Supongo que hablarán del que, según tengo entendido, fue el primer videoclip
de la historia... ¿alguien sabe cuál es? (+ trivia tardío-veraniega :-) )
Salut
   -----Mensaje original-----
   De: Jose Antonio Aranda [mailto:joseaaranda@...]
   Enviado el: martes, 02 de septiembre de 2003 14:38
   Para: CosesNostres@yahoogroups.com
   Asunto: [CosesNostres] Sputnik


   El proximo lunes 08.09.2003, el programa Sputnik emite un especial
   dedicado a la historia del videoclip.

   Seguramente no haya demasiada mucisa progresiva, pero creo que puede
   ser interesante.

   Saludos a todos

   Jose Antonio


         Publicidad


   La utilización de Yahoo! Grupos está sujeta a su aceptación de las
Condiciones del servicio así como de la Política de privacidad.



[Se han eliminado los trozos de este mensaje que no contenían texto]

El proximo lunes 08.09.2003, el programa Sputnik emite un especial
dedicado a la historia del videoclip.

Seguramente no haya demasiada mucisa progresiva, pero creo que puede
ser interesante.

Saludos a todos

Jose Antonio

para gustos...
>
> Me baso en la siguiente tabla, la que utilizamos en la LCDM:
>
> 0 : Evitese perder el tiempo (Absolutamente insoportable)
> 1 : Nefasto (Carece de interés)
> 2 : Muy malo (Muy poco material aprovechable)
> 3 : Malo (Falla por demasiados sitios)
> 4 : Flojo (No reune los mínimos necesarios)
> 5 : Aceptable o Suficiente (No está mal)
> 6 : Bueno
> 7 : Muy Bueno (Recomendable)
> 8 : Sobresaliente (Gran disco, destaca)
> 9 : Imprescindible (No puede faltar)
> 10 : Obra maestra

Creo que menos de Muy bueno es injusto, pero para mí es
Imprescindible. Obra Maestra, que decía Jordi sí que me parece
excesivo. Pero eso va a gustos. Para mí Going sería un 7 y Drama un 5-
6, mira tú por donde.

De acuerdo totalmente con Pep y con Pedro.
El Red pot agradar-te o no, Jordi, però no crec que sigui just dir que està
sobrevalorat (ja hi som ;-) ) quan gairebé tothom opina que és una obra
mestra. "Starless" és una lliçó en tots, tots els sentits.
Ah, i d'acord també amb en Xavier Tarragó. Precissament fa pocs dies vaig
redescobrir lo bo que és l'Islands :-)
Cierto, Pedro; Jeff Berlin. Lapsus por mi parte.
Del tema fotos de PFM tinc males notícies, les vaig fer amb una càmera
digital - que o bé no és gran cosa o bé jo no sé utilitzar en condicions de
foscor - i van quedar com el cul. En el millor dels casos es veu un grup
tocant però no es distingeix si són la PFM o la Banda Trapera del Río.
Intentaré que algú amb una mica més d'idea de Photoshop que jo faci alguna
cosa, o miraré de demanar-li a un amic que en va fer algunes més a veure si
a ell li han sortit millor.
Salut
   -----Mensaje original-----
   De: thewinkler74 [mailto:pedrocampillo@...]
   Enviado el: martes, 02 de septiembre de 2003 11:14
   Para: CosesNostres@yahoogroups.com
   Asunto: [CosesNostres] RE: Sobrevalorats i Tormato


   --- En CosesNostres@yahoogroups.com, pespasa@a... escribió:
   >
   > Hola, Jordi!
   >
   > Des del meu punt de vista, el Red és -juntament amb
   l'InTheCourt....- dels

   A la cançó Starless esta una de les DEFINICIONS, de ROCK PROGRESSIU.
   Escolta el solo de guitarra: Fripp comença amb dues notes, 2,
   repetitives. Fixa't bé on arriva sense trencar l'esquema inicial,
   totes les progressions que fa aquest si que es pot dir OBRA MESTRE.
   Mès encara si tenim en conta que es un disc pòstum, KC ja s'havia
   disolt quant va sortir.

   Com album, afegiria el Starless and Bible Black (usualment
   infravalorat davant del Larks Tongues... lleugerament sobrevalora,
   parlant unicament des de la perspectiva musical. Si tenim en conta
   les perspectives historiques, que nosaltres per la nostra edat, no
   vam viure - teniem 10 anys com a màxim- el Larks Tongues va trencar
   molt mès, clar). Jo tambè possari el Islands però des de un punt de
   vista absolutament personal.


   > una suficient melodicitat que les sustenti, aquests sí que
   posseeixen

   Soposo que et refereixes a algunes cançons the In the
   Wake+Lizard+Earthbound i em passa absolutament el mateix

   > Amb l'Octopus sí que estic d'acord amb tu, Jordi... Me'l va deixar
   l'Àngels

   Aprofito per dir la meva. He estat fent els famosos deures i, si bé
   ja no el tinc atravessat, continuo opinant basicament el mateix que
   tu. M'agradaria matissar: Li reconec la dificultat, però no m'acava
   de fer el pes.

