Qualsevol creença o convicció ha de ser respectada, segons la Declaració dels
Drets Humans. Una part de la religió Jainista de la Índia compta amb homes que
viuen nus com a part de la seva creença religiosa. En lògica conseqüència, si
s'establís aquesta religió a qualsevol altre país on hi hagi un teòric respecte
i tolerància per les creences, no hi hauria d'haver cap problema amb la nuesa.
S'haurien d'establir els mecanismes adients per protegir els homes nus i les
seves creences dels menysteniments i les ofenses per part d'intolerants.
Sovint podem adonar-nos-en que es tracta de manera ben diferent les religions
ben establertes respecte de les conviccions. Pel que fa a la nuesa, de primer
neguen que pugui existir la convicció sobre el dret a la llibertat per vestir,
amb qualsevol grau de nuesa inclosa. L'anomenen "nudisme" o "naturisme", termes
que duen associats una colla de conceptes ja coneguts, esteorotipats, com la
cerca de guetos per practicar, la idea que la nuesa pot ofendre, la satisfacció
de poder practicar la nuesa al gueto, l'acceptació d'haver de fer desplaçaments
per anar al gueto, entre d'altres. També compten amb el paper vigilant del
sentiment de pudor, que interpreten ben viu en tothom i potser consubstancial a
la naturalesa humana: no poden entendre que existeixin persones sense aquest
defecte o que se'n puguin haver desprès.
Amb aquest tractament neguen en resum que pugui existir la convicció que la
nuesa és un dret o que la nuesa només pot ofendre a intolerants. Com que pels
repressors no és cap convicció és, doncs, una "activitat" molesta, incívica que
falta al respecte, que ofèn i que menysté els drets de la gent intolerant.
Nosaltres, abans de convèncer a la societat, hem d'autoconvèncer-nos que tenim
una convicció que és tan vàlida com qualsevulla altra i que ha de ser respectada
i defensada com les altres, com expressen els Drets Humans. Comença a canviar
l'hora de tenir postures tèbies i de navegar entre dues aigües. Amb opinions,
cartes i altres accions hem de comunicar la nostra convicció, diguem-ne del dret
a la nuesa.
Mínims per tenir la convicció nudactiva (provisional):
1. Tot allò que es pot fer amb roba, es pot fer amb qualsevol mena de roba i
també en qualsevol grau de nuesa, excepte pel que fa al treball, per raons de
seguretat laboral o d'imatge de l'empresa.
2. Rebutjar i tenir superat el sentiment de pudor pel que fa a la nuesa simple.
3. Deslligar-se de qualsevol altre concepte lligat a prejudicis i estereotips
respecte de la nuesa, que són un obstacle per avançar decididament. Per tant
deslliguem-nos de nudisme, de naturisme i de restes de textilisme.
4. Per raons d'higiene i de respecte, però també d'imatge, convé aïllar-se de
seients d'ús públic.
Cualquier creencia o convicción ha de ser respetada, según la Declaración de los
Derechos Humanos. Una parte de la religión Jainista de la India cuenta con
hombres que viven desnudos como una parte de su creencia religiosa. Por
consiguiente es lógico suponer que si se estableciese esta religión en cualquier
otro país donde exista un teórico respeto y tolerancia para las creencias, no
debería existir ningún problema con su desnudez. Sería necesario establecer los
mecanismos oportunos para proteger estos santones desnudos y sus creencias de
los desprecios y las ofensas por parte de intolerantes.
A menudo podemos darnos cuenta que se tratan de manera bien diferente las
religiones bien establecidas respecto de las convicciones. En cuanto a la
desnudez, en primer lugar niegan que pueda existir la convicción sobre el
derecho a la libertad para vestir, con cualquier grado de desnudez incluido. Lo
llaman "nudismo" o "naturismo", términos que conllevan asociados una serie de
conceptos ya conocidos, estereotipados, como la búsqueda de guetos para
practicar, la idea que la desnudez pueda ofender, la satisfacción de poder
practicar la desnudez en el gueto, la aceptación de tener que desplazarse para
llegar al gueto, entre otras. También cuentan con el papel vigilante del
sentimiento de pudor, que interpretan bien vivo en cualquiera i quizás
consubstancial a la naturaleza humana: no pueden entender que existan personas
sin este defecto o que puedan haberse desprendido del mismo.
Con este tratamiento niegan en resumen que pueda existir la convicción que la
desnudez es un derecho o que la misma solo puede ofender a intolerantes. Puesto
que para quienes la reprimen no en ninguna convicción es, pues, una "actividad"
molesta o incívica, que falta al respeto, que ofende i que desprecia los
derechos de la gente intolerante.
Quienes defendemos esta postura, antes de convencer a la sociedad, debemos auto
convencernos de que tenemos una convicción tan válida como cualquier otra i que
debe ser respetada y defendida como las demás, como expresan los Derechos
Humanos. Comienza a cambiar la hora de tener posturas tibias y de navegar entre
dos aguas. Con opiniones, cartas y otras acciones debemos comunicar nuestra
convicción, llamémosla del derecho a la desnudez.
Mínimos para tener la convicción nudactiva (provisional):
1. Cualquier cosa que pueda hacerse con ropa, se puede hacer con cualquier tipo
de ropa y también en cualquier grado de desnudez, excepto en lo que respecta al
trabajo, por razones de seguridad laboral o de imagen de la empresa.
2. No aceptar y superar el sentimiento de pudor en cuanto a la desnudez simple.
3. Desligarse de cualquier otro concepto que arrastre consigo prejuicios y
estereotipos respecto de la desnudez, que son un obstáculo para avanzar
decididamente. Por lo tanto desliguémonos de nudismo, de naturismo y de restos
de textilismo.
[translation to English]
Nakedness as conviction, in a culture that represses it.
Culturalism, culturocracy and culturopathy.
I understand culturalism as the set of actions directed to maintain or to
achieve the control of a
certain culture or of some of its values or rules. On this matter we have
innumerable examples of
various colonizations, Christianizations, etc. In these cases the colonized
cultures are destroyed
and the colonizing culture is imposed. We also have an example of culturalism in
the persecution of
people who call a certain cultural value into question, in spite of its being
perfectly acceptable
in other cultures or at other times. With respect to nakedness, this is the
critique of
public nakedness by children and adults and the introduction of these cultural
rules into other
submissive or colonized groups of people.
I understand culturocracy as those actions directed to repress a manifestation
that appears in
opposition to a certain cultural value, as well as to impose a certain cultural
model. Those that
exert culturocratic actions are those who use force or power to repress or
enforce with the aim of
keeping certain cultural values intact. With respect to nakedness, this includes
actions like
criminalizing nakedness and dictating laws and regulations against nakedness to
prevent the
nakedness of living human beings from being shown. This includes persecuting
nakedness in art, the
press, etc.
Culturopathy is the feeling of correctness of a certain value, such as the
situation
where black people must give up their seat to whites, an act that does not need
to be discussed
or resisted but simply accepted and maintained by its apparent unquestionable
obviousness. With
respect to nakedness, it is the feeling that it is something that must be kept
hidden or
something that can only be offered to a loved one and that to show it in public
is a crime, a
lack of respect, or an obscene action.
Rosa Parks was persecuted for not giving up her seat to a racially white person,
as was the custom
and her obligation in those times. Since long before, racially black people were
objects of
violations, mistreatments and humiliations. People considered to be apostates,
homosexuals or adulterers can be the object of execution in Islamic countries.
Removal of the
clitoris, circumcisions and placing earrings on girls is practiced because of
the child's sex. The
common denominator of all these practices is a certain culture. Each culture
posesses some
particular recurring taboos, prohibitions and obligations which are put into
effect by custom and
which are often defended even though no logical reason exists.
In the days of the slavery, laws and public powers gave justification to the
white
masters, who could commit outrages with impunity against their slaves. An
escaped slave
could be and was persecuted by law, and those who helped the slave could receive
harsh sentences.
Women accused of adultery, in a legitimate use of their right to sexual freedom,
are even nowadays
condemned to be stoned to death. Each culture imposes rules that firmly take
root in people and
whose transgression implies the indignation of the people who witness it.
A person who is indignant for having observed what he or she considers a
cultural transgression has
the tendency to look for something that puts a stop to such an act, or that
punishes whomever has
committed the cultural transgression. If the person does not have any special
power, he or she can
go about more or less annoyed or indignant, and can also denounce such an act,
or insult or attack
the transgressing person. If he or she is a police agent, he or she can find or
look for some
article with which to charge the transgressing person. If he or she is in the
office of the public
prosecutor, he or she can magnify a certain aspect or try to force the act to be
framed as a more
serious crime. Judges can give credence to one particular aspect and at the same
time give little
importance or credibility to a series of questions that are favorable to the
accused person.
The common mechanism of all that has been mentioned is cultural values which can
be uniquely valid
for a certain culture and, on the other hand, despicable for others.
Thus, for example, in the present European culture, capital punishment can no
longer be given to a
woman for having sexual relations outside of marriage, nor to adults who may
have had
consensual homosexual relations, nor to someone who is an apostate of a
religion.
Culture and nakedness
Human nakedness is one of those questions that is treated and has been treated
in a different way
according to the culture or the times. In many human societies, nakedness was or
is something
customary, without carrying anything negative. As is logical in such an
environment, no one receives
punishment, nor it is considered absolutely detrimental to children. In these
cultures,
the differentiation between genitals and sex is maintained intact.
Out of the Christianization of Europe there was a cultural change in questions
of morality, and the
Judeo-Christian model was imposed. Since then, nakedness has been treated as
sexual exhibition. In
the Judeo-Christian model, genital organs are seen as sex, and sex has been seen
as something
dirty and rather improper for humanity, which supposedly possesses a higher
spirit. In our culture,
complaints, accusations and scandals have existed and now exist against
nakedness in works of art,
against maternal breast feeding in public, against skirts that are too short,
against bathing suits,
and against the transparency of clothing. With Christianization, there has
always been a control of
how people must dress, and of nakedness. Thus it is already considered normal to
enforce that people
get dressed, that they dress a certain way, and to expel them for not being
dressed according to a
more or less enacted in law. In spite of a supposed fight against sexism, these
demands function
differently based on sex. It is a whirlwind that comes from from quite a simple
idea, that it is
necessary to hide nakedness because there is sex in it. Yet any human person may
have convictions
and beliefs that, according to the Universal Declaration of Human Rights, must
be respected.
In cultures that do not repress human nakedness - and in those places where our
culture allows
it be expressed - nobody, not even a child, is seen to be mentally imbalanced by
this vision. It
should be sufficient to recognize that simple nakedness is not against to the
rights of
anyone, and much less against children - who grow up with less complexes, doubts
and traumas. Our
culture says that it fights against the establishment of ghettos, and there are
none for women,
people of different ethnic groups, etc. Nevertheless, for people who wish to
express themselves in
nakedness, but who maintain a certain culturalist vision of the question in the
sense that
they consider that it can turn out to be offensive, suddenly a ghetto arises - a
space where it is
possible to be in nakedness without affecting people who are sensitive to this
vision. The people
who ask for their own ghetto, subject to Judeo-Christian shame and taboos, find
themselves more
comfortable in a closed ghetto. It is the naturist and nudist movements that
define nakedness as an
activity that must be carried out in certain places and preferably in group.
