Día luminosoLa pesca amb palangres mata cada any unes 20.000 tortugues

La pesca amb palangres mata cada any unes 20.000 tortugues

Amics de la Terra, amb el suport de Sa Nostra, lidera un projecte
conservacionista

MARIBEL CRESPI

La presència de tortugues marines (Caretta caretta) a l'entorn de les Illes
Balears és ben coneguda a través de la tradició profundament arrelada en els
pobladors de les Illes Balears de capturar aquests animals per al seu
consum. En llocs com Formentera, la importància que tenien abans les
tortugues com a font de carn fresca era tal que en algunes cases es
construïen corrals per a tortugues. La captura de tortugues marines per al
seu consum és una activitat en desús, a causa de la seva protecció i al
canvi dels hàbits de vida a les illes.

l Amenaça.

En les dues últimes dècades ha canviat molt la situació de l'espècie.
Actualment, la població de tortugues bova en les aigües de la Mediterrània
occidental està greument amenaçada a causa de la pesca amb palangre flotant.
Els estudis realitzats sobre l'impacte d'aquest art de pesca, han determinat
que la flota espanyola que es dedica a aquesta activitat en les aigües de la
Mediterrània, captura anualment entre 15.000 i 25.000 tortugues. A aquesta
xifra caldria afegir les captures que realitzen les flotes japonesa,
italiana, francesa i d'altres països.

Les tortugues capturades són alliberades de nou amb un ham d'uns deu
centímetres clavat en el seu interior i diversos metros de llinya. El
resultat és la mort cada any de milers de tortugues marines a la
Mediterrània, moltes de les quals arriben ferides o mortes a les costes de
les Illes Balears. Malgrat la gravetat de la situació, fins a la data no s'
ha pres cap iniciativa per pal·liar aquest greu impacte des de cap
administració a causa de la complexitat social del problema, la qual cosa
amenaça seriosament el futur de l'espècie.

Les aigües situades al sud de l'Illa de Formentera destaquen per l'elevada
concentració de tortugues marines, especialment al final de l'hivern i a la
primavera. A més, és en aquesta àrea on es produeix el major índex de
captures per part de la flota palangrera. Per això, Formentera constitueix
una zona de prioritària importància per a l'estudi i conservació de l'
espècie.

En aquest marc, l'associació Amics de la Terra de Balears va presentar l'any
2001 a la Convocatòria d'Ajuts per a Projectes de Conservació de la
Biodiversitat de la Fundació Sa Nostra un projecte d'estudi i conservació de
la tortuga marina en les aigües de Formentera. El projecte, que va ser
subvencionat amb 9.000 euros, pretenia aportar informació sobre la
procedència de les tortugues marines que composen la població balear, i
intentava desenvolupar un nou sistema d'exclusió de tortugues que en un
futur ajudi a evitar la captura d'aquests rèptils marins en els hams dels
palangres flotants.

Cal tenir en compte que a la Mediterrània occidental no hi ha colònies
reproductores de tortugues boves. Les colònies més pròximes són les situades
a les costes de Grècia, Turquia i costes de Líbia. Durant un any, el grup de
treball d'Amics de la Terra ha realitzat sortides a mar obert al sud de l'
illa de Formentera per capturar tortugues a qui se les extreia una mostra de
sang. La part principal de l'ajuda concedida per la Fundació Sa Nostra ha
estat dirigida a costejar la complexa i costosa anàlisi del codi genètic de
cada mostra de sang.

l Col·laboració.

Aquesta nova tècnica permet conèixer on ha nascut cada tortuga capturada,
atenent als patrons genètics que té cada població.
Les anàlisis es realitzen en col·laboració amb el Grup de Mamífers Marins de
la Universitat de Barcelona i el centre de recuperació Vellmarí de
Formentera.

Un llarg trajecte abans de trobar la mort

Sorprenentment, els resultats conclosos fins a la data confirmen que els
exemplars estudiats procedixen, en la seva majoria, de les colònies de cria
situades a l'altre costat de l'oceà Atlàntic (Florida, Carolina nord i sud,
Mèxic...).

Les dades obtengudes apunten que la població balear està composta en la seva
majoria per tortugues americanes i no per tortugues de la Mediterrània
oriental. Les tortugues viatgen des de l'altre costat de l'Atlàntic
associades al corrent del Golf de Mèxic, no en va aquests rèptils marins són
experts navegants de deriva.
Quan passen prop de l'Estret de Gibraltar, s'endinsen en el Mediterrani
espantats pel corrent entrant d'aigua atlàntica a la conca mediterrània.
Queda per saber, per què acudixen les tortugues marines a aquesta aigua tan
lluny de les seues colònies reproductores i durant quant de temps romanen
entorn a les Illes Balears?.
Com resultat del projecte s'ha confeccionat un prototip de sistema d'
exclusió de tortugues marines. Aquest prototip ha estat el resultat de l'
estudi detallat i anàlisi de la manera en què es produeix l'enganxall de les
tortugues amb els hams i la forma com es capturen les preses d'interès
comercial (peix espasa, tonyines, etcètera). El dispositiu, batejat com
Sistema d'Exclusió de Tortugues per a Palangre (SET) pretén evitar o almenys
minimitzar l'índex de tortugues enganxades. El disseny que suposa una petita
modificació de l'art, ha estat concebut perquè, en cas de produir-se l'
enganxall, no es vegin afectades parts vitals de l'animal, facilitant la
seva recuperació.

El dispositiu en aquest moment és experimental i precisa d'una fase de prova
a bord de barcos palangrers durant el 2003, per a verificar la seva eficàcia
i analitzar les possibles variacio