Primera sentència absolutòria per nuesa simple a la via pública de
Barcelona.
Que nosaltres sapiguem hi ha hagut tres judicis de faltes que han
tingut com a causa incriminatòria la nuesa simple a la via pública
de Barcelona.

Ens sorprèn especialment que s'hagi arribat a judici per aquest motiu
ja que el mateix Ajuntament de Barcelona va reconèixer la nuesa
simple i la lliure indumentària com a Drets amb el Tríptic de
Barcelona. A més cal tenir en compte que l'escàndol públic i les
faltes contra la moral foren suprimides per decret de llei orgànica
l'any 1989 així com en el nou Codi Penal del 1996 i posteriors.

Encara hi ha persones que pretenen regular la nuesa i la indumentària
lliure, que habitualment entenen com a "pràctiques" puntuals i no com
un dret inherent a la pròpia persona. El Codi Penal no ens prohibeix
expressar-nos amb els induments que vulguem usar o sense, ja que ho
van despenalitzar per decret de llei, com ja hem comentat abans. En
conseqüència és la pròpia Constitució que empara aquests drets i per
tant ja estan indiscutiblement regulats. Si es volgués regular altre
cop la nuesa i la lliure indumentària, caldria fer un altre decret de
llei a nivell espanyol. No ens deixem, doncs enganyar, ni admetem
guetos ni altres espais reservats, com no admetríem que es regulés
l'estança a certs llocs de persones en funció del color dels seus
ulls, de si són dones o homes, de si estan amputades o a causa de
qualsevulla altra variable humana.

A Catalunya comptem, a més, amb les Resolucions 245/V i 899/V del
Parlament de Catalunya que insta a suprimir els obstacles
reglamentaris que impedeixen l'expressió en nuesa de les persones.
Quan es va modificar l'Ordenança Cívica de L'Ajuntament de Barcelona
no es va regular la Nuesa i va quedar per tant com un Dret tant cívic
com ho havia estat, al menys de forma demostrada, a partir de la
publicació del Tríptic, l'any 2004.

Encara, però, hi ha hagut qui s'ha dedicat a cercar amb lupa motius
legals, probablement seguint els principis de la seva moral
particular, per perseguir la nuesa simple. Així, després de l'esforç
que els va suposar, van trobar un article que els anava prou bé per
adaptar-lo a la persecució de la nuesa simple. De la mateixa manera
potser es podria fer servir aquest mateix article per perseguir les
persones que no es tapessin un ull buit... ja que tant una cosa com
l'altra poden ofendre a quatre intolerants, policies municipals
inclosos. L'article en qüestió és el 63.1B de l'ordenança de Civisme
que, en essència, s'aplica contra aquelles actituds que ofenguin les
conviccions dels altres o que menystinguin els seus drets.

Creiem que aquest article és aplicable a totes aquelles persones que
persegueixen les llibertats que defensem tot i que siguin membres de
la Guàrdia Urbana de Barcelona. Quedi clar, que ens referim
exclusivament a aquells membres d'aquest cos els quals ens han estat
perseguint, salvant per descomptat la resta del mateix cos de la
Guàrdia Urbana de Barcelona, que tenim per digníssim i en alta
consideració.

De tres judicis celebrats enguany, n'hi ha dos que ens han sorprès
amb sentències condemnatòries. Hem de manifestar, però, que d'una
banda no són fermes i que han estat recorregudes i que de l'altra la
persona que ha resultat condemnada no va tenir l'oportunitat
econòmica de ser defensada per un advocat...

Respecte al tercer judici hi ha hagut una sentencia absolutòria, tot
i la similitud de l'acusació.

http://www.webpersonal.net/addan/sentencia2007.pdf