They enforce and
regulate nakedness, just as outside their ghetto the form of dress is regulated
and nakedness is
prohibited. These naturist groups maintain in a correct way that nakedness is
not sex, but then they
regulate it as if it were. They habitually see it as a family activity such that
often they do not
admit single men, which is a way to fight against the possible appearance of sex
in their naked
activities.
European culture is little by little coming to understand the nakedness that
occurs in
regulated places, in segregated places, and in ghettos. In segregated places,
nakedness can occur
as long as it is not occupied by conventional people, in which case there is no
other solution
than to cover oneself according to custom or to look for another more distant or
less
accessible location. They understand nakedness as it occurs as such in an
organized group,
but still cannot understand spontaneous nakedness or nakedness that does not
seem to have any
other justification as it would have for protesting, for making demands, for
professional reasons, etc.
Nudactivity is the reflection of a conviction, and so therefore in this culture
it is a
different way of treating nakedness. For nudactive people:
1. Simple nakedness does not have anything to do with sex.
2. To maintain nakedness it is not necessary to go to any ghetto.
3. One should avoid showing up at ghettos to be naked, as far as it is possible.
4. With respect and tolerance, it is possible to coexist among covered or naked
people as long as
they are respectful and tolerant.
5. Nakedness is a health activity, considered as much physically as mentally.
6. No reason to hide nakedness exists or is compelling.
7. People must be able to choose for themselves whether to maintain their
nakedness or to get dressed.
8. Nobody must have the power to demand of another person that they covers
themself or undress.
9. Simple nakedness is never exhibition.
We wonder if space exists in European culture to respect the conviction that
people must be left
free to decide to get dressed as they wish or to be in any degree of nakedness.
We are at the
beginning of a movement which is much wider than already mentioned: that of the
association of
people who think similarly with respect to nakedness in Europe and throughout
the world. The
circumstances and unequal persecution to which people who have this conviction
are submitted will
force them to present a common struggle - although this should not have been
necessary because as a
conviction it is already protected, at the least, by the Universal Declaration
of Human Rights.
We have the conviction that laws are unjust which penalize simple nakedness - as
it occurs as much
in one's own home as in public places, be they crowded or more or less deserted.
We have suffered in own persons from illegal detentions, false accusations,
coercions, insults,
aggressions, fines, scorns and administrative silences.
At the present we know of the persecution Irwin suffers, who has been condemned
in France of sexual
abuse against his son, in spite of numerous favorable testimonials which have
not been considered,
in spite of his respectable nudactive convictions, in spite of the time which
has passed since the
supposed abuses, and in spite of a traumatic separation, with the multiple
records of manipulation
and abusive criminalization that often come with it. In his favor, I wish to say
that many people
are naked in front of their sons and daughters, that it is very difficult for an
abuse to occur
against a minor of certain age when it is also found that it had not given
immediate symptoms, which
is extremely difficult and hardly credible. The desire of illicit enrichment,
the revenge against a
spouse, the desire to condemn someone who upsets the culturalism of journalists,
politicians, public
prosecutors, police and judges can be more plausible explanations in this case.
Just Roca i Duran.
nyullnu wrote:
> La desnudez como convicción, en una cultura que la reprime.
>
> Culturalismo, culturocracia y culturopatía.
>
> Entiendo por culturalismo al conjunto de acciones encaminadas a
> mantener o a conseguir el dominio de una determinada cultura o de
> alguno de sus valores o pautas. De esta cuestión tenemos
> innombrables ejemplos en diversas colonizaciones, cristianizaciones,
> etc. En estos
> casos se destruyen las culturas colonizadas y se impone la cultura
> colonizadora. También tenemos un ejemplo de culturalismo en la
> persecución de personas que pongan en entredicho un determinado
> valor cultural, a pesar de poder ser perfectamente asumido en otras
> culturas o en otras épocas. Con respecto a la desnudez es la crítica
> de la desnudez pública en niños y adultos y la introducción a estas
> pautas culturales de otros grupos humanos sometidos o colonizados.
>
> Entiendo por culturocracia aquellas acciones encaminadas a reprimir
> una manifestación que resulte contraria a un determinado valor
> cultural, así como a imponer un determinado modelo cultural. Ejerce
> acciones culturocráticas quien use la fuerza o el poder para
> reprimir, mantener por fuerza u obligar con el fin de mantener
> intactos ciertos valores culturales. Con respecto a la desnudez
> comprende acciones como criminalizar la desnudez, dictar leyes y
> normas contrarias a la desnudez, impedir que se muestre la desnudez
> de seres humanos vivos. Perseguir la desnudez en el arte, la prensa,
> etcétera.
>
> Culturopatía es el sentimiento de rectitud de un determinado valor,
> como puede ser la adecuación de que las personas negras deban ceder
> el asiento a las blancas, un hecho que no necesita ser discutido ni
> contrastado sino simplemente aceptado y mantenido por su aparente
> obviedad indiscutible. Con respecto a la desnudez es el sentimiento
> de que es algo que debe mantenerse oculto o algo que puede ofrecerse
> tan sólo a la persona amada y que mostrarla en público es un delito,
> una falta de respeto, una acción obscena.
> Rosa Parks fue perseguida por no ceder su asiento a una persona de
> raza blanca, como era la costumbre y su obligación en la época.
> Mucho antes las personas de raza negra eran objeto de violaciones,
> maltratos y vejaciones. Las personas consideradas apóstatas,
> homosexuales o adúlteras pueden ser objeto de ejecución en países
> islámicos. Se practican ablaciones de clítoris, circuncisiones y se
> colocan pendientes a las niñas, por razón de sexo. El común
> denominador de todas estas prácticas es una determinada cultura.
> Cada cultura posee unos determinados tabús, unas prohibiciones y
> unas obligaciones atávicas, que se vienen realizando por costumbre y
> que a menudo se defienden sin que exista un razonamiento lógico.
>
> En tiempos de la esclavitud, las leyes y los poderes públicos daban
> la razón a los amos blancos, que podían cometer impunemente
> tropelías contra sus esclavos y esclavas. Un esclavo fugado podía
> ser y era perseguido por ley y quienes le ayudasen podían recibir
> duras condenas. Las mujeres acusadas de adulterio, en uso legítimo
> de su derecho a la libertad sexual, son todavía hoy en día
> condenadas a morir lapidadas. Cada cultura impone unas reglas que
> están firmemente enraizadas en las personas y cuya transgresión
> implica la indignación de las personas que son testigos de ello.
>
> Una persona indignada por haber observado lo que ella considera una
> transgresión cultural tiene la tendencia a buscar que se termine tal
> hecho o que se castigue a quien haya cometido una transgresión
> cultural. Si la persona no tiene un poder especial, puede marcharse
> más o menos molesta o indignada, puede también denunciar tal hecho o
> bien insultar o agredir a la persona transgresora. Si es agente de
> policía, puede encontrar o buscar algún artículo para imputar a la
> persona transgresora. Si pertenece a la fiscalía o a la acusación
> particular, puede magnificar un determinado aspecto o intentar
> forzar que su acto se encuadre en un delito incluso más grave. Los
> jueces pueden dar crédito a un aspecto único y dar al mismo tiempo
> poca importancia o credibilidad a una serie de cuestiones favorables
> a la persona acusada.
>
> El mecanismo común de todo lo comentado son los valores culturales,
> que pueden ser únicamente válidos para una determinada cultura y
> ser, en cambio, despreciables para otras.
>
> Así por ejemplo en la cultura europea actual ya no se castigaría con
> la pena de muerte a una mujer que hubiese tenido relaciones sexuales
> fuera del matrimonio, ni a quien hubiese tenido relaciones
> homosexuales consentidas y no forzadas entre personas adultas o a
> quien apostatase de una religión.
>
> Cultura y desnudez
> La desnudez humana es una de las cuestiones que se tratan y han
> tratado de forma distinta según la cultura o la época de que se
> trate. En múltiples sociedades humanas la desnudez fue o es algo
> habitual, sin carga negativa alguna. Como es lógico en tales
> ambientes no recibe castigo alguno, ni se considera en absoluto
> perjudicial para los menores. Se mantiene en ellas intacta la
> diferenciación entre genitales y sexo.
> A partir de la cristianización de Europa hubo un cambio cultural en
> cuestiones de moral y se impuso el modelo de judeocristiano. Desde
> entonces la desnudez se ha tratado como una exhibición sexual. En el
> modelo judeocristiano, los órganos genitales se ven como sexo, y el
> sexo se ha visto como algo sucio, más bien impropio de la humanidad,
> supuestamente poseedora de un espíritu superior. En nuestra cultura
> han existido y existen quejas, acusaciones y escándalos por la
> desnudez en obras de arte, por la lactancia materna en público, por
> las faldas demasiado cortas, por los trajes de baño, por las
> transparencias de la ropa. Con la cristianización ha habido siempre
> un control de cómo deben vestirse las personas y de la desnudez. Así
> se considera ya normal el hecho de ordenar a las personas que se
> vistan, que se vistan de determinado modo, a expulsarlas por no ir
> vestidas según unas exigencias más o menos reglamentadas. A pesar de
> una supuesta lucha contra el sexismo, las exigencias son distintas
> en función del sexo. Es un torbellino que parte de una idea bien
> simple, que es necesario ocultar la desnudez porque en ella hay
> sexo. Cualquier persona humana puede tener convicciones y creencias
> que según la Declaración Universal de los Derechos Humanos que deben
> ser respetadas.
> En las culturas que no reprimen la desnudez humana y en los lugares
> donde nuestra cultura permite que se exprese nadie ni los menores de
> estos lugares se ven perturbados por esta visión. Ello debería ser
> suficiente para reconocer que la desnudez simple no es contraria a
> los derechos de nadie y mucho menos de la infancia, que crece con
> menores complejos, dudas y traumas. Nuestra cultura dice luchar
> contra el establecimiento de guetos y no los hay para mujeres,
> personas de distintas etnias, etcétera. Sin embargo, para las
> personas que desean expresarse en desnudez, pero que mantienen una
> cierta visión culturalista de la cuestión, en el sentido que
> consideran que puede resultar ofensiva surge inmediatamente el
> gueto, un espacio para que se pueda estar en desnudez, sin afectar a
> las personas sensibles a esta visión. Las propias personas que
> solicitan el gueto, sujetas todavía por los pudores y los tabúes
> judeocristianos, se encuentran más cómodas en un gueto cerrado. Son
> los movimientos naturistas y nudistas que definen la desnudez como
> una actividad que debe llevarse a cabo en ciertos lugares y más bien
> en grupo, a la vez que obligan y reglamentan la desnudez, al igual
> que fuera de su gueto se reglamenta la forma de vestir y se prohíbe
> la desnudez. Estos grupos naturistas mantienen de forma correcta que
> la desnudez no es sexo, pero a continuación la reglamentan como si
> lo fuera. Habitualmente la ven como una actividad familiar así como
> muy a menudo no admiten a hombres solos, una forma de luchar en
> contra de la posible aparición de sexo en sus actividades en
> desnudez.