   La dificultat que li reconec ve de els diversitats d'estils e
   instrumentació (on inclueixo les armonies vocals) que té amb només 5
   musics.

   No em fa el pes per diversos motius: 1. Historics: hem de tindre em
   conte que quan sort aquest disc, ja estaven al carrer aquests 3 discs
   de KC i, a sobre: el Tarkus, el Trilogy i el Brain Salad Surgery (a
   sobre del H to He, who am the only one i el Pawn Hearts). Veig molt
   mes risc en tots aquests discos que en aquest pop i moltes coses
   d'aquest disc em donen una sensació de deja vu bastant grossa (el só
   del bateria es sembla al de Peter Giles i Ian Wallace sospitosament).
   2. En KC i E,L&P (no parlo de Yes que son diferents ) la virtuositat
   es la mateixa o bastant superior. Quasi tot el que sento em recorda a
   ells. 3. Armonics: potser les seves armonies tenen molt de mèrit,
   però no es la meva tassa de té, que dirien els anglessos.

   Temes: El meu preferit es The Boys in the Band, el mes
   sinfoprogressiu, però em sembla juny dels millors E,L&P. La balada
   Think of me with kindness em sembla deliciosa però em recorda
   vagament al Cadence and Cascade.

   De la resta, m'agraden coses sueltes, de tota manera quan toquen
   instruments classics de corda es nota massa que no son experts, o
   potser sí que ho son però el só que treuen es brut i no m'agrada. Per
   exemple, el interval de corda que sembla medieval de la segona peça,
   es molt maco, però no m'acava de entusiasmar la interpretació. Els
   fans diren que ho fan per imitar el só medieval ¿no?

   El só jazzistic i sincopat que apareix molt sovint es, com ja he dit,
   massa semblant a KC, dels discos que menys m'agraden. Aixì que no
   m'agrada ni pel só ni per la novetat.

   Vinga, ja podeu treure totes les fogueres que volgueu. Però penseu
   que tots els que em cremeu teniu coses pitjors de que avergonyeu-vos.

   Salutacions

   Pedro


         Publicidad


   La utilización de Yahoo! Grupos está sujeta a su aceptación de las
Condiciones del servicio así como de la Política de privacidad.



[Se han eliminado los trozos de este mensaje que no contenían texto]

pedrocampillo@y...> escribió:
> Los has hecho bien, pero creo que demasiado estricto con tus
> puntuaciones. Yo no lo bajaría del 9, pero en fin, para gustos...

Me baso en la siguiente tabla, la que utilizamos en la LCDM:

0 : Evitese perder el tiempo (Absolutamente insoportable)
1 : Nefasto (Carece de interés)
2 : Muy malo (Muy poco material aprovechable)
3 : Malo (Falla por demasiados sitios)
4 : Flojo (No reune los mínimos necesarios)
5 : Aceptable o Suficiente (No está mal)
6 : Bueno
7 : Muy Bueno (Recomendable)
8 : Sobresaliente (Gran disco, destaca)
9 : Imprescindible (No puede faltar)
10 : Obra maestra

7 Muy bueno, sobresaliente, imprescindible, obra maestra no lo es, lo
siento, quizas sea que no soy muy yessesiano.

Los has hecho bien, pero creo que demasiado estricto con tus
puntuaciones. Yo no lo bajaría del 9, pero en fin, para gustos...

Sólo decir que tú eres el único que tiene los comentarios míos a los
que haces referencia, así que los demás no sabrán de que va, pero
espero que lo entiendan de todos modos, tampoco son tan especiales.

Salu2

Pedro

--- En CosesNostres@yahoogroups.com, "jn_mellado" <jn_mellado@y...>
escribió:
> Hola
> Como Pedro yo he hecho mis deberes con Tormato
>
> Aqui va la mia.
>
> Considero TORMATO un buen disco (6 ptos), pero que no deja huella
> sensorial ni emotiva.. Quiero decir que si tuviera que incluirlo
> entre los 10 mejores discos de Yes estaria en el 10.
>
> 1. Future Times/Rejoice: Es un tema muy bueno donde se realizan
> cambios de ritmo interesantes.
>
> 2. Don't Kill The Whale: Muy bueno. tema para convertirse en single
y
> en hit. muy pegadizo
>
> 3. Madrigal: Ayyy lo que me gusta el clavicordio, enseguida decimos
> que suena barroco.
>
> 4. Release, Release: Tema atipico de yes, Pedro dice -
>introductorio
> de Rush? No veo la relación ni creo que llegue a tanto. riff de
Howe
> para quitarse el sombrero
>
> 5. Arriving UFO: un tema mas de Yes, correcto.
>
> 6. Circus of Heaven: uyyyy baja esto de nivel, dan ganas de quitar
el
> cd o darle al boton avance y pasar a otra cosa.
>
> 7.Onward: Balada como dice Pedro con un mas que excelente
pizzicatto
> x parte de Howe en la acustica.
>
> 8.On The Silent Wings of Freedom: Mini suite que retoma el hilo
> perdido en el primer tema, es decir los grandes desarrollos y
cambios
> de ritmo marca YES. gran final.
>
> Puntuacion 6
>
> espero haber realizado bien los deberes ;-)

> Una oportunitat a cadasc Tu em vas il.lustrar a King Krimson i ara
> el Boix per Genesis... ara que si vols una birra, t'hi apuntes i
> punt ;-)!

