¡Vote hoy mismo! Vea la nueva encuesta del grupo Gent_laica:


Si et ve de gust pots votar per alguna o per més d'una de
les frases proposades a l'enquesta.
























   o No existeix cap déu
   o És improbable que existeixi algun déu
   o És probable que existeixi algun déu
   o No sé si existeix déu o déus
   o Existeix un déu únic
   o La lactància cal realitzar-la en privat
   o Cal prohibir el topless
   o Caldria prohibir l'avortament
   o L'avortament és un crim
   o Als 16-17 anys cal permís patern per avortar
   o Les persones homosexuals no han d'adoptar
   o L'homosexualitat és una malaltia
   o Matrimoni és només la unió d'home i dona
   o L'adulteri és un crim
   o Cal prohibir la bigàmia i la poligàmia
   o Cal operar la intersexualitat de forma precoç
   o La blasfèmia és un crim
   o Qui ha nascut a França ha de sentir-se francès/a
   o La literatura francesa és la que s'escriu en francès
   o El pudor és un sentiment espontani i natural
   o Calen llocs per poder-hi romandre nus o nues
   o Calen llocs de bany per a dones musulmanes
   o Calen platges on hi hagi decòrum
   o La nuesa en públic és exhibicionisme
   o La nuesa és contrària als drets dels menors


Para votar, visite la siguiente dirección:

http://es.groups.yahoo.com/group/Gent_laica/polls

Nota: No responda a este mensaje. Los votos de la encuesta no se
reúnen por medio de correo electrónico. Para votar, deberá ir al sitio
Web Yahoo! Grupos que se menciona arriba.

¡Gracias!

Diuen que el dejuni i l’abstinència són una penitència que
ha de ser sobretot interior, Però que també convé acompanyar
d'alguna manifestació exterior, com pot ser el rotet de
satisfacció.

Recordo els temps en què els rics pagaven la bula, per fer pública
ostentació de la seva golafreria...

L’església catòlica, apostòlica i romana, concreta unes
maneres senzilles per tal que els seus fanàtics seguidors donin
testimoni de les seves conviccions. Amb aquests sacrificis tot el seu
cos ha de participar en la necessitat de fer obres per reparar el dany
ocasionat amb els seus pecats.

Jo, que no sóc ni seguidor, ni fanàtic, m'acontento pecant més
que els altres dies, per contrarrestar la virtud obligatòria en
què ens van fer viure durant els temps de la democràcia
orgànica...

El dejuni és menjar només tres o quatre vegades al dia.
L’abstinència consisteix en menjar molta carn, millor feta al
punt o volta i volta, perquè conservi aquella sangonositat que la fa
més tendra i saborosa. Això ens recordarà millor que fou
necessària la mort d'un home a la creu, una manera ben bèstia de
redimir els meus pecats, per tal que poguem continuar redimint-nos per
sempre.

Amb això he estat, en canvi, un fidel seguidor, de tal manera que
avui he esmorzat un entrepà de bull blanc, a falta de negre que és
més sangonós i, per tant, més adequat per la diada alegre i
festiva d'avui, divendres 10 d'abril del 2009. He dinat un primer plat
que em servís de coixí per l'entrecot a la brasa que li ha seguit,
fet al punt, amb pa torrat untat d'all, oli i sal. Després del coco
gelat he pres cafè i una adequada quantitat de crema de whisky. A
l'hora de sopar, amanideta lleugera i hamburguesa de vedella bruneta
dels pirineus a la planxa, crueta per dins. He complert, doncs, amb les
especificacions d'aquest memorable dia de la mort de'n Jesús: tres
àpats abundosos, amb presència de carns, regat amb vi i extres.

Durant la quaresma es viu l’abstinència cada divendres. El
dimecres de vi i el divendres de sexe són dies de dejuni i
abstinència, de la mena que hem assenyalat aquí, sempre que no ho
impedeixi una dificultat seriosa, com una gastroenteritis o una diarrea
purulenta, mocosa o sanguinolenta. L’abstinència
s’observarà a partir dels 4 anys i el dejuni des dels 21 fins als
69 anys.

Gràcies a mi, paraula pròpia, pequeu sense gaire moderació ni
fer mal als altres, amén.




[Se han eliminado los trozos de este mensaje que no contenían texto]

Compañeras y compañeros:

     Con motivo de la Campaña Publicitaria que ha comenzado la Conferencia
Episcopal en contra del aborto, el programa "La Noria" de Telecinco ha lanzado
una encuesta -que se debatirá en su próximo programa- sobre si el Gobierno debe
o no tener en cuenta la opinión de la Iglesia.

Os mando el link por si creéis conveniente participar en la encuesta:


http://gente5.telecinco.es/encuestas/467.shtml

     Increíble. Yo termino de votar y solo un 19% pensaba que NO. Por favor
pasadlo. Es importante que se vote y que no dejemos que este tipo de programas
le diga a nuestro gobierno qué debe de hacer.

     Saludos y gracias por la colaboración.

http://s2.elforo.de/addan/viewtopic.php?t=42

De la mateixa manera que hi ha llicenciatura, doctorat i Màsters de
Postgrau en Tetologia, que segueixen el pla de Bolonya, proposo que
s'endeguin els estudis universitaris en Agosticologia...

Per si de cas hi ha algun déu o deessa, fem una taula amb deu
manaments per tal que els compleixi de forma obligatòria, si vol
obtenir la salvació que els humans som capaços d'oferir-li, com a
mostra de la nostra misericòrdia:

1. Donaràs un missatge únic, inequívoc, que sigui entenedor per
tothom i, per damunt de tot, que mai no es contradigui.

2. Deixaràs que tota persona gaudeixi d'una vida feliç, sense
obligacions, remordiments, pors ni penalitats inútils, particularment
els infants.

3. No discriminaràs ningú per cap raó, sobretot de gènere. Dones i
homes són iguals, en drets i possibilitats. Ningú no podrà patir cap
mena de condemna a la terra per cap qüestió que hagi de ser jutjada
en el teu suposat regne i que molt probablement hagin de ser
perdonades.

4. No permetràs que hi hagi qui vulgui instituir o mantenir la seva
mena de paradís o dictadura confessional a la terra, sense esperar-se
educadament al teu suposat regne o paradís.

5. Impediràs que hi hagi qualsevol persona que s'atorgui la teva
representació a la terra o que manifesti la intenció d'interpretar la
teva voluntat a la seva manera. No donaràs validesa a somnis,
revelacions, aparicions ni a suposats miracles.

6. No escolliràs mai cap poble per damunt dels altres, no li donaràs
cap terra ni res que, a la pràctica, hagi de prendre per força a
atres pobles. No justificaràs mai cap guerra, no permetràs que se'n
faci cap en el teu nom ni deixaràs que ningú la santifiqui.

7. Asseguraràs l'alimentació i una vida digna per tothom així com no
permetràs dejunis forassenyats ni que es prohibeixi el consum de cap
mena d'aliment dietèticament adequat per a l'espècie humana, per porc
que sembli.

8. No hi haurà cap dia especial destinat a adorar-te, ni per honorar
cap altra ent o persona.

9. No permetràs massacres, assassinats ni suicidis en el teu nom.

10. Respectaràs arreu els Drets Humans, així com ajudaràs a complir-
los i a enfortir-los

Hi ha força partits polítics que s'anomenen Cristians o que són
confessionals, una mena de declaració que hauria de ser motiu
suficient per no admetre'ls legalment. No s'hauria d'admetre
qualsevol declaració de creença que es pretengui defensar des de la
política. També hi ha altres partits que, tot i que no es posen
aquest qualificatiu en el seu nom, declaren la seva intencionalitat
confessional entre els seus objectius, fet que també els hauria
d'excloure. Les democràcies avançades han de prohibir els partits
polítics confessionals, que no són més que una llavor de les
dictadures teocràtiques si adquireixen prou força.

Això no vol dir que les persones creients no puguin intervenir en la
política i en els afers socials. Contràriament poden tenir un paper
ben actiu, però no militant en partits confessionals ni fent de la
seva confessionalitat un objectiu polític, perquè cauen en una
actitud flagrantment antidemocràtica, com ja hem exposat. Poden
militar en qualsevol partit aconfessional, que són els únics que
poden garantir els drets a la llibertat de creença i de no creença.



El motiu de la seva exclusió no pot ser altra que la forçosa i greu
manca de democràcia interna, ja que:

1. Hi ha alguns trets que forçosament han de provenir del seu fons
confessional i que, per tant, no són discutibles del punt de vista
democràtic.