> La cultura europea va comprendiendo poco a poco la desnudez que se
> da en lugares reglamentados, en lugares apartados y en guetos. En
> los lugares apartados puede darse la desnudez mientras los mismos no
> sean ocupados por personas convencionales, ante las cuales no cabe
> otra solución que cubrirse según la costumbre o buscar otro lugar
> más lejano o menos accesible. Comprenden la desnudez que se da en el
> sí de un grupo organizado, pero no puede comprender todavía la
> desnudez esporádica o la que no parece tener ninguna otra
> justificación, como puede ser para protestar, para reivindicar, por
> motivos profesionales o por otros.
> La nudactividad es el reflejo de una convicción y, por lo tanto, en
> esta cultura es una forma diferente de tratar la desnudez. Para las
> personas nudactivas:
> 1. La desnudez simple no tiene nada que ver con el sexo.
> 2. Para mantener la desnudez no es necesario acudir a ningún gueto.
> 3. Debe evitarse acudir a guetos para desnudarse, en la medida de lo
> posible.
> 4. Con respeto y tolerancia, es posible convivir entre personas
> cubiertas o desnudas. mientras sean respetuosas y tolerantes.
> 5. La desnudez es una actividad higiénica, tanto física como
> mentalmente considerada.
> 6. No existe motivo para ocultar la desnudez o que es apetecible.
> 7. Las personas deben poder elegir por ellas mismas mantener su
> desnudez o vestirse.
> 8. Nadie debe tener el poder de exigir a otra persona que se cubra o
> que se desnude.
> 9. La desnudez simple no es nunca exhibición.
>
> Nos preguntamos si existe espacio en la cultura europea para que se
> respete la convicción de que hay que dejar libre la decisión de las
> personas de vestirse como deseen o de estar en cualquier grado de
> desnudez. Estamos en el inicio de un movimiento más amplio que ya
> anuncio, el de la asociación de personas que opinan lo mismo con
> respecto a la desnudez en Europa y en el mundo entero. Las
> circunstancias y la persecución desigual a que se somete a las
> personas que tienen esta convicción las obligará a presentar una
> batalla conjunta, a pesar de que ello no debiera ser necesario, pues
> como convicción está ya amparada, al menos, por la Declaración
> Universal de los Derechos Humanos.
> Tenemos el convencimiento de que son injustas las leyes que
> penalizan la desnudez simple, tanto la que se da en el propio
> domicilio, como en lugares públicos, sean concurridos o más o menos
> desiertos.
> Hemos padecido en carne propia detenciones ilegales, acusaciones
> falsas, coacciones, insultos, agresiones, multas, desprecios,
> silencios administrativos.
> En la actualidad sabemos la persecución que sufre Irwin, que ha sido
> condenado en Francia por abuso sexual en contra de su hijo, a pesar
> de los numerosos testimonios favorables, que no se han tenido en
> cuenta, a pesar de sus convicciones nudactivas respetuosas, a pesar
> del tiempo transcurrido desde los supuestos abusos y a pesar de una
> separación traumática, con los múltiples antecedentes de
> manipulación y de criminalización abusiva que ocurre a menudo. En su
> favor deseo decir que muchas personas están desnudas delante de sus
> hijos e hijas, que es muy difícil que se dé un abuso sobre un menor
> de cierta edad y que de darse también es sumamente difícil y poco
> creíble que no dé síntomas inmediatos. El deseo de enriquecimiento
> ilícito, la venganza contra el cónyuge, el deseo de condenar a
> alguien que conmueve el culturalismo de periodistas, políticos,
> fiscales, policías y jueces, pueden ser una explicación más
> plausible del caso.
>
> Just Roca i Duran.
>
>
La desnudez como convicción, en una cultura que la reprime.
Culturalismo, culturocracia y culturopatía.
Entiendo por culturalismo al conjunto de acciones encaminadas a
mantener o a conseguir el dominio de una determinada cultura o de
alguno de sus valores o pautas. De esta cuestión tenemos
innombrables ejemplos en diversas colonizaciones, cristianizaciones,
etc. En estos
casos se destruyen las culturas colonizadas y se impone la cultura
colonizadora. También tenemos un ejemplo de culturalismo en la
persecución de personas que pongan en entredicho un determinado
valor cultural, a pesar de poder ser perfectamente asumido en otras
culturas o en otras épocas. Con respecto a la desnudez es la crítica
de la desnudez pública en niños y adultos y la introducción a estas
pautas culturales de otros grupos humanos sometidos o colonizados.
Entiendo por culturocracia aquellas acciones encaminadas a reprimir
una manifestación que resulte contraria a un determinado valor
cultural, así como a imponer un determinado modelo cultural. Ejerce
acciones culturocráticas quien use la fuerza o el poder para
reprimir, mantener por fuerza u obligar con el fin de mantener
intactos ciertos valores culturales. Con respecto a la desnudez
comprende acciones como criminalizar la desnudez, dictar leyes y
normas contrarias a la desnudez, impedir que se muestre la desnudez
de seres humanos vivos. Perseguir la desnudez en el arte, la prensa,
etcétera.
Culturopatía es el sentimiento de rectitud de un determinado valor,
como puede ser la adecuación de que las personas negras deban ceder
el asiento a las blancas, un hecho que no necesita ser discutido ni
contrastado sino simplemente aceptado y mantenido por su aparente
obviedad indiscutible. Con respecto a la desnudez es el sentimiento
de que es algo que debe mantenerse oculto o algo que puede ofrecerse
tan sólo a la persona amada y que mostrarla en público es un delito,
una falta de respeto, una acción obscena.
Rosa Parks fue perseguida por no ceder su asiento a una persona de
raza blanca, como era la costumbre y su obligación en la época.
Mucho antes las personas de raza negra eran objeto de violaciones,
maltratos y vejaciones. Las personas consideradas apóstatas,
homosexuales o adúlteras pueden ser objeto de ejecución en países
islámicos. Se practican ablaciones de clítoris, circuncisiones y se
colocan pendientes a las niñas, por razón de sexo. El común
denominador de todas estas prácticas es una determinada cultura.
Cada cultura posee unos determinados tabús, unas prohibiciones y
unas obligaciones atávicas, que se vienen realizando por costumbre y
que a menudo se defienden sin que exista un razonamiento lógico.
En tiempos de la esclavitud, las leyes y los poderes públicos daban
la razón a los amos blancos, que podían cometer impunemente
tropelías contra sus esclavos y esclavas. Un esclavo fugado podía
ser y era perseguido por ley y quienes le ayudasen podían recibir
duras condenas. Las mujeres acusadas de adulterio, en uso legítimo
de su derecho a la libertad sexual, son todavía hoy en día
condenadas a morir lapidadas. Cada cultura impone unas reglas que
están firmemente enraizadas en las personas y cuya transgresión
implica la indignación de las personas que son testigos de ello.
Una persona indignada por haber observado lo que ella considera una
transgresión cultural tiene la tendencia a buscar que se termine tal
hecho o que se castigue a quien haya cometido una transgresión
cultural. Si la persona no tiene un poder especial, puede marcharse
más o menos molesta o indignada, puede también denunciar tal hecho o
bien insultar o agredir a la persona transgresora. Si es agente de
policía, puede encontrar o buscar algún artículo para imputar a la
persona transgresora. Si pertenece a la fiscalía o a la acusación
particular, puede magnificar un determinado aspecto o intentar
forzar que su acto se encuadre en un delito incluso más grave. Los
jueces pueden dar crédito a un aspecto único y dar al mismo tiempo
poca importancia o credibilidad a una serie de cuestiones favorables
a la persona acusada.
El mecanismo común de todo lo comentado son los valores culturales,
que pueden ser únicamente válidos para una determinada cultura y
ser, en cambio, despreciables para otras.
Así por ejemplo en la cultura europea actual ya no se castigaría con
la pena de muerte a una mujer que hubiese tenido relaciones sexuales
fuera del matrimonio, ni a quien hubiese tenido relaciones
homosexuales consentidas y no forzadas entre personas adultas o a
quien apostatase de una religión.
Cultura y desnudez
La desnudez humana es una de las cuestiones que se tratan y han
tratado de forma distinta según la cultura o la época de que se
trate. En múltiples sociedades humanas la desnudez fue o es algo
habitual, sin carga negativa alguna. Como es lógico en tales
ambientes no recibe castigo alguno, ni se considera en absoluto
perjudicial para los menores. Se mantiene en ellas intacta la
diferenciación entre genitales y sexo.
A partir de la cristianización de Europa hubo un cambio cultural en
cuestiones de moral y se impuso el modelo de judeocristiano. Desde
entonces la desnudez se ha tratado como una exhibición sexual. En el
modelo judeocristiano, los órganos genitales se ven como sexo, y el
sexo se ha visto como algo sucio, más bien impropio de la humanidad,
supuestamente poseedora de un espíritu superior. En nuestra cultura
han existido y existen quejas, acusaciones y escándalos por la
desnudez en obras de arte, por la lactancia materna en público, por
las faldas demasiado cortas, por los trajes de baño, por las
transparencias de la ropa. Con la cristianización ha habido siempre
un control de cómo deben vestirse las personas y de la desnudez. Así
se considera ya normal el hecho de ordenar a las personas que se
vistan, que se vistan de determinado modo, a expulsarlas por no ir
vestidas según unas exigencias más o menos reglamentadas. A pesar de
una supuesta lucha contra el sexismo, las exigencias son distintas
en función del sexo. Es un torbellino que parte de una idea bien
simple, que es necesario ocultar la desnudez porque en ella hay
sexo. Cualquier persona humana puede tener convicciones y creencias
que según la Declaración Universal de los Derechos Humanos que deben
ser respetadas.
En las culturas que no reprimen la desnudez humana y en los lugares
donde nuestra cultura permite que se exprese nadie ni los menores de
estos lugares se ven perturbados por esta visión. Ello debería ser
suficiente para reconocer que la desnudez simple no es contraria a
los derechos de nadie y mucho menos de la infancia, que crece con
menores complejos, dudas y traumas. Nuestra cultura dice luchar
contra el establecimiento de guetos y no los hay para mujeres,
personas de distintas etnias, etcétera. Sin embargo, para las
personas que desean expresarse en desnudez, pero que mantienen una
cierta visión culturalista de la cuestión, en el sentido que
consideran que puede resultar ofensiva surge inmediatamente el
gueto, un espacio para que se pueda estar en desnudez, sin afectar a
las personas sensibles a esta visión. Las propias personas que
solicitan el gueto, sujetas todavía por los pudores y los tabúes
judeocristianos, se encuentran más cómodas en un gueto cerrado. Son
los movimientos naturistas y nudistas que definen la desnudez como
una actividad que debe llevarse a cabo en ciertos lugares y más bien
en grupo, a la vez que obligan y reglamentan la desnudez, al igual
que fuera de su gueto se reglamenta la forma de vestir y se prohíbe
la desnudez. Estos grupos naturistas mantienen de forma correcta que
la desnudez no es sexo, pero a continuación la reglamentan como si
lo fuera. Habitualmente la ven como una actividad familiar así como
muy a menudo no admiten a hombres solos, una forma de luchar en
contra de la posible aparición de sexo en sus actividades en
desnudez.