No cal que m'apunti, Genesis es massa facil d'iniciar, comencis per
on comencis t'agradara. Per a tu que ja estas mès que iniciada en el
sinfonic i mes avançada que jo en molts cassos, et recomanaria que
anessis per ordre cronologic, començant des de Trespass fins a Duke,
com a minim. Si no es fa d'aquesta manera es possible que obres
mestres es passin desapercebudes. A mi els que menys m'han agradat
des de sempre han sigut dos fantastics discs com Nursery Crime (la
culpa d'aixó es de que el vaig sentir molt despres de Foxtrot) i
Selling England (el millor per a la majoria de gent).

L'unic minimament dificil es The Lamb, però es tambè el mes atractiu.

Que vagi bé.

Pedro

Hola
Como Pedro yo he hecho mis deberes con Tormato

Aqui va la mia.

Considero TORMATO un buen disco (6 ptos), pero que no deja huella
sensorial ni emotiva.. Quiero decir que si tuviera que incluirlo
entre los 10 mejores discos de Yes estaria en el 10.

1. Future Times/Rejoice: Es un tema muy bueno donde se realizan
cambios de ritmo interesantes.

2. Don't Kill The Whale: Muy bueno. tema para convertirse en single y
en hit. muy pegadizo

3. Madrigal: Ayyy lo que me gusta el clavicordio, enseguida decimos
que suena barroco.

4. Release, Release: Tema atipico de yes, Pedro dice ->introductorio
de Rush? No veo la relación ni creo que llegue a tanto. riff de Howe
para quitarse el sombrero

5. Arriving UFO: un tema mas de Yes, correcto.

6. Circus of Heaven: uyyyy baja esto de nivel, dan ganas de quitar el
cd o darle al boton avance y pasar a otra cosa.

7.Onward: Balada como dice Pedro con un mas que excelente pizzicatto
x parte de Howe en la acustica.

8.On The Silent Wings of Freedom: Mini suite que retoma el hilo
perdido en el primer tema, es decir los grandes desarrollos y cambios
de ritmo marca YES. gran final.

Puntuacion 6

espero haber realizado bien los deberes ;-)

" Des del meu punt de vista, el Red és -juntament amb l'InTheCourt....- dels
millors àlbums de KC."

Un dels treballs que més m'agraden de KC, i alhora és dels més oblidats, és
l'Islands, amb la magnífica Formentera Lady al capdavant. Podria ser aquest,
un disc poc valorat.







[Se han eliminado los trozos de este mensaje que no contenían texto]

> A veure!... què passa aquí Joshua Redman de pacotilla, que
> us heu proposat un complot per enfonsar-me ?????

Gràcies per lo de JoshuaRedman -encara que sigui de pacotilla-. Aquest tio
és el més gran saxofonista de la nova generació de músics de jazz...
M'agrada que t'agradi!!!

Recomanacions jazzístiques:

"YoungLions&OldTigers", de DaveBrubeck. És un recull de cançons del gran
Brubeck (Take5, BlueRondoAllaTurk) composades especialment pel seu 75è
aniversari i dedicades a velles llegendes (GerryMulligan, JamesWoody, ...)
i a noves promeses del jazz (el mismíssim Redman, MichaelBrecker,
RoyHargrove, ...). Musicalitat 100%

"PassageOfTime", de JoshuaRedman. Conté una suite jazzística. Per als
progressius que us agradi el jazz...


Espero que algú em recomani alguna cosa de fusió progressiu-jazz...
(sisplau!!)


> Em sembla genial que siguis de la colla Vella de Valls!, a mi
> Vilafranca em toca perquè es on viuen la meva germana, cunyat i
> nebots, però els castellers m'agraden tots i a la innauguració
> dels Jocs Olímpics del '92 em vaig posar a plorar com una bledeta
> quan els vaig veure mostrant-se davant del món senzer: Moment
> Nescafé!

Ei, que a mi també em toca només familiarment parlant... (no sóc gens
'forof', com mon cosí!). De fet, admiro a totes les colles (les sardanistes
també, Xavi!)... T'ho deia només per picar-te una mica -de bon rotllo!!!-.
Igual que lo de REM (estic bastant amb el XaviTarragó)... Moni, ets molt
susceptible!! ;-)


> Uix, si ens hem de veure avisa que et passaré el disc de la
> Matthews Band, crec que ja tas mig fitxat!

Això! A veure quan ens veiem (potser al concert de Camel)!
Ja em passaràs el disc de la DMB... (ja et portaré un regalet a canvi ;-) )


Pepus

PD: És veritat que venen Muse, no? No sé qui els va recomanar per aquí, i
m'agrada força aquesta formació guitarrera amb tocs de RadioHead i
ColdPlay...

