Jep, se'm va acabar tots els mals quan vaig entrar amb llum a
l'estadi. No em vaig perdre res. Ja som tres que no ens va molar
gaire. El curiós és que totes les crítiques que he llegit (Avui, La
Vanguardia) els deixen pels núvols. És que no hi ha sintonia entre la
crítica i la gran part de nosaltres. M'agradaria parlar o escriure una
carta al diari perquè m'expliquessin els experts què és que va fer un
fenomenal concert. Jo que amb la MHO he estat amb moltes batalles de
concerts no hi vaig veure les excel·lències del dia de Police. És més
Pedro i tu m'ho heu explicat molt bé perquè no, i coincideix amb la
meva valoració.
Lluís Bonet
Be, cap de setmana d'encostipat que te cag... No se si ho vaig agafar a the
police......
Pedro, te has anticipado a lo que iba ha decir. A mi el concierto me molo a
trozos. Y sobre todo lo que me fastidio es que pasaban de la caña al apatismo en
un momento. Eso destrempa bastante. Incluso la version de next to you no me molo
nada, creo que se la cargaron.
Una de las mejores versiones fue la driven to tears, con un buen solo de
Summers. Alli por mi lado la peña, ni puta idea de la mayoria de las canciones.
Solo se sabian la del anuncio.... je, je....
Otro tema que me gusto que tocaran fue invisible sun, posiblemente la que mas me
trempa del gosht. En definitiva tremparon a trozos. Buen escenario, las
pantallas de detras ayudaron mucho. El sonido a ratos no muy bien se ocoplaba el
bajo de sting.
No se puede decir que fue un mal concierto, pero tampoco fue bestial Ellos en
buena forma, sobre todo coppeland pero los dos de fuera poquitos saltos, que a
su edad..... Y eso no anima la peña. I cuando la animan te meten un tema sin
tempera que vuelve a la gente a su letargo.
No me arrepiento, en cualquier caso. The Police for ever al meu cor.
El viernes la festa!!! Si este maldito resfriado no lo impide, que no creo, nos
vemos en la rulot!!!
Un saludo. Jep.
Lluis et vaig trucar en acabat pero ja era complitat tornarnos a trobar. Ho vam
passar be xerrant amb en Josep Maria. El tema de les entrades et va fer passar
mala nit. Em va saber greu. Una forta abraçada als dos. (Lluis i Josep Maria)
Josep A. Martínez i Mateo
Serveis Econòmics
Ajuntament de Ripollet
<http://geo.yahoo.com/serv?s=97490463/grpId=4682234/grpspId=1660397452/msgId=357\
35/stime=1190999369/nc1=1/nc2=2/nc3=3>
[Se han eliminado los trozos de este mensaje que no contenían texto]
> El set- list de su primera actuación de esta gira por EEUU fue el
> siguiente:
A falta de un mes para los conciertos de Barcelona y Madrid, una
posibilidad del setlist es como comienzan la gira europea en la
ciudad de Helsinki:
Helsinki, Finland - 9/26/07
(Intro Video / 2007: An Ant Odyssey)
IN THE PRESENCE OF ENEMIES
STRANGE DEJA VU
BLIND FAITH
SURROUNDED '07 -> (versión actual)
CONSTANT MOTION
THE DARK ETERNAL NIGHT
KEYBOARD SOLO /
LINES IN THE SAND
I WALK BESIDE YOU
TAKE THE TIME
THE MINISTRY OF LOST SOULS
Encore:
MEDLEY:
I. TRIAL OF TEARS
II. FINALLY FREE
III. LEARNING TO LIVE
IV. IN THE NAME OF GOD
V. OCTAVARIUM
*****
Es similar al de la gira de EEUU salvo que comienzan con "In The
Presence of Enemies" (buen comienzo!) y la novedad final: "The
Ministry of Lost Souls". Encore/MEDLEY durará 16 minutos (aprox.)
Si en realidad tocan esto va estar bien, a excepción en mi opinión
del popurrí de canciones (Medley); lo suyo sería que tocaran temas
enteros para despedirse (dos o tres)
Por otra parte estoy decepcionado con lo que supuestamente ofrecerá
Symphony X:
INTRO (OCULUS EX INFERNI)
SET THE WORLD ON FIRE (THE LIE OF LIES)
DOMINATION
SERPENT'S KISS
PARADISE LOST
SEA OF LIES
Tan solo 35 minutos de concierto, todo por ser "teloneros" y tocando
un set centrado (lógicamente) en Paradise Lost (excepto el "Sea Of
Lies" de Divine Wings of Tragedy). Si no recuerdo mal, Riverside en
Granada tocaron tres cuartos de lo mismo. En fin, alli estaremos
para disfrutarlo lo mejor que se pueda. Ya queda menos...
