La culturocràcia, per mi, ve a ser l'inaparent govern de la cultura.
Inaparent perquè les persones que sustenten aquesta culturocràcia
tenen una mena de bena que els impedeix d'adonar-se fins quin punt
els condiciona el seu entorn cultural per fer accions i decisions
(policials, polítiques, judicials, periodístiques, pedagògiques,
etc.) que no poden transcendir més enllà del seu marc cultural de
referència.

Quan un membre de la policia, un polític o un jutge, etc., actua en
contra de la nuesa, tot i que no hi hagi cap llei que la prohibeixi
ho fa a partir del seu condicionament cultural, ja que, per
desgràcia sol tenir una gran incapacitat de tenir una visió aliena
al seu marc cultural. Aquest fet no deixa de ser un dèficit
d'educació, que caldrà solucionar en un futur immediat, si ens
dirigim cap un món on no s'ha d'imposar a ningú un model determinat
de cultura, tant si hi ha nascut com si no.

El culturòcrata jutge Fernando Ferrín Calamita ha estat condemnat a
més de dos anys d'inhabilitació per exercir càrrec públic, per
retardar de forma malèvola l'adopció de la filla de la seva parella a
una dona lesbiana. És el mateix que va perseguir, fa anys, dones en
top-less o nues a la platja.
Aquest individu es basa en el seu cristianisme per impartir la seva
particular interpretació de la justícia i per imposar la seva
culturocràcia (perseguir els drets i conviccions que no s'ajustin a
les seves creences). En canvi, es presenta com a víctima
d'una "persecució" per les seves conviccions religioses. Va afirmar
que si el foragitaven de la carrera judicial seria per "cristofòbia",
tot i que confia que déu li tindria preparat un destí millor. Sembla
que pensa dedicar-se a la política, probablement la més im-"popular",
afegeixo.