A l'actualitat sembla que existeixi un fort moviment amb tendència a evitar la
convivència tolerant i respectuosa a la platja entre persones que es vulguin
mantenir nues amb d'altres que prefereixin usar tota mena de vestits de bany,
tant si ho fan de forma momentània o episòdica com permanent.

Cada cop més podem observar aquest fenomen que afecta de forma creixent a les
persones que no tenen la capacitat de poder mostrar prou respecte ni, al menys,
prou tolerància vers les altres que prefereixin mantenir-se nues. En casos més
greus la seva intolerància es dirigeix també contra aquelles que facin servir un
vestit de bany que no considerin prou decorós. Aquestes persones són arreu i
l'únic que desitgen és mantenir la seva aparença de respectabilitat i que ningú
no les assenyali amb el dit, tot i la seva postura discriminatòria.

Aquestes persones amb poca capacitat de respecte i de tolerància les trobem
pertot, fins i tot entre les que conviuen a casa.

Tot i que sigui una forma menys greu de discriminació, la que afecta a la nuesa
humana es manté de forma similar a com es mantenen o es van mantenir les tesi
favorables als genocidis, al manteniment dels racismes, al masclisme o
l'esclavatge, entre d'altres.

Mecanismes i dialèctica de la discriminació:

1. Qualificació de grup. Amb voluntat o sense de pertànyer a un grup humà
discriminat, una persona discriminada pot sentir-se anomenar d'una manera
específica, sovint amb un to despectiu, com pot ser "nudista", "marica",
"negra", "sudaca", "esclava", etcètera. Aquests qualificatius tenen la missió de
diluir la persona en un col·lectiu que haurà de ser tractat d'una manera
específica, donats els defectes, malalties, mancances o les culpes de grup que
se'ls atribueixin. Centrant-nos en la paraula "nudista", és la manera com es
parla de tota persona que vulgui mantenir la seva nuesa en llocs públics.
A partir de l'assignació de grup, tant si s'accepta com si no, es pot fer ja un
tractament discriminatori específic pel grup en qüestió. Així se li prohibeixen
o històricament s'han prohibit certes coses: l'adopció pels homosexuals, que
parlin una determinada llengua, que els negres seguin en bancs del transport
públic si hi ha cap persona blanca dempeus, que els negres accedeixin a locals
pels blancs, els dret al vot per les dones, que la gent "nudista" pugui conviure
amb normalitat amb la "no nudista", que les dones prescindeixin dels sostenidors
de bany o que donin lactància en públic, entre d'altres possibles.

2. Sentiment de grup. La repressió social afavoreix el sentiment de pertinença a
un determinat grup humà i afavoreix la lluita per alliberar-se'n, alhora que
possibilita l'aparició de líders i membres de diferent mena.
Hi ha qui es mostra a favor de la tesi social que els empeny a la repressió, de
tal manera que tenen tendència a cercar l'autoexclusió i el gueto. Així trobarem
dones que consideren que l'home té uns determinats drets i que eduquen així als
seus fills masculins, trobarem homosexuals que voten contra el dret a contraure
matrimoni entre persones del mateix sexe, hi havia esclaus que defensaven els
drets i la superioritat de l'amo i trobem "nudistes" que creuen que el seu lloc
és al gueto per "respectar" als altres.
Hi ha qui no es mostra a favor de les tesis socials que els empenyen a la
discriminació, però que s'hi adapten i que voluntàriament formen part o es
mantenen més o menys al marge del grup que la intolerància social els ha
assignat.
Hi ha qui no es fa plantejaments complexos i que, se li ve de gust es despulla
si veu altres persones que mantenen la nuesa i que no passa res.
Hi ha qui lluita per l'alliberament del grup i que tracta alhora de convèncer
als altres membres dels seus drets, però que considera que el seu lloc és al
grup, amb les renuncies que suposa.
Hi ha qui s'adona que el fet d'assignar-li un grup "nudista" no desitjat li
suposa una doble discriminació, ja que els discriminadors de torn li assignen
llocs per anar de forma obligatòria i el grup de "nudistes" discriminats
conformistes li preparen guetos on tampoc no vol anar.

Em cal manifestar en aquest punt que el sentiment de grup també és part de
l'estratègia repressiva social per mantenir la discriminació:

-M'haig de considerar "negre", "homosexual", "nudista" o "dona" abans que ésser
humà amb tots els meus drets de llibertat i igualtat?
-Haig de triar o prioritzar la meva lluita si sóc alhora home, laicista,
"negre", homosexual i "nudista" o bé dona, "sudaca", "negra", "nudista" i
agnòstica?