2. Són partits que discriminen les persones per raó de creença, en
contra de la Declaració Universal dels Drets Humans. Per fer-se'n
militant cal ser creient, per la qual cosa o bé no admetran la
militància de persones agnòstiques, atees o d'altres confessions
religioses o que, en tot cas, aquestes persones no hi tindran cap
rellavància, a part de satisfer la seva quota.

3. Des del moment que tinguessin prou poder començarien a imposar les
seves creences a la resta de la societat.  Recordem les meravelles de
la catolicràcia durant la dictadura franquista, amb assignatura de
religió obligatòria, formació d'un suposat "esperit" "nacional",
setmanes "santes" amb una austeritat de fàstic, sagraments gairebé
obligats, obligació de penjar cristos a la paret, persecució de la
llibertat per vestir, obligació d'usar banyador a platges i piscines,
etc.

4. Una democràcia autèntica no pot provenir només del suposat imperi
d'un déu qualsevol, ni dels seus suposats representants a la terra,
perquè parteixen d'una base i uns fonaments inflexibles i
antidemocràtics.



Salut i veritable democràcia.

http://groups.google.es/group/e-cristianus/

En un país aconfessional es celebra una festa popularment coneguda com
la dels ases (burros), en la qual una colla d'animals que desfilen
tres vegades pels mateixos llocs reben una catòlica benedicció.

Com cada any tots els animals, inclosos els polítics d'un país
aconfessional, -que en lògica conseqüència de la seva naturalesa no
perden l'ocasió d'assitir-hi-, han rebut la benedicció del
catolicisme, una creença que sembla gairebé oficial.

http://groups.google.es/group/e-cristianus/

Si ets una persona amb inquietuds espirituals i una forta ambició,
pots fer com han fet ja d'altres abans que tu: fabricar déu a la seva
mida.

Ara que ja hi ha un munt de religions monoteístes, tot i que algunes
mantenen un curiós misteri trinitari-unitari, no t'ha de ser gaire
difícil de fer-te un plantejament en aquest sentit. Naturalment també
pots assajar la via politeísta, sobretot acudint a les fonts de
l'hinduïsme o, potser, a la tradició més clàssica i propera de les
antigues Grècia i Roma. Allò que probablement et serà més difícil és
procurar-te un bon nombre de fidels que elevin el teu nivell de vida
aquí a la terra, perquè del més enllà ningú no en sap res, si és que
n'hi ha, i també perquè hi ha molta gent que ja està ocupada en
altres confessions.

Fins ara el fabricants de déus i religions han estat homes. En
general han lograt un bon grau de submissió de les dones, amb aquesta
fabricació. Tant és així que hi ha moltes dones que, enganxades com
estan a una determinada religió que les manté sotmeses en línies
generals, defensen els postulats de la seva fe, alhora que neguen
gran part de la repressió i de les inhibicions a què estan sotmeses.
Per tant si ets una dona se't poden obrir unes possibilitats molt
interessants, donat el masclisme imperant en les religions
monoteístes actuals.

Com faries una religió femenina i feminista?

Generalitats de la fabricació divina:

-De primer caldrà explicar com va crear déu tot allò que veiem. Ara
s'ha posat de moda allò del disseny intel·ligent, per tant usa-ho
sense moderació si et ve de gust. També pots explicar la creació de
cada ésser, planta o cosa, tot i les proves científiques que ho
neguin amb l'evolució, ja que sempre podràs dir que déu ho pot tot,
fins i tot confondre la intel·ligència humana per tal de confondre i
de provar així la seva fe. Si prefereixes adoptar la via cientifista,
tampoc no hi ha cap problema; només cal afirmar que déu ho va crear
tot i que, simplement, guia o observa la seva evolució...

-Després cal justificar la voluntat de déu en fer tot allò que ens
sembla que existeix. És molt fàcil, no cal que t'hi encaparris massa:
A causa de l'infinit AMOR de déu, (així, amb majúscules!).

Si tries la via monoteísta, hauràs d'explicar que déu és un ésser
individual, que per aquest motiu i pel que sembla s'avorreix força,
de tal manera que li cal crear coses i humans per poder donar-los
AMOR i poder observar el bon camí d'AMOR que els assenyala, sempre
d'una forma profunda, mística i misteriosa, és clar.

No és recomanable que et plantegis la possibilitat que déu hagués
creat un món sense malalties ni penalitats ni tampoc que estigui ple
a vessar de felicitat i plaer, perquè tot això cal traslladar-ho a un
altre món, el suposat món de la vida eterna i plena, donada la
impotència de déu de fabricar criatures més perfectes i mons més
feliços. Cal dir que la vida és un camí de prova, en cap cas, però,
de prova dels defectes de déu i de la seva creació, sinó de la
llibertat d'elecció de l'ésser humà.

-Tot seguit expliques com va crear tot el que hi ha, inclosa
l'espècie humana, la qual evidentment és la que ha d'ocupar el lloc
de la màxima importància. Com ja deus saber pots usar allò d'Adam i
Lilith o la segona esposa, Eva...

Si vols posar-te, però, a l'avantguarda més actual, accepta sense
embuts la humanitat i els Drets Humans dels grans simis: bonobos,
ximpanzés, goril·les i orangutans. És recomanable que també
consideressis extensibles aquests mateixos drets a tota la humanitat,
al menys en aparença.

Amb aquestes senzilles accions ja tenim embastada la qüestió. Ara
caldrà posar mecanismes de control, d'expansió i que donin un aparent
sentit a tot plegat. La doctrina ha de ser sempre ben espessa i
extremadament dogmàtica i els ritus han de ser inflexibles però
clars.

Donar sentit, control i expansió:

-Entre els mecanismes de control crec que cal posar-hi sempre el
recurs del pecat i de l'expiació de les culpes. També convé fabricar
tot un seguit d'ocupacions rituals així com de prohibicions i
d'obligacions, com més irracionals i arbitràries millor. De passada
també pots prohibir tot allò que personalment no t'agradi, posant-ho,
naturalment, en boca dé déu o de qualsevol profeta que puguis haver
triat. Així, si no t'agraden les llenties, el vi de taula, la carn de
conilla o qualsevol altre aliment o beguda ho prohibeixes radicalment
a qui abraci la fe que fabriques, tal i com si fos una immundícia
culpabil·litzant. També pots prohibir viatjar en avió, per exemple,
perquè s'apropen massa al cel així com menjar carn d'animals que no
hagin estat ben atordits prèviament al seu sacrifici o que hagin
patit abans d'escorxar-los. La major part d'altres prohibicions que
hi vulguis introduir han de ser també possibles de seguir. Evita, per
tant, de prohibir que es facin les diverses funcions vitals, com
respirar, orinar o defecar, sobretot perquè no hi hauria fidels que
ho poguessin seguir tot i mantenint alhora la salut. Si no se'n
parla, ningú no s'adona que un ésser omnipresent, que és arreu, rep i
presencia inevitablement totes les manifestacions biològiques,
excretòries incloses.

El pecat, la culpa, les ocupacions rituals i les prohibicions donen
un cert sentit, per irracional que sigui, perquè la gent fidel sap a
què atenir-se i alhora es sent malament si hi oposa resistència. Les
persones fidels han de tenir sempre la constant sensació d'actuar de
forma incorrecta, de pecar, i això els ha de generar les conductes de
perfeccionament constant, que hauràs de procurar que puguin satisfer.
Resar tres vegades al dia, anar als ritus dos cops per setmana,
reunions per estudiar la paraula que tu has posat en boca de déu.
Confessar les culpes o pecats, sigui en públic o en privat, pagar
d'alguna manera les culpes, és quelcom que dóna sentit perquè actua
com una psicoteràpia, tot i que pugui ser alienadora. Tothom té
tendència a pertànyer a una mena de tribu o altra (família, equip, de
futbol, d'aficions...). Cal aprofitar que les persones, segurament a
causa de la seva sociabilitat innata, tenen una gran tendència a
seguir un esquema planificat, tribal, que els evita d'haver d'actuar
i de pensar de forma independent.

-Els mecanismes d'expansió poden ser també de diversa mena, però
sempre han de posseir un cert grau d'abús intrínsec o de violència
gratuïta, disfressada, com no, d'AMOR.