La cultura europea va comprendiendo poco a poco la desnudez que se
da en lugares reglamentados, en lugares apartados y en guetos. En
los lugares apartados puede darse la desnudez mientras los mismos no
sean ocupados por personas convencionales, ante las cuales no cabe
otra solución que cubrirse según la costumbre o buscar otro lugar
más lejano o menos accesible. Comprenden la desnudez que se da en el
sí de un grupo organizado, pero no puede comprender todavía la
desnudez esporádica o la que no parece tener ninguna otra
justificación, como puede ser para protestar, para reivindicar, por
motivos profesionales o por otros.
La nudactividad es el reflejo de una convicción y, por lo tanto, en
esta cultura es una forma diferente de tratar la desnudez. Para las
personas nudactivas:
1. La desnudez simple no tiene nada que ver con el sexo.
2. Para mantener la desnudez no es necesario acudir a ningún gueto.
3. Debe evitarse acudir a guetos para desnudarse, en la medida de lo
posible.
4. Con respeto y tolerancia, es posible convivir entre personas
cubiertas o desnudas. mientras sean respetuosas y tolerantes.
5. La desnudez es una actividad higiénica, tanto física como
mentalmente considerada.
6. No existe motivo para ocultar la desnudez o que es apetecible.
7. Las personas deben poder elegir por ellas mismas mantener su
desnudez o vestirse.
8. Nadie debe tener el poder de exigir a otra persona que se cubra o
que se desnude.
9. La desnudez simple no es nunca exhibición.
Nos preguntamos si existe espacio en la cultura europea para que se
respete la convicción de que hay que dejar libre la decisión de las
personas de vestirse como deseen o de estar en cualquier grado de
desnudez. Estamos en el inicio de un movimiento más amplio que ya
anuncio, el de la asociación de personas que opinan lo mismo con
respecto a la desnudez en Europa y en el mundo entero. Las
circunstancias y la persecución desigual a que se somete a las
personas que tienen esta convicción las obligará a presentar una
batalla conjunta, a pesar de que ello no debiera ser necesario, pues
como convicción está ya amparada, al menos, por la Declaración
Universal de los Derechos Humanos.
Tenemos el convencimiento de que son injustas las leyes que
penalizan la desnudez simple, tanto la que se da en el propio
domicilio, como en lugares públicos, sean concurridos o más o menos
desiertos.
Hemos padecido en carne propia detenciones ilegales, acusaciones
falsas, coacciones, insultos, agresiones, multas, desprecios,
silencios administrativos.
En la actualidad sabemos la persecución que sufre Irwin, que ha sido
condenado en Francia por abuso sexual en contra de su hijo, a pesar
de los numerosos testimonios favorables, que no se han tenido en
cuenta, a pesar de sus convicciones nudactivas respetuosas, a pesar
del tiempo transcurrido desde los supuestos abusos y a pesar de una
separación traumática, con los múltiples antecedentes de
manipulación y de criminalización abusiva que ocurre a menudo. En su
favor deseo decir que muchas personas están desnudas delante de sus
hijos e hijas, que es muy difícil que se dé un abuso sobre un menor
de cierta edad y que de darse también es sumamente difícil y poco
creíble que no dé síntomas inmediatos. El deseo de enriquecimiento
ilícito, la venganza contra el cónyuge, el deseo de condenar a
alguien que conmueve el culturalismo de periodistas, políticos,
fiscales, policías y jueces, pueden ser una explicación más
plausible del caso.
Just Roca i Duran.
Translation to English:
Culturocracy, for me, comes to be the unapparent government of the culture.
Unapparent because the
people who sustain this culturocracy have a kind of blinder which prevents them
from realizing to
what extent their cultural surroundings condition them to take actions and make
decisions (policing,
political, judicial, journalistic, pedagogical, etc.) that cannot reach beyond
their cultural frame
of reference.
When a police officer, a politician, a judge, etc. acts against being naked -
although there is no
law which prohibits it - they do this from their cultural conditioning since,
unfortunately, they
usually have a great incapacity to see from outside their cultural framework.
This fact doesn't stop
it from being a deficit of education that will have to be solved in the very
near future, if we are
to create a world where a certain model of culture does not have to be imposed
on anybody, whether
they were born in it or not.
The culturocrat judge Fernando Ferrín Calamita has been barred from holding
public office for more
than two years for maliciously delaying a lesbian woman from adopting the
daughter of her partner.
He's the same one who for years persecuted women who were top-less or naked at
the beach. This
individual bases himself in his Christianity to impose his particular
interpretation of justice, and
to impose his culturocracy (to persecute the rights and convictions which are
not aligned with with
his beliefs). However, he presents himself as the victim of "persecution" for
his religious
convictions. He claimed that if he is thrown out of the judiciary it would be by
"christianophobia",
although he trusts that God will have prepared a better destiny for him. It
seems that he's thinking
to dedicate himself to popular politics - probably more like "unpopular", I'd
say.
nyullnu wrote:
>
>
> La culturocràcia, per mi, ve a ser l'inaparent govern de la cultura.
> Inaparent perquè les persones que sustenten aquesta culturocràcia
> tenen una mena de bena que els impedeix d'adonar-se fins quin punt
> els condiciona el seu entorn cultural per fer accions i decisions
> (policials, polítiques, judicials, periodístiques, pedagògiques,
> etc.) que no poden transcendir més enllà del seu marc cultural de
> referència.
>
> Quan un membre de la policia, un polític o un jutge, etc., actua en
> contra de la nuesa, tot i que no hi hagi cap llei que la prohibeixi
> ho fa a partir del seu condicionament cultural, ja que, per
> desgràcia sol tenir una gran incapacitat de tenir una visió aliena
> al seu marc cultural. Aquest fet no deixa de ser un dèficit
> d'educació, que caldrà solucionar en un futur immediat, si ens
> dirigim cap un món on no s'ha d'imposar a ningú un model determinat
> de cultura, tant si hi ha nascut com si no.
>
> El culturòcrata jutge Fernando Ferrín Calamita ha estat condemnat a
> més de dos anys d'inhabilitació per exercir càrrec públic, per
> retardar de forma malèvola l'adopció de la filla de la seva parella a
> una dona lesbiana. És el mateix que va perseguir, fa anys, dones en
> top-less o nues a la platja.
> Aquest individu es basa en el seu cristianisme per impartir la seva
> particular interpretació de la justícia i per imposar la seva
> culturocràcia (perseguir els drets i conviccions que no s'ajustin a
> les seves creences). En canvi, es presenta com a víctima
> d'una "persecució" per les seves conviccions religioses. Va afirmar
> que si el foragitaven de la carrera judicial seria per "cristofòbia",
> tot i que confia que déu li tindria preparat un destí millor. Sembla
> que pensa dedicar-se a la política, probablement la més im-"popular",
> afegeixo.
>
>
La culturocràcia, per mi, ve a ser l'inaparent govern de la cultura.
Inaparent perquè les persones que sustenten aquesta culturocràcia
tenen una mena de bena que els impedeix d'adonar-se fins quin punt
els condiciona el seu entorn cultural per fer accions i decisions
(policials, polítiques, judicials, periodístiques, pedagògiques,
etc.) que no poden transcendir més enllà del seu marc cultural de
referència.
Quan un membre de la policia, un polític o un jutge, etc., actua en
contra de la nuesa, tot i que no hi hagi cap llei que la prohibeixi
ho fa a partir del seu condicionament cultural, ja que, per
desgràcia sol tenir una gran incapacitat de tenir una visió aliena
al seu marc cultural. Aquest fet no deixa de ser un dèficit
d'educació, que caldrà solucionar en un futur immediat, si ens
dirigim cap un món on no s'ha d'imposar a ningú un model determinat
de cultura, tant si hi ha nascut com si no.
El culturòcrata jutge Fernando Ferrín Calamita ha estat condemnat a
més de dos anys d'inhabilitació per exercir càrrec públic, per
retardar de forma malèvola l'adopció de la filla de la seva parella a
una dona lesbiana. És el mateix que va perseguir, fa anys, dones en
top-less o nues a la platja.
Aquest individu es basa en el seu cristianisme per impartir la seva
particular interpretació de la justícia i per imposar la seva
culturocràcia (perseguir els drets i conviccions que no s'ajustin a
les seves creences). En canvi, es presenta com a víctima
d'una "persecució" per les seves conviccions religioses. Va afirmar
que si el foragitaven de la carrera judicial seria per "cristofòbia",
tot i que confia que déu li tindria preparat un destí millor. Sembla
que pensa dedicar-se a la política, probablement la més im-"popular",
afegeixo.
--- En Gent-d-Accio-Nudactiva@yahoogroups.com, "nyullnu"
<nuolliurevestit@...> escribió:
Avui es celebra el Dia dels Drets Humans i no pas el dels Drets
Humans Culturalment Controlats, ni el Dia de la Criminalització de
Drets que ja Posseeixen Altres Cultures.
Efectivament, si hi ha cultures que posseeixen i mantenen el Dret a
Viure en Nuesa, perquè no podem gaudir del mateix dret de forma
lliure en la nostra?
La criminalització de la nuesa passa pel següent eix, segons la meva
opinió (en esquema): nuesa = sexe = exhibició obscena = delicte. La
trampa respecte de tot això en la nostra cultura queda
desemmascarada quan podem observar que això no és cert en altres
cultures, en les quals tal esquema és ben diferent: nuesa = (ni
se'ls ocorre que no pugui ser un dret, ni que es pugui perseguir) i,
també, sexe = sexe. En altres cultures el concepte de nuesa és ben
diferent del de sexe, per la qual cosa igualar ambdòs conceptes és
un prejudici erroni i, potser, fins i tot criminal.
_____________________________________________________________________
Hoy se celebra el Día de los Derechos Humanos y no el de los
Derechos Humanos Culturalmente Controlados, ni el Día la
Criminalización de los Derechos que ya Poseen otras Culturas.
Efectivamente, si existen culturas que poseen y mantienen el Derecho
a Vivir en Desnudez, ¿Porqué no podemos disfrutar del mismo derecho
de forma libre en la nuestra?
La criminalización de la desnudez pasa por el siguiente eje, según
mi opinión (de forma esquemática): desnudez = sexo = exhibición
obscena = delito. La trampa al respecto en nuestra cultura queda
desenmascarada cuando podemos observar que esto no es cierto en
otras culturas, en las cuales tal esquema es bien diferente:
desnudez = (ni tan siquiera se les puede ocurrir que no pueda ser un
derecho, ni que se pueda perseguir) y, también, sexo = sexo. En
otras culturas el concepto de desnudez es bien distinto del de sexo,
con lo cual el hecho de igualar ambos conceptos es un prejuicio
erróneo y, tal vez, incluso criminal.
