretxe,
sin
duda.
Y desde entonces, basque terrorist and islamic terrorist es todo
uno, como
queda demostriting en atentading de Madrid, y en missiling que ETA
shopping
a Al Quaida en Afganistán. It is demostreiting olso, that basque
people
baja al moro to fumar hashish, y que les interesa to much the
conflict in
Palestina, in Sahara, in Kabilia, y olso les gusta to muchto go a la
Alhambra de Granada, donde the moor Boabdil lloró like a woman lo
que did
not defender like a man de pelo en pecho.
Y this is de history, amigos, que not cunfunding you with basque or
islamic
propaganda, because they are very bad people, amigos, como my friend
Del
Burgo va a demostraiting in the parlamentary commission in
the Congress.
Vivaspaña!
Toma 1
magistral lesson para la clase de november.
Chema
___________________________________________
AQUESTA HISTÒRIA ÉS FICTÍCIA, TOT SEMBLANÇA AMB LA REALITAT ÉS PURA
COINCIDÈNCIA......
[ i una meeeerda! ]
Hola.
Vinc a explicar-vos una cosa humiliant sobre la meva persona: Sóc
informàtic.
Com ho escolten informàtic, i és una cosa de la que m'han fet
avergonyir-me.
Abans quan un deia, "sóc informàtic", la gent callava al teu costat,
es notava l'admiració, anem que et tractaven com si caguessis Nocilla.
Ara dius sóc informàtic, i et diuen "i que acadèmia has anat?". No
foti senyora! una mica de respecte que sóc un enginyer.
La veritat és que no seria la primera vegada que escolto "però com
sou els informàtics, si l'ordinador ho fa tot!".
D'acord, ens heu enxampat, pensàvem mantenir-ho en secret mes temps,
però és cert, el vostre PC's i els programes van aparèixer del no-res
i evolucionen ells solets. Una vegada vaig conectar un PC a un
portàtil, i en nou mesos havia sorgit una grabadora de DVD, i el seu
avi és un Amstram que s'ho va montar amb el tocadiscos!
De debò coneixen alguna professió menys valorada que la d'informàtic?
És com si el teu treball no valgués gens:
- Pepe, vina'm a arreglar-me l'ordinador, que no et costa gens!,
Em cago...
Vaig anar a la fleca del meu amic Joan a veure si això era en totes
les professions, i li vaig dir :
- "Joan dóna'm una barra de pa" , i quan surto em diu:
- "Escolta, que no me la vas a pagar?"
- "Però cony Joan, no fotis, que a tu no et costa gens"
- "Però tu ets imbècil?
- "No. informàtic!"
I les mares. Ay les mares! Qui els explica que consisteix el teu
treball?
L'altre dia vaig anar a veure-la i em va dir:
- "Fill, mira'm a veure el telèfon que es va caure l'altre dia i no
dóna línia"
- "Mare, si vols t'ho duc al tècnic"
- "Però fill... Tu no ets informàtic!
Sense mes quan vaig a casa dels pares de la meva nòvia, he d'estar
mirant torradores i televisions que no funcionen bé, jo crec que
pensen:
- "Cal vigilar a la nena per que el noi amb que està no sap gens
d'informàtica, igual trafica amb drogues!".
La veritat que el pitjor és quan et trobes un amic pel carrer, i et
diu:
- "Cony Pepe, que l'ordinador que em vas comprar fa 10 anys, se m'ha
quedat antiquat, eh, a veure si prestem mes atenció, que jo no puc
llençar el diners"
- "OK, la propera vegada intentaré que la informàtica no avanci fins
a que et moris!
Però aquest almenys sap que el seu PC s'ha quedat antiquat; la
setmana passada, em van demanar que li posés aun, l'última targeta
acceleradora 3D, en el seu 486, quan li vaig dir que no es podia em
va dir:
- "Ah, entenc, però me la podries posar de tota manera"
- "Es clar, i després baixo al garatge i et poso el reactor d'un avió
en el SEAT panda, Si sóc informàtic!"
En fi, faci'm cas, i realitzin un ofici que sigui respectable, com
concursant de Gran Hermano, i a gaudir de la vida.
Per favor... la pròxima vegada que li vulguis demanar "un favor" a
un/a informàtic/a pensa que pot ser que estigui EN EL SEU TEMPS
LLIURE i no li ve de gust TREBALLAR GRATUITAMENT... o t'arreglen el
cotxe, la tv o l'ascensor gratis?
Això si... com es foti el PC la culpa és de l'informàtic... no del
mal ús de l'usuari.