FATES WARNING anuncia fechas de concierto en la peninsula dentro de su
reciente Tour Europeo:
- Jueves 22 NOVIEMBRE, Madrid - Sala Copernico
- Viernes 23 NOVIEMBRE, Barcelona - Sala KGB
http://www.fateswarning.com/
--- En CosesNostres@yahoogroups.com, "lluis bonet gonzalez"
<lcllbo@...> escribió:
>
> Doncs teòricament Battiato no ha de ser off-topic perquè els seus
> primers discos, als setanta, era 100% progressiu. Que va tocar alguna
> de Fetus,POLLUTION, SULLE CORDE DI ARIES, CLIC, HOT RATS?
Ui, no, no em voldria equivocar però tot va ser del Cinghiale cap
aquí. Es va centrar molt en els seus temes més coneguts. Per cert,
m'he oblidat de comentar que hi havia una molt bona entrada a
l'Auditori, no es va arribar a omplir però ben poc va faltar. Amb el
públic més variopint que he vist mai.
JJ
Doncs teòricament Battiato no ha de ser off-topic perquè els seus
primers discos, als setanta, era 100% progressiu. Que va tocar alguna
de Fetus,POLLUTION, SULLE CORDE DI ARIES, CLIC, HOT RATS?
Aquests són els discos dels setanta.
Lluís Bonet
ee Manfred Mann's Earth Band - Messin' (molt bo sembla)
Hola a tothom!
Mentre molts de vosaltres, pel que veig, estàveu gaudint del concert
dels Police, un servidor estava pagant un antic deute... veure un
concert d'un dels creadors més inclassificables de la música dels
últims quaranta anys.
I no és que no m'atragués veure la legendària banda de Sting i Cía (o
era Sting i FBI?)... sempre hi ha aquella atracció generacional, per
més que en el seu dia no van ser precissament sants de la meva
devoció. El que em va acabar de desanimar va ser la perspectiva
d'haver de pagar una petita fortuna per anar a un lloc com l'Estadi
Olímpic on a sobre o et busques la vida per a estar a prop de
l'escenari o veus els músics com si fossin formigues.
I ves per on, quan ja tenia descartat el tema Police m'assabento (a
través del Coses Nostres, mil gràcies!) de la vinguda la mateixa nit
del sicilià. I no m'ho vaig pensar dues vegades, tot i què si he de
ser sincer no tenia ni idea del què ens oferiria en el seu concert.
M'explico: jo, com moltíssima gent vaig descobrir Battiato als 80's
quan era carn de 40Principales; però em va passar alló que a tots ens
ha passat alguna vegada: ho trobes molt interessant però mai trobes el
moment per aprofundir-hi. I en aquest cas concret, Déu n'hi do si n'hi
ha per aprofundir, tant en quantitat com en qualitat. Molt més tard
vaig saber que va ser un dels pioners del progressiu italià en la seva
vessant més experimental, abans de convertir-se en un supervendes.
Aíxí que quan vaig decidir anar al concert no estava gaire al corrent
de la seva obra més recent; el 80's ja queden lluny; va editar les
obres de Gudjieff a Itàlia, ara composa óperes, dirigeix
pel.lícules... D'algú així et pots esperar qualsevol cosa, com que es
passi dues hores recitant textos metafísics assegut amb un quartet de
corda.
I mira per on, resulta que venia amb un disc nou sota el braç, "Il
vuoto", un CD amb una durada de 33 minuts! on recupera el seu costat
més accessible. I què va ser el concert? Doncs va tocar aproximadament
la meitat d'aquest disc... i un força complet recull dels temes que el
van fer més famós. Vaja, un "Greatest Hits". Ja hi som, podeu pensar;
un altre que tira de catàleg per a oferir-nos el mateix que fa vint
anys. Si? Doncs no.
Perquè, després d'una introducció amb acompanyament només de piano i
teclats, va sortir a l'escenari la seva banda d'acompanyament actual,
els FSC. Tres nanos (guitarra, baix i bateria) potser massa joves per
a ésser els seus fills. I vam assistir al típic fenómen de la vella
glòria carismàtica rejovenida per l'assistència de joves
col.laboradors. Si heu vist un concert dels Ange en els últims anys,
és el mateix fenómen, la mescla d'un senyor crescudet que amb la seva
presència magnética omple tot l'escenari amb la canya d'uns músics
molt joves.