--- Fin del mensaje reenviado ---
--- En Gent-d-Accio-Nudactiva@yahoogroups.com, "nyullnu"
<nuolliurevestit@...> escribió:
Les dones dels Maria-Anim (Nova Guinea) només porten un davantal on
s'hi concentra el seu pudor i del qual no se'n pot ni parlar.
Els Papúes de Nor (Nova Guinea) van gairebé en nuesa. Només es
vesteixen amb tires de tela al cap, sense les quals senten molta
vergonya.
Els Bakairis del Matto Grosso consideren impropi menjar davant
d'altres persones o mirar-les mentre mengen, ja que això els genera
vergonya.
Segurament un policia dels Papúa es veuria en l'obligació d'actuar
contra qui no portés tires de tela al cap i un dels Bakairis pel fet
de no ocultar-se per menjar. Us imagineu que increpin, insultin,
agredeixin, multin, detinguin o jutgin algú pel fet de no dur tires
de tela al cap, en la nostra cultura?
Poden condenar algú per la seva nuesa, amb una visió oberta i no
centrada només en l'anomenada cultura cristiano-occidental?
No és ben estúpid d'exigir tothom que compleixi estrictament unes
normes culturals particulars que no tenen validesa universal?
--------------------------------------------------------------------
Las mujeres de los Maria-Anim (Nueva Guinea) sólo llevan un delantal
donde se concentra su pudor y sobre el que ni siquiera se puede
hablar.
Los Papuas de Nor (Nueva Guinea) viven casi en desnudez. Sólo se
visten con tiras de tela en la cabeza, sin las cuales sienten mucha
vergüenza.
Los Bakairis de Matto Grosso consideran impropio comer delante de
otras personas o mirarlas mientras están comiendo ya que ello les
genera vergüenza.
Seguramente un policía de los Papúa se vería en la obligación de
actuar contra quien no llevase telas en su cabeza y uno de los
Bakairis por el hecho de osar comer en público. ¿Os imagináis que
increpen, insulten, agredan, multen o juzguen a alguien por el hecho
de no llevar tiras de tela en la cabeza, en nuestra cultura?
¿Pueden condenar a alguien por su desnudez, con una visión abierta y
no centrada tan sólo en la denominada cultura cristiano-occidental?
¿No es una estupidez exigir a las demás personas que cumplan
estrictamente con unas normas culturales particulares, que no tienen
validez universal?
--- Fin del mensaje reenviado ---
Si ens trobem prou còmodes amb la repressió socio-cultural d'alguns dels drets i llibertats que desitgem de dur a terme, ens podem veure en l'obligació d'anomenar tot allò que sigui diferent del que s'accepta com a habitual. Si, a més, quelcom que es consideri habitual ha passat ja a considerar-se normal, encara pot ser més necessari d'anomenar tot allò que es percebi com a diferent. Res ni ningú no ens obliga a estar-hi d'acord, però. Ni tampoc res no ens obliga a sentir-nos còmodes en aquesta societat o cultura.
D'acord amb la nostra societat i cultura podem acceptar que la nuesa és diferent d'allò que es considera normal o habitual. Amb aquesta acceptació tàcita, però també voluntària, podem trobar necessari d'anomenar d'alguna manera la nuesa, amb la finalitat de reconèixer-la com a quelcom diferent del costum normalitzat de cobrir-se en públic. Acceptant, doncs que la repressió de la nuesa és la normalitat, ens caldrà d'anomenar-la d'alguna manera que deixi ben clar que la reivindiquen d'alguna manera, però sense qüestionar la visió social predominant al respecte. D'aquí en podria sorgir el terme "Nudisme".
Nudisme vindria a ser una paraula que justifica una visió diferent de la qüestió de la nuesa, però sense denunciar un error la forma habitual de tractar-la, ni plantejar-se tampoc cap canvi socio-cultural de fons.
Una altra manera d'afrontar la qüestió de la nuesa humana és considerar com a erroni el tractament que en fa la nostra cultura i cercar la manera de revelar l'error cultural de la seva repressió i el d'una reivindicació massa tèbia (nudista). Efectivament si la nuesa fóra considerada com a una qüestió del dret de cada persona i no es reprimís, tampoc no existiría cap necessitat d'usar el terme nudisme, per tractar de la nuesa humana.
Amb totes aquestes consideracions podríem fer l'esforç mental que calgui per adonar-se que anomenar la nuesa d'altres maneres, és un senyal d'acceptar la manera com el gruix social la tracta. Si nosaltres volem considerar-la com a quelcom normal, natural i que mai no hauria d'haver merescut ser reprimida, no tenim perquè acceptar d'anomenar-la d'altra manera, ni tampoc no ens convé de fer-ho, si la volem treure del pou on l'han confinada socialment.
Per fer-ho entenedor posaré l'exemple real d'una altra societat, amb un curiós pudor i una "curiosa" repressió. Ens ho mirarem desde la nostra cultura i potser ens serà més fàcil d'anonar-nos d'allò que he volgut expressar.
En aquesta societat les persones senten vergonya si les veuen menjant de fora del nucli familiar. Allò que és habitual i normal, doncs, és menjar només dins de la més estricta intimitat.
Dins de la pròpia visió cultural podría sorgir el moviment "Mengista", format per aquelles persones que no veuen malament de menjar en públic, però alhora que no volen o no poden veure-ho d'una altra manera. Per tant els i les "mengistes" d'aquesta societat tendirien a agrupar-se en determinats espais, a exigir que tothom qui estigui en el sí del grup mengi sense ocultar-se i a fer diverses activitats "mengistes".
Una forma diferent de veure-ho és reivindicar que menjar sense ocultar-se és quelcom normal i que per tant no cal ser ni anomenar-se "mengista" per menjar en públic, com ja passa en altres cultures i societats "ben estranyes, per cert". Possiblement aquesta societat ens pugui veure com una curiositat antropològica, perquè contràriament a la nostra no tenen cap problema amb la nuesa pública. Deuen comentar coses similars a aquesta: "Hi ha gent ben estranya per aquest món. Fixa't que hi ha una colla d'idiotes que tenen vergonya de la seva nuesa, però que mengen sense pudor davant dels altres i, a més, a la nuesa l'anomenen...¡"nudisme"! con si fora una cosa estranya que cal anomenar d'una manera diferent..."
Creieu que el "mengisme" és absurd?
Com pot algú veure normal el "nudisme" i absurd alhora el suposat "mengisme"?
Si veiem absurd el "mengisme", perquè no podem adonar-nos de l'absurditat del "nudisme"?
En moltes qüestions de la vida hi ha aparentment només dos bàndols
excloents, cadascun del quals exigeix la pertinença de forma
exclusiva o gairebé i que oblida o menysté totes les altres
possibilitats.
Per exemplificar-ho millor, unes quantes d'aquestes possibles
dualitats:
-Ets cristià o musulmà?
-Ets heterosexual o homosexual?
-Ets del barça o del madrid?
-Parles anglès o francès?
-Ets tèxtil o nudista?
Segurament la major part de la població humana no es pugui incloure
en cap d'aquestes alternatives aparentment i suposada mútuament
excloents. Per exemple hi ha persones que poden ser:
-Agnòstiques, més aviat heterosexuals, que no els agrada l'esport
rei, que només parlen rus i que voldrien estar nues o vestides
segons la seva pròpia decisió o conveniència, però que no poden...
-Budistes, bisexuals, de "la penya", que parlen alemany i castellà i
que mantenen la seva nuesa quan els ve de gust, si els deixen...
Tèxtils no textilistes.
Hi ha persones que més aviat volen estar vestides en públic,
són "tèxtils", però que alhora són tolerants i respectuoses amb la
decisió individual de cada persona de mantenir-se nua o de vestir-
se. Potser tenen massa pudor interioritzat i per això no poden
mantenir la seva pròpia nuesa sense sentir-se insegures o amb
malestar psicològic. En lògica conseqüència, aquestes persones no es
sentiran atretes cap a llocs on s'obligui a desvestir-se tothom,
però mantenen la capacitat intacta de conviure perfectament amb
persones que vulguin mantenir o gaudir de la seva nuesa.
Amb intents maldestres de sumar-les a la causa "nudista"
o "naturista", hi ha hagut persones d'aquests col·lectius que s'han
dedicat a esbroncar o menystenir aquestes persones tèxtils, blasmant-
les per usar banyador o per no despullar-se del tot, als llocs que
consideren els seus feus. Ben mirat, és lògic que aquestes actituds
no poden altra cosa, si és el cas, que sumar gent al
bàndol "textilista".
Els diversos guetos d'autoexclusió "nudistes" o "naturistes", també
solen exigir la nuesa, sempre i quan no estigui justificat o obligat
l'ús de roba, per diferents circumstàncies. Aquesta obligatorietat
va dirigida a forçar un canvi, potser impossible de fer per moltes
persones, tot i el seu tarannà respectuós i tolerant.
Així, aquestes persones tèxtils, però no textilistes, es veuen
abocades a estar-se en espais "tèxtils", junt amb textilistes
recalcitrants, o bé en espais que anomenaré lliures, que són tots
aquells on no s'exigeix res respecte la lliure decisió de mantenir
la nuesa o d'estar-s'hi amb peces tèxtils al damunt.
Com bé sabem tots els espais públics són legalment lliures, per usar
o no peces tèxtils, tot i que el costum social és un fort impediment
per fer efectiva la llibertat. En algues d'aquests espais lliures,
bàsicament platges lliures, ja hi podem observar families i grups on
hi conviuen persones nues, seminues i vestides, així com algunes
altres que es mantenen nues o es vesteixen, segons un misteriós i
indesxifrable codi personal. També hi podem observar persones que es
canvien o es dutxen sense complexos, tot i usar alguna peça tèxtil
la major part del temps.
Que sapiguem, però, no hi ha llocs privats on hi regni la tolerància
i el respecte en aquesta qüestió. Que sapiguem o són "textilistes" o
són "nudistes". Per aquest motiu totes les persones, siguin
nudactives o tèxtils, que tenen la demostrada capacitat de tolerar i
respectar la lliure decisió de mantenir la nuesa o d'usar alguna
peça tèxtil, no poden conviure en llibertat, tal i com ja passa a
les platges o espais lliures.
La curiositat del cas és que probablement un espai privat de tals
característiques podria tenir un èxit aclaparador, ja que la major
part de les persones, siguin o no tèxtils, són capaces de conviure
amb tolerància i respecte. En tal possible espai només
s'autoexclourien totes aquelles persones intolerants amb la
llibertat per elegir de les altres, tant si són "textilistes" com
fonamentalistes "nudistes" o "naturistes".
Vingui a nosaltres la gent tèxtil no textilista !!