Quan tinguis un dia d'aquells que penses "odio la meva feina!" fes el
següent:
Tornant a casa, para en una farmàcia i dirigeix-te a la prestatgeria
dels termòmetres. Has de comprar un termòmetre rectal Johnson & Johnson.
Assegura't d'agafar aquest model i aquesta marca.
Quan arribis a casa, tanca en clau i despenja el telèfon perquè ningú et
destorbi.
Posa't roba còmoda, com ara una bata, una camisa de dormir o un pijama
Agafa el paquet, obre'l i treu-ne el termòmetre. Deixa'l a la tauleta de
nit, agafa el prospecte i llegeix-lo. Amb lletra petita, hi trobaràs la
frase: "La calidad de cada termómetro rectal de Johnson & Johnson ha
sido verificada personalmente"
Ara tanca els ulls i repeteix en veu alta cinc vegades com a
mínim:"Estic molt content/a de no treballar a control de qualitat de
Johnson & Johnson!!"
I recorda-ho: sempre hi ha algú que està pitjor que tu.
--
Correu d'emergència
oriol(a)yahoo.com
--
Oriol Rigola i Díaz
<oriol(a)rigola.net>
---···---···---···---
http://www.rigola.net
---···---···---···---
MSN: origola(a)hotmail.com
Y!: origola
ICQ-UIN: 5459244
Un vidu
Un home entra a una funerària i diu amb tristesa:
-Necessito que organitzin els funerals de la meva dona.
L'encarregat respon:
-No és possible. Recordo perfectament que fa deu anys vam enterrar la seva
esposa.
Mig plorant, el client diu:
-Sí, però em vaig tornar a casar.
El de la funerària li dona una palmada a l'esquena i diu:
-¡Ah, felicitats!...
Distints noms per a un dels actes més importants en la vida de tot home.
Fins ara, hom creia que sempre són motivades per un desig sexual impossible de satisfer en parella. Però el prestigiós autor AxirMaxim, juntament amb algun dels seus col·laboradors d'Universitat,han arribat a diferenciar múltiples diferències en la motivació d'aquests actes que tantes satisfaccions ens han donat.
Heus ací aquesta perla de saviesa.
1. La palla viciosa: És la palla per excel·lència, la qual fins a ara es creia l'única. És aquella que et fas simplement perquè estàs sortit i punt. Té una variant coneguda com la palla dedicada, i és aquella que et fas quan veus una tia que et posa com una moto i te la piques pensant en ella, abans que el record s'evapori de la teva ment.
2. La palla ociosa: És aquella que et fas sense cap tipus de motivació sexual, simplement perquè t'avorreixes i no tens res més per fer. És la que es dóna en aquestes llargues tardes d'estiu, quan estàs de vacances i els teus col·legues no poden quedar fins a les nou i encara són les set i no saps com matar el temps fins a que arribi l'hora. Si el nivell d'avorriment és molt alt, pot derivar en la palla experimental, que és quan et dóna per fer xorrades com pelar-te-la amb la mà esquerra, untada en crema o amb la mà freda.
3. La palla valeriana: La qual et fas en moments d'estrès buscant no la satisfacció sexual (que mai ve malament), sinó la relaxació posterior. És el que sols fer el dia abans d'un examen que duus agafat amb pinces.
4. La palla valium o somnífer: Són les quatre del matí a l'estiu, no et quedes dormit per res del món, i demà t'has d'aixecar a les vuit... Doncs això, una palla i en cinc minuts estàs roncant. Existeix una variant anomenada palla gelocatil, que te la fas perquè et fa mal el cap, amb la intenció de calmar-lo.
5. La palla higiènica: Per estranyes circumstàncies de la vida, duus una larga temporada d'inapetencia sexual i fa temps que no buides les pilotes. Es fa imprescindible en moments així donar-li al morter per a evitar les molèsties i incomoditats d'explicar pol·luciones nocturnes.
6. La palla celebrativa: Has conegut a una noia bonica, i finalment has triomfat... amb dos collons, quan arribes a casa te la peles per a celebrar el clau.
7. La palla sorpressiva: Estàs en el tigre tan tranquil, et notes una mica rar, mires cap avall... !Ondia! ?I això? T'adónes que estàs trempat i no saps per què. Doncs bé, ja que hi estem, caldrà aprofitar-lo...
