Vamos a ver Oier:
empiezo a responderte por el final:
> Asko egoten naiz ni Aragoi aldetik, ikasketa motiboengaitik. Nahi
badozu, geratuko gara egunen baten eta aurrez aurre egingo dogu
berba. Bai?
Bizkaitarra al zara? Momentu honetan Bartzelonan nago ikastera joan
nintzen eta orain han lan egiten ari naiz. Baina bai zurekin geratea
gustatuko litzaidake, hitz egiteagatik baita euskera praktitatu ere.
Oraindik zure hitzkuntza ikasten ari naiz baita nirea ere (aragoiera).
Y ahora vamos al tema:
Tienes tantos motivos para cachondearte como para no hacerlo. Una
cosa puede ser tu opinión acerca de un primer contacto con algo que
desconocías y reaccionar como los habitantes de la caverna de Platón.
Pero antes de juzgar hay que conocer. ¿Crees realmente que
llevaríamos desde 1996 currándonos algo falso? ¿Con qué fin?
Como aragoneses somos conscientes que la recuperación del guask, no
sólo es imposible sinó contraproducente. Bastantes problemas tenemos
en el Alto-Aragón en el reconocimiento oficial del aragonés como para
reivindicar un Aragón cuadrilíngüe.
Sin embargo nos parece injusto el trato que se le ha dado al guask.
Por un lado los que lo han conocido lo han tratado como una jerga o
patués de montaña burlándose de él (y suponemos que de sus
hablantes), y por otro los que no lo conocen y lo descubren, como es
tu caso, se cachondean. Sinceramente no me parece correcto.
Las citas que me pides te las voy a pasar, ahora mismo estoy en el
trabajo y no las tengo a mano. Espero poderte pasar alguna más. Ahora
mismo de memoria te puedo citar:
J. Corominas: Estudis de toponímia catalana y Estudio sobre el habla
pallaresa.
M. Pidal: Orígenes del castellano y Estudios sobre las hablas de
Navarra.
G. Millardet: Recueil de textes des anciens dialectes landais y
Linguistique et dialectologie romanes.
Donde encontrarás citas una supuesta lengua románica de sintaxis
vasca en el pirineo. De hecho Joan Corominas dice textualmente que en
el siglo VIII convivían en el Pallars el éuscaro y una lengua
románica de fonética vasca.
El guask no tiene ningún parentesco con el éuscaro, como mucho tuvo
contacto y un fuerte sustrato, pero esto no emparenta para nada a
ambas lenguas. El guask es una lengua románica. Lo único que tienen
en común es parte de la sintaxis. El éuscaro es ergativo mientras que
el guask es activo, el verbo éuscaro puede coincidir con el nor, el
nori y el nork, mientras que el verbo guask coincide con el
nominativo, el acusativo, el dativo y los complementos
circunstanciales. Y, aparte de algunos préstamos o léxico residual
prerromano, la mayoria de su léxico es románico, bien por evolución
patrimonial del latín, bien a base de aragonesismos y gasconismos
(aparte de castellanismos y galicismos como es de suponer).
Si lees un texto en guask no encontrarás ningún parecido con el
euskera a primera vista, ni con ningún otro romance. Sin embargo
tiene una sintaxis claramente prerromana (es decir protovasca) y un
léxico mayoritariamente románico.
Compara: nik hiri liburua ematen didak
con: jo tibi libeara donan tatile
En éuscaro el verbo sólo coincide con el nor, el nori y el nork. En
guask, además, concuerda con los circunstanciales:
compara: nik hiri etxean liburua ematen didak (el aux. sigue siendo
didak)
con: jo tibi etxearen libeara donan tatilebi (el aux. ha pasado de
ser tatile a tatilebi)
otro ejemplo: hirekin hitz egin nahi diat
[puede significar que quiero hablar contigo sólo por hablar, o puede
significar que quiero hablar contigo de algo en concreto.]
El guask distingue:
tekun prala uolen tau (quiero hablar contigo [sólo hablar])
tekun pralane uolen tau (quiero hablar contigo [sobre algo en
concreto])
tekun pralanebi uolen tau (quiero hablar contigo [sobre algo en
concreto en algún lugar concreto])
compara con el aragonés: "quiero fablar", "quiero fablar-ne"
y "quiero fablar-ne-bi".
Estos ejemplos te los he puesto para que veas que el guask no es
identificable con el éuscaro y ha pasado completamente por alto a
aquellos romáticos que reivindicaban una Vasconia desde el Pallars
hasta Burdeos)
Sobre la canción Kattalin:
No tiene nada que ver la canción "Mendias mendias" o "Aqueras
montañas" con "Kattalin".
Así que pueda te voy a pasar en formato midi cada una de ellas y
verás que no se parecen en nada, y menos "kalinka". Es que, vaya, no
encuentro ningún parecido en las melodías. Soy músico y tengo una
especial predilección por el folclore pirenaico, el cual, repito es
común desde Euskal Herria hasta Catalunya pasando por Occitania y el
Alto Aragón. Pero la música de Kattalin y de Mendias mendias no se
parecen en nada, almenos para mi oído. En cambio si que te puedo
decir que la del Olentzero, o la de San Fermín, o la gascona y la
guask de Carnaval tienen exactamente la misma música.
La canción Kattalin que canta Oskorri es una traducción de una
canción estadounidense de Barker Bradford (1885). De esta canción he
encontrado, a parte de la versión vasca (que ayer pedí a mi irakasle
zure mezuagatik), una versión en catalán y otra en esperanto.
Espero poderte dar más información al respecto si realmente estás
interesado, si lo que pretendes es cachondearte de nuestra labor no
voy a perder más el tiempo.
Me despido y a continuación te paso la canción Kattalin en diferentes
versiones que he hallado y al final el original en inglés.