Just Roca i Duran
http://www.elperiodico.cat/default.asp?
idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=539613&idseccio_PK=1007
La guerra dels capellans contra les minifaldilles
Protesta de dones. TONI Cano
Enmig del clamor contra la violència i la delinqüència, les ments
més ràncies de Mèxic s'alcen contra la minifaldilla i el llibre.
Melesio Cuen, rector de la Universitat Autònoma de Sinaloa, aquell
estat del nord conegut per la tranquil.litat que li brinda un
narcotràfic revellit, és el primer d'adonar-se que "les faldilles
summament curtes que vesteixen algunes estudiants es converteixen en
una invitació a ser agredides o molestades". Així que les prohibeix
a les seves 56 escoles de batxillerat. El setmanari Desde la Fe,
òrgan de l'Arxidiòcesi (com aquí es diu) de Mèxic, abona la causa
amb un article titulat El pudor, que conté sentències com
aquesta: "Si vols evitar una agressió sexual, no usis roba
provocativa".
L'Església es mostra disposada a encapçalar la croada. Héctor
González, arquebisbe de Durango, un altre estat submergit en la
guerra del tràfic de drogues, assevera que "les dones es vesteixen
així per fomentar el morbo dels homes". Per ell, la recomanació de
l'Arxidiòcesi es queda curta: a les minifaldilles, els sumaria els
escots i, sobretot, les obertures de les faldilles. Home al
capdavall, sua al recordar aquell casament que va oficiar davant
unes provocatives dames d'honor, i exclama: "¿Quin honor amb unes
faldilles obertes fins a dalt? I assegudes al davant. No em va
quedar més remei que mirar cap amunt, però la vista és molt natural
i les dones provoquen".
Sota una allau de protestes, l'Arxidiòcesi afirma que "alguns
mitjans tergiversen l'article al considerar una crítica social el
que és una orientació moral". Al final, i dins d'una cadena
d'enfrontaments amb grups d'esquerra, l'arquebisbe tanca la catedral
i truca a la policia quan un grup de minifaldilleres irromp a l'atri
amb pancartes que recorden la xifra oficial de 6.000 feminicidis i
les violacions reiterades dels drets humans de les dones.
Amb aquest panorama, a l'alcalde de la capital, Marcelo Ebrard, se
li acut publicar el llibre de text Tu futuro en Libertad. Por una
sexualidad y salud reproductiva con responsabilidad, amb l'aspiració
fins i tot que "sigui inclòs dins del pla d'estudis de secundària a
tota la República Mexicana". Però el Ministeri d'Educació Pública el
prohibeix: s'ha saltat tots els controls i, d'entrada, hauria
d'eliminar el "missatge polític" implícit des del títol.
Mentre que l'alcalde pensa distribuir el llibre al metro i a la
porta de les escoles, com si fos droga, diversos dels autors del
text denuncien que el ministeri no només va autoritzar, sinó que va
imprimir i va distribuir per a primer de secundària dos milions
d'exemplars de Sexualidad y salud humana", un disbarat de la dretana
Red Familia que nega la diversitat sexual, assenyala l'abstinència
com a única via per evitar la sida, o assegura que alguns
anticonceptius provoquen càncer.
Tot i que encara millor, enmig de les tempestes de l'agost, va ser
el tret de sortida que el governador de Puebla --Mario Marín,
conegut com el gober precioso per la seva conversa telefònica amb un
pederasta-- va donar als camions que havien de distribuir els
llibres de text per tot aquell estat. Els camions estaven buits.
Ja que allò que probablement més preocupa al PP del senyor Alberto
Fernández i Díaz és el resultat electoral a Catalunya, vull servir-
los d'ajuda per millorar-los. Els proposo des d'aquest fòrum, potser
encara més popular que el seu partit, de confeccionar i regalar
fundes de seients per bicicletes, amb les sigles PP. Cal que siguin
molt suaus al tacte, prou toves, adaptables i de fàcil neteja.
D'aquesta manera podrem usar aquestes fundes promocionals Per
Precaució o Per Prevenció i també per civisme, és clar, quan circulem
nues o nus en bicicleta, al mateix temps que hi podrem descansar
còmodament i higiènica el foradet del cul, tan sensible com és.
De fet, si s'estudia bé la qüestió potser es poden fer models per
dones i per homes.
M'explicaré:
El model masculí podria anar provist d'un parell de receptacles per
acomodar-hi els testicles i una canaleta anterior pel penis. El model
femení, en canvi, podria venir amb una lleu cresta, per tal de poder
descansar-hi els llavis vaginals.
Moltes gràcies per la seva atenció i a disposar.
Som persones Nudactives. No podem ser nudistes ni naturistes com
certa gent que defensa la marginació, l'automarginació i que critica
la nudactivitat que els obre el camí. Exigim respecte per la nuesa
simple, la llibertat per vestir-se, la diversitat i per la resta dels
Drets Humans. Mantenir o no la nuesa, ha de dependre només de la
pròpia voluntat sobretot perquè els drets aliens no han d'arribar mai
al control de la nostra imatge, que és pròpia i exclusiva.
Textilisme: Doctrina sexista i discriminatòria (com el racisme i
l'homofòbia) que obliga a vestir-se de forma suposadament "adequada"
i a ocultar o evitar de veure la nuditat. És resistent a adonar-se
que els menors acostumats a la nuesa simple no hi tenen cap problema.
Massa sovint afecta fins i tot l'expressió artística.
Cal educar tothom per evitar que les creences particulars (morals,
religioses, d'estètica, salut, etc.) es reflecteixin en lleis i
decisions d'aplicació general.
Nudofòbia. Té dues vessants:
Autonudofòbia: Psicopatologia consistent en sentir malestar psíquic
pel fet que altres puguin observar o veure la nostra nuesa. En casos
greus pot impedir fins i tot l'autoobservació.
Heteronudofòbia: Irritació psíquica per la visió de la nuesa aliena.
Pròpia de gent reaccionària o incívica, incloses certes autoritats
que garlen del "dret a no ofendre ni a menystenir les conviccions
d'intolerants" tal i com si només existís una moral única i válida,
tot contravenint la Constitució Espanyola.
Rosa Parks no va cedir el seient que ocupava a un blanc, com era el
costum i la seva obligació de l'època. Va evidenciar que respectar no
significa sotmetre's i que el respecte ha de ser mutu. No hi ha
guetos per dones sense sostenidors, com no s'han de defensar ni
admetre els destinats a la nuesa simple.
Sumeu-vos a la NUDACTIVITAT !
Hi ha força persones que mantenen una mentalitat molt tancada respecte del dret individual de triar de mantenir la nuesa o de vestir-se. Fins i tot n'hi ha algunes que es desplacen a certs guetos alhora que defensen la nuesa que es viu al gueto, però que critiquen obertament la que es dóna fora de les zones controlades i que són del tot contràries a la nuesa allí on no els sembla que pugui ser prou justificable. Volen ignorar que el dret a la nuesa es justifica per sí mateix, de la mateixa manera que es justifica el de vestir-se.
Aquestes persones solen parlar de respecte, com si aquest concepte hagués de partir només de les persones que volen estar nues en qualsevol espai o moment i les altres tinguéssin el dret d'ofendre's, de denunciar, d'insultar o de queixar-se pel simple fet de veure persones nues on creguin que "no tocaria". En realitat mostren que comparteixen els mateixos prejudicis textilistes i nudòfobs. Recordem Rosa Parks, la dona d'ètnia africana que va resistir-se a cedir el seient a una persona blanca que era dempeus, com era el costum i l'obligació de l'època, potser com aconsellava el "respecte" que s'havia de tenir per les ètnies caucàssiques. Problablement moltes persones de la seva pròpia ètnia la van criticar, acomodades com estaven tot seguint d'esma el costum, per injust i prejudiciós que fóra.
Un respecte malentès és allò que les ètnies superiors exigeixen amb despreci a les sotmeses i que aquestes retornen en forma de submissió i no de veritable respecte. És allò que exigeixen aquells que imposen llengües, costums, lleis i cultures mentre es van aniquil·lant els trets diferencials de la gent sotmesa. No ha de ser així. El respecte sempre ha de ser mutu i ha de partir de la dignitat de cada persona i de la igualtat de drets entre tots els èssers humans. L'esclau que defensava el dret de l'amo a donar ordres abusives no s'adonava de la possibilitat de ser tant lliure com l'amo, de tal manera que creia que allò que li corresponia era mostrar respecte, quan el que en realitat mostrava era la submissió a l'amo i al costum que l'atrapava.
Aquestes mentalitats tancades són les que tenen tendència a acceptar els guetos i la direcció d'altres respecte de quan els cal desvestir-se o mantenir-se nus o nues. Això és el que passa al món vestidista, on tothom ha de vestir segons les exigències d'una mena de guió tàcit, on hi figuren unes certes variants esbiaixades de "respecte" i de "bona educació". En "justa correspondència" solen exigir la nuesa de forma obligatòria a no ser que hi hagi una bona excusa. No hi ha lloc, doncs, per la llibertat de decidir si ens volem vestir o si ens volem mantenir en nuesa. A més solen tenir una postura inflexible i severes dificultats per adonar-se de l'error on es troben.
La guetització o l'autoexclusió buscada és una sortida fàcil. Només cal cercar un espai prou allunyat de les classes dominants i montar allí un pseudoparadís on es reprodueixen els vicis d'aquelles classes dominants a la qual tant es respecta i es comprèn. Així poden brillar una altra mena de dictadures benintencionades, que no deixen, però, massa espai per la discrepància. Pot ser que no es permeti usar roba si no és que hi ha una bona excusa que ho justifiqui, que no estigui ben vist de menjar carn o que no es permeti de fumar a l'aire lliure, tot i tenir la responsabilitat d'usar cendrers, d'apagar bé la cigarreta i d'evitar de molestar altres persones amb el fum. També és possible que es dificulti o que no es permeti l'entrada d'homes sols, per tal d'evitar la incòmoda puixança del sexe, com si les dones foren gairebé éssers assexuats o aquells foren incapaços de seguir unes normes de comportament correcte.
Blasmem d'aquesta mena de gent, que només són una rèmora que impedirà l'autèntic avançament. Critiquem-los, allí on s'estiguin i sense embuts, la seva actitud involutiva.
Ja se sap que allò que es critica, resulta potenciat, sobretot si
l'escàndol és ben gran. Ara tothom ja sap que passejar amb bicicleta
sense vestir-se és una mostra de respecte i de civisme, que la gent
aplaudeix i celebra, com tothom pot veure, en una evident mostra
d'alegria per la superació de tabús del segle passat.
L'Alberto Fernández s'ha queixat a TV3 del programa "Vacances
Pagades" que té un espai on mostren una parella, home i dona, que
van en bicicleta nus per diverses poblacions catalanes. Es deu
creure que TV3 només ha de reflectir la una moral única, la de les
processons de setmana santa.