8. La palla McAulay: Te la fas simplement perquè estàs "Sol a casa".
9. La palla preparativa: Has quedat amb una bufona senyoreta que servirà que
donis volada a les teves més baixes passions, però no vols quedar malament... ¿què millor que una bona palla per a evitar desagradables caigudes
del sistema de forma precoç? Existeix un subtipus conegut com palla preventiva,
i és aquella que et fas quan has de parlar en públic i no vols quedar malament
10. La palla rutinària: Doncs bé, perquè sempre te la peles els divendres a les set i mitja o el dissabte havent dinat, per a no perdre els bons costums...
11. La palla repte: és aquella que et fas simplement per com queda dé bé conceptualment haver-se-la fet. Dos subtipus: Per quantitat ("he d'arribar a la setena sense parar", sol desaparèixer amb la pubertat) i per localització també conegut com palla estendard (en llocs rars, com en classe, o en la sagristia...)
12. La palla innovadora: La primera. Té un no-se-què de misteri, de no saber què ha de passar... finalment t'obre les portes d'un món nou,però és una llàstima que només ocorre una vegada en la vida.
13. La palla Messengera: Aquella que realitzes o comets en plena xerrada de msn. Com ningú et veu, mentre els altres parlen, tu et toques.
Com podem veure, la masturbació és una mica més complexa d'allò que a priori sembla. Recordem, per a finalitzar, aquesta gran perla de la saviesa popular: "Adolescència és l'etapa de la vida d'un home en la qual encara creu que la masturbació és quelcom transitori".
http://msncatala.tk/
La campanya MSN en català ja te domini propi, molt curt i fàcil de
recordar, Apunta't a la campanya i pasa l'adreça als teus amics, no
pot ser més sencill ;) entre tots ho podem aconseguir.
http://msncatala.tk
També disposem de banners i logos que apuntan a la campanya. Més
informació a http://grupcatalans.tk
Gràcies
Un home s'asseu en un tren enfront d'una voluptuosa rossa, que duu
una petita minifaldilla posada. Encara que no ho volia, no va ser capaç de
retirar la seva
mirada de les seves cuixes, i com no era d'esperar-se s'adóna de
que la noia camina sense roba interior.
La rossa s'adóna que el la mira alllí, i li diu:
Vostè m'està mirant la vagina, oi que si?
Si, Disculpi -respon l'home, després de llevar la seva mirada.
Està bé, no m'amoïni -respon la dona- és molt talentosa, miri això, faré
que la meva vagina li llenci un petó.
Increiblemente, la vagina contreu els seus llavis i li llença un petó amb
so inclòs. L'home, totalment sorprès, pregunta quina altra cosa
pot fer?.
Puc tambe fer que li faci una aclucada, com tancar un ull, diu la dona.
L'home mira sorprès com la vagina li fa una aclucada com d'ull (i dóna un
parell de
parpellades).
Vingui i segui al meu costat. - suggereix la dona, ja entrada en calor!
L'home s'asseu al costat d'ella i la rossa li pregunta:
?Vol ficar un parell de dits per allí?
Paralitzat de sorpresa, l'home respon: !!
!!!NO FOTIS!!!, que també xiula la cabrona!!!!!!
El peu mira per cap dalt i veu que el penis l'estava mirant, llavors li
pregunta. Com estàs?
Com els alls, sempre penjat cap baix, i a tu com et tracta?
Excel·lent fixa't que pels matins perquè no toqui el sòl fred em posa unes
chancletas, quan es banya em renta molt bé per entre tots els meus ditets,
després m'asseca molt bé, em posa pólvores i cremetes, després el mitjonet i
la sabata.
Després anem a caminar tot el dia, i a la nit; quan tot em fa mal, em fica
en aigüeta calenta, em fa un massatget amb crema, i em deixa descansar
durant tota la nit.
-I a tu com et tracta?
-A tu et fa tot això? amb mi és un fill de puta!!!.T'explico:
Pels matins no fa més que tocar-me i em diu:
"Au va germà, para ja !"
Després em fica tot tranquil dins el calçotet i vaig amb un mal de cap tot
el dia. Ah!, però això sí, a la nit vol que estigui ben ferm, però el pitjor
de tot és cada vegada que anem a la cova, no saps com em fot la seva
indecisió!!
Quina cova?, Quina indecisió?
-Home!!. Si m'encabeix en la cova, on tot just a prou feines hi entro, em
fica, em treu, em fica, em treu, em fica...
-I llavors que passa?
-Cony, Que vols que passi? em MAREJO, VOMITO i em DESMAIO!!!
Ventafocs té ara 75 anys i es troba al final d'una feliç vida amb el seu marit, el Príncep, que ja ha mort. Passa els seus dies en el porxo de la seva casa, asseguda en un balancí, observant el món amb el seu gat Bob sobre els genolls, feliç.
