>Doncs si , no hi ha dubte que estaria preocupat , però el desencadenant va
ser el - bravo ! - que va cridar algú del public. Penso que va ser de molt
> mala educació,en tot concert hi ha una part per escoltar i una part per
aplaudir i cridar el que vulguis. Cal dir que sempre i han el tìpics que va
a
>xerrar o s`aixecan a buscar la cerveza inclús durant els passatges més
suaus.
>Una mica de Liceu si-us-plau.

Al Liceu no hi ha una barra de bar a deu metres de l'escenari :-) (que
consti que jo no em vaig aixecar cap cop). A mi, el que més em va fotre als
passatges acústics, més que els crits o aplaudiments puntuals (que al cap i
a la fi formen part del show, com a part de la interacció artista-públic) és
el so dels cambrers recollint gots i ampolles sense cap mirament, ves per
on.

De totes maneres no crec que el teclista es derrumbés per un "bravo", no
recordo haver sentit cap en aquell passatge (cosa que no vol dir que ningú
ho digués, si tu ho dius suposo que ho sentiries) i sí un seguit d'acords
errats en la modulació (de fet no va encertar ni un, i n'hi ha sis
exactament), com ja vaig comentar. Crec que això sí que pot minar un músic i
no un "bravo" del públic, la seva reacció no va ser de desconcentració
(hagués comès una altra cagada i prou, potser) si no d'autèntic pànic
paralitzant... i abans de començar la intro ja se li va veure insegur. És
curiós, sense poder dir-ho categòricament perquè no sóc pianista, no crec
que la intro de Firth of Fifth sigui precisamente la cúspide de la
dificultat tècnica al piano, crec que qualsevol pianista clàssic amb la
carrera acabada t'ho ha de tocar sense massa dificultats, sincerament (que
em corrorobi o desmenteixi qui ho sàpigue del cert). Ara, de vegades la
responsabilitat et pot jugar una mala passada perquè saps que tot el públic
coneix la intro nota per nota i et trobes "solo ante el peligro".