Ens agradi més o menys el programa se'ls ha de felicitar per abordar
una qüestió pendent en aquesta societat, que no és altra que
demostrar que la nuesa no és contrària als drets de ningú, molt
menys dels infants, ja acostumats a veure'n a les platges lliures, a
la premsa, als anuncis, al cinema i al seu propi domicili. Tampoc no
és incívica, a jutjar per la manera com és rebuda per la societat
civil, com demostra el programa. Qui hi estigui en contra, que s'ho
faci mirar.
Rosa Parks un bon dia no va cedir el seient que ocupava a un blanc
que era dempeus, com era costum i la seva obligació en l'època. Va
demostrar que respecte no és el mateix que submissió.
El senyor Fernández encara actúa com els blancs d'aquell temps, que
continúa exigint que la dona negra cedeixi el seient als blancs,
posseïdors de la raó suprema. En aquest cas només exigeix de cobrir-
se allò que en deu anomenar "vergonyes" o "intimitats", com si fóra
obligatori sentir una part del cos com vergonyosa o com íntima.
Ara només us queda de provar de passejar nus o nues amb bicicleta.
Això sí, si la bicicleta és d'ús públic, feu cas del seu suggeriment
d'usar quelcom (coixí, tros de teixit) per aïllar-vos d'un seient
que pot haver usat abans algú com ell. Per educació, per respecte
així com per protecció pròpia i aliena.
Bicinues arreu !!
Aquests de HazteOír-Playas Familiares (reclamen platges per poder anar
amb la familia i amb emparament per la infància, on hi regni el
decòrum, sense nus, top-less, tangues, etc.), han fet una campanya
contra la programació de la cadena de televisió "La Sexta", perquè hi
ha programes que els ofenen particularment i es veu que no poden fer
servir el comandament a distància per deixar de veure'ls. Així han
aconseguit que una colla d'empreses hagin retitat els seus anuncis.
Hi ha en marxa una anticampanya. Podeu llegir el manifest i signar-lo
als següents enllaços:
http://pezonesblancos.org/foro/ho/index.phphttp://pezonesblancos.org/foro/ho/index.php#envio
________________________________________________________
Estos de HazteOír-Playas Familiares (reclaman playas con decoro
para "poder ir a la playa com amparo de la infancia, sin desnudos,
top-
less, tangas, etc), han hecho una campaña contra la programación de la
cadena de televisión "La Sexta", porque hay programas que les ofenden
particularmente i parece que no pueden usar el mando a distancia para
dejar de verlos. Así han consegudio que unas cuantas empresas hayan
retirado sus anuncios. Ahora está en marcha una anticampaña. Podéis
leer el manifiesto y firmarlo en los siguientes enlaces:
http://pezonesblancos.org/foro/ho/index.phphttp://pezonesblancos.org/foro/ho/index.php#envio
Primera sentència absolutòria per nuesa simple a la via pública de
Barcelona.
Que nosaltres sapiguem hi ha hagut tres judicis de faltes que han
tingut com a causa incriminatòria la nuesa simple a la via pública
de Barcelona.
Ens sorprèn especialment que s'hagi arribat a judici per aquest motiu
ja que el mateix Ajuntament de Barcelona va reconèixer la nuesa
simple i la lliure indumentària com a Drets amb el Tríptic de
Barcelona. A més cal tenir en compte que l'escàndol públic i les
faltes contra la moral foren suprimides per decret de llei orgànica
l'any 1989 així com en el nou Codi Penal del 1996 i posteriors.
Encara hi ha persones que pretenen regular la nuesa i la indumentària
lliure, que habitualment entenen com a "pràctiques" puntuals i no com
un dret inherent a la pròpia persona. El Codi Penal no ens prohibeix
expressar-nos amb els induments que vulguem usar o sense, ja que ho
van despenalitzar per decret de llei, com ja hem comentat abans. En
conseqüència és la pròpia Constitució que empara aquests drets i per
tant ja estan indiscutiblement regulats. Si es volgués regular altre
cop la nuesa i la lliure indumentària, caldria fer un altre decret de
llei a nivell espanyol. No ens deixem, doncs enganyar, ni admetem
guetos ni altres espais reservats, com no admetríem que es regulés
l'estança a certs llocs de persones en funció del color dels seus
ulls, de si són dones o homes, de si estan amputades o a causa de
qualsevulla altra variable humana.
A Catalunya comptem, a més, amb les Resolucions 245/V i 899/V del
Parlament de Catalunya que insta a suprimir els obstacles
reglamentaris que impedeixen l'expressió en nuesa de les persones.
Quan es va modificar l'Ordenança Cívica de L'Ajuntament de Barcelona
no es va regular la Nuesa i va quedar per tant com un Dret tant cívic
com ho havia estat, al menys de forma demostrada, a partir de la
publicació del Tríptic, l'any 2004.
Encara, però, hi ha hagut qui s'ha dedicat a cercar amb lupa motius
legals, probablement seguint els principis de la seva moral
particular, per perseguir la nuesa simple. Així, després de l'esforç
que els va suposar, van trobar un article que els anava prou bé per
adaptar-lo a la persecució de la nuesa simple. De la mateixa manera
potser es podria fer servir aquest mateix article per perseguir les
persones que no es tapessin un ull buit... ja que tant una cosa com
l'altra poden ofendre a quatre intolerants, policies municipals
inclosos. L'article en qüestió és el 63.1B de l'ordenança de Civisme
que, en essència, s'aplica contra aquelles actituds que ofenguin les
conviccions dels altres o que menystinguin els seus drets.
Creiem que aquest article és aplicable a totes aquelles persones que
persegueixen les llibertats que defensem tot i que siguin membres de
la Guàrdia Urbana de Barcelona. Quedi clar, que ens referim
exclusivament a aquells membres d'aquest cos els quals ens han estat
perseguint, salvant per descomptat la resta del mateix cos de la
Guàrdia Urbana de Barcelona, que tenim per digníssim i en alta
consideració.
De tres judicis celebrats enguany, n'hi ha dos que ens han sorprès
amb sentències condemnatòries. Hem de manifestar, però, que d'una
banda no són fermes i que han estat recorregudes i que de l'altra la
persona que ha resultat condemnada no va tenir l'oportunitat
econòmica de ser defensada per un advocat...
Respecte al tercer judici hi ha hagut una sentencia absolutòria, tot
i la similitud de l'acusació.
http://www.webpersonal.net/addan/sentencia2007.pdf
--- En Gent-d-Accio-Nuditista@yahoogroups.com, Lluís <lluis_05@...>
escribió:
Aujourd'hui nous avons eu un entretien avec M. Joan Boada, de
Iniciativa per Catalunya Verds, dans le but de lui remercier pour le
comportement des Mossos d'Esquadra à la ville de Barcelone i lui
solliciter que cela devienne extensive sur tout le territoire
catalan.
Grâce à cet entretien, nous avons appris l'existence d'autres
Bureaux
de Relation avec la Communauté sur les plusieurs domaines des Mossos
d'Esquadra, où nous pouvons également nous adresser le cas où nous
aurions un problème.
Suite d'un profitable échange d'avis, nous leur avons sollicités
leur
aide pour développer une loi permettant de préciser les droits au
libre habillement et la nudité, qui sont, eux, très souvent piétinés
par des mairies répressives (en principe il a reconnu que ils l'ont,
à l'heure actuelle, le droit de le faire).
Comme ça, ayant une loi de rang supérieure, ils n'auraient plus la
possibilité d'interpréter ou limiter ces droits. Elle est bien prête
à nous, et nous nous en servirons de cette voie qu'ils viennent
d'ouvrir afin de le faire.
Enfin, après qu'ils se sont offerts à nous écouter à chaque fois que
nous ayons un problème ou que nous envisageons une action, nous lui
avons communiqué que le 15 juillet aura lieu le « jour sans maillot
de bain », convoqué par les associations naturistes, puisque nous
tous attachons un intérêt tout particulier à la minimisation des
difficultés pendant cette journée ainsi que celle-ci puisse atteigne
un grand retentissement.
--- En Gent-d-Accio-Nuditista@yahoogroups.com, "Just"
<nuolliurevestit@> escribió:
>
> Avui hem tingut una entrevista amb el Joan Boada, d'ICV amb la
> finalitat donar-li les gràcies pel comportament del Mossos
> d'Esquadra a la ciutat de Barcelona i per sol·licitar-li que es
faci
> extensiu a tot el territori català.
> Gràcies a l'entrevista ens hem informat que hi ha altres Oficines
de
> Relació amb la Comunitat en les diferents àrees dels Mossos
> d'Esquadra, on ens hi podem també dirigir en cas de tenir algun
> problema.
> Després d'un profitós intercanvi de parers, li hem sol·licitat el
> seu ajut per impulsar una llei que clarifiqui els drets a la
lliure
> indumentària i la nuesa, que massa cops trepitgen ajuntaments
> repressius (en principi ha reconegut que per ara tenen el dret de
> fer-ho).
> Així, amb una llei de rang superior, ja no els cabria la
> possibilitat d'ordenar o limitar aquests drets. Ja la tenim a punt
i
> usarem la via que ens ha obert per fer-ho.
> Per últim, després de dir-nos que no deixem de comunicar-los els
> problemes que ens puguin sorgir i en cas de fer alguna acció, hem
> aprofitat per comunicar-li que el 15 de juliol es farà el "dia
sense
> banyadors", convocat per les associacions naturistes, ja que
> interessa a tothom minimitzar els problemes així com que tingui el
> màxim ressò.
>
____________________________________________________________________
>
>
> Entrevista con el Secretario de la Consejería de Interior
>
> Hoy hemos mantenido una entrevista con Joan Boada, de ICV con la
> finalidad darle las gracias por el comportamiento del mossos
> d'esquadra en la ciudad de Barcelona y para solicitarle que se
haga
> extensivo a todo el territorio catalán.
> Gracias a la entrevista nos hemos informado de que hay otras
> Oficinas de Relación con la Comunidad en las diferentes áreas de
los
> mossos d'esquadra, donde nos podemos también dirigir en caso de
> tener algún problema.
> Después de un provechoso intercambio de opiniones, le hemos
> solicitado su ayuda para impulsar una ley que clarifique los
> derechos a la libre indumentaria y la desnudez, que demasiadas
veces
> pisan ayuntamientos represivos (en principio ha reconocido que por
> ahora tienen el derecho de hacerlo).
> Así, con una ley de rango superior, ya no les cabría la
posibilidad
> de ordenar o limitar estos derechos. Ya la tenemos a punto y
> usaremos la vía que nos ha abierto para hacerlo.
> Por último, después de decirnos que no dejamos de comunicarlos los
> problemas que nos puedan surgir y en caso de hacer alguna acción,
> hemos aprovechado para comunicarle que el 15 de julio se hará
> el "día sin bañadores", convocado por las asociaciones naturistas,
> ya que interesa a todo el mundo minimizar los problemas así como
> tenga el máximo resonancia.
>
--- Fin del mensaje reenviado ---
--- En Gent-d-Accio-Nuditista@yahoogroups.com, "Just"
<nuolliurevestit@...> escribió:
Avui hem tingut una entrevista amb el Joan Boada, d'ICV amb la
finalitat donar-li les gràcies pel comportament del Mossos
d'Esquadra a la ciutat de Barcelona i per sol·licitar-li que es faci
extensiu a tot el territori català.