Però no s'acaba aquí la cosa, perquè hi havia una segona banda
d'acompanyament, quatre noies al voltant dels 20 anys (2 guitarres,
baix i bateria, amb una cantant d'impressionant registre vocal) amb un
look entre gótic i Courtney Love, que es fan dir les MAB. El so de tot
plegat ja us ho podeu imaginar; el que no us podeu imaginar (jo no
podria, si no ho hagués vist) és com encaixen les cançons de Battiato
enmig de tot això. Perquè l'invent funciona, i de quina manera!
Possiblement sigui el concert més sorollós que s'hagi sentit fins ara
a l'Auditori, i absolutament memorable, pel meu gust. Tenim Battiato
per estona, fins i tot amb el seu trajo d'Armani, els seus dos metres
i seixanta-dos anys es va atrevir a improvisar unes frenètiques pases
de ball a Io voglio verti danzare. Apoteósic.
JJ
Sempre he pensat que el més interessat en fer una peli de The Lamb o
fins i tot fer concerts ara del disc era Gabriel. Qui va donar pegues
van ser els actuals Genesis, que volien fer un revival més aviat popular.
.....
He estat buscant més discos de MM. I ara ja he sentit:
-Manfred Mann... Un dels primers. No tenen el toc de mitjans dels
setanta. Més aviat rock-pop.
-Glorified Magnified. Igual que el que he comentat abans però s'apropa
als tocs de Roraring.
-Up the function: dels últims no està malament.
També ja he sentit per fi The receiving end of sirens, el Sings mi fa
mi. M'agrada. Però he d'assimilar més.
I ahir vaig estar parlant amb Jordi Boix (a Soulseek) sobre The Moody
Blues. Només tinc els primers, que estan bé però potser tenen una
càrrega molt simfònica tipus orquestral. Ell m'aconsellava els
posteriors com Octave, Seventh Sojourn, Question of Balance.
Què opineu?
Lluís Bonet
--- En CosesNostres@yahoogroups.com, "Javi Herrera" <javih@...>
escribió:
>
> >La primera es que Rutheford transmite la idea ( ya recurrente, no
es
> >la primera vez que lo dicen) de que los Génesis consideran no
haber
> >tenido nunca un álbum tipo Dark side of the moon o Tubular Bells
que
> >la "gente" considere el "clásico" de los Génesis, ¿ es esto
cierto?,
> >no deja de ser curioso que tengan esta sensación.Una de dos, o no
> >aceptan que fueron un grupo para minorías en la época Gabriel o no
> >acepta que la "evolución" de Génesis ha hecho ininteligible para
el
> >gran público lo que es, realmente, la marca "Génesis": Hogweed
versus
> >Illegal Alien.
> >
> >"We've never had an album like Dark Side of the Moon or Tubular
Bells
> >which defines an artist's career and dwarfs everything else. We've
> >never had an album that people point to and say "That's the
classic
> >Genesis album."
>
> Yo creo que eso en realidad es positivo, ya que quiere decir que en
realidad
> tienen un manojo de discos que gustan a sus fans, y que cada cual
tiene su
> favorito. De todas formas yo creo que la mayoría de fans viejos se
pondrían
> de acuerdo en decir que sí hay un clásico de Genesis, y no es otro
que el
> Selling. Otra cosa es que no haya alcanzado la relevancia del Dark
side of
> the moon o el Tubular bells, ambos discos para mí un pelo
sobrevalorados si
> comparamos la enorme fama que tienen y la comparamos con otros
discos tan
> buenos o mejores que esos (de los mismos artistas).
Estoy de acuerdo en lo del Selling, por supuesto. Ahora bien, dado
el tipo de "música" que hacía aquel Génesis no creo que nadie se
extrañe de su carácter "minoritario", ni siquiera el propio
Rutheford, por eso digo que me extraña que a estas alturas
pretenda "reivindicar" lo que fueron porque, precísamente, lo que
hicieron fue minoritario y es difícil cambiar ese hecho ahora ( es
más difícil ahora, de hecho), es como si VDGG hiciera conciertos
diciendo: " los hacemos para que la gente oiga Man-Erg (una de mis
favoritas) y sepa qué tipo de música hacíamos", pues no creo que
llenara estadios, si Génesis los llena es gracias a la época post-
Gabriel, claramente.
Esto es lo de siempre, el "easy lisening" versus la música más densa.
> >Lo segundo y más importante, el cordero parece estar calentándose.