Potser cal que ens adonem que la discriminació és un fenomen generalitzat i que
el que cal es reconèixer totes les formes de discriminació i de lluitar-hi de
forma conjunta.

3. Diversificació de la discriminació. Les persones discriminades ho són per una
qüestió o més. Això no obstant solen triar una de les seves discriminacions com
a centre de la seva lluita o reivindicació, si és que ho fan d'alguna manera.
Sovint les persones discriminades per una qüestió en discriminen alhora d'altres
per un altre tema.
De tota manera, qui pot exercir d'una forma més coordinada la discriminació són
els governs, els ajuntaments, la societat, la cultura dominant i diverses
religions. Hi ha societats que discriminen les dones, els homosexuals, els no
creients, d'una forma esfereïdora i violenta. La nostra en canvi, ho fa de forma
subtil i dissimulada.
Tota persona discriminada per algun motiu hauria d'evitar que se'n discriminin
d'altres.

4. Els insults. Una eina usada pels discriminadors és l'insult, que pot ser més
o menys subtil. Em centraré en els insults dirigits en contra de la nuesa
humana. Per parlar d'una persona nua es parla d'algú "en pilotes", "en boles" o
fins i tot que s'exhibeix; per parlar de genitals pot usar-se l'expressió "carn
d'olla" o "les vergonyes". Una forma encara més subtil és la de dubtar de
l'estat mental de qui prescindeix d'una fina peça de roba, que sembla tenir la
suposada màgica capacitat d'impedir que la contaminació entri en contacte amb la
persona nua i que els contaminants del cos no la travessin amb la facilitat amb
que ho poden fer en la crua realitat. També es suposa més brutícia, suors i
males olors a una pell que pot estar dutxada recentment, que a una peça de roba
que potser no ha estat rentada en tota una llarga temporada.

5. Ús i abús de lleis i ordenances. La llei prohibeix la creació de guetos, la
imposició d'una moral, la discriminació per motius de creença, ètnia, gènere,
religió o conviccions.
De tota manera si s'assenyala un grup que "fa" o que "practica" quelcom diferent
s'obre la veda per la caça o per al control.
Això és el que passa amb el tema de la nuesa. Vestir-se és una acció, mantenir
la nuesa no és una acció perquè no cal fer res. La discriminació en tergiversa
el sentit, de tal manera que mantenir la nuesa es converteix en "fer" o en
"practicar" el "nudisme".
La naturalitat objectiva de l'ésser humà és la seva nuesa, l'artificialitat és
vestir-se. Per normal que sigui el fet de vestir-se, allò que és natural és la
nuesa. Cal tenir-ho en compte perquè així és possible contestar adequadament a
tothom qui pretén que la discriminació és en realitat una mostra de benvolença.
Quan es deia a les persones d'ètnia africana dels EEUU, que podien seure si no
hi havia blancs dempeus, no es donava cap dret per celebrar a aquesta ètnia sinó
que es reblava el clau de la discriminació, amb aparences d'alliberament. També
es rebla el clau de la discriminació quan, ara i aquí, es diu a les persones que
volen prescindir de roba de bany o que volen mantenir la seva nuesa a la platja,
que han d'anar a un gueto meravellós (habitualment llunyà, de difícil accés i
sense o amb escassos serveis) i que no poden compartir la platja amb amistats,
familiars i resta de persones respectuoses i tolerants.

En resum, amb la segregació de platges a causa de la nuesa, no es fa altra cosa
que discriminar totes i cadascuna de les persones i grups que poden conviure
nues o amb vestit de bany a la mateixa platja amb tolerància i respecte mutus.

Amb aquesta discriminació es premia a la gent que no té la capacitat de mostrar
ni tolerància ni un bri de respecte mutu.

Dutxar-se nus o nues, canviar-se de roba passant de forma momentània per la
nuesa, no usar el sostenidor del biquini, usar només un tanga o mantenir la
nuesa o usar tothora vestit de bany no és fer res d'especial (no és igual a "ser
nudista" o "vestidista"). Només és exercir el dret de triar, alhora que es
mostra la tolerància i el respecte mutus desitjables.



Just Roca i Duran.

Podeu copiar-lo totalment o parcialment tot citant-ne l'autor