http://s2.elforo.de/addan/viewtopic.php?t=42&start=15

Hi ha força persones que mantenen una mentalitat molt tancada respecte del dret individual de triar de mantenir la nuesa o de vestir-se. Fins i tot n'hi ha algunes que es desplacen a certs guetos alhora que defensen la nuesa que es viu al gueto, però que critiquen obertament la que es dóna fora de les zones controlades i que són del tot contràries a la nuesa allí on no els sembla que pugui ser prou justificable. Volen ignorar que el dret a la nuesa es justifica per sí mateix, de la mateixa manera que es justifica el de vestir-se.

Aquestes persones solen parlar de respecte, com si aquest concepte hagués de partir només de les persones que volen estar nues en qualsevol espai o moment i les altres tinguéssin el dret d'ofendre's, de denunciar, d'insultar o de queixar-se pel simple fet de veure persones nues on creguin que "no tocaria". En realitat mostren que comparteixen els mateixos prejudicis textilistes i nudòfobs. Recordem Rosa Parks, la dona d'ètnia africana que va resistir-se a cedir el seient a una persona blanca que era dempeus, com era el costum i l'obligació de l'època, potser com aconsellava el "respecte" que s'havia de tenir per les ètnies caucàssiques. Problablement moltes persones de la seva pròpia ètnia la van criticar, acomodades com estaven tot seguint d'esma el costum, per injust i prejudiciós que fóra.

Un respecte malentès és allò que les ètnies superiors exigeixen amb despreci a les sotmeses i que aquestes retornen en forma de submissió i no de veritable respecte. És allò que exigeixen aquells que imposen llengües, costums, lleis i cultures mentre es van aniquil·lant els trets diferencials de la gent sotmesa. No ha de ser així. El respecte sempre ha de ser mutu i ha de partir de la dignitat de cada persona i de la igualtat de drets entre tots els èssers humans.
L'esclau que defensava el dret de l'amo a donar ordres abusives no s'adonava de la possibilitat de ser tant lliure com l'amo, de tal manera que creia que allò que li corresponia era mostrar respecte, quan el que en realitat mostrava era la submissió a l'amo i al costum que l'atrapava.

Aquestes mentalitats tancades són les que tenen tendència a acceptar els guetos i la direcció d'altres respecte de quan els cal desvestir-se o mantenir-se nus o nues. Això és el que passa al món vestidista, on tothom ha de vestir segons les exigències d'una mena de guió tàcit, on hi figuren unes certes variants esbiaixades de "respecte" i de "bona educació". En "justa correspondència" solen exigir la nuesa de forma obligatòria a no ser que hi hagi una bona excusa. No hi ha lloc, doncs, per la llibertat de decidir si ens volem vestir o si ens volem mantenir en nuesa. A més solen tenir una postura inflexible i severes dificultats per adonar-se de l'error on es troben.

La guetització o l'autoexclusió buscada és una sortida fàcil. Només cal cercar un espai prou allunyat de les classes dominants i montar allí un pseudoparadís on es reprodueixen els vicis d'aquelles classes dominants a la qual tant es respecta i es comprèn. Així poden brillar una altra mena de dictadures benintencionades, que no deixen, però, massa espai per la discrepància. Pot ser que no es permeti usar roba si no és que hi ha una bona excusa que ho justifiqui, que no estigui ben vist de menjar carn o que no es permeti de fumar a l'aire lliure, tot i tenir la responsabilitat d'usar cendrers, d'apagar bé la cigarreta i d'evitar de molestar altres persones amb el fum. També és possible que es dificulti o que no es permeti l'entrada d'homes sols, per tal d'evitar la incòmoda puixança del sexe, com si les dones foren gairebé éssers assexuats o aquells foren incapaços de seguir unes normes de comportament correcte.

Blasmem d'aquesta mena de gent, que només són una rèmora que impedirà l'autèntic avançament.
Critiquem-los, allí on s'estiguin i sense embuts, la seva actitud involutiva.