> >Tan es así que para superar la dificultad de que Gabriel salga al
> >escenario con un look a lo Yayo Rael barajan la idea de generar
> >imágenes por ordenador sobre o mejor bajo la voz de Gabriel,
>
> Mmm no sé qué pensar de eso, yo creo que mientras asuman que ya no
tienen 23
> años y planteen el show en función de su actual momento y no
intentando
> comportarse como si no hubieran pasado esos 30 años (si pudieran
hacerlo
> sería otra historia, pero no pueden), todo irá bien. Si se suben a
> cocoteros, cagada pastoret.
Yo siempre he pensado y maldecido la "inoportunidad" de Gabriel por
no haber "explotado" todas las opciones musicales, cinematográficas y
teatrales de The Lamb, ese era el disco "clásico" en la línea Tubular
( versus Onmadawn, mi favorito del Oldfield) que se frustró por las
circunstancias personales de Gabriel, muy respetables pero
desgraciadas para los "fans" de aquel Génesis efervescente. Una pena.
Carlos.
PORCUPINE TREE se vieron sorprendidos por la demanda del EP "Nil
Recurring". Por ese motivo decidieron producir más copias de la
edición limitada en digipak para ofrecerlas a través de 'The Burning
Shed' y en la gira.
El disco estará posteriormente disponible en su edición común y como
descarga paga. A finales de octubre el sello 'WHD Entertainment' lo
editará en Japón con una versión single del tema 'Fear of a Blank
Planet'como bonus track.
http://la-otra-musica.blogspot.com/http://www.porcupinetree.com/http://www.whd.co.jp/http://www.burningshed.com/
Ultima semana para partipar en el concurso adivina el grupo?
El viernes x la mañana hare el sorteo entre los acertantes.
http://www.4shared.com/file/24301231/861603eb/Tabla_unica_-
_Concurso_adivina_el_grupo_a_travs_de_la_portada_2007.html
reconstruir el link
Suerte !!
Durante la cena o Festa se entregaran los cds, en caso de ausencia
se enviara x correo sin caja.
Salu2
Juan
Gràcies Josep Maria pel recull, ara m'ho miraré.
I quan deia això de fardar ho deia el típic que no compra mai discos o
que només compra el que sent a 40 principales, que mai va a concerts
però sí els que són molt populars (Bruce Springsteen, U2, Police, etc.).
Que sé que ningú però ningú de vosaltres teniu aquest perfil. I si
algú li ha agradat molt bé, perquè com a mínim va gaudir més que jo,
però la meva crítica la he fet segons el que penso i he vist i he
sentit. També cal dir que l'Sting no calia que fer salts per moure el
públic, però si hi ha més de 55 mil persones com a mínim ha de fer
alguna cosa perquè la gent estigui ballant, cridant, cantant i en molt
pocs moments ho va fer. No tenia ganes de fer-ho o ja no se'n recorda
de fer-ho, que quan anava sol ho feia bastant bé. És el meu parer.
Tristament perquè esperava en candaletes aquest concert. Ara segueixo
estimant molt el grup Police i tots els seus discos.
Lluís Bonet
Hola
>> La Vanguardia i El Periódico tot ho deixen molt bé; el
Tampoco me imagino a ningún periodista hablando mal del concierto de
un grupo POPU como The Police, etc... ;-))) Los lectores quieren leer
cosas bonitas y magnificadas para que se corrabore sus comentarios a
sus amigo(a)s..
> En canvi, a l'Avui, una de freda i una de calenta: dos articles, un
que els deixa malament i un que els deixa bé.
eeehhhhh !!! se han vuelto locos. ;-)
salu2
juan
> I això que dieu que la gent hi va els concerts per després fardar
teniu tota la raó.
Pero no solo en los conciertos sino también en los viajes o
restaurantes donde se dejan mucha pasta... y claro no van a decir que
lo han pasado mal encima ;-))) Lease Cancun, Sto domingo, cuba... las
canarias, mallorca, etc... No he oido tdvia a nadie diciendo que se lo
ha pasado mal.
De todas maneras en la epoca dorada del rock sinfonico los estadios
también se llenaban de espectadores de esos de fardar.
salu2
juan
PD: La cuenta atras para una "noche schizoide" ha comenzado... 6 dias
faltan....
Hola d 9!
Aquests dies els diaris anaven plens de Police. Aquí n'he copiat
algunes coses. De la vespra només un retall de l'Avui, perquè em va
fer gràcia de quina manera es refereix al Fripp. De l'endemà,
efectivament La Vanguardia i El Periódico tot ho deixen molt bé; el
Lluís arriba a pensar que hi tenien interessos econòmics. Jo no diria
tant, però sí que aquests dos diaris van molt del pal de donar la
imatge de Barcelona com una ciutat on s'hi produeixen grans
esdeveniments, i aquest era un d'aquests esdeveniments, o sigui que
si cal magnificar-ho tot, es magnifica i cap problema...
