Si ens trobem prou còmodes amb la repressió socio-cultural d'alguns dels drets i llibertats que desitgem de dur a terme, ens podem veure en l'obligació d'anomenar tot allò que sigui diferent del que s'accepta com a habitual. Si, a més, quelcom que es consideri habitual ha passat ja a considerar-se normal, encara pot ser més necessari d'anomenar tot allò que es percebi com a diferent. Res ni ningú no ens obliga a estar-hi d'acord, però. Ni tampoc res no ens obliga a sentir-nos còmodes en aquesta societat o cultura.

D'acord amb la nostra societat i cultura podem acceptar que la nuesa és diferent d'allò que es considera normal o habitual. Amb aquesta acceptació tàcita, però també voluntària, podem trobar necessari d'anomenar d'alguna manera la nuesa, amb la finalitat de reconèixer-la com a quelcom diferent del costum normalitzat de cobrir-se en públic. Acceptant, doncs que la repressió de la nuesa és la normalitat, ens caldrà d'anomenar-la d'alguna manera que deixi ben clar que la reivindiquen d'alguna manera, però sense qüestionar la visió social predominant al respecte. D'aquí en podria sorgir el terme "Nudisme".

Nudisme vindria a ser una paraula que justifica una visió diferent de la qüestió de la nuesa, però sense denunciar un error la forma habitual de tractar-la, ni plantejar-se tampoc cap canvi socio-cultural de fons.

Una altra manera d'afrontar la qüestió de la nuesa humana és considerar com a erroni el tractament que en fa la nostra cultura i cercar la manera de revelar l'error cultural de la seva repressió i el d'una reivindicació massa tèbia (nudista). Efectivament si la nuesa fóra considerada com a una qüestió del dret de cada persona i no es reprimís, tampoc no existiría cap necessitat d'usar el terme nudisme, per tractar de la nuesa humana.

Amb totes aquestes consideracions podríem fer l'esforç mental que calgui per adonar-se que anomenar la nuesa d'altres maneres, és un senyal d'acceptar la manera com el gruix social la tracta. Si nosaltres volem considerar-la com a quelcom normal, natural i que mai no hauria d'haver merescut ser reprimida, no tenim perquè acceptar d'anomenar-la d'altra manera, ni tampoc no ens convé de fer-ho, si la volem treure del pou on l'han confinada socialment.

Per fer-ho entenedor posaré l'exemple real d'una altra societat, amb un curiós pudor i una "curiosa" repressió. Ens ho mirarem desde la nostra cultura i potser ens serà més fàcil d'anonar-nos d'allò que he volgut expressar.

En aquesta societat les persones senten vergonya si les veuen menjant de fora del nucli familiar. Allò que és habitual i normal, doncs, és menjar només dins de la més estricta intimitat.

Dins de la pròpia visió cultural podría sorgir el moviment "Mengista", format per aquelles persones que no veuen malament de menjar en públic, però alhora que no volen o no poden veure-ho d'una altra manera. Per tant els i les "mengistes" d'aquesta societat tendirien a agrupar-se en determinats espais, a exigir que tothom qui estigui en el sí del grup mengi sense ocultar-se i a fer diverses activitats "mengistes".

Una forma diferent de veure-ho és reivindicar que menjar sense ocultar-se és quelcom normal i que per tant no cal ser ni anomenar-se "mengista" per menjar en públic, com ja passa en altres cultures i societats "ben estranyes, per cert". Possiblement aquesta societat ens pugui veure com una curiositat antropològica, perquè contràriament a la nostra no tenen cap problema amb la nuesa pública. Deuen comentar coses similars a aquesta: "Hi ha gent ben estranya per aquest món. Fixa't que hi ha una colla d'idiotes que tenen vergonya de la seva nuesa, però que mengen sense pudor davant dels altres i, a més, a la nuesa l'anomenen...¡"nudisme"! con si fora una cosa estranya que cal anomenar d'una manera diferent..."

Creieu que el "mengisme" és absurd?

Com pot algú veure normal el "nudisme" i absurd alhora el suposat "mengisme"?

Si veiem absurd el "mengisme", perquè no podem adonar-nos de l'absurditat del "nudisme"?