Una bella tarda, del mig d'un núvol, apareix de sobte el Fada Padrina. Ventafocs li pregunta:
- Benvolguda fada padrina, després de tots aquests anys, què fas aquí?
La padrina respon:
- Ventafocs, des de la darrera vegada que ens vam veure, has viscut una vida exemplar. Hi ha res que pugui fer per tu? Algun desig que et pugui concedir?
Ventafocs esta confosa, alegre i vermella d'emoció. Després de pensar un poc, murmura: 'M'agradaria ser immensament rica'.
En un instant, el seu vell balancí es torna d'or. Ventafocs està impressionada. El seu fidel gat Bob se sobresalta, i s'allunya del balancí.
Ventafocs crida: 'Gràcies Padrina!' La Fada Padrina diu: 'No hi ha de que. Què t'agradaria com segon desig?'.
Ventafocs baixa el cap, mira les petjades del temps en el seu cos, i diu: 'M'agradaria ser jove i bella de nou'.
Gairebé instantàniament, ella es troba amb la seva bellesa d'antany. Ventafocs comença llavors a sentir coses de les quals gairebé no es recordava: apassionament, ardor, ...
La Fada Padrina diu llavors: 'Et queda un últim desig. Que vols?'
Ventafocs mira al seu pobre gat espantat i diu: 'Vull que transformis al meu pobre gat en el més bonic jove'.
Per art de màgia, Bob es transforma en un magnific home, tan bell que els ocells no poden evitar deixar de volar i caure a terra al mirar-lo.
La Fada Padrina diu: 'Felicitats, Ventafocs. Gaudeix de la teva nova vida'. I se'n va ràpida com un llamp.
Durant uns instants màgics, Ventafocs i Bob es miren tendrament.
Llavors Bob avança cap a ella, la pren entre els seus musculosos braços i li murmura càlidament a cau d'orella: 'Que et penedeixes d'haver-me fet castrar?.
Actualment el govern dels xarnegos està molt emprenyat per la
celebració dels 300 anys de l'ocupació de Gibraltar pels anglesos,
però, em penso que s'equivoquen d'enemic.
En plena guerra de Successió a l'any de gràcia 1703, una esquadra
Anglo-Catalano-Neerlandesa, comandada per l'almirall Rooke, va
atacar Gibraltar.
Les tropes de desembarcament gairebé en la seva totalitat eren
catalanes. El comandant del desembarcament de les tropes (avui en
diríem infanteria de marina), com no podia ser d'altra manera, era
un general català, el general Sebastià Mulet.
Mulet va prendre el penyal en nom de l'Arxiduc Carles, però en la
pau d'Utrech (1713) va ser donat pel mateix Felip V als anglesos.
O sigui que potser els xarnegos podrien negociar la devolució del
penyal amb els catalans, verdaders conqueridors de la roca.
El general Mulet va morir, precisament l'onze de Setembre de 1714,
defensant amb heroïsme Barcelona i té un carrer dedicat a Barcelona.
Va des l' Avgda. Príncep d'Astúries fins el carrer Saragossa. El
més curiós de tot és que durant el franquisme aquest carrer es va
mantenir amb el mateix nom. Els xarnegos son tant ignorants que no
devien saber de qui es tractava.
Una parella sevillana acudeix a la consulta d'un terapeuta
sexual.
Sense més preàmbuls el cavaller li diu:
- "Doctor, podria vostè observar-nos mentre tenim un coit?"
El metge queda un poc atònit, però accepta.
Quan la parella acaba, el doctor els diu:
-"No hi ha res de dolent en la forma com vostès fan
el coit" i els cobra 7.000.
Això va succeir diverses setmanes seguides. La parella feia una
cita, arribava, tenien un coit sense problemes, pagaven al doctor i
sortien.
Finalment el doctor els pregunta:
- "Perdonin, Què és exactament el que vostès
estan buscant?"
L'home li diu:
-"Molt fàcil, ella està casada i no podem anar a la seva casa.
Jo estic casat i tampoc podem anar a la meva casa,
l'hotel Los Lebreros em cobra 20.000,
el Macarena 17.000, l'Alfonso XIII 40.000,
aquí ho fem per 7.000 i ADESLAS em cobreix el 80 %.
Llibre "Volem els papers. La lluita per la repatriació dels "Papers de Salamanca"" Comissió de la Dignitat
La lluita per la repatriació dels "Papers de Salamanca". Llibre col·lectiu i molt complet sobre la lluita pel retorn dels "Papers de Salamanca" a partir de les aportacions d'historiadors, arxivers i membres de la Comissió de la Dignitat. La primera part explica com es van produir els espolis de particulars i d'entitats per part dels franquistes durant els anys 1938 i 1939. La segona part descriu els intents per recuperar els papers entre 1978 i el 2002 i, sobretot, les activitats de la Comissió de la Dignitat fins avui, il·lustrades amb força fotografíes.
