De Porcioles a Maragall

El Parlament de Catalunya ha posat en evidència una situació
històrica. La cúpula del PSC-PSOE és l'hereva de la rància dreta
botiflera del que va ésser en un temps la Lliga Regionalista. Tot i
que resulti sorprenent, les famílies Maragall i Nadal provenen
d'aquesta tradició. I, tot sigui dit, l'apel·lació feta, en seu
parlamentaria, a aquesta situació, en l'al·lusió a l'orgull i a
l'amor propi de Pasqual Maragall, ha provocat un esclat de
conseqüències imprevisibles.

Per gent com Maragall, el seu cognom ha estat una garantia
irrefutable d'èxit. Eren i han estat fins ara, l'oligarquia dirigent.
Per això, Artur Mas és un intrús. I també per això, per Maragall, en
seu Parlamentaria, va recordar que l'error més gran del bon
president, Jordi Pujol, va ésser donar entrada a un tal Artur Mas,
desconegut dins del món dels que manen o dels que fan i desfan, en
les altes esferes catalanes.

Contra tota idea preconcebuda, CiU és l'autèntica força progressista
i popular d'aquest país, i el PSC-PSOE resta bloquejat en mans d'una
minoria disposada a fer el que sigui per mantenir la seva posició
especial a La Caixa, a Caixa Catalunya, al Liceu, a Edicions 62, a la
Diputació de Barcelona, i ara, a l'escassa Generalitat de Catalunya.
Això, també ho saben els Montilla, els Corbacho o d'altres per
l'estil, però callen per la protecció que reben.

Com la majoria d'analistes han assenyalat, ara tot és una mica
diferent. Ahir, es podia pactar per oblidar-ho tot. Ara, en canvi,
els ciutadans volen saber perquè el president de la Generalitat i tot
el seu govern no prenen accions decidides per combatre la corrupció,
ja que l'han denunciada públicament. És així, de pura lògica.
Maragall, com en l'època Porcioles, creia que podia acusar sense més.
Però això ja no és així. Ara el clam popular és per saber els motius
de l'acusació presidencial.

Llorenç Prats i Segarra
Advocat
Barcelona, altadada@...