--- En CosesNostres@yahoogroups.com, pespasa@a... escribió:
>
> Hola, Jordi!
>
> Des del meu punt de vista, el Red és -juntament amb
l'InTheCourt....- dels

A la cançó Starless esta una de les DEFINICIONS, de ROCK PROGRESSIU.
Escolta el solo de guitarra: Fripp comença amb dues notes, 2,
repetitives. Fixa't bé on arriva sense trencar l'esquema inicial,
totes les progressions que fa aquest si que es pot dir OBRA MESTRE.
Mès encara si tenim en conta que es un disc pòstum, KC ja s'havia
disolt quant va sortir.

Com album, afegiria el Starless and Bible Black (usualment
infravalorat davant del Larks Tongues... lleugerament sobrevalora,
parlant unicament des de la perspectiva musical. Si tenim en conta
les perspectives historiques, que nosaltres per la nostra edat, no
vam viure - teniem 10 anys com a màxim- el Larks Tongues va trencar
molt mès, clar). Jo tambè possari el Islands però des de un punt de
vista absolutament personal.


> una suficient melodicitat que les sustenti, aquests sí que
posseeixen

Soposo que et refereixes a algunes cançons the In the
Wake+Lizard+Earthbound i em passa absolutament el mateix

> Amb l'Octopus sí que estic d'acord amb tu, Jordi... Me'l va deixar
l'Àngels

Aprofito per dir la meva. He estat fent els famosos deures i, si bé
ja no el tinc atravessat, continuo opinant basicament el mateix que
tu. M'agradaria matissar: Li reconec la dificultat, però no m'acava
de fer el pes.

La dificultat que li reconec ve de els diversitats d'estils e
instrumentació (on inclueixo les armonies vocals) que té amb només 5
musics.

No em fa el pes per diversos motius: 1. Historics: hem de tindre em
conte que quan sort aquest disc, ja estaven al carrer aquests 3 discs
de KC i, a sobre: el Tarkus, el Trilogy i el Brain Salad Surgery (a
sobre del H to He, who am the only one i el Pawn Hearts). Veig molt
mes risc en tots aquests discos que en aquest pop i moltes coses
d'aquest disc em donen una sensació de deja vu bastant grossa (el só
del bateria es sembla al de Peter Giles i Ian Wallace sospitosament).
2. En KC i E,L&P (no parlo de Yes que son diferents ) la virtuositat
es la mateixa o bastant superior. Quasi tot el que sento em recorda a
ells. 3. Armonics: potser les seves armonies tenen molt de mèrit,
però no es la meva tassa de té, que dirien els anglessos.

Temes: El meu preferit es The Boys in the Band, el mes
sinfoprogressiu, però em sembla juny dels millors E,L&P. La balada
Think of me with kindness em sembla deliciosa però em recorda
vagament al Cadence and Cascade.

De la resta, m'agraden coses sueltes, de tota manera quan toquen
instruments classics de corda es nota massa que no son experts, o
potser sí que ho son però el só que treuen es brut i no m'agrada. Per
exemple, el interval de corda que sembla medieval de la segona peça,
es molt maco, però no m'acava de entusiasmar la interpretació. Els
fans diren que ho fan per imitar el só medieval ¿no?

El só jazzistic i sincopat que apareix molt sovint es, com ja he dit,
massa semblant a KC, dels discos que menys m'agraden. Aixì que no
m'agrada ni pel só ni per la novetat.

Vinga, ja podeu treure totes les fogueres que volgueu. Però penseu
que tots els que em cremeu teniu coses pitjors de que avergonyeu-vos.

Salutacions

Pedro

Hola, Jordi!

Des del meu punt de vista, el Red és -juntament amb l'InTheCourt....- dels
millors àlbums de KC. L'Starless, la de RedNightmare i la pròpia Red són de
les millors cançons seves -conjuminen l'essència KC, el seu característic
desenvolupament en l'estructura armònica i la seva força, amb notables i
brillants melodies a la veu i als instruments-

Així com d'altres àlbums seus sí que em costen més perquè no els hi trobo
una suficient melodicitat que les sustenti, aquests sí que posseeixen
aquesta característica que -per mi- els aporta aquest grau de grans obres
del progressiu.

Digueu-me 'notantprogressiucomdaltres', però jo necessito aquesta quota
d'inspiració melòdica en les suites progressives. Si no, em costen una mica
d'entrar, tu...


Amb l'Octopus sí que estic d'acord amb tu, Jordi... Me'l va deixar l'Àngels
(eooo!) i el vaig escoltant de tant en tant, però no em cautiva
excessivament... (potser li hem de donar més temps?)

Au, a reveure!!

Pepus

"" Ara et diré seriosament, si estiguéssin millor valorats
   coneixeries
   alguna cosa més que no fos "Shinny Happy People", "Losing my
   religion" o "Imitation of Life" i llabors veuries que son bonissims,
   genials!... baixa't "Fall on me" o "Find the river" : tela
   marinera!!!, espero que no parleu de sobrevaloració sense
   coneixement
   de causa... això fa molta pupa eh!""
   Jo, personalment, odio "Shinny Happy People" o "Losing My Religion". Ara
bé, tinc un disc dels REM del 87, "Document", que és una delícia. Per això
no he entrat a matar amb REM. Hi ha coses d'ells que m'agraden i d'altres
que no.