En canvi, a l'Avui, una de freda i una de calenta: dos articles, un
que els deixa malament i un que els deixa bé. Als comentaris dels
lectors hi surt allò que dèiem: una que diu que van tocar moltes
cançons desconegudes, i un que li contesta que costa molt no conèixer-
les totes, ja que només van fer cinc discos. Era previsible la pífia
de confondre el nom del Sting i el del Summers, donada la semblança
dels cognoms, i l'honor ha recaigut en el crític de La Vanguardia. I
finalment, decepció perquè la crítica del Periódico és d'un tal
Carrasco i no dels nostres "amics" Cruz o Banciotto.
Fins ara!
Josep M.
http://paper.avui.cat/article/cultura/100407/sting/es/the/police.htmlhttp://www.avui.cat/cultura_comunicacio/detail.php?id=6977http://www.avui.cat/opinio/detail.php?id=6950http://www.lavanguardia.es/lv24h/20070927/53397660540.htmlhttp://www.elperiodico.cat/default.asp?
idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=445499&idseccio_PK=1026
Hola!
Després de deixar-me escapar el concert de fa 24 anys, que els Police
es reunissin era una de les coses que pensava que no podria veure
mai. I ves per on, a vegades la vida et dóna una segona oportunitat!
He començat dient això perquè quedi clar que la meva crònica no pot
ser tan objectiva com la del Pedro ni tan pessimista com la del
Lluís. Jo em vaig dedicar a gaudir de cada moment, sense donar-hi més
voltes. Ves per on, com els "pijos" que dèieu, que no diran que no
els ha agradat després de la pasta que els ha costat (i, en el meu
cas, del temps que feia que esperava un moment així)! Però amb un
matís: definitivament, a mi SÍ que em va agradar!
Cal esmentar la trobada prèvia, que va ser per flipar: el Jep ens va
portar el Col.legi d'Entrenadors d'Hoquei Patins en ple, i el Lluís
ens va explicar històries d'aquestes que només li poden passar a ell,
com la de les entrades dels Who. Ets un cas com un cabàs!
El concert en si, un cop assimilat el cop d'efecte inicial de Message
in a Bottle i Walking on the Moon, i comprès que em dedicaria més,
com els que tenia al voltant, a cridar i saltar que a analitzar
detingudament l'actuació (cada concert té la seva litúrgia, què voleu
que us digui...), em va semblar molt bé. Potser perquè m'esperava el
pitjor: aquelles cròniques que deien que els primers dies de la gira
havien sonat desafinats i mal conjuntats... Doncs d'això res de res:
van tocar com els "putos amos", o sigui com el que havien estat al
seu temps, salvant les distàncies, és clar. També em feia por la veu
del Sting, cada cop més baixa des de fa anys, però va "donar el pego"
raonablement. El Copeland perfecte (aquest tio és un dels meus
ídols!) i el Summers, no sé si haurà après molt o poc amb el Fripp,
però es va esplaiar fent més solos dels que esperava (pel que sé, en
el seu temps era un dels motius d'enfrontament amb Sting, que no li
deixava fer solos).
Ningú esperava que el Summers i el Sting fessin els bots de fa 30
anys, però sí que el Sting s'hagués prodigat una mica més com
a "frontman". El tio es va limitar a presentar els altres dos al
principi i al final, i no va presentar les cançons, que van anar "a
sac", moltes vegades unides per "ponts". A mi també em va encantar
el "remix" Can't Stand Losing - Regatta de Blanc.
Respecte al públic, els que hi havia a la meva zona sí que van
estar "entregats", no sé com serien els que hi havia a prop del
Lluís. I sí que coneixien totes les cançons, les més conegudes i les
menys (per cert, d'aquestes últimes em va encantar que toquessin
Driven to Tears, i em va decebre que no fessin One World - Not
Three). Però vaja, en tots els concerts hi ha els que les coneixen
totes, els que només coneixen els grans èxits, els que no en coneixen
cap, i en aquesta ocasió hi faltava la quarta modalitat: els que
només coneixen l'últim disc. Tots tenen dret a ser-hi, no?
M'acomiado amb la frase que més vaig repetir:
iiiiooooooooooooooooooiiiiiiooooooooooooooiiiiiioooooooooooooooooooo
Fins ara!
Josep M.