Gràcies a l'entrevista ens hem informat que hi ha altres Oficines de
Relació amb la Comunitat en les diferents àrees dels Mossos
d'Esquadra, on ens hi podem també dirigir en cas de tenir algun
problema.
Després d'un profitós intercanvi de parers, li hem sol·licitat el
seu ajut per impulsar una llei que clarifiqui els drets a la lliure
indumentària i la nuesa, que massa cops trepitgen ajuntaments
repressius (en principi ha reconegut que per ara tenen el dret de
fer-ho).
Així, amb una llei de rang superior, ja no els cabria la
possibilitat d'ordenar o limitar aquests drets. Ja la tenim a punt i
usarem la via que ens ha obert per fer-ho.
Per últim, després de dir-nos que no deixem de comunicar-los els
problemes que ens puguin sorgir i en cas de fer alguna acció, hem
aprofitat per comunicar-li que el 15 de juliol es farà el "dia sense
banyadors", convocat per les associacions naturistes, ja que
interessa a tothom minimitzar els problemes així com que tingui el
màxim ressò.
____________________________________________________________________
Entrevista con el Secretario de la Consejería de Interior
Hoy hemos mantenido una entrevista con Joan Boada, de ICV con la
finalidad darle las gracias por el comportamiento del mossos
d'esquadra en la ciudad de Barcelona y para solicitarle que se haga
extensivo a todo el territorio catalán.
Gracias a la entrevista nos hemos informado de que hay otras
Oficinas de Relación con la Comunidad en las diferentes áreas de los
mossos d'esquadra, donde nos podemos también dirigir en caso de
tener algún problema.
Después de un provechoso intercambio de opiniones, le hemos
solicitado su ayuda para impulsar una ley que clarifique los
derechos a la libre indumentaria y la desnudez, que demasiadas veces
pisan ayuntamientos represivos (en principio ha reconocido que por
ahora tienen el derecho de hacerlo).
Así, con una ley de rango superior, ya no les cabría la posibilidad
de ordenar o limitar estos derechos. Ya la tenemos a punto y
usaremos la vía que nos ha abierto para hacerlo.
Por último, después de decirnos que no dejamos de comunicarlos los
problemas que nos puedan surgir y en caso de hacer alguna acción,
hemos aprovechado para comunicarle que el 15 de julio se hará
el "día sin bañadores", convocado por las asociaciones naturistas,
ya que interesa a todo el mundo minimizar los problemas así como
tenga el máximo resonancia.
--- Fin del mensaje reenviado ---
Ja en prenc nota.
Just
__________________________________________________________--
--- En addancom@yahoogroups.com, pdandoy <pdandoy@...> escribió:
>
> Hola,
> Si val la pena, podriaïs veure com es podria rebre una copia DVD
d'aquesta peli ?
> (Inclos pagan els gastos).
>
> Gracies a tothom
> Pierre
>
>
>
> nyullnu <nuolliurevestit@...> a écrit :
> Muy buenas!
>
> Os escrivo para informar de la proyección del Documental "Laberint
> de Prohíbícíons", realizado en 2006 para el programa D.O. de la
XTVL.
>
> La cita se dará el jueves 19 de abril a las 20:30hs.
> Local: "Associació Amics del Cinema"
> C/ Luna, 7 timbre blanco con el nombre Amics del Cinema
> Entrada gratuita
>
> En la información adjunta la sinopsis y ficha técnica con destaque
a
> los entrevistados en el documental y dos fotogramas.
>
> Espero veros. Gracias por la difusión a quien pueda interesar.
>
> Sandra Aurora Muñoz
> KoKoRo-producions
>
>
_____________________________________________________________________
> Laberint de Prohibicions
>
> Un documental donde se viaja por un laberinto de búsqueda de dos
> personajes. Y entre ellos una invitación a la reflexión de la vida
> en nuestra sociedad moderna a partir de declaraciones sobre la
> prohibición tratados en distintos ámbitos como la filosofía, la
> religión la educación, la convivencia en sociedad…
>
> Ficha Técnica:
>
> Buscador: Carlos Uanini
> Buscadora: Sandra Muñoz
> Entrevistados: Rafael Argullol, Germa Manel Gash, Martin Achabal,
> Lama Dondrub, Dra. Olga Piazuelo, Hector Gargano, Cati Moreno, Dr.
> Jaume Gascón Castelló, Dr. Just Roca Duran, Mohammed Ettouzani,
> Ramón Puiggené, Marcos Vinodelfin.
>
> Edición:………………….. Eduardo Chibás Fernández
> Camera:………………….. Akira Funakawa
> Oscar Sanz
> Carlos Delfa
> Producción y dirección Sandra Muñoz
> Realizado para “Xarxa de Televisions Locals”. Dentro del Programa
> D.O. (Denominació d´Origen)
>
>
>
> ~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
> Signature de message:
> Malgré les abus de confiance et la complicité de Yahoo
> avec des gouvernements totalitaires, je poursuis l'usage
> de cet outils de messagerie et de groupes-forum Yahoo,
> pour faire pression sur Yahoo, en interpellant sa responsabilité.
> Plus d'info :
>
http://www.lesoir.be/la_vie_du_net/societe/2006/09/23/article_hermes_
475244.shtml "
>
> ("signature" à recopier et placer dans nos messages et groupes.)
>
Si val la pena, podriaïs veure com es podria rebre una copia DVD d'aquesta peli ?
(Inclos pagan els gastos).
Gracies a tothom
Pierre
nyullnu <nuolliurevestit@...> a écrit :
Muy buenas!
Os escrivo para informar de la proyección del Documental "Laberint de Prohíbícíons", realizado en 2006 para el programa D.O. de la XTVL.
La cita se dará el jueves 19 de abril a las 20:30hs. Local: "Associació Amics del Cinema" C/ Luna, 7 timbre blanco con el nombre Amics del Cinema Entrada gratuita
En la información adjunta la sinopsis y ficha técnica con destaque a los entrevistados en el documental y dos fotogramas.
Espero veros. Gracias por la difusión a quien pueda
interesar.
Sandra Aurora Muñoz KoKoRo-producions
_____________________________________________________________________ Laberint de Prohibicions
Un documental donde se viaja por un laberinto de búsqueda de dos personajes. Y entre ellos una invitación a la reflexión de la vida en nuestra sociedad moderna a partir de declaraciones sobre la prohibición tratados en distintos ámbitos como la filosofía, la religión la educación, la convivencia en sociedad…
Ficha Técnica:
Buscador: Carlos Uanini Buscadora: Sandra Muñoz Entrevistados: Rafael Argullol, Germa Manel Gash, Martin Achabal, Lama Dondrub, Dra. Olga Piazuelo, Hector Gargano, Cati Moreno, Dr. Jaume Gascón Castelló, Dr. Just Roca Duran, Mohammed Ettouzani, Ramón Puiggené, Marcos Vinodelfin.
Edición:………………….. Eduardo Chibás Fernández Camera:………………….. Akira Funakawa Oscar Sanz Carlos Delfa Producción y dirección Sandra
Muñoz Realizado para “Xarxa de Televisions Locals”. Dentro del Programa D.O. (Denominació d´Origen)
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~ Signature de message: Malgré les abus de confiance et la complicité de Yahoo avec des gouvernements totalitaires, je poursuis l'usage de cet outils de messagerie et de groupes-forum Yahoo, pour faire pression sur Yahoo, en interpellant sa responsabilité. Plus d'info : http://www.lesoir.be/la_vie_du_net/societe/2006/09/23/article_hermes_475244.shtml "
("signature" à recopier et placer dans nos messages et groupes.)
Muy buenas!
Os escrivo para informar de la proyección del Documental "Laberint
de Prohíbícíons", realizado en 2006 para el programa D.O. de la XTVL.
La cita se dará el jueves 19 de abril a las 20:30hs.
Local: "Associació Amics del Cinema"
C/ Luna, 7 timbre blanco con el nombre Amics del Cinema
Entrada gratuita
En la información adjunta la sinopsis y ficha técnica con destaque a
los entrevistados en el documental y dos fotogramas.
Espero veros. Gracias por la difusión a quien pueda interesar.
Sandra Aurora Muñoz
KoKoRo-producions
_____________________________________________________________________
Laberint de Prohibicions
Un documental donde se viaja por un laberinto de búsqueda de dos
personajes. Y entre ellos una invitación a la reflexión de la vida
en nuestra sociedad moderna a partir de declaraciones sobre la
prohibición tratados en distintos ámbitos como la filosofía, la
religión la educación, la convivencia en sociedad…
Ficha Técnica:
Buscador: Carlos Uanini
Buscadora: Sandra Muñoz
Entrevistados: Rafael Argullol, Germa Manel Gash, Martin Achabal,
Lama Dondrub, Dra. Olga Piazuelo, Hector Gargano, Cati Moreno, Dr.
Jaume Gascón Castelló, Dr. Just Roca Duran, Mohammed Ettouzani,
Ramón Puiggené, Marcos Vinodelfin.
Edición:………………….. Eduardo Chibás Fernández
Camera:………………….. Akira Funakawa
Oscar Sanz
Carlos Delfa
Producción y dirección Sandra Muñoz
Realizado para “Xarxa de Televisions Locals”. Dentro del Programa
D.O. (Denominació d´Origen)
Al fòrum php BB d'addan hi he posat aquest tema, que no transcric
perquè és força llarg. Us el podeu llegir en l'enllaç que adjunto:
http://s2.elforo.de/addan/viewtopic.php?t=25
Espero les vostres opinions.
Salut nua
Just
Ja hi va haver sentència desfavorable perquè no es va poder demostrar
que hi hagués hagut coacció. De tota manera està en recurs perquè la
presència d'infants no és motiu suficient per intervenir ni foragitar
ningú.
Queda clar, però, que no hi ha cap al·lusió a que la nuesa pública
sigui quelcom reprobable.
Esperem el resultat que ja s'allarga més del previsible.
Salut nua
Just
____________________________________________________________________
--- En addancom@yahoogroups.com, "nyullnu" <nuolliurevestit@...>
escribió:
>
> Demà hi haurà el que suposem serà el primer judici per una presumpta
> falta de coaccions exercida per un mosso d'esquadra contra un
ciclista
> que circulava nu per Barcelona.
>
> La falta és per obligar a cobrir-se els genitals, cosa que no
> desitjava fer el ciclista.
>
> Desitjo una condemna exemplar que serveixi de base per la futura
> jurisprudència!
>
Demà hi haurà el que suposem serà el primer judici per una presumpta
falta de coaccions exercida per un mosso d'esquadra contra un ciclista
que circulava nu per Barcelona.
La falta és per obligar a cobrir-se els genitals, cosa que no
desitjava fer el ciclista.
Desitjo una condemna exemplar que serveixi de base per la futura
jurisprudència!
Sin conexión 
Enviar mensaje