1. Certs reglaments, lleis santes o voluntats divines poden ordenar o
recomanar, per exemple, llargs dejunis, passar set, mortificar-se,
inflingir-se patiments, -sense que, en cap cas, es pugui arribar al
gaudiment masoquista. Repartir fuetades, avergonyir públicament algú,
entre d'altres possibles, són altres violències que poden castigar
les faltes comeses per la gent fidel i que hagin estat denunciades o
descobertes de forma flagrant. Pots posar en boca de déu que cal
castigar amb pena de mort l'apostasia o les faltes greus de la gent
fidel, així com que cal agredir l'infidel, exterminar qualsevol
persona no creient o infidel o bé fer-li la vida impossible, ja que
aquestes són algunes de les violències que contenen els llibres
sagrats i que tothom respecta, ja que formen part de la creença
religiosa, tot i que no es puguin dur a terme. En mesura d'allò que
sigui possible convindrà fer pagar amb la justícia humana totes
aquelles ofenses, insults, blasfèmies o persecucions en contra que
puguin fer altres persones o grups, tant si són no creients com
infidels d'altres creences. No s'ha de pretendre mai que sigui déu
qui faci la justícia a la terra per les ofenses que pugui rebre, ja
que fa molt que no se li veuen manifestacions indubtables, ni tampoc
sembla que se n'hagi acreditat mai cap. De tota manera, com a prova
d'AMOR, seria bo que deixessis una via oberta per la redempció dels
seus pecats, sense que aquest fet pugui aturar en cap cas el càstig
merescut i exemplar. El teu llibre sagrat també pot contenir
violències per tal de preparar el camí a la justificació de futures
barbaritats que es puguin cometre en nom del déu i les seves
voluntats que inventes, com han fet i fan moltes religions. Això no
obstant, aquesta violència cal amagar-la sota un mantell de beatífica
pau, paciència, AMOR i tolerància. Misericòrdia, en una santa paraula.

2. Mantenir un ferri control sobre la sexualitat d'altres persones,
molt en particular de les dones, és un recurs força eficient i que,
per misterioses raons, guanya força adeptes d'ambdòs sexes. Les
pulsions sexuals són part de la naturalesa biològica humana i, per
pura tradició, s'han atacat amb l'argument que formen part de
l'animalitat de la qual ens hem de desprendre per lograr la perfecció
d'un suposat esperit.

Més aviat convé considerar la nuesa, sobretot la dels pits femenins i
dels òrgans genitals com a quelcom vergonyós, com una obscenitat i
una depravació "sexual". De sempre ha donat bon resultat igualar
nuesa a sexe obscè o explícit. Així s'aconsegueix d'augmentar el
nivell de repressió de la gent creient i es desplaça l'interès de fer
pràctiques sexuals a la mera contemplació de certes zones de
l'anatomia. La frontera de visibilitat que es pot permetre dins la
llar pot ser la roba interior, però sense transparències. També convé
de posar a casa portes, baldons, panys i claus, per tal que cada
membre de la família, en la mesura de les possibilitats, gaudeixi
d'una intimitat total quan s'ha de despullar. Cal controlar els
programes, revistes, internet, etc., que puguin contenir imatges de
nuesa o de sexe, amb la justificació que així s'evita de contaminar
els infants amb aquestes "depravacions". Cal evitar d'aproximar-se a
les platges on no hi hagi un "decòrum" suficient pels infants, per
evitar la concupiscència i les temptacions i també per una qüestió de
bon gust. Oblideu-vos també de tots aquells infants que viuen amb
naturalitat la nuesa al seu domicili o a la platja, ja que no us
interessa de tenir-los en compte. Alguns moviments religiosos, això
no obstant, diferencien clarament la nuesa, que permeten o promouen,
del sexe, que solen reprimir igualment.

La veritat és que la frustració sexual genera la sublimació de la
sexualitat en tasques que poden ser altament productives per les
teves finalitats i les de déu, que tu fabriques a la teva mida.

3. Catequitzar i adoctrinar amb duresa i amb insistència ferotge els
infants des de la seva més tendra infància, sense donar-los cap
treva. Pots disfressar-ho del dret que tenen els pares a guiar-los en
les seves conviccions morals, que avui en dia simplement s'ha
convertit en el dret d'imposar-los una creença per força, fet que
afavorirà enormement els teus plans. Cal horroritzar els infants amb
les amenaces de càstigs eterns, de les tortures d'un terrible infern
o, potser, de notar com les pròpies despulles es podreixen
eternament, sense possibilitat d'esmenar-ho, en cas de manifesta
rebel·lia a deixar-se sotmetre. Cal crear-los pors, inhibicions i
falses preocupacions per falses culpes, com poden ser les de la nuesa
o de les pulsions sexuals. També cal presentar-los imatges de diversa
violència i mostres de les violències que van rebre els màrtirs de la
religió que estem creant. Totes aquestes violències, pecats i horrors
han d'anar convenienment disfressades de la prova de l'AMOR que ens
mostra déu, amanides amb l'exemple de màrtirs, sacerdots i de santes
persones i acompanyades de la possibilitat d'esmenar-se.

La qüestió és lograr que els seus cervells admetin que sempre cal fer
sacrificis, fins i tot dins del món de l'abundància, que adquireixin
una conformació que consideri com a raonable i bona tota la porqueria
que els volguem abocar al damunt i que estiguin preparats per saltar
al coll de tothom qui critiqui la seva fe o la seva esglèsia. LA TEVA
ESGLÈSIA...que per descomptat, ha de ser la seva per sempre. En
general convé criticar qualsevol cosa que procuri plaer i, en canvi,
el plaer cal que el cerquin en la privació, en l'austeritat, la
continència i en el sacrifici. Cal aconseguir educar els infants en
la teva escola confessional o bé en una altra escola que també sigui
confessional i que els doni les bases que després cal reconduir amb
insistència, persistència i amb amenaces fetes sota l'aparença d'AMOR.

Els infants són molt importants, per això caldrà exigir respecte per
tots els deures que hagin de complir com a creients, com pot ser la
dieta que els hagis triat, tant si és crudívora, omnívora, com si han
de dinar a les 11 del matí; els infants de la teva confessió cal que
se'ls respecti, que se'ls consideri i que se'ls tracti com a creients
que són, tant a l'escola, com al menjador escolar i als serveis de
salut.

Si tot va bé, els infants amb el cervell ben rentat de la teva
confessió exigiran els seus drets i en resposta rebran l'ajuda dels
seus companys i companyes, de periodistes "progres", dels seus
mestres, dels polítics "políticament correctes", -que confonen
religió amb cultura i que ni s'imaginen la Síndrome d'Estocolm que
potser també els afecta-, així com, en general, d'aquest món de
tolerància i de multireligiositat. Així col·laboraran
desinteressadament i descerebrada en el manteniment i en
l'enfortiment de les mostres d'alienació dels teus infants fidels.

4. Sobretot evita d'anomenar la Síndrome d'Estocolm, per la qual les
víctimes d'abusos donen la raó a qui els ha torturat. Aquesta
síndrome s'haurà d'eradicar, com si no hagués estat mai descrita o
com si no tingués res a veure amb la fe que inventes.

L'objectiu final és lograr atrapar en la teva fe les persones
intel·ligents, que tinguin altes capacitats, excepte la de qüestionar
la fe irracional que els hauràs inculcat i també d'altres que només
tinguin la capacitat de seguir el camí estretament marcat. La fe no
pot admetre cap discussió, cal que ho sàpiguen i que aprenguin
d'apartar-se de qualsevol que els la pretengui qüestionar. El millor
de tot és tenir atrapats jutges, policies, periodistes, fiscals,
polítics, metges, mestres, psicòlegs, etc., que hagin perdut del tot
la seva capacitat de raonament independent pel que fa a la fe que
senten, tot deixant intactes les altres funcions intel·lectuals. Així
tindran tendència a cercar respostes i fonaments en la seva fe, fins
i tot per tal de donar resposta als seus reptes professionals, com ja
va reconèixer fa anys l'actual president del Tribunal Suprem.

Cal aconseguir que les persones fidels sàpiguen sacrificar-se en
aquesta vida a l'espera d'una hipotètica recompensa en una vida
eterna en un hipotètic més enllà o en les també hipotètiques
successives resurreccions fins a lograr la perfecció nirvànica. Tota
la vida ha de ser un sacrifici pels teus fidels, mentre que per tu,
mentre no acabis creient en la teva pròpia invenció, et pots passar
una secreta vida de luxes i sense privacions.


Un cercle ben tancat serà aquell en en qual si qualsevol fidel sent
defallir la seva fe o té dubtes, tot allò que l'envolta el retorni a
la única veritat del déu que tu has creat.