Collons, ara s'han adonat Genesis que els millors discos eren amb
Gabriel? Però quin sentit o quines ganes tenen tan fortes si el
Gabriel no participa? I Steve Hackett també col·laborarà? És que si ho
fan sense Gabriel i sense Hackett no té sentit. O bé, sí, pura pela.
Ara jo pel fet aniria si ho fan a prop. Però tenen collons aquests
Genesis.
Lluís Bonet
--- En CosesNostres@yahoogroups.com, "jaumealer" <alertubella@...>
escribió:
>
> --- En CosesNostres@yahoogroups.com, "lluis bonet gonzalez"
> <lcllbo@> escribió:
> >David Bowie quines canta?
>
> Arnold Lane i Confortably Numb, les 2 últimes del concert
>
Molt curiós que toqués Arnold, sempre Bowie ha dit que Syd Barret ha
estat una de les seves influències.
Ja diràs si t'agrada el Last Supper de Co&Ca. L'estic intentant baixar
ripejat i em falta uns temes. També estic buscant el nou en estudi i
també de Glass Hammer però no hi ha sort.
Lluís Bonet
>La primera es que Rutheford transmite la idea ( ya recurrente, no es
>la primera vez que lo dicen) de que los Génesis consideran no haber
>tenido nunca un álbum tipo Dark side of the moon o Tubular Bells que
>la "gente" considere el "clásico" de los Génesis, ¿ es esto cierto?,
>no deja de ser curioso que tengan esta sensación.Una de dos, o no
>aceptan que fueron un grupo para minorías en la época Gabriel o no
>acepta que la "evolución" de Génesis ha hecho ininteligible para el
>gran público lo que es, realmente, la marca "Génesis": Hogweed versus
>Illegal Alien.
>
>"We've never had an album like Dark Side of the Moon or Tubular Bells
>which defines an artist's career and dwarfs everything else. We've
>never had an album that people point to and say "That's the classic
>Genesis album."
Yo creo que eso en realidad es positivo, ya que quiere decir que en realidad
tienen un manojo de discos que gustan a sus fans, y que cada cual tiene su
favorito. De todas formas yo creo que la mayoría de fans viejos se pondrían
de acuerdo en decir que sí hay un clásico de Genesis, y no es otro que el
Selling. Otra cosa es que no haya alcanzado la relevancia del Dark side of
the moon o el Tubular bells, ambos discos para mí un pelo sobrevalorados si
comparamos la enorme fama que tienen y la comparamos con otros discos tan
buenos o mejores que esos (de los mismos artistas).
El problema es que lógicamente al público seguidor de los Genesis "actuales"
(léase del 83 para acá) esto que digo le sonaría a chino, y supongo que nos
ganan en número (auqnue no en intensidad jeje). Y eso contribuye a difuminar
la idea y a hacer que Rutherford opine de esa manera al tener una visión más
global de los fans, supongo.
>Lo segundo y más importante, el cordero parece estar calentándose.
>Tan es así que para superar la dificultad de que Gabriel salga al
>escenario con un look a lo Yayo Rael barajan la idea de generar
>imágenes por ordenador sobre o mejor bajo la voz de Gabriel,
Mmm no sé qué pensar de eso, yo creo que mientras asuman que ya no tienen 23
años y planteen el show en función de su actual momento y no intentando
comportarse como si no hubieran pasado esos 30 años (si pudieran hacerlo
sería otra historia, pero no pueden), todo irá bien. Si se suben a
cocoteros, cagada pastoret.
Os dejo un suculento link en el que se transcribe una entrevista
actual a Mike Rutheford. De su contenido me gustaría destacar dos
cosas en este mensaje para generar un poco de debate.
La primera es que Rutheford transmite la idea ( ya recurrente, no es
la primera vez que lo dicen) de que los Génesis consideran no haber
tenido nunca un álbum tipo Dark side of the moon o Tubular Bells que
la "gente" considere el "clásico" de los Génesis, ¿ es esto cierto?,
no deja de ser curioso que tengan esta sensación.Una de dos, o no
aceptan que fueron un grupo para minorías en la época Gabriel o no
acepta que la "evolución" de Génesis ha hecho ininteligible para el
gran público lo que es, realmente, la marca "Génesis": Hogweed versus
Illegal Alien.
"We've never had an album like Dark Side of the Moon or Tubular Bells
which defines an artist's career and dwarfs everything else. We've
never had an album that people point to and say "That's the classic
Genesis album."
Lo segundo y más importante, el cordero parece estar calentándose.