   Em sembla genial que siguis de la colla Vella de Valls!, a mi
   Vilafranca em toca perquè es on viuen la meva germana, cunyat i
   nebots, però els castellers m'agraden tots i a la
   innauguració
   dels Jocs Olímpics del '92 em vaig posar a plorar com una bledeta
   quan els vaig veure mostrant-se davant del món senzer: Moment
   Nescafé!

   Ep!!  Que jo sóc sardanista i vaig participar en la cerimònia de
inauguració de les olimpiades!!!!! Un dels moments més emotius de la meva
vida.
   Per cert, que tindràn els castellers que no tingui el món de les
sardanes??  Perquè surten tant per la tele, als diaris, fins i tot a un
forum de rock progressiu...i de les sardanes ni una trista notícia?? Suposo
que tenen contactes i s'ho han muntat bé...

   Bé doncs, tornant al progressiu, i als concerts que han de venir, jo
segurament aniré al de Camel, Muse i si venen els Flowers Kings, doncs també
hi aniré. A veure si m'arriba per tots tres, perquè amb aquests preus...

   Apa, fins aviat...





   >






[Se han eliminado los trozos de este mensaje que no contenían texto]

Dos mes discos que em vaig deixar i que mai m´han semblat cap meravella.
Repeteixo, sempre desde un punt de vista subjectiu:

KING CRIMSON - RED
GENTLE GIANT - OCTOPUS

Pedro, doncs entre el Going ....i el Tormato em quedo amb el Going for the
one, tot i que el Tormato es un disc que he disfrutat i disfruto molt, pero
potser el going conserva mes la essencia de Yes. no obstant, els dos discos
els considero obres mestres.

_________________________________________________________________
Charla con tus amigos en línea mediante MSN Messenger:
http://messenger.microsoft.com/es

Hola a tots,
aprofitant que anem tornant gairebé tots de vacances, si algú encara vol
votar per les seves cantants preferides que ho faci ja, que en breu us diré
els resultats (encara que ja us puc avançar que la Haslam se'n porta el
maillot groc de calle :-) )
Salut

>
> Llabors que et sembla...continuo con el "Before These..." ???

Moltissimes gràcies per la teva ressenya. Continues en plena forma,
com sempre: THE BEST!

;-)

Mònica

>
> Ah! i estic amb el Jordi: els REM una mica -no massa, tampoc-
> sobrevalorats, sí, eh! ;-)
>
> > A veure!... què passa aquí Joshua Redman de pacotilla, que
us heu
proposat un complot per enfonsar-me ????? jo ja estic estalviant
pasta. Fa 4 o 5 anys  vaig anar EXPRESSAMENT a Madrizzz només per
veure'ls i estic disposada a repetir on sigui "made in spain"...
És
un dels millors concerts que he vist en TOTA LA MEVA VIDA!.

Ara et diré seriosament, si estiguéssin millor valorats
coneixeries
alguna cosa més que no fos "Shinny Happy People", "Losing my
religion" o "Imitation of Life" i llabors veuries que son bonissims,
genials!... baixa't "Fall on me" o "Find the river" : tela
marinera!!!, espero que no parleu de sobrevaloració sense
coneixement
de causa... això fa molta pupa eh!

Em sembla genial que siguis de la colla Vella de Valls!, a mi
Vilafranca em toca perquè es on viuen la meva germana, cunyat i
nebots, però els castellers m'agraden tots i a la
innauguració
dels Jocs Olímpics del '92 em vaig posar a plorar com una bledeta
quan els vaig veure mostrant-se davant del món senzer: Moment
Nescafé!

Uix, si ens hem de veure avisa que et passaré el disc de la
Matthews
Band, crec que ja tas mig fitxat!



> Moni


>

>
> P.D.: Mica, al final no podrni expresar mis opiniones, no s
> dde has visto pit bulls en mi mensaje. Por cierto, me encanta que
> prefieras al Boix que a un servidor para tu iniciaci en Genesis,
te
> perdono porque esta soltero, que si no.


jejejeje, sembla mentida col.lega!, em xiflen els teus "Pitt-bulls-
terriers" ja ho saps, qufaria jo sense ells?...

Una oportunitat a cadasc Tu em vas il.lustrar a King Krimson i ara
el Boix per Genesis... ara que si vols una birra, t'hi apuntes i
punt ;-)!

Aix Jordi, ja veus, te tñÏen enveja... perquser?? ejejejeje

SMUACKS!, bitxo, mñÔ que bitxo!

Moni

Hola a tothom,
Gràcies Xavier per la informació de The knife.
Mònica, espero a Igualada. (Et trucaré)
I bones vacances els que comenceu. La resta que aneu arribant,
benvinguts.
Lluís Bonet

> Hola a tothom

Hola Angels:

> de Yes ja que marxàvem de viatge l’endemà...
> També m’hagués agradat poder anar a prendre algu amb vosaltres
desprès
> del concert però vàrem que tenir de marxar aviat cap a Reus...
> Respecta al concert de Yes...sincerament no puc ser gens
objectiva...em
> porta el cor!!...i em falten les paraules per descriure tot el que
vaig
> sentir, les emocions, les vibracions, indescriptibles...vosaltres ja
> m’enteneu!!!....em vaig emocionar molt...ja els havia vist varies
> vagades i estava nerviosa com si fos la primera...sempre em passa el
> mateix...
> M’ho vaig passar molt be!!!!!!
> molt!!!....FABULOS....MAGNIFIC...MERAVELLOS....de tan cantar i
ballar em
> Pedro quasi no et vaig veure!...