5. Cal preparar litúrgies, oracions, precs i cerimònies que
mantinguin ocupades tothora les persones fidels i també cal preparar
un seguit d'explicacions incomprensibles, irracionals i dogmàtiques,
sorgides de visions, aparicions, somnis premonitoris o d'activitats
al·lucinatòries. No et preocupis de les crítiques que puguis rebre,
sobretot si venen de part d'altres creients, que donen com a certs
miracles i altres sacres meravelles, com, per exemple, la
transustantació catòlica per la qual el pa es converteix en carn i el
vi en la sang de'n Crist i després, ho ingereixen, en un acte de
canibalisme missaire.

6. Cal evitar la contaminació amb altres creences, que s'hauran de
criticar tothora, particularment les més properes. També és important
prohibir les relacions amb persones d'altres creences, a no ser que
es converteixin a la pròpia fe així com incloure-hi de forma
obligatòria tots els descendents. Cal presentar-ho com una ordre
directa i expressa de déu.

7. Per donar sentit també cal tenir una base prou sòlida de persones
amb alt grau de coneixement, llicenciades o doctorades en diverses
matèries del coneixement, inclosa la pròpia Teologia. Cal tenir el
més aviat possible una Universitat que ofereixi titulacions vàlides
pel món laboral, però aconseguides amb una pàtina de la fe. Cal
col·laborar amb altres centres universitaris i amb els governs per
tal de legitimar el estudis propis i les llicenciatures i doctorats
que es puguin impartir.

8. Segons sembla, una bona proporció de la població humana és
homosexual, bisexual, transexual, intersexual. No segueix la pauta de
l'heterosexualitat. És un gran capital humà que convé de no perdre,
sobretot perquè viu un cert grau de culpabilització social per
aquesta causa. El millor serà mantenir-los amb el sentiment de culpa
i donar-los la possibilitat de viure en una castedat productiva. Han
de rebutjar la seva sexualitat, percebuda com a diferent i abocar-se
a sublimar-la. Així pots tenir gent de fe d'alt valor intrínsec, que
han de servir com a exemple d'entrega i de sublimació productiva de
la seva sexualitat.

9. Caldrà que exigeixis cementiris propis, o una zona reservada
pròpia, perquè les persones difuntes de la teva fe puguin reposar en
terra santificada per sempre. No es pot permetre de cap manera que es
contaminin en cementiris de no creients o d'infidels.

10. Convé fer una constant labor d'ajuda social, per la qual cosa
caldrà evitar de lliutar contra la injustícia de base, però cal obrir
alhora les portes per rebre a les persones excloses pel sistema.
Cases d'acollida, hospitals, hospicis, caritats, etc. L'objectiu de
tot això és de fer-se imprescindibles i de substituir l'ajuda pública
per tal de rebre constants subvencions, donacions i agraïments.

11. Ja que va arrelant la moda de marcar les contribucions a
diferents esglèsies a la Declaració de Renda, procura ser-hi ben
aviat, perquè hi ha gent que marcarà la casella que et donarà uns
bons ingressos, tant si s'equivoca, com si ho fa perquè és fidel o
simpatitzant. Si algun infant vol estudiar a la teva escola
confessional, cal que els demanis el full de Declaració de
Renda, "per si són mereixedors d'alguna ajuda", i que no acceptis
d'inscriure'ls si no han marcat la casella correcta de la creença
mútua o si no fan una substanciosa donació a l'escola, en justa
compensació i com a penitència.

Bateja d'alguna manera els teus fidels i anota-ho en un llibre per
tal finalitat, ja que segons una recent sentència del Tribunal Suprem
no tindrà consideració de fitxer, però que et serà útil per demostrar
el nombre de "creients" així com per rebre possibles subvencions
estatals.

12. També pots crear tota mena de sagraments, siguin els de sempre o
altres de nous, com el subpolimatrimoni, el minisacerdoci, la
reconfirmació, el dejuni pasqual o la sacra masturbació, entre
d'altres possibles.

Gran sacerdot o sacerdotessa:

Aquest pot ser el càrrec que et pots reservar per tu, o una altra
persona, o d'altres com Excelsa Divinitat, Gran Profeta, Pastora
Suprema, etc. Cal envestir-se d'una indumentària vistosa però ben
diferent, segons el càrrec de cada membre, sobretot pels celebrar els
ritus cerimonials. Convé tenir en compte que la vistositat o la
ridiculesa de la indumentària aporta un punt de solemnitat als actes
i ritus del tot desitjable.

Amb aquests elements que hem esbossat aquí segurament et serà
possible d'elaborar déu fet a la teva mida i la teva religió. Ja pots
adonar-te que caldrà posar molta imaginació i el teu granet de sorra
per desenvolupar-ne el caràcter específic.

Sentir la crida:

Si tot el que s'ha esbossat aquí et sembla prou difícil, també pots
integrar-te en qualsevulla de les religions que ja funcionen, tot
procurant escalar-hi posicions o d'ocupar algun càrrec o lloc de
certa importància. D'aquesta manera també podràs viure força bé,
sense necessitat de suar massa. Les nècies ovelletes fidels ja
s'encarregaràn de sustentar-te, com ha fet des de temps immemorials.

Per si de cas hi ha algun déu o deessa, fem una taula amb deu
manaments per tal que els compleixi de forma obligatòria, si vol
obtenir la salvació que els humans som capaços d'oferir-li, com a
mostra de la nostra misericòrdia:

1.   Donaràs un missatge únic, inequívoc, que sigui entenedor per
tothom i, per damunt de tot, que mai no es contradigui.

2.   Deixaràs que tota persona gaudeixi d'una vida feliç, sense
obligacions, remordiments, pors ni penalitats inútils,
particularment els infants.

3.   No discriminaràs ningú per cap raó, sobretot de gènere. Dones i
homes són iguals, en drets i possibilitats. Ningú no podrà patir cap
mena de condemna a la terra per cap qüestió que hagi de ser jutjada
en el teu suposat regne i que molt probablement hagin de ser
perdonades.

4.   No permetràs que hi hagi qui vulgui instituir o mantenir la
seva mena de paradís o dictadura confessional a la terra, sense
esperar-se educadament al teu suposat regne o paradís.

5.   Impediràs que hi hagi qualsevol persona que s'atorgui la teva
representació a la terra o que manifesti la intenció d'interpretar
la teva voluntat a la seva manera. No donaràs validesa a somnis,
revelacions, aparicions ni a suposats miracles.

6.   No escolliràs mai cap poble per damunt dels altres, no li
donaràs cap terra ni res que, a la pràctica, hagi de prendre per
força a atres pobles. No justificaràs mai cap guerra, no permetràs
que se'n faci cap en el teu nom ni deixaràs que ningú la santifiqui.

7.   Asseguraràs l'alimentació i una vida digna per tothom així com
no permetràs dejunis forassenyats ni que es prohibeixi el consum de
cap mena d'aliment dietèticament adequat per a l'espècie humana, per
porc que sembli.

8.   No hi haurà cap dia especial destinat a adorar-te, ni per
honorar cap altra ent o persona.

9.   No permetràs massacres, assassinats ni suicidis en el teu nom.

10. Respectaràs arreu els Drets Humans, així com ajudaràs a complir-
los i a enfortir-los.

http://groups.google.es/group/e-cristianus/

PARE VOSTRE





Pare vostre, que no és al cel,
esfumat sigui el seu nom.
No vingui a nosaltres el seu regne.
Faci's la nostra voluntat
tant a la terra com també al cel.
Atipem-nos bé cada dia, sobretot avui;
i perdoneu les seves culpes,
així com nosaltres les cobrem als nostres deutors;
i doncs permeteu que visquem en la temptació,
ans deslliureu-los del mal.

  Amén !

http://groups.google.com/group/e-cristianus/

El déu sanguinari, gelòs, violent i venjatiu de la Bíblia no pot ser
alhora el suposat déu infinitament bondadós dels evangelis. És el
mateix de que es diu que només va escollir un poble i que, per tant,
va renunciar i deixar de banda els altres pobles de la terra. El
mateix que va atorgar un paper secundari a les dones, que va
impulsar, ajudar i no va condemnar les massacres d'altres pobles (no
escollits), incloent-hi principalment homes, nens masculins
innocents, dones no verges i dones embarassades. El mateix que
permetia l'esclavatge, fins i tot l'esclavatge sexual de dones
verges capturades dels pobles massacrats. El mateix que
s'anomenava "un déu" i que no negava la possible existència d'altres
déus. Aquest déu no pot ser misericorde de cap manera, ni
infinitament bondadós. Ho creiem del tot.