Tan es así que para superar la dificultad de que Gabriel salga al
escenario con un look a lo Yayo Rael barajan la idea de generar
imágenes por ordenador sobre o mejor bajo la voz de Gabriel, lo cual
es lícito musicalmente, mucho más que poner a dos o tres jovencitos
en zonas oscuras del escenario para llegar a las notas altas o
bajas….Como siempre todos están preparados y tan sólo esperan que
Gabriel acabe sus proyectos actuales, se habla de cinco conciertos en
Europa y cinco en América, voy a empezar a ahorrar…
"On the table were five shows in Europe and five in America. We'll
chat again when Pete's done his album and tour and we'll revisit
where we all stand on this. It's all up to Pete now. The rest of us
are up for it."
Carlos.
http://www.innerviews.org/inner/genesis.html
--- En CosesNostres@yahoogroups.com, "lluis bonet gonzalez"
<lcllbo@...> escribió:
>David Bowie quines canta?
Arnold Lane i Confortably Numb, les 2 últimes del concert
Buenes Jaume, ja teníem ganes de veure't per aquí. Aquest dvd li havia
posat l'ull. Per això de l'Echoes ja em faria gràcia veure-ho. David
Bowie quines canta?
Lluís Bonet
Doncs si Sergi; Atlas és molt bona i Battles podria ser Prog del segle XXI , no
com alguns grups que copien els grans mestres dels setanta i s`autoproclamen
Prog . Progressar és avançar sense haver de mirar enrera.
En quan a Battles van actuar al passat Primavera Sound però no m`explico
perque els van canviar l`horari a 3 quarts de 4 de la matinada ; o sigui que
vaig preferir anar a descansar. I és que aquest tipus de festivals on es tracta
de encavir-hi quanta més gent i grups millor , no són tanta meravella com els
mitjans de comunicació ens volen fer creure.
---------------------------------
Sé un Mejor Amante del Cine
¿Quieres saber cómo? ¡Deja que otras personas te ayuden!.
[Se han eliminado los trozos de este mensaje que no contenían texto]
Hola a tots!
Torno després d'un llarg silenci (ja us explicaré al sopar de la
festa, perque vaig bastant de cul darrerament) per que m'acabo
d'empassar el disc 1 (2,5 hores, i falta el disc 2!!) del nou DVD del
Gilmour, i DVDMan no pot estar-se de comentar-ho.
Com sempre amb aquest home, tot l'aspect técnic, i sobre tot de só,
está cuidadissim, tot i que per mi no arriba al nivell musical del
seu DVD anterior (In Concert). Aquest esta filmat al Royal Albert
Hall, i compte amb convidats de luxe: Phil Manzanera, Robert Wyatt,
Crosby & Nash, David Bowie, David Perry, Richard Wright.
Després d'un parell de temes del DSOTM, es casquen el "On an Island"
sencer. No havía sentit el disc, i així a primera escolta sona bé,
molt maco, però res de l'altre món. En Gilmour de fet ja avisa abans
de tocar-ho: "després tornarem amb les cançons conegudes i que molts
esperen". Total, que efectivament després segueix amb temes de PF
coneguts i es quand més es disfruta.
I sería gairabé tot el destacable si no fos perque cap al final es
marquen un "Echoes" que, com diría un famós cosanostrero,
espacagarselaburra. Collons, després de no sé quants anys (30, 40?)
de no tocar-ho en directe, els tíos (básicament Gilmour/Wright) ho
fan sonar increible, durant els 20 minuts llargs que dura. Si la
resta del DVD es obviable, només per aquest Echoes val la pena: feia
temps que no disfrutaba tant devant d'una pantalla....
Enfí, que no us perdeu aquest tema (no sé si ja corre per youtube)
Apa, un altre día si puc ja comentaré altres DVDs de recent
adquisició:
- Anathema: Were you there
- Coheed & Cambria: The last Supper
- Katatonia: Live Consternation
- Pendragon: Past & Present
- Sigur Ros: Miklatan, Rejkavic
- The Tangent: Going Off on One
- Treshold: Critical Energy
Salut,
Jaume - DVDMan
PS: ja sabeu que si voleu copies només teniu que dir-ho!!
Ah, i a La Vanguardia i El Periodico als titulars de la portada amb
foto inclosa dient per a mi mentides: que si el públic se entregó a
Police, que si va ser un bon concert.
No hi haurà interessos per dir això? No serà que patricinaven algun
diari el concert?
.......
Avui he comprat el nou de Flower Kings, edició limitada, doble, que no
sabia que sortia. O sigui un cd extra amb temes nous més alguns vídeos
tipus Make off.