El llibre s'acaba amb la relació de suports rebuts: els catedràtics de més de 220 universitats d'arreu del món, les institucions, les entitats i els organismes.
"La retenció dels papers catalans a l'arxiu de Salamanca no tan sols és un crim contra la història, sinó un insult a les víctimes del feixisme. Dono tot el meu suport als que s'esforçen per aconseguir el seu feliç retorn als arxius catalans, d'on mai no haurien d'haver sortit". Noam Chomsky, catedràtic del MIT.
El podeu demanar per correu a aquesta adreça al preu de EUR10 + despeses tramesa.
Un metge jove és destinat a un poblet. Després de diverses setmanes allà i davant de l'absència de noies de bon veure, l'home li pregunta a un veí:
-Escolti, aquí quan tenen ganes de fer l'amor, què carai fan?
El veí contesta: -Doncs nosaltres baixem al riu i agafem la burra, que sempre és allà.
Al metge la idea no l'entusiasma, però quan ja han passat unes setmanes ja no pot més i decideix baixar a buscar la burra un diumenge, tot pensant que ningú el veuria per allà.
Però quan arriba es troba una dotzena de veïns fent cua.
-Home doctor, vingui, vingui i passi, vostè primer.
-No, si jo venia a...
-Vinga, passi, passi.
Tots el deixen passar primer, ell es col·loca darrere de la burra, s'abaixa els pantalonsi comença a donar-li com un boig. Passats uns minuts, se li apropa un dels veïns i li diu:
-Escolti doctor, si no li importa, no ens cansi gaire la burr, que la necessitem per creuar el riu. Ja sap, per anar al puticlub.
Ara que han volgut dividir el català en dos o tres idiomes és un bon
moment per no haver d’aprendre espanyol i optar directament
pel “manyo” o aragonès:
-Què bonica que sou vos, senyoreta!
¡Corderaaaá...!
-¡Està grassoneta aquella jove1
¡Maaaá, que ternascaaaaá...!
-¡Tia bona!
¡Moza reciaaaá!
-Hosti, quin contratemps!
¡Cagüenlá!
-Cambrer, si us plau!
¡Sshhishh cooooó!
El cambrer no ve:
¡Cooooó...!
-Resulta que és una cambrer:
¡Quiaaaá...!
-¡Deixa’m en pau!
¡A que tescacho la caeza...!
-Posa-m’hi molt de sucre, al cafè.
¡Échamel café en lazucarero!
-Enceneu el llum, si us plau!
¡Chá la luz, quió!
-A que et pego una cleca!
¡A que techun viaje!
-T’estàs passant amb el menjar.
¡Chica, andevaaássss!
-Es un curiós.
¡Mia ques alcagüete!
-No ho he entés be.
¿Mandeeeé?
-¿Em permets passar, si us plau?
¡Chataun laooo! Cagüen diez.
-Ho tenies al costat i no ho has vist.
¡Aaaaay, si hubiá sido una almóndigaaa...!
-Ara si que l’hem feta bona!
¡Andanda ahora, andanda!
-Tinc gana...
¡Ahura me jalaba un flan de pozal!
-Em cau prou bé aquest capellà!
Demonio cura, ¡miá ques majico!
-Au vinga, recolliu que marxarem.
¡Ala maños, replegar toó y pa casa!
Un Gerent està amb un paquet de fulles enfront de la trituradora de papers.
Se'l veu desconcertat, mira per una banda, mira per l'altra.
En això passa un empleat i molt amablement li diu:
- L'ajudo?
El Gerent, agraït, contesta:
- Molt amable, sembla ser que se m'ha quedat gran la tecnologia.
L'empleat, molt diligent, pren el paquet de papers, els col·loca en una ranura, i s'escolta el so dels papers quan es fan xixines. L'empleat li diu al Gerent:
- Veu que fàcil?
i el Gerent pregunta:
- I per on surten les còpies?
Moralitat: No et fiquis on no t'han cridat si no saps de què es tracta, o pregunta primer abans d'embolicar-t'hi. Un sempre vol endevinar allò que creu que el cap espera.
