ALCOI-MAUTHAUSEN
­Manel Rodríguez-Castelló­

A l'Ajuntament d'Alcoi, en mans del PP, hi ha plantejada una
curiosa competició per veure qui dels membres del govern municipal la
llançarà més amunt, l'animalada, i farà més gran exhibició
d'indigència moral, incultura i banalització declamatòria. En aquest
terreny es respecta escrupolosament la igualtat de gèneres, no com en
la festa de moros i cristians, encara monopolitzada pels mascles, de
manera que darrerament les fèmines peperes ho estan posant molt
complicat als seus competidors masculins. Va destacar-se Trini Miró
afirmant que deu anys de la mort d'Ovidi li semblaven pocs per a un
homenatge, desafortunades declaracions que donen peu a tot
d'inquietants lectures. I ha batut el rècord la tinyent d'alcalde,
Amparo Ferrando, per a qui "la figura de Fill Predilecte és molt
elevada" i no se li pot atorgar a Francesc Aura, supervivent alcoià
de Mauthausen, tal i com havia proposat Paco Blay, el regidor del
Bloc, en commemoració del seixantè aniversari de la derrota nazi.
No sabem què deu entendre la senyora Ferrando per elevació. Segur
que res a veure amb l'altura moral o humana de qui ha conegut
l'horror dels camps d'extermini i viu encara per contar-ho, perquè en
aquest cas no hi ha millor fill predilecte per a Alcoi que Paco Aura,
un ancià ple d'energia que no ha estalviat tenacitat i esforços per
donar testimoniatge de la barbàrie, humilment, convençut que recordar
l'horror passat és l'única manera d'evitar-lo en el futur. Regatejar
l'honor que mereix un home així no és només una estupidesa política,
és una baixesa moral que menysprea el sofriment de milions d'éssers
humans i estableix subtils complicitats amb els botxins nazis. Al
remat aquests caçapoltrones passaran a l'obllit amb més pena que
glòria mentre l'exemple de Paco Aura perdurarà, sense medalles ni
títols, en la memòria viva del seu poble.