Agur bero bat eta zurekin geratu hitz egiteagatik baita zu esagutzeko
ere espero dut.
Ondo ibili
Iban
-------------------------------------------------------------------
Ene maite Kattalin
Etxe txiki txukun baten
zure aitetamekin
zinen bizi, zintzo bizi
ene maite Kattalin.
Ene maite, ene maite,
ene maite Kattalin
sekulako ta betiko
galdu zaitut Kattalin.
Baina eder zinen zinez
zine-izar bat bezin,
ile gorri baita zorri
zuk bazenun Kattalin.
Ene maite...
Ibaiera zinen joaten
zure ahate beltzekin,
goiz batean, bat-batean,
ito zinen Kattalin.
Ene maite...
Hilerrian bada lore
euzki lili, krabelin
zu zaituzte badut uste
ongarritzat Kattalin.
Ene maite...
En catalán:
CARA BONICA
Fradinets de la muntanya
si no ho feu ja ho faré jo
de posar la mà a la ploma
per dictar-ne una cançó.
Ai, adéu, cara bonica,
quin colors de rosa tens;
al qui té color de rosa,
no li manquen pretendents.
D'un fradí i d'una fradina
que tots dos són d'un mateix temps,
ell la troba tota sola
el matí de Sant Mateu.
Que plorava i derramava
llàgrimes de sentiment
doncs per què, cara bonica,
plores tan amargament?
Ai, del pare i de la mare
que no volen que ens casem.
No ploris, cara bonica,
que aviat ens casarem.
Anirem a Barcelona
on ningú no hi coneixem;
tu podràs fer de minyona
i jo de mosso de peu.
Dels diners de la soldada
gran botiga en pararem,
de pinyons i d'avellanes
també d'arròs i fideus.
Dels diners dels nostres guanys
una casa ens comprarem.
Una casa amb set finestres,
de balcons ja n'hi farem.
En esperanto:
Klementin' (Clementine)
En kaverno en kanjono
Laborante je la min',
Estis patro, vere mastro,
De filino Klementin'.
Mia kara, mia kara,
Mia kara, Klementin',
Vi perdiĝis nun ĉiame,
Bedaŭrinde Klementin'.
Elefante tre gracia
Delikata pezulin'.
Pakaĵkesto, taŭga vesto
Por pied' de Klementin'.
Anasidojn al la akvo,
Ŝi kondukis laŭ rutin',
Falis glite kaj subite
Subakviĝis Klementin'.
La vezikoj el la buŝo
Bobelsone tiris sin.
Mi kuraĝas, sed ne naĝas,
Tiel dronis Klementin'.
Ŝia patro velkis tage
Ĉar li tiel perdis ŝin.
Li deziris kaj li iris
Esti apud Klementin'.
En la sonĝoj ŝi aspektas
Tre ampleksa marvirin'.
Faras geston, kissugeston
Sed "Ne dankon, Klementin'".
Al mi mankis dolorige
Al mi mankis Klementin',
Ŝin forgesas, mi konfesas
Pro la kisoj de fratin'.
Original en inglés de Barker Bradford, 1885
In the centre of a golden valley,
Dwellt a maiden all divine,
A pretty creature a miner's daughter
And her name was Clementine.
Refrain:
Oh my darling, oh my darling,
My darling Clementine,
You are lost for me forever,
Dreadful sorry, Clementine.
Her noble father was the forman
Of ev'ry valued mine,
And ev'ry miner and ranchman
Was a brother to Clementine.
The foreman miner, an old forty niner,
In dreams and thoughts sublime,
Lived in comfort with his daughter,
His pretty child Clementine.
When far away, he would often pray
That in his sunny clime
No harm might overtake her,
His favorite nugget, Clementine.
When the day was done and the setting sun
Its rays they ceased to shine,
Homeward came the brawney miner
To caress his Clementine.
None was nearer, none was dearer,
Since the days of forty-nine
When, in youth, he had another
Who was then his Clementine.
She led her ducks down to the river,
The weather it was fine,
Stubbed her toe against a sliver,
Fell into the raging brine.
He heard her calling: father,
Her voice was like a chime,
But alas he was no swimmer,
So he lost his Clementine.
In a cavern, in a canyon,
Excavating for a mine,
Dwelt a miner, forty-niner,
And his daughter Clementine.
Refrain:
Oh my darling, oh my darling,
Oh my darling Clementine
You are lost and gone forever,
Dreadful sorry, Clementine.
2. Light she was, and like a fairy,
And her shoes were number nine,
Herring boxes without topses,
Sandals were for Clementine.
3. Walking lightly as a fairy,
Though her shoes were number nine,
Sometimes tripping, lightly skipping,
Lovely girl, my Clementine.
4. Drove she ducklings to the water
Ev'ry morning just at nine,
Hit her foot against a splinter,
Fell into the foaming brine.
5. Ruby lips above the water,
Blowing bubbles soft and fine,
But alas, I was no swimmer,
Neither was my Clementine.
6. In a churchyard near the canyon,
Where the myrtle doth entwine,
There grow rosies and some posies,
Fertilized by Clementine.
7. Then, the miner, forty-niner,
Soon began to fret and pine,
Thought he oughter join his daughter,
So he's now with Clementine.
8. I'm so lonely, lost without her,
Wish I'd had a fishing line,
Which I might have cast about her,
Might have saved my Clementine.
9. In my dreams she still doth haunt me,
Robed in garments soaked with brine,
Then she rises from the waters,
And I kiss my Clementine.
10. Listen fellers, heed the warning
Of this tragic tale of mine,
Artificial respiration
Could have saved my Clementine.
11. How I missed her, how I missed her,
How I missed my Clementine,
Til I kissed her little sister,
And forgot my Clementine.