No hi pot haver llibertat d'acció per les creacions d'un déu
omnipotent ja que l'infinit coneixement d'un ser omnipotent ha
d'abastar el futur. En cas que no conegui el futur ja no és
omnipotent  i en cas que el conegui no podria aplicar càstigs per
les accions de les seves creacions, ja que coneixeria prèviament com
actuarien en el futur (pel ser omnipotent el temps ha de ser com un
present continu) i mantindria tothora la capacitat d'evitar les
accions que no li agradessin o, potser, de gaudir-les com a
espectador de la seva pròpia creació. Ho creiem del tot.

Jesús, en el cas que hagi existit mai, fou clavat nu a la creu, va
romandre-hi nu i hi va morir nu, sense el drapot que li pinten per
dissimular-li els testicles i el penis. Ja és ben sabut que els
crucificats experimentaven ereccions, força esperades, poc abans
d'expirar. La història no ens explica si Jesús la tingué però tampoc
no ho nega. Mai fou ni serà cap déu, només un home corrent. Tampoc
va morir per redimir res de res, simplement el van executar. Sembla
ben neci haver de creure que un home és un déu i que li cal patir i
morir per salvar la humanitat, comptant amb un déu omnipotent. Ho
creiem del tot.

La Maria fou concebuda sense màcula o maculada, exactament com
tothom. De tota manera per tenir un fill, -atès que no existien les
tècniques de fertilització assistida-, van haver-la de desvirgar com
cal, amb penis erecte i per via vaginal. No és possible, doncs que
es mantingués eternament virginal perquè hauria de complir amb les
exigències del seu espòs, el qual forçosament havia d'ejacular per
via intravaginal, com era i és llei del judaísme. Tampoc creiem que
pogués ser la mare de cap déu, entre d'altres qüestions perquè no hi
ha cap déu a qui calgui de tenir mare. Ho creiem del tot.

En Josep fou el pare real o el tutor de'n Jesús, si no ho era. En
cas de no ser homosexual, segurament practicava el coit amb la
Maria, cada vegada que podia. Ho creiem del tot.

Els anomenats estudis de teologia haurien de desaparèixer de
l'oferta d'estudis universitaris, a no ser que també es faci
universitària la creença en l'espagueti monstre, en l'unicorn daurat
invisible o en el sacre penis erecte i els necis misteris que
envolten totes aquestes creences, siguin falses o incertes. Ho
creiem del tot.

En el nom del plaer de viure, de l'orgasme, del sexe lliure i de la
sagrada creença cristianua.



Amén

http://groups.google.com/group/e-cristianus/



Volem que s'aturin els maltractaments psicològics, sobretot contra
els menors en forma d'imatges i exemples plens d'assassinats, de
violències, d'obligacions, pors irracionals, remordiments, càstigs,
inhibicions i abusos.
Volem aturar els abusos i atemptats de les religions contra els
Drets Humans. La sexualitat és negada en gran mesura, però
exhaustivament controlada alhora, sobretot la femenina. No s'entèn
que hi hagi dones que pretenguin modificar una religió per adaptar-
la als drets pels quals lluiten o bé només ho podem entendre des de
la base del mal psicològic que els ha causat el rentat de cervell
que van patir, habitualment durant la seva infància.


Sobretot no hem d'accepar límits a la nostra llibertat a causa de
les creences religioses, ni tampoc que les creences es converteixin
en Ordenances de Civisme esbiaixades, en lleis o que provoquin
interpretacions parcials o esbiaixades de la llei. Cal enfrontar-se
a eufemismes i abusos que solen expressar-se com "els bons
costums", "les pautes de comportament generalment admeses", "ofendre
les conviccions" (per accions que no tenen la clara intenció
d'insultar les conviccions religioses, no religioses o filosòfiques
d'una altra persona, per nècies que siguin), "menysteniment dels
drets dels altres" (com si els drets de base religiosa o moral
d'aquests "altres" tinguessin el sacre privilegi de limitar altres
drets cívics).




No volem que cap religió signifiqui una barrera real i palpable per
la llibertat d'establir relacions humanes, tant si són d'amistat,
amoroses, comercials, etc. El matrimoni caldria definir-lo com la
convivència sexual responsable i lliurement consentida de dues o més
persones adultes.

Volem que desapareguin els monuments públics i les festes populars
de base religiosa, com les festes de patrons i patrones, així com
els noms religiosos de ciutats, pobles i carrers.

Volem que es controlin les escoles confessionals i que es desvinculi
totalment les religions de les escoles públiques, per garantir una
formació respectuosa amb els valors democràtics.



Desitgem que desapareguin els vergonyosos estudis universitaris en
teologia, en aplicació de l'homologació europea de titulacions i que
no hi hagi facultats confessionals particulars, perquè aquest fet
s'oposa frontalment amb la universalitat dels
estudis "universitaris". Mai no hem d'admetre com universitaris els
estudis "parcialitaris".

Cada religió s'ha de mantenir amb els seus propis recursos, ens
neguem a acceptar la financiació pública. Prou de creuetes a la
Declaració de Renda (donen informació que pot tenir usos
discriminatoris).


Volem que s'apliqui la llei de protecció de dades vigent, per poder
d'exigir que esborrin les nostres en poder de qualsevol entitat
religiosa, incloses les del llibre de baptisme i que no quedi
anotada la condició d'apòstata, ja que és una dada especial de
caràcter personal.

http://pezonesblancos.org/foro/ho/index.php

http://pezonesblancos.org/foro/ho/index.php#envio

Llegiu atentament aquesta sel·lecció bíblica, extreta de "Nombres":

1 Jeovah (Déu) va parlar encara a Moisès. Li digué:

2 Venja els israelites del mal que els han fet els madianites.

7 Van fer la campanya contra Madian, tal com el Senyor havia ordenat
a Moisès i van matar tots els homes.

9 Els israelites es van endur captives les dones de Madian i les
criatures, s'apoderaren de tots els animals de càrrega, de tots els
ramats i de tots els objectes de valor.

10 i calaren foc a totes les poblacions i campaments madianites.

14 Però Moisès s'indignà contra els homes designats per a comandar
les tropes, els caps de mil i de cent combatents, que tornaven de
l'expedició.

15 Els va dir:
-Però com és que no heu matat les dones?

17 Per tant, mateu tots els infants mascles i totes les dones que no
siguin verges.

18 Deixeu tan sols amb vida les noies verges i que siguin per a
vosaltres.
___________________________________________________________________

Exercicis proposats:

A. Feu un breu resum de la selecció proposada.

B. Doneu la vostra opinió sobre la selecció proposada.

C. Com creieu que van matar els infants de sexe masculí?

D. Com podíen esbrinar si un nadó és del sexe masculí o femení?

E. Com creieu que es va fer el triatge de les nenes i dones?

F. Expresseu com creieu que van matar els nens de sexe masculí i les
nenes o dones que no tinguéssin l'himen intacte.

G. Què us sembla que s'ordeni la matança de nens del sexe masculí
davant dels ulls de les seves mares, germans i germanes?

H. Què n'opineu de la matança de nenes i dones després de comprovar
que no teníen l'himen intacte?

I. On creieu que van matar les nenes i dones que no van ser
qualificades de verges? (Suggeriments: en públic, en privat, posades
en filera, just després d'observar l'himen trencat i davant
tothom...).

J. Què creieu que els va passar, després a les nenes i dones que van
quedar amb vida pel fet de tenir l'himen intacte?

K. Us sembla bé que es reparteixin dones "verges" com si fossin
objectes o animals?

L. Com creieu que van procedir amb les dones embarassades, (que
evidentment no poden ser verges) i els fetus que gestaven?

M. Creieu que fou una mena d'avortament confessionalment adequat, la
matança de dones en estat de gestació?

N. Què us sembla la proposta de Déu de venjar-se?

O. Justifiqueu el millor que pugueu les accions proposades per
Jeovah (Déu).

P. La Bíblia és un texte bàsic per moltes religions cristianes i per
la jueva. Creieu que és justificable que sigui considerada un texte
sagrat?

Q. Creieu que els textos seleccionats responen al respecte pels
Drets Humans i en particular el de les Dones i els infants?