Cal entrar dins la pàgina del grup de yahoo i en la pestanya de xat:
http://es.groups.yahoo.com/group/ACUDITS/chat
però és molt improbable trobar-hi algú perquè seria molta coincidencia que
dels 84 que som
(ni ha molts més que llegeixen a la web però no pertanyen al grup, és a dir,
no ho reben per correu)
n'hi hagués dos o tres que entressin al xat el mateix dia a la mateixa
hora.
Es per aquesta raó que diem que si algú hi vol entrar que ho faci els dijous
a les 22 hores, d'aquesta manera és més fàcil coincidir.
Però tot i així mai no hi ha ningú. Haurien de quedar dos o tres i anunciar
que hi seran segur tal dia a tal hora. Seria la unica manera de trobar-nos
al xat. Si hi vas tu sol tindras la mateixa afluència que que l'anunci del
dijous a la nit, pero si quedeu fix dos o tres al menys si no hi entra ningú
més al menys ja sereu els dos o tres.
Diuen que mai no hi ha catalans als xats, que a diferència d'altres paisos,
els xats catalans son un desert. Potser és veritat...?
----- Original Message -----
From: "gustavomleon" <gustavomleon@...>
To: <ACUDITS@yahoogroups.com>
Sent: Thursday, September 09, 2004 8:13 PM
Subject: [ACUDITS] no entenc com funciona el xat....?
Nomès volia preguntar-vos com funcionava el xat, ja que fa un temps
que us vaig descobrir i un dia que em puc conectar a l'hora que
quedeu al xat va i no em funciona!!, te collons la cosa!, je!.
Ale, Salut! a tot el grup d'acudits desde Quèbec, Canada.
p.d. com no trobo l'opciò de escrit en catala el poso la de chino
simplificado, que poder es la que mes si apropa....
:-) :D :-D :oD :-)))))) ;-D >;-> %-) :#) :-DDD
====================================================
Acudits en CATALA i preferentment en TEXT sense HTML.
Difon el grup, com + serem + riurem.
Llegeix els ACUDITS ANTERIORS a:
http://groups.yahoo.com/group/ACUDITS/messages
1-Apunta't a la web: http://groups.yahoo.com/group/ACUDITS/
o escriu a: ACUDITS-subscribe@yahoogroups.com
2-Envia els acudits a: ACUDITS@yahoogroups.com
3-Si no vols rebre res escriu a: ACUDITS-nomail@yahoogroups.com
4-Si sols vols rebre RESUMS escriu a: ACUDITS-digest@yahoogroups.com
5-X tornar a rebre e-mails escriu a: ACUDITS-normal@yahoogroups.com
6-Si vols esborrar-te del tot " a: ACUDITS-unsubscribe@yahoogroups.com
====================================================
C|:-= *<:o) 69:-) :-)-: :-O<==8 (oYo) (_#_) :-|:-|
Enlaces a Yahoo! Grupos
ACUDITS-unsubscribe@yahoogroups.comhttp://es.docs.yahoo.com/info/utos.html
Nomès volia preguntar-vos com funcionava el xat, ja que fa un temps
que us vaig descobrir i un dia que em puc conectar a l'hora que
quedeu al xat va i no em funciona!!, te collons la cosa!, je!.
Ale, Salut! a tot el grup d'acudits desde Quèbec, Canada.
p.d. com no trobo l'opciò de escrit en catala el poso la de chino
simplificado, que poder es la que mes si apropa....
Hi ha una poma al terre perquè s'ha caigut de l'arbre, de la pomera, i totes
les altres pomes se n'hi enfoten: ha, ha, ha, ha!!!
I ella mira cap amunt i exclama:
De què us rieu...? IMMADURES !!!!
Hola
Soy un joven estudiante de masajes en Barcelona.
Realizo masajes muy baratos a domicilio, por Barcelona y
alrededores...
Personas interesadas escribidme un email a :
spanishboy1com@...
Muchas gracias
Domi
Un executivo envia un fax a la seva esposa:
"Estimada esposa: Comprendràs que ara que tens 54 any jo tinc certes
necessitats que tu ja no pots satisfer. Soc molt feliç amb tu, et considero
una esposa meravellosa i sincerament, espero que no et sentis ferida o ofesa
al saver que quan rebis aquest fax jo estaré fent sexe a l'Hotel Ritz amb
Vanessa, que te 18 anys.
No obstant arribaré a casa abans de mitjanit.
Quan l'home torna a casa es troba una nota damunt la taula de saló que diu:
Estimat espós: He rebut el teu fax i t'agraeixo l'avís. Aprofito
l'oportunitat per a recordar-te ue tu també tens 54 anys. Al mateix temps,
et comunico que quan llegeixis aquest missatge estaré donant-me una
revolcada amb Mike, el meu professor de tenis, que també te 18 anys.