Tot plegat, molt malentable.

> I la pinka es l’única que em va sorprendre, al igual que el Pedro j=
o
> també t’imaginava diferent...potser mes hippie...jajajajaja...es un=

> dir...

Lo ves, Pinka.;->>>>>

> Pedro m’han alegro molt que t’agrades la versió del
> Starship Trooper del Keys To Ascension........
>
>  POR QUE
>   COÑO NO LA TOCARON EN RAZZMATAZZ!!!!....jo també em vaig quedar
amb
> les ganes!!!!!!

De tota manera, la cançó del Keys to Ascension que m'ha cautivat,
al.lucinat, encantat, deleitat ha sigut... ONWARD, QUE DELICIA, QUÈ
BÓ EL HOWE, quina dulçura l'Anderson, el Squire i el Wakeman, quasi
tant bó com l'And you and I de Razzmatazz. Sentir-la i disfruteu-la.
Si el miedo a hacerme pesado no me lo evitara, le preguntaria a Juan
otra vez ¿has hecho los deberes? porque Onward viene del tormate...

> Molts petons per tots
I per tu tambè estimada.

Pedro

> És veritat... Mark Hall of Styx Enterprises, also known as "The
Winkler", és
> a dir, "el desallotjador". El tiu que fot fora la gent dels
edificis. No
> curraràs al Cobrador del Frac o quelcom així, oi Pedro? ;-)

No, però a vegades ho sembla.
Lo que me atrau del personatge es lo fill de puta despiadat que
arriva a ser. No es que jo ho sigui, a vegades admires la antitesis
del teu caracter o això que a tu te falta. Potser es com un alter
ego, no sé, m'agrada i em dona fàstic alhora. Crec que a PG li
passava el mateix.

Es una mica com la Massa (algú la ha vist) a qui no li agradaria, en
el fons, en el fons, en el fons del seu caracter, convertirse en un
tio todopoderos e indistructible quan t'emprenyan de veritat, tot i
que tinguessim que renunciar al nostre seny i al nostre preciat
intelecte.

Ara que em sort lo de seny, es la dialectica seny-rauxa, si vols. Es
contradictori, d'aqui que m'agradi.

Queda Claroooo (això ens ho deia el Sargent a la mili, despres de una
explicació que havian entès fins els mosquitos que estavan emprenyant-
nos mentre formaven).

Pedro

Molt bona resposta.

74 no es l'any del disc. Es l'any de The Lamb Lies Down on Broadway,
quan Genesis+Peter Gabriel van venir a Espanya. També van vindre els
King Crimson de Larks Tongues in Aspic amb
Fripp+Wetton+Bruford+Muir+Cross. Van sortir altres discs grandiosos
com el Relayer, el Starless and Bible Black, el Rede i el USA de KC,
etc. Però aquest any Espany va baixar dels arbres. Així que es un any
veritablement mític.

De fet es la epoca del gran esclat del progresinfonic, al 73 tens el
Yessongs, el Welcome Back..., el pulpo ese, el Dark side of the Moon,
el Selling England, el Larks Tongues, el Made in Japan, el Houses of
the Holy així que la collita no va ser dolenta, però el nostre estat
estava encara deixat de la mà de Deu (o dels grans grups
progresinfonics que ve a ser lo mateix).

No se si influeix tambè que sigui del 64 i tenia 10 anys, lo qual es
una edat simbolica, tot i que no em enterava de res.

Queden mes preguntes sense resposta.

Petons

Pedro

--- En CosesNostres@yahoogroups.com, pespasa@a... escribió:
>
> Ei, Pedro! Ja hi he caigut!!
>
> I com que em considero un novatillo, la responc:
>
> Em sembla que TheWinkler és el personatge de la cançó
Get'EmOutByFriday del
> Foxtrot de Genesis.
>
> La ironia de la lletra és boníssima!!: aquest és el que desallotja
a la
> gent del poblet per construir-hi noves cases (edificis amb pisos més
> baixets -per poder-ne fer més- i encabir-hi més gent); així que la
raça
> humana esdevindrà en el futur més baixeta per aquestes raons...
>
> ... no? (a veure si ara m'hauré confós... :-P )
>
> Pep
>
> PD: ... i el 74 deu ser l'any del disc

> Em sembla que TheWinkler és el personatge de la cançó Get'EmOutByFriday
del>
Foxtrot de Genesis.
>
>La ironia de la lletra és boníssima!!: aquest és el que desallotja a la
>gent del poblet per construir-hi noves cases (edificis amb pisos més
>baixets -per poder-ne fer més- i encabir-hi més gent); així que la raça
>humana esdevindrà en el futur més baixeta per aquestes raons...
>
>... no? (a veure si ara m'hauré confós... :-P )

És veritat... Mark Hall of Styx Enterprises, also known as "The Winkler", és
a dir, "el desallotjador". El tiu que fot fora la gent dels edificis. No
curraràs al Cobrador del Frac o quelcom així, oi Pedro? ;-)

Salut

Ei, Pedro! Ja hi he caigut!!

