En moltes qüestions de la vida hi ha aparentment només dos bàndols
excloents, cadascun del quals exigeix la pertinença de forma
exclusiva o gairebé i que oblida o menysté totes les altres
possibilitats.

Per exemplificar-ho millor, unes quantes d'aquestes possibles
dualitats:

-Ets cristià o musulmà?
-Ets heterosexual o homosexual?
-Ets del barça o del madrid?
-Parles anglès o francès?
-Ets tèxtil o nudista?


Segurament la major part de la població humana no es pugui incloure
en cap d'aquestes alternatives aparentment i suposada mútuament
excloents. Per exemple hi ha persones que poden ser:

-Agnòstiques, més aviat heterosexuals, que no els agrada l'esport
rei, que només parlen rus i que voldrien estar nues o vestides
segons la seva pròpia decisió o conveniència, però que no poden...
-Budistes, bisexuals, de "la penya", que parlen alemany i castellà i
que mantenen la seva nuesa quan els ve de gust, si els deixen...

Tèxtils no textilistes.

Hi ha persones que més aviat volen estar vestides en públic,
són "tèxtils", però que alhora són tolerants i respectuoses amb la
decisió individual de cada persona de mantenir-se nua o de vestir-
se. Potser tenen massa pudor interioritzat i per això no poden
mantenir la seva pròpia nuesa sense sentir-se insegures o amb
malestar psicològic. En lògica conseqüència, aquestes persones no es
sentiran atretes cap a llocs on s'obligui a desvestir-se tothom,
però mantenen la capacitat intacta de conviure perfectament amb
persones que vulguin mantenir o gaudir de la seva nuesa.

Amb intents maldestres de sumar-les a la causa "nudista"
o "naturista", hi ha hagut persones d'aquests col·lectius que s'han
dedicat a esbroncar o menystenir aquestes persones tèxtils, blasmant-
les per usar banyador o per no despullar-se del tot, als llocs que
consideren els seus feus. Ben mirat, és lògic que aquestes actituds
no poden altra cosa, si és el cas, que sumar gent al
bàndol "textilista".

Els diversos guetos d'autoexclusió "nudistes" o "naturistes", també
solen exigir la nuesa, sempre i quan no estigui justificat o obligat
l'ús de roba, per diferents circumstàncies. Aquesta obligatorietat
va dirigida a forçar un canvi, potser impossible de fer per moltes
persones, tot i el seu tarannà respectuós i tolerant.

Així, aquestes persones tèxtils, però no textilistes, es veuen
abocades a estar-se en espais "tèxtils", junt amb textilistes
recalcitrants, o bé en espais que anomenaré lliures, que són tots
aquells on no s'exigeix res respecte la lliure decisió de mantenir
la nuesa o d'estar-s'hi amb peces tèxtils al damunt.

Com bé sabem tots els espais públics són legalment lliures, per usar
o no peces tèxtils, tot i que el costum social és un fort impediment
per fer efectiva la llibertat. En algues d'aquests espais lliures,
bàsicament platges lliures, ja hi podem observar families i grups on
hi conviuen persones nues, seminues i vestides, així com algunes
altres que es mantenen nues o es vesteixen, segons un misteriós i
indesxifrable codi personal. També hi podem observar persones que es
canvien o es dutxen sense complexos, tot i usar alguna peça tèxtil
la major part del temps.

Que sapiguem, però, no hi ha llocs privats on hi regni la tolerància
i el respecte en aquesta qüestió. Que sapiguem o són "textilistes" o
són "nudistes". Per aquest motiu totes les persones, siguin
nudactives o tèxtils, que tenen la demostrada capacitat de tolerar i
respectar la lliure decisió de mantenir la nuesa o d'usar alguna
peça tèxtil, no poden conviure en llibertat, tal i com ja passa a
les platges o espais lliures.

La curiositat del cas és que probablement un espai privat de tals
característiques podria tenir un èxit aclaparador, ja que la major
part de les persones, siguin o no tèxtils, són capaces de conviure
amb tolerància i respecte. En tal possible espai només
s'autoexclourien totes aquelles persones intolerants amb la
llibertat per elegir de les altres, tant si són "textilistes" com
fonamentalistes "nudistes" o "naturistes".

Vingui a nosaltres la gent tèxtil no textilista !!

Just Roca i Duran