Com a més de ser un empresari d'èxit, ets licenciat en Matemàtiques, podràs
comprendre fàcilment que estem en les mateixes circumstàncies,
però... amb una petita diferència:
"18 entra mes vegades en 54, que 54 en 18 ".....
Per tant, no m'esperis aquesta nit, arribaré demà.
Rep un petó de la teva esposa que veritablement en compren.
Un cristià, un musulmà i un jueu estaven parlant del poder de les seves
respectives religions.
El cristià diu:
-Jo sé que la meva religió és vertadera, perquè estàvem passant una sequera
terrible al meu país, la meva família i jo estàvem a punt de morir de fam.
Vaig començar a resar ferventment i llavors va haver un miracle: mentre
sobre tot el camp lluïa un sol que feia espetegar les pedres, sobre el meu
camp queia una pluja torrencial: tot l'entorn era sol i el meu camp era
pluja. Gràcies a això ens vam salvar la meva família i jo mentre tots els
veïns van morir..
Llavors va parlar el musulmà:
-Jo sé que la meva relgió és la veritable, perquè estava al desert i em va
sorprendre una tempesta de sorra. El meu camell i jo estàvem a punt de ser
coberts entre les dunes. Quan ja gairebé no podíem respirar em vaig posar a
resar i llavors es va esdevenir el miracle: tot el desert era pura tempesta
de sorra i a l'entorn del meu camell i de mi hi havia calma total. Gràcies a
això vam poder arribar a un oasi i salvar-nos.
Finalment va parlar el jueu:
-Jo sé que la meva religió és la vertadera, perquè estava fent un passeig al
voltant de casa meva un Dissabte (recorda que els jueus no poden treballar
els Dissabtes) i vaig trobar una bitlletera pel terra, plena a vessar de
diners, però com era Dissabte, no podia ajupir-me a collir-la. Llavors va
succeir el miracle: Tot al meu entorn era Dissabte, però prop de mi i de la
bitlletera no ho era....
A la sala d'un consultori veterinari es troben dos gossos.
Un d'ells, un formós i gegant pastor alemany, i l'altre, un doberman
igualment gran i formós.
El pastor li pregunta al doberman:
-Escolta, per què estàs aquí?
-Es que m'hauran de sacrificar...
-Ai, pobret! I per què?
-El cas és que li vaig mossegar la maneta al bebé del meu amo...
-...però això no és motiu... no et poden perdonar?
-El que passa és que la bebé només té tres mesos i gairebé li vaig arrencar
la ma...
-Ai, merda! I per què vas fer una cosa així?
-No ho sé, estava gelós i vaig sentir com una provocació...Però, digue'm, i
tu que per què estàs aquí?
-Be, això meu també ha estat una provocació. M'estava banyant amb la meva
mastressa, ella es va ajupir per a recollir el sabó i no em vaig poder
aguantar, vaig anar pel darrere, la vaig subjectar amb les meves potes i
trempant com estava l'hi vaig clavar ben endins.
-Hòstia, què fort !, segur que a tu també et porten a sacrificar!!
- Nooooooooooooo, a mi m'han portat a retallar-me les ungletes....
En Jordi se'n va anar de vacances amb gran part de la seva família, fins i tot la seva sogra, a Europa i a l'Orient Mitjà. A meitat de la gira, quan estaven visitant Jerusalem, va tenir la mala sort que la seva sogra morís.
Ja amb el certificat de defunció a la mà, va anar al Consolat del seu país per tal d'iniciar els tràmits de repatriació de les restes.
El primer que va fer el cònsul va ser advertir en Jordi:
- Miri senyor, les despeses de repatriació són bastant cares i complicades.
La taxa per aquest servei li costarà, més o menys, uns $25.000 dòlars. El que la gent acostuma a fer en aquests casos és no repatriar el cos i enterrar-lo aquí en el cementiri local, on les despeses no arriben ni a $100 dòlars.
En Jordi s'ho va pensar un moment i després va respondre:
- Li agraeixo l'oferta senyor cònsul, però no em preocupa el que em pugui costar. Prefereixo dur les restes de la meva sogra cap al meu país.
- Vostè deu haver estimat molt la senyora, ja que és considerable, la diferència de preu que hi ha entre $100 dòlars i $25.000.
- No, no... què va... - contestà en Jordi- el que passa és que conec un cas de fa molts anys en què algú va morir per aquí a Jerusalem i va ressuscitar el tercer dia, i jo, definitivament, no estic disposat a córrer aquest risc !!!