I com que em considero un novatillo, la responc:

Em sembla que TheWinkler és el personatge de la cançó Get'EmOutByFriday del
Foxtrot de Genesis.

La ironia de la lletra és boníssima!!: aquest és el que desallotja a la
gent del poblet per construir-hi noves cases (edificis amb pisos més
baixets -per poder-ne fer més- i encabir-hi més gent); així que la raça
humana esdevindrà en el futur més baixeta per aquestes raons...

... no? (a veure si ara m'hauré confós... :-P )

Pep

PD: ... i el 74 deu ser l'any del disc

--- En CosesNostres@yahoogroups.com, "Javi Herrera" <javih@y...>
escribió:
> >1er mensaje desde el curro buaaaaaaah:
>
> Hooooola Pedro! Take it easy, hombre :-)

Hola Javi, se intenta, se intenta:


> Guau guau grrrrrrrr ;-) No, en serio; hombre, tanto como
sobrevalorado yo no
> diría, pero prefiero desde luego Close to the edge o Relayer. Ahora
bien,
> Turn of the century es para mí, como tema, lo mejor que han hecho
Yes nunca.


> Ni idea de tus preguntillas-trivia, espero impaciente las
respuestas (en
> tío enseña a la cámara un CD de Sigur Ros (no sé cual de ellos)
diciendo que
> "es música irlandesa" y que "tocan la flauta nasal".

Si te sirve de consuelo (no mucho porque no eres tonto), ni idea de
quien es Sigur Ros, lo siento.

> Por cierto, alguien sabe italiano?

¿Te sirve itagnolo? Por cierto, me diste más envidia que el que se va
de vacaciones hoy. No tan solo por el concierto, sino por la
maravillosa Toscana.

> Si está en buen estado y lo quieres en vinilo, adelante. Es un gran
directo,
> para mí. Eso sí, empieza con los consabidos solos (no recuerdo si
tú eras de
> los que les gustaba o no :-) ) pero está Bruford y... Levin. Tocan
Close to
> the edge. Qué mas quieres? :-)

Yo fuí un defensor de los Solos como concepto, como de la
introversión de Fripp como idem. Si voy a un concierto de King
Crimson y Fripp se pone a dar botes por el escenario y hacer el paso
de pato de tocando la guitarra me parecería que estoy viendo a Chuck
Berry. Y un concierto de Yes tiene solos (algunos geniales -Squire,
Howe y Wakeman- otros redundantes ¡pero si solo queda Anderson!). Sí
fui crítico con el descanso, pero eso espero que no salga en el CD ;-
>>. Creo que no nos sobraron los solos, sino que nos faltaron un
Close to the Edge, un Starship Trooper (ya un Sound Chaser sería para
cagarse la perra) y un larguísimo etcétera.

Eso sí, no te engañes, no está Levin si no un tal Jeff Berlin. De
hecho, en los créditos posteriores no aparece ningún bajista (dentro
no lo miré).

>
> Salud!

>1er mensaje desde el curro buaaaaaaah:

Hooooola Pedro! Take it easy, hombre :-)

>Este verano he hecho algunos de mis deberes (ya hablaré del pulpo más
>adelante, ¿hablarás del tormate, Juan? Por cierto, me encanta que al
>Boix también le guste ¿votaste a su favor contra el Going for the
>one, para mí -ya escuchó los pit bulls a mi alrededor- sobrevalorado?
>Esto de los sobrevalorados es ideal para desangrarnos unos a otros,
>no sé si parar).

Guau guau grrrrrrrr ;-) No, en serio; hombre, tanto como sobrevalorado yo no
diría, pero prefiero desde luego Close to the edge o Relayer. Ahora bien,
Turn of the century es para mí, como tema, lo mejor que han hecho Yes nunca.


Ni idea de tus preguntillas-trivia, espero impaciente las respuestas (en
concreto lo de Santi Millán, se me ha pasado por alto...) En cuenta explico
yo una. El miércoles recibí el DVD de las Dos Torres que tenía reservado en
el Circulo de Lectores. Como no teníamos tiempo de ver la peli, nos pusimos
a ver los documentales del DVD extra. Aparecen los dos actores que hacen de
Merry y Pippin, dos chicos de veintipocos años, explicando qué hacen fuera
del plató, que se han vuelto muy coleguillas y tal. Uno de ellos sale en una
tienda de discos diciendo que el otro le ha recomendado un disco. Cuando yo
creía que iba a aparecer con lo último de la Beth o del Bisbal locales, el
tío enseña a la cámara un CD de Sigur Ros (no sé cual de ellos) diciendo que
"es música irlandesa" y que "tocan la flauta nasal".

Por cierto, alguien sabe italiano? Me traje una crónica del concierto de PFM
aparecida en un diario local y aunque me hago la idea de lo que dice, me
encantaría saberlo con excatitud...