Segons sembla, l'infern torna a existir, no sabem ja si com un etern
turment en les flames o més aviat en una suposada manca permanent de
visió del ser que afirmen que ho va parir tot plegat.
Només per llegir aquesta mena de manifest podeu tenir el plaer de
condemnar-vos eternament o gaudir d'uns dubtes de fe, que en realitat
poden ser la mostra de la vostra manca de fe, tot i que tingueu la
permanent voluntat de salvar-vos a través d'un ideal de fe que
lluiteu per adquirir. Per tant podeu fer una de les següents accions:

1. Aneu a resar i un confesseu amb una persona de sexe masculí que
sigui capellà, sense que el sexe tingui "res a veure" en aquest fet
sexista i discriminatori.

2. Deixeu de lluitar per adquirir uns ideals impossibles i concentreu-
vos a gaudir en aquesta vida perquè potser no val la pena, al cap i a
la fi, de patir una vida de sofriment i de resignació per engreixar
uns porcs que, per si de cas, viuen el cel a la terra. Per gaudir
tampoc no cal que us apunteu a cap tribu, sino més aviat que
simplement decidiu per vosaltres.

No us heu fixat en l'interès de mantenir la dona sotmesa?
És paraula d'un déu, adorem al senyor que et manté submisa i obedient
als interessos dels teus amos, que també pertanyen al sexe masculí.
Com el mateix déu que representen amb barba i bigoti o com els
angelets, amb penis infantils i amb un parell de collonets.

Potser continuaré...

A aquest poble de pandereta, si ja no ho han fet a hores d'ara, volen
fer Alcaldesa Honorària a la verge Maria (auxiliadora)!!

I a Satanàs cap d'honor de l'oposició democràtica, suposo...

Ens preguntem si no hi haurà càrrec honorífic per cap déu...de déu...

Molts necis creients basen els seus pensament en un fonament, la seva
fe o les seves creences particulars. Sovint cauen en la temptació de
creure alhora que tothom ha de compartir-ho forçosament. El més curiós
de tot plegat és que sovint també usen les seves creences particulars
per dur a terme les seves funcions.
Algú creu que un membre de la policia ha de perseguir algú pel fet que
no li agradi com es vesteix, per l'ètnia a què pertanyi o per no
portar ulleres?
Algú creu que algun membre de la justicia ha d'usar les seves creences
particulars per acusar, per defensar o per jutjar una altra persona?

Hi ha cervells privilegiats que desgraciadament també són presoners
d'aquesta qüestió. Un dels suicides-massacradors de les torres
bessones era arquitecte, però va morir matant a causa de la seva fe,
una fe assassina. No tota fe és asassina, però també n'hi ha de
discriminadora i d'intolerant.

Segons els bisbes amb la laïcitat es vol matar déu, que per cert ja va
morir crucificat, segons creuen alhora.

Molts han invetat déus, per dominar a la gent que se'ls va creure.
Encara n'hi ha qui en viu i qui ho pateix...!

La Lliga per la laïcitat mostra el seu desacord pel manteniment de
l'assignatura de religió al Batxillerat.

Després d'una valoració del "Projecte de decret pel qual s'estableix
l'ordenació dels ensenyaments del batxillerat" emès pel Departament
d'Educació de la Generalitat de Catalunya, la Lliga per la Laïcitat
exposa que:

-         Es fa un pas enrere al situar l'assignatura de religió dins
l'horari lectiu.

-         L'adoctrinament religiós no pot ser matèria curricular en
l'ensenyament públic.



Per tot això, des de la Lliga per la Laïcitat reclamem a
l'administració de la Generalitat de Catalunya:


-         Que treballi pel bon desenvolupament d'una educació laica,
on l'adoctrinament religiós no hi tingui cabuda. Els centres
educatius no són locals de culte i per tant, no hi pot tenir cabuda
el proselitisme religiós

-         Que garanteixi el caràcter aconfessional en tot ensenyament
obligatori i post-obligatori tant en els centres públics com
concertats.

-         Que treballi per una educació pública enfocada cap a la
cohesió de la societat catalana, sense contribuir a la segregació
dels infants i dels joves, ni a la segregació en grups diferents,
sota cap concepte.



Lliga per la Laïcitat
www.laicitat.org

Quan demanis un préstec et poden demanar la Declaració de Renda i
poden veure a què contribueixes. Si el director és de l'OPUS, potser
no et concedirà un crèdit amb les mateixes condicions que el
concediria a qui contribueixi a l'esglèsia catòlica, o potser no te'l
concedeixi. La Inspecció d'Hisenda pot també discriminar per aquesta
raó i buscar les pessigolles només a qui no hagi contribuit a aquesta
esglèsia. Com més creuetes hi hagi, hi haurà més possibles usos
discriminatoris.

Si hi pot haver un ús pervers d'aquestes dades i no ens ofereixen cap
seguretat que no se'n pugui fer un ús abusiu, és qüestió de temps que
n'hi hagi, si ja no n'hi ha hagut.

Per tant, facin desaparèixer totes les creuetes i que cada religió
s'espavili de cobrar. Tanta gent que pagui, tanta gent que és fidel.
Quants catòlics diu que hi ha?


-------------------------------------------------------------------


--- En Gent_laica@yahoogroups.com, "Felip" <rocnu@...> escribió:
Quan hi hagi més opcions es multiplicarà l'efecte de declaració de
creença, segons allò que es pugui marcar o no opcionalment així com
les possibilitats d'un ús discriminatori d'aquestes dades.

Algú ens pot donar garanties de que mai s'han usat, de que no s'usen i
de que mai no s'usaran les dades que es desprenen de marcar o no
qualsevulla de les possibles opcions, d'una forma discriminatòria?

Ara mateix hi ha la possibilitat de que augmentin les opcions per
col·laborar al soteniment de la religió católica i a d'altres
religions, així com per altres fins socials. Això és així per no
discriminar altres religions de notable implantació respecte de la
católica.

En aquesta moments, però, ja no tenim la seguretat que les dades que
es reflecteixen respecte de la nostra contribució o no al sosteniment
de l'església catòlica no puguin usar-se amb finalitat discriminatòria
per part d'algú que hi tingui accés. Quan hi hagi més opcions es
multiplicarà l'efecte de declaració de creença, segons allò que es
pugui marcar o no opcionalment així com les possibilitats d'un ús
discriminatori d'aquestes dades.

Algú ens pot donar garanties de que mai s'han usat, de que no s'usen i
de que mai no s'usaran les dades que es desprenen de marcar o no
qualsevulla de les possibles opcions, d'una forma discriminatòria?

En aquesta pàgina us ho expliquen tot

http://www.laicismo.org/PHP/p_documento.php?id=3581

També ho podeu veure a Indymedia:

http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/341265/index.php



--- En Gent_laica@yahoogroups.com, "Felip" <rocnu@...> escribió:
>
> http://nosaltresmarxem.cat/index.php?option=com_frontpage&Itemid=1
>

http://nosaltresmarxem.cat/index.php?option=com_frontpage&Itemid=1

Padres de una niña muerta rezaban en vez de llamar a un médico

Marzo 28 de 2008

Una niña diabética de 11 años falleció el domingo de Pascuas en una
zona rural de Wisconsin (norte), porque sus padres creían que sus
plegarias serían más útiles que un médico para salvarla, indicó la
policía. Madeline Kara Neumann falleció tras entrar en coma
diabético, según una autopsia.
Los policías, alertados por una tía de la niña, se dirigían al
domicilio de la familia cuando supieron de la muerte de la niña.

Según la policía, los padres dijeron desconocer la diabetes de su
hija. La niña estaba débil y agotada desde hacía algunas semanas y
luego se enfermó fuertemente.

Pero "se dieron cuenta de que era grave ya que avisaron a sus
allegados y a otras organizaciones confesionales para que los
apoyasen en sus plegarias" dijo el capitán Scott Sleeter de la
policía del distrito de Everest.

"Su fe es tal que creyeron que sus plegarias la salvarían, por ello
tomaron esa decisión en lugar de llevarla a un médico", agregó
Sleeter. "Parecían más bien tranquilos", prosiguió el policía después
de interrogarlos, "no estaban muy conmocionados".

Los servicios de la policía someterán este caso al fiscal para tratar
de determinar si se tomarán medidas criminales.

Los tres otros hijos de los Neumann, de 13, 15 y 16 años de edad,
fueron separados de sus padres por los servicios sociales.

Una iglesia en línea contactada por los padres, publicó un comunicado
protestando contra la "persecución" contra una "familia amante que
quiere seguir sobre los pasos de Jesús".