Un amic li comenta a un altre:
- Ahir vaig fer l'amor a la dona tan bé, que el sant crist de damunt del
llit es va posar a aplaudir.
-Això no és res, quan jo faig l'amor amb la meva, el quadre de l'últim sopar
fa onades.
Als 85 anys un Joan un xic xaruc es casa amb la Maria,
una xicota preciosa de 25.
Tenint present que el seu marit es tan vell, per tal
d'evitar el risc d'esgotar-lo excessivament, la Maria
decideix que la nit de noces dormirant en habitacions
diferents.
Acabada la festa, Maria es prepara per anar al llit, i
per sentir l'esperat "toc-toc" a la porta.
El "toc-toc" arriba, la porta s'obre i allà hi tenim
un xicot de 85 anys, llest per entrar en acció! Tot va
molt bé i en acabar en Joan es retira a la seva
habitació i la Joana comença a dormir-se.
Al cap d'uns minuts, sona altre cop el "toc-toc" a la
porta i allà hi tenim altre cop en Joan, apunt per un
xic més de marxa. Una mica sorpresa, la Joana li diu
que endavant i altre cop s'ho passen d'allò més bé
tots dos. Quan acaben, en Joan li fa un petó de bona
nit i se'n torna al seu dormitori.
Però als cinc minuts, novament se sent el "toc-toc" i,
altre cop, hi tenim en Joan, fresc com un jovenet de
25 anys i preparat per repetir la jugada. I un cop més
s'ho passen bomba.
Quan en Joan s'aixeca per anar-se'n, la Maria li diu:
"Estic realment sorpresa, Joan. Havia estat amb homes
amb un terç de la teva edat que tot just aguantaven
fer l'amor una vegada. Ets un amant increïble!"
Amb la mirada atordida, en Joan es gira cap a la
Maria: "COM?? Vols dir que ja havia estat aquí abans?"
En el temps dels samurais, hi havia un Emperador
poderós. Aquest Emperador necessitava un nou cap dels
seus samurais. I així va fer-ho saber per tot el seu
regne i més enllà.
Al cap d'un any, tan sols s'hi presentaren tres
persones: un samurai japonès, un samurai xinès i un
samurai jueu. L'Emperador va dir-li al samurai japonès
d'acostar-s'hi i demostrar-li perquè creia que podia
ser el cap dels seus samurais.
El samurai japonès obrí una capseta petita de la qual
en sortí una mosca... FIUUUUUUUUUUUUIT!, volà l'espasa
del samurai japonès, més ràpida que la vista, i la
mosca caigué a terra, partida en dues!
"Impressionant", va dir l'Emperador.
Llavors manà el samurai xinès que vingués i li
demostrés perquè creia que ell podia ser el cap dels
seus samurais. El samurai xinès obrí una capseta
petita de la qual en sortí una mosca...
FIUUUUUUUUUUUUIT!,
llambrejà només un segon l'espasa del samurai xinès, i
la mosca caigué a terra, partida en quatre! "Renoi",
exclamà l'Emperador.
Llavors manà el samurai jueu que s'apropés i li
demostrés perquè pensava que podia esdevenir el cap
dels seus samurais. "Si el truquet de la mosca ha
funcionat amb els altres dos...", pensà el samurai
jueu. Així doncs, el samurai jueu obrí una capseta
petita, de la qual en sortí una mosca...
FIUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUIT!, l'espasa del samurai
provocà una ventada en tot el saló, però quan tot
s'acabà la mosca continuava fent zum-zum, voleiant per
l'aire.
"I doncs?", preguntà disgustat l'Emperador.
"Mira-la de prop", respongué el samurai jueu: "L'he
circumcidada".
Aquell divorci amb la dona acusada d'aventures
increïbles prometia ser
sensacional.
Quan li va tocar testificar, va fer una actuació
reeixidíssima, donant
una imatge prou convincent de dona absolutament
entregada, fidel i
sacrificada.
Arribat el torn de les preguntes de l'advocat del
marit, aquest li
digué: "És cert que la nit del 12 de juny, en plena
tempesta ventosa,
va practicar el coit amb un cert nan de circ damunt el
manillar d'una
moto que corria bambolejant per un camp privat de golf
a més de 150
km/h?"
La dona empal·lidí, però mantingué admirablement la
compostura. La
seva veu tenia una innocència gairebé serena quan
respongué: "Em
podria repetir la data?"
=====
Joan Josep
puigbord@...
______________________________________________
Yahoo! lanza su nueva tecnología de búsquedas
¿te atreves a comparar?
http://busquedas.yahoo.es
Sin conexión 
Enviar mensaje