Us poso el track list del cd2:
1. The river. 5.40 m.
2. Turn the stone. 5.05 m.
3. Regal divers (demo). 6.02 m.
Videofilms fromm the studio. 10.47 m.
Bonus views. 10.12 m.
Lluís Bonet
--- En CosesNostres@yahoogroups.com, "MARTINEZ MATEO, Josep Antoni"
<jamartinez@...> escribió:
>
> Algu ha escoltat el disc de knofler?
>
> Jep.
>
>
> Josep A. Martínez i Mateo
> Serveis Econòmics
> Ajuntament de Ripollet
Me ha parecido un disco de lo más normalito, en su línea.
Saludos.
Joel.
>
>
>
>
> ________________________________
>
> De: CosesNostres@yahoogroups.com [mailto:CosesNostres@yahoogroups.com]
En nombre de Ferran Lizana i Abat
> Enviado el: dimecres, 26 / setembre / 2007 13:56
> Para: CosesNostres@yahoogroups.com
> Asunto: RE: [CosesNostres] Music of the Spheres
>
>
>
> >A mi m'h recordat Karda Estra en alguns aspectes.
> > És que Karda Estra recorda Mike Oldfield... :-)
>
> Potser tens raó. Recorda més Steve Hackett jo crec.
>
>
>
>
>
>
> [Se han eliminado los trozos de este mensaje que no contenían
texto]
>
[Se han eliminado los trozos de este mensaje que no contenían texto]
Doncs estic amb vosaltres però encara més desencantat.
Ja l'entrada a l'estadi ja va ser triumfal per a mi. Fins a les 21.30
no tenia entrada, estava esperant a la Carmina i una amiga que
vinguessin amb ella. Vaig poder entrar encara iluminat. Però vaig
perdre a Badia i Jep. Però coses de l'atzar a fosques me'l trobo a mig
concert, però després una altra vegada perduts. Al meu germà ni el
vaig veure el pèl.
L'escenari estava molt bé, amb pantalles petites però el fons de
l'escenari on tocaven hi havia més pantalles que mostraven el grup. El
voltant de l'escenari hi havia una instal·lació de llum que anava
iluminat tota l'arcada amb colors i formes dels discos.
Quant a la música, tot i començant bé i acabant bé amb Next to you, la
resta del concert amb va desecebre. No tenia força, nervi, ganes. El
públic ho notava i s'avorria, estava més parlant o buscant els
amiguetes que el que feien els músics. Summers va destrossar alguna
cançó amb els seus fallos. Copeland va estar bé. Sting com dieu no
cantava al cent per cent com feia abans i els temes quedaven
deslluïts. Sting no és un frontman o va passar complentament, no va
animar el públic.
El Pedro ho ha dit molt bé, hi havia parts que eren avorrides amb els
ponts instrumentals que no eren de tirar coets.
L'única cosa que estic content que ja puc dir que els he vist i sentit
però no amb bona qualitat.
I això que dieu que la gent hi va els concerts per després fardar
teniu tota la raó.
Hi haurà poquíssims com nosaltres que estem acostumats a anar als
concerts perquè n'hem vist moltíssims i que coneixem bé la música que
podrem dir amb criteri que no va estar a l'alçada, però diga-li si ho
dirà un pijo o pija o que no va mai als concerts i que s'ha gastat
tants diners i perquè després digui que no li ha agradat. Això
impossible, l'important per a aquesta gent és el fet d'estar-hi. No
sabeu la marabunda de gent que hi havia ahir, marejava, i per poc em
marejo de veritat de tanta gent anant d'un cantó a un altre. Eren les
21h passades i venien riarades de gent encara. Només anaven la gent a
veure Police i ja està. Jo que vaig quedar com un memo a les 18 per
veure els teloners ni els vam veure per culpa de la mala memòria de
les entrades.
I un zero per a l'organització: a qui se li acudeix fer embuts a les
entrades amb valles tipus Port Aventura, i que només poguessis anar a
l'entrada que et pertocava, si als altres concerts entres per on vols.
Un caos. Trigaves més buscant l'entrada de la porta que arribar de la
plaça Espanya al recinte.
Lluís Bonet
> PD : Jo el que flipo amb els de Three, es que la entrevista al RockZone
> diuen que s'han inspirat al Lizard de King Crimson!!!, tu has trobat
aquesta
> inspiració?
Doncs no. Només algun mellotron que pot recordar King Crimson però res més.
He mirat entrevistes per internet i enlloc més parlen d'aquesta inspiració
en el Lizard, només al Rockzone. És estrany.
Ferran
Sin conexión 
Enviar mensaje