"Ellos no investigan a la gente que pone toda su confianza en los
médicos, y cuyos allegados mueren", dice el comunicado. "Sabemos que
los médicos lo hacen lo mejor que pueden con los medios de los que
disponen y no los condenamos. Quisiéramos la misma consideración",
agrega el texto.

García Gasco y Rouco, "los más reacios" a permitir que se abandone la
Iglesia

Las peticiones de apostasía se multiplicaron por seis en 2007

ELPLURAL.COM /EFE

A pesar de los intentos por parte de los obispados –sobre todo los de
Valencia y Madrid- de evitar que las personas dejen de formar parte
de la Iglesia Católica, cada día son más las personas que apostatan.
Las peticiones de apostasía para dejar de pertenecer a la Iglesia
Católica se multiplicaron por seis en 2007, año en el que la Agencia
Española de Protección de Datos (AEPD) presentó ante distintos
obispados 287 reclamaciones de cancelación de datos en los libros de
bautismo, frente a las 47 de 2006. Esas casi trescientas personas se
dirigieron a la AEPD después de que parroquias y obispados les
denegaran un derecho previsto en la Ley Orgánica de Protección de
Datos Personales. De las que han pedido apostatar pero no han acudido
a la AEPD no se tiene información centralizada, por lo que las cifras
reales de peticiones para dejar de pertenecer a la Iglesia Católica
pueden ser bastante más elevadas.
"En 2007 se ha producido un salto muy significativo", afirma Artemi
Rallo, director de la Agencia de Protección de Datos, que señala que
de las 287 resoluciones dictadas por la Agencia, 183 han dado lugar a
recursos ante la Audiencia Nacional. La mayor parte a iniciativa de
los obispados, en especial los de Valencia y Madrid –encabezados por
los cardenales Agustín García-Gasco y Antonio María Rouco Varela,
respectivamente-, "los más reacios": de las 287 reclamaciones 140
fueron de Valencia y 36 de Madrid. La Audiencia Nacional, que en
octubre de 2007 dictó su primera sentencia desestimando un recurso
del Arzobispado de Valencia, ha resuelto hasta la fecha otros 70
casos, informaron fuentes del Tribunal. Todos ellos están recurridos
en casación ante el Supremo. No sorprende que sean, precisamente los
obispados de García-Gasco y Rouco, los que pretendan evitar que se
les escapen los fieles ya que, forman parte del sector más duro de la
Iglesia Católica actual en España. No obstante, no sólo recurren los
arzobispados. También lo hacen reclamantes no satisfechos con lo
estipulado por la AEPD, que defiende una anotación marginal en la
partida de bautismo, y no la destrucción total del documento.
Criterio que además ha asumido la Audiencia Nacional en las
sentencias dictadas hasta ahora.

Un derecho civil
"Cualquiera puede percibir las razones de fondo para apostatar",
afirma Rallo. Este incremento significativo "debe tener que ver con
los avatares sociales y con los temas con connotaciones religiosas
que se están suscitando en el seno de la sociedad". La AEPD no entra
en valoraciones de tipo religioso. Los que piden su tutela "ejercen
un derecho civil, no religioso, con el que satisfacen intenciones que
tienen que ver con la conciencia y con sus convicciones religiosas",
agrega el director del organismo. Desde el Gobierno se mantiene que
si alguien cree vulnerado un derecho puede ir a la AEPD y a los
tribunales pero "como asunto religioso, el de la apostasía es un tema
interno de la Iglesia Católica en el que la Administración no entra",
afirma un portavoz del Ministerio de Justicia.

La aposición al matrimonio homosexual y Rouco
La oposición de la Iglesia a la ley que regula el matrimonio entre
personas del mismo sexo, y el reciente nombramiento de Antonio Rouco
Varela como presidente de nuevo de la Conferencia Episcopal –con lo
que vuelve el conservadurismo más rancio a la institución- están
detrás de muchas solicitudes, según explica Luis Miguel Sanguino,
abogado de la Oficina que acaba de abrir el ayuntamiento de Rivas en
Madrid para asesorar y tramitar peticiones. Fuentes de la Conferencia
Episcopal, afirman que el de la apostasía es un tema sobre el que la
cúpula eclesiástica no ha emitido ningún comunicado y del que no
disponen de datos. "La Conferencia Episcopal no es un órgano
jerárquico sino colegial, y hay determinados asuntos en los que los
obispos actúan en sus diócesis de manera independiente, según los
criterios que les parezcan más oportunos", explicaron las fuentes.

El procedimiento para apostatar
Cuando alguien se plantea apostatar tiene que pedir la cancelación de
sus datos personales tanto en la parroquia donde fue bautizado que
custodia el Libro del Bautismo, como en el Obispado o Arzobispado en
cuyo archivo diocesano figura una copia del citado documento. Si el
obispado lo deniega, el interesado puede acudir a la AEPD para
reclamar la tutela de derechos -del derecho de cancelación-
contemplado en la Ley Orgánica de Protección de Datos Personales
(LOPD). En este momento se produce una colisión entre dos posiciones.
La de la Iglesia, que por un lado piensa que no le corresponde
reconocer el acto de la apostasía, y por otro, cree que los libros de
bautismos no son un fichero, sino que refieren actos históricos que
no prejuzgan la pertenencia a la Iglesia, por lo que no procede la
cancelación de datos. Y la de la AEPD que opina que los libros de
Bautismo son una base de datos de carácter personal (contienen
nombres, apellidos, fecha y lugar de bautismo), sujetos a la ley
Orgánica de Protección de Datos Personales. Esta ley contempla que
esos datos "serán exactos y puestos al día de forma que respondan con
veracidad a la situación actual del afectado". En el caso de la
apostasía -según la AEPD- debe verificarse con una anotación marginal
en la partida de bautismo del reclamante, a fin de que se haga
constar el ejercicio de su derecho de cancelación.

"No se pueden eliminar"
"Los datos no se pueden eliminar -explica Artemi Rallo-, y la
Audiencia Nacional ha entendido que, con este mecanismo, se satisface
de forma proporcionada la aspiración legítima del ciudadano a
actualizar su información personal de naturaleza religiosa plasmada
en ese fichero que es el Libro del Bautismo". La reclamación de la
Agencia de Protección de Datos ante el obispado concluye la vía
administrativa, y queda abierta la contenciosa administrativa con la
posibilidad de presentación de recursos tanto del reclamante como de
la iglesia ante la Audiencia Nacional.

1.450 llamadas de toda España
De informar sobre este procedimiento, entre otros aspectos, se
encarga la oficina recientemente abierta en el Ayuntamiento de Rivas
(Madrid), gobernado por IU. Desde el 6 de marzo han atendido 1.450
llamadas de toda España, sobre todo de Madrid, y han tramitado unas
200 solicitudes procedentes de Rivas. "Sólo tramitamos las de esta
localidad, pero atendemos llamadas de todas las comunidades
autónomas", explica Luis Miguel Sanguino. De las consultas recibidas
han podido constatar -afirma- que la mayoría de los arzobispados
optan por lo que hace el de Madrid: no se da por aludido en cuanto a
ley de protección de datos, deriva el asunto a una cuestión de fe,
niega que tengan fichero, y ofrece una reunión en la que informan de
las consecuencias del acto de la apostasía. "La gente -concluye-
quiere ir a la cancelación y destrucción del documento, a no
pertenecer a la Iglesia ni siquiera aparentemente, y ese es nuestro
objetivo.