>Me quedé con ganas de comprarme el Evening of Yes Music de ABWH en CD por
16 €, pero no sé >=si valía la pena, los que lo teneis ¿Qué opinais?
Era de segunda mano
>y estaba abierto, así que era peligrosillo.

Si está en buen estado y lo quieres en vinilo, adelante. Es un gran directo,
para mí. Eso sí, empieza con los consabidos solos (no recuerdo si tú eras de
los que les gustaba o no :-) ) pero está Bruford y... Levin. Tocan Close to
the edge. Qué mas quieres? :-)

Salud!

Paseando ayer (sí, sí, domingo) por Vilanova con unos amigos me
encuentro con una minifira del disc en la Plaza Mayor (que pena que
no estuvieran els Bordegassos, si no, la lío una vez más).
Evidentemente, deje a mis amigos tomando una copa en una terraza y me
dí una vueltecilla. Había un montón de LP's y me quedé con:

Alchemy - Dire Straits (qué clásico, más sinfónico que progresivo,
pero algo de los dos).

Relayer - Yes (Edición que se abre, con un poema)

The lamb lies down on Broadway - (aunque parezca mentira solo lo
tenía EN CASSETTE) Ayer me dormí leyendo la historia de la cubierta
interior.

Larks Tongues in Aspic - Qué puedo decir

Todos ellos en estado impecable (6 discos en realidad, porque 1 y 3
son dobles) por 20 €urillos de nada!!! Vienen de una tienda de
artículos de 2ª mano del carrer Gran de Sant Andreu que desconocía,
prometo más datos, ahora no los tengo a mano. Me quedé con ganas de
comprarme el Evening of Yes Music de ABWH en CD por 16 €, pero no sé =

si valía la pena, los que lo teneis ¿Qué opinais? Era de segunda mano
y estaba abierto, así que era peligrosillo.

Salu2

Pedro

1er mensaje desde el curro buaaaaaaah:

Como veis estreno nickname de uno de mis personajes preferidos de uno
del progresivo (mi favorito es RAEL, cuando era joven iba haciendo
pintadas con las cuatro letras por los ascensores, la facultad y
estás cosas, pero está tan sobado) ¿Alguien sabe quién es? Esta es
facilita, los expertos deberías dejársela para lucimiento de los
novatillos ¿Y por qué? Esta solo la puedo responder yo, porque es un
vendedor hijoputa maravilloso (os suena a alguien, bueno lo de
maravilloso reconozco que está por ver).

Este verano he hecho algunos de mis deberes (ya hablaré del pulpo más
adelante, ¿hablarás del tormate, Juan? Por cierto, me encanta que al
Boix también le guste ¿votaste a su favor contra el Going for the
one, para mí -ya escuchó los pit bulls a mi alrededor- sobrevalorado?
Esto de los sobrevalorados es ideal para desangrarnos unos a otros,
no sé si parar).

Este verano tuve un esguince que me obligó a ver bastante tele (el
aparato de músico estaba colapsado por Beth y la oreja de Van Gogh
para mis ninias) y me encontré con dos sorpresas progresivas, igual
las habeis comentado.

1. En Son de Mar suena un tema muy importante en el desarrollo de la
película, parece música barroca, pero es de un conocido grupo y album
progresivo ¿Cuál? Como la película no es nueva, igual ya lo habeis
comentado con anterioridad.

2. En el Club de la Comedia, la banda toca un tema muy conocido de un
grupo progresivo, me parece que lo hacen cuando sale Santi Millán
((será un fan del progre?) ¿Cuál?

La tercera la explico, en l'Agenda del dia de TV3, salió una pequeña
reseña del concierto de Soma Planet en Mataró (creo que estaba dentro
de un Festival porque lo pillé por casualidad ¡Quién lo iba a
esperar!) no he visto ninguna referencia en nuestros mensajes, a que
nos vuelven a asesinar. Mientras daban la noticia pude escuchar
también unos segundillos de un tema suyo, algo es algo.

Comenza la diversión.

Petons

Pedro

P.D.: Mónica, al final no podré ni expresar mis opiniones, no sé
dónde has visto pit bulls en mi mensaje. Por cierto, me encanta que
prefieras al Boix que a un servidor para tu iniciación en Genesis, te
perdono porque esta soltero, que si no.

Ara només falta un/a de la Jove i dels fotuts Minyons per
esbarallar-nos, ¬_¬

Hola a tothom

Pinka ha dit: Dave Mattews Band... Em sembla un rock fantàstic, fresc
i brutalment honest. Fusiona Jazz amb  rock

Be Pinka es una bona definiciò de Rock Progresiu. ;-)

Pinka yo entre en el mundo sonoro de Dave Matthews Band por medio de
un profe californiano que tuve de ingles en el ex-Opening.
Resulta que hablando un dia de que me gustaba el rock sinfo
progresivo me comento que para él el mejor grupo progresivo americano
era Dave Matthews Band y me recomendo el album "Before These Criwded
Streets" de 1998.

No comulgo mucho con el jazz rock pero reconozco que DMB son geniales.

Yo dispongo de:

- Dave Matthews & Tim Reynolds Live At Luther College
- Before These Criwded Streets (1998)
- Everyday
- Listener Supported
- Live At Red Rocks

apa a10
Juan