La Lliga per la Laïcitat, taula de 71 entitats, associacions i
sindicats compromesos amb
la llibertat, la tolerància i el progrés, que focalitza el seu centre
d'estudi en impulsar
mesures per avançar cap a la consolidació d'un marc de convivència
per a la societat en
base a la laïcitat, davant els últims esdeveniments propiciats per
l'Església Catòlica
Apostòlica Romana fa les següents consideracions:
1. Els poders eclesiàstics, per via de la Conferència Episcopal
Espanyola, erigint-se
com a portadors de la veritat i moral de la població estan sent el
braç executor
d'una política conservadora que ataca i vulnera les bases
democràtiques de
qualsevol Estat de Dret de titularitat aconfessional.
2. La Conferència Episcopal Espanyola desprestigia el reconeixement
de drets
civils executats per l'actual govern espanyol, arribant a qüestionar-
ne legitimitat
sobre l'actual marc constitucional. Aquesta acció ens porta a
considerar que els
poders eclesiàstics intercepten directament sobre la voluntat
democràtica de la
població.
3. La Conferència Episcopal Espanyola, estant en el dret legítim de
reunió, utilitza
la seva força en base a una moral per atacar les institucions
democràtiques. Això
significa una vulneració dels principis democràtics i una irrupció
inadmissible
en una societat moderna en ple segle XXI.
La Lliga per la Laïcitat insta a:
1. Els partits polítics a exigir fermament la derogació de l'actual
concordat firmat
entre la Santa Seu i el Govern espanyol, així com a derogar els acords
concordataris de 1976 i 1979.
2. Reformar la Llei Orgànica 7/1980 de Llibertat Religiosa, per
transformar-la en
una nova Llei Orgànica de llibertat de pensament, de consciència i de
religió, en
consonància amb l'article 16 de la Constitució Espanyola que diu
que "es
garanteix la llibertat ideològica, religiosa i de culte dels
individus i de les
comunitats sense cap més limitació, quan siguin manifestades, que la
necessària
per al manteniment de l'ordre públic protegit per la llei".
3. La separació real Estat – esglésies, paralitzant el finançament
públic a
confessions religioses i l'exclusió d'ensenyament religiós als
centres públics
d'educació.
Per la llibertat de pensament, consciència i religió!
Per la protecció del dret de totes les persones a l'exercici de les
seves llibertats
públiques i drets fonamentals!
Per la construcció d'un Estat laic!
Barcelona 28 de gener de 2008

Comencem a moure'ns!


Los ciudadanos, ciudadanas y organizaciones abajo firmantes exigimos
que se de una real y efectiva separación entre las organizaciones
religiosas y el Estado.

Esto supone, fundamentalmente:

La no-financiación de las iglesias con dinero público.
La exclusión de las religiones de la escuela pública.
La derogación del Concordato y de los Acuerdos de 1979 del Estado
español con la Iglesia católica.
Ninguna confesión religiosa puede imponer su moral al conjunto de la
sociedad.

¡Por una ley de libertad de conciencia!

*************

Para firmar las adhesiones a esta campaña pulsa en el siguiente enlace

CAMPAÑA SEPARACIÓN IGLESIAS-ESTADO

o entra en www.laicismo.org

Aquest article ens explica quina com n'era de magnífica la tolerancia
entre els creients, tot i que no ens explica com eren els matrimonis
mixtes entre musulmanes i jueus, per exemple, ni tampoc si eren
possibles. Tampoc entra a analitzar si es tallaven les mans als
lladres o si es cremava a les bruixes a la foguera o si s'apadregaven
els blasfems amb companyonia i magnífica tolerància per part de les
tres comunitats possiblement excloents de la gent no creient...!
El problema és que es celebrarà el pimer concili ateu a Toledo,
precisament (la ciutat de la tolerància, no ho oblidéssiu pas!).

Fixeu-vos, ni que sigui de pas, com parla del "yugo islámico", però
no n'esmenta el catòlic...

Apa, a gaudir-lo!:
____________________________________________________________________

ABC, 05.12.07
http://www.abc. es/20071205/ toledo-toledo/ toledo-ciudad-
tolerancia_ 2007120502
47.html

Toledo, ciudad de la tolerancia

Fue en el año 589 cuando en el III Concilio de Toledo, presidido por
Leandro de Sevilla, el Rey Recaredo renegaba del arrianismo y
reconocía como única religión y creencia la católica. Con ello, todo
el reino visigodo desde el norte de África al sur de Francia, se
convertía en lo que la gran mayoría del pueblo ya practicaba, el
catolicismo. Y fue en Toledo donde este hecho de máxima importancia
para todo el mundo cristiano tuvo lugar. La conversión de Recaredo
fue la conversión del mundo visigodo, en aquellos añosuno de los
pueblos más importante del mundo de su tiempo.
En el año 711, con la invasión musulmana, Toledo, que era capital del
reino visigodo, tanto política como militar y religiosa, es sometida
al yugo islámico. Durante los años de dominación islámica fueron
muchos los toledanos que no renunciaron a su fe, los mozárabes, cuyos
propios ritos todavía hoy no sólo se conservan sino que siguen siendo
ejemplo para toda la cristiandad.

Fue durante los años de esta dominación, donde empezó la historia de
Toledo, como ciudad de las tres culturas, que en realidad es de las
tres religiones monoteístas, la cristiana, la judía y la islámica,
bajo un denominador común: la creencia de Dios. Y fue en 1085, con
ocasión de la conquista de Toledo por Alfonso VI, cuando el Papa
Gregorio VII nombra al primer Arzobispo de Toledo Bernardo de Cluny
otorgando además la dignidad a la diócesis de Toledo de Primada de
España. Desde entonces Toledo mantiene esta dignidad y prácticamente
todos sus Arzobispos fueron creados Cardenales.

Y lo que ocurrió en los años de dominación islámica, se repitió hasta
finales del s.XV en Toledo, la convivencia entre las tres religiones,
entre los tres pueblos creyentes en un solo Dios. Convivencia
ejemplarizante para la historia de los pueblos, y más en concreto de
las ciudades. En Toledo podemos visitar y asombrarnos por su
hermosura mezquitas como el Cristo de la Luz, Tornerías; sinagogas
como Santa María la Blanca o el Tránsito y del cristianismo son
tantas que baste citar la catedral. Toledo se ha sentido orgullosa de
esta herencia y siempre la ha querido mantener como propia, y como
identidad de tolerancia, no solo cultural sino religiosa, la ciudad
donde convivieron y siempre convivirán las tres grandes religiones
monoteístas.

Pues todo eso va a ser mancillado, nuestra querida y amada ciudad de
Toledo, va a ser sede del I Concilio Ateo. Si los organizadores
querían hacer daño lo han conseguido, si querían marketing, también,
porque ninguna otra ciudad de la tierra tiene el atributo de
tolerancia y convivencia de las tres religiones.

¿No hay entre todas las ciudades de España otro lugar que Toledo? ¿No
podían celebrar este concilio en cualquier otro lugar? Me me imagino
que en una ciudad islámica no se atreverían. Por favor busquen otro
lugar, no manchen la historia de nuestra Ciudad.

Me temo que no se marcharán y que Toledo sufrirá esta afrenta. Me
sorprende que se celebre en la antigua Iglesia de San Vicente, hasta
hace apenas unas décadas iglesia de culto de los mozárabes. El
Ayuntamiento como propietario de este centro (aunque cedido a una
sociedad para su explotación) debería haber intentado que no se
celebre en este lugar.

El 15 de diciembre de 1917, en el monasterio de San Juan de los
Reyes, el Ayuntamiento de Toledo (como antes había hecho la
Universidad toledana); en voto y voz de todos sus vecinos, juró
públicamente afirmar y defender que la Glorísima Virgen Santa María
Nuestra Señora fue concebida sin pecado original. Esta decisión
municipal se correspondía con un sentimiento general de la ciudad de
Toledo, que desde siempre había mostrado especial veneración por la
defensa de la inmaculada concepción de la Virgen María. Y desde
entonces todas las vísperas de la Inmaculada se renueva esta
profesión de fe, y la Corporación Municipal en solemne procesión se
dirige a San Juan de los Reyes para renovar este juramento. La Sala
Capitular del Ayuntamiento de Toledo la preside una imagen de la
Inmaculada, lo que demuestra el carácter religioso y creyente de
nuestra ciudad y de sus sucesivos corregidores y regidores.

El señor alcalde ya ha negado muy acertadamente la celebración de este
Concilio en un local municipal. Somos muchos los que le pediríamos
que haga todo lo posible por evitar su celebración en el Centro
Cultural Círculo de Arte, antigua Iglesia de San Vicente. Y de
propiedad municipal. La historia y la cultura toledana se lo
agradecerían. ¿Se imaginan ustedes que, a partir de ahora, Toledo
pase a ser conocida ya no como ciudad de las tres culturas, sino de
las cuatro culturas: las tres conocidas y la de los incrédulos o
ateos?

Es sorprendente el silencio sobre la celebración de este Concilio de
algunos grupos relevantes de la sociedad toledana, que suelen estar
muy presentes en los medios de comunicación para hablar de patrimonio
o historia, y que parecen haber olvidado las raíces y tradiciones
religiosas que representa nuestra ciudad.

Ya sé que tienen ustedes todo el derecho a celebrar este concilio; ya
sé que en Toledo puede celebrarse; ya sé que la ley les asiste; ya sé
que les apoyan determinados colectivos y personas; ya sé que algunos
de ustedes no quieren herir ninguna creencia religiosa, pero a pasar
de todo, respeten la historia del Toledo creyente, sea la creencia
cristiana, judía o islámica.