El debat sobre l'Estatut valencià transcrit pel Diari Parlem
Classificat com a: Notícies — ANNA @ 8:14 pm Editar això
www.annanoticies.com
EL DEBAT:LA REFORMA EN DIRECTE
Enviat el Dimarts, 20 setembre a les 16:11:33 per kondore
Diari Parlem presenta per als seus lectors la crònica en directe

"A la Comunitat Valenciana com més valencians se senten més espanyols
se senten", Federico Trillo Figueroa del grup popular

"Cap parlament autonòmic no pot acceptar un text reenviat de parlament
a parlament", Jordi Xuclà del grup català(CiU)

"Sobre la clausula Camps a nosaltres ens pareix una cluasula marxista,
però no marxista en el sentit de Karl marx sinó de Grouxo Marx",
Agustí Cerdà del grup ERC

"Este no és l'Estatut dels valencians, és l'Estatut dels polítics del
partit socialista i del partit popular", Isaura Navarro del grup verd
EU-IV

16:00h Comença el debat

Consulta la fitxa del debat al Congrés dels Diputats i text íntegre de
la proposta fent clic ací.

16:00h Primeres intervencions

Presentació de la proposta amb discurs compartit entre els
representants Serafín Castellano per part del grup popular que parla
en primer lloc i Joan Ignasi Plà per part dels socialistes. La
presentació dura 30 minuts, i en ella simplement es dóna a conéixer
això fins ara conegut.

El fet més curiós ve donat de la mà de la comparació dels dos
discursos, quan Castellano previament havia parlat de que el valencià
no té cap altre nom a "la comunitat, Espanya ni al món" i al minut
següent era Plà qui afirmava que el valencià és "la llengua pròpia" i
que pot rebre també "altres denominacions històriques o científiques".

A més ambdós amb coincidit en parlar d'organismes de nova incorporació
com ho és l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. Han parlat de drets
socials com la sanitat i ambdós han coincidit en parlar de la unitat
d'Espanya com a estructura "nacional" per a Castellano i que "no
desapareixerà com a país" en paraules de Pla. Els dos parlen de la
bilateralitat de les relacions entre Espanya i la "Comunitat
Valenciana" per a atorgar un futur compartit.

Acaba així la presentació de la Reforma d'Estatut Valencià per part
del Govern Valencià

16:30 Presentació del Govern Espanyol

Parla la Vicepresidenta María Teresa Fernández de la Vega. Al seu
discurs vol fer vore el debat de les reformes d'Estatuts com "un
espaci d'encontre" i marcat per la "pluralitat". Amb l'obejectiu
d'aconseguir "una societat millor i més justa" ha defés la Constitució
actual referint-se a ella com "el pacte de 1978″. Finalment ha
remarcat la voluntat del Govern Central de continuar amb el procés de
cessió de poder "del territorio nacional organitzat en Comunitats
Autònomes". Poc després ha afegit que "la descentralització ha avançat
amb l'actual possessió d'organismes autònomics de cada territori".
"Consens, ciutadania i Constitució, el compromís" del Govern Central
segons la Vicepresidenta.

Finalment ha remarcat els quatre punts que creu fonamentals i que
simbolitzen la totalitat de la reforma valenciana.

1.- "Actualitza i clarifica les capacitats competencials de cada
territori".

2.- "Adequa la mesura i capacitat dels poders autònimcs a les noves
necessitats de la societat".

3.- "Permitix culminar la sobirania dels organismes de Govern Autonòmic".

4.- "Per primera vegada fa seua la idea de potenciar les relacions amb
l'Estat i amb la Unió Europea".

Finalització de comparaixença

Discurs de les diferents forces de major a menor presència a les Corts
Valencianes

Cada participació serà de 30 minuts

Comença el Grup Popular representat per Federico Trillo Figueroa
Ha començat definint la reformar com a "necessària per a actualitzar
el poder dels valencians". El discurs ha estat dirigit des de "la
lleialtat a la Constitució Espanyola" i des del "consens dels partits
nacionals", "entre el partit popular que governa a la Comunitat
Valenciana i amb el partit socialista que ho fa al Govern de a Nació",
"en paraules de Francisco Camps que preveu els dos àmbits: el regional
i el nacional". Ha volgut remarca que "la nostra posició en este
Estatut serà referencial amb la resta de reformes". Per a Trillo "la
Constitució no és un fre sinó les regles del joc, la Constitució no
limita sinó que possibilita". Al tancament del seu discurs ha repetit
en diverses ocasions "la Nació Espanyola" acte seguit citant on
s'encaixen "les provincies de Castelló, València i Alacant" i que és
un estatut que defensa "la unitat de la Nació Espanyola" per què " a
la Comunitat Valenciana com més valencians se senten més espanyols se
senten". Trillo ha utilitzat constantment la reforma de l'Estatut
Valencià per a atacar indirectament a la reforma estatutària catalana,
remarcant en decenes de vegades "que els valencians no fan distincions
entre valencians i espanyols" ni tenen cap pretensió de l'estil. "Els
valencians i les valencianes no volen privilegis", això sí, "volen
defendre els seus signes d'identitat per què forma part de la seua
forma de ser espanyols i no volen que ningú no alcance privilegis al
marge de a constitució que és la norma comú" este era segons trillo el
significat de la clausula Camps.

Finalitza la participació de Trillo

Comença Jordi Xuclà per a Convergencia i Unió
EL Sr. Jordi Xuclà ha començat parlant de "l'Estat de les autonmies"
volent donar importància a "això que ens uneix al País Valencià i al
poble català". Ha volgut remarcar que la reforma que ara ha començat
ha de ser forma d'expressar la voluntat de "cada comunitat, cada nació
o regió". Segons Xuclà la proposta "és benvinguda" encara que no
considera que vinga suportat amb tant de consens com es diu, ja que no
s'ha comptat amb l'opinió del "nacionalisme democràtic valencià".
"Estem davant d'una proposta de reforma estatutària que ve del
Parlament Valencià, ni més ni menys" i acte seguit ha volgut parlar de
la "via valenciana", per què "les fotocopiadores no funcionen en la
redacció d'Estatuts" per què "cap parlament autonòmic no pot acceptar
un text reenviat de parlament a parlament" encara que afirma és això
el que han fet entre els parlaments socialistes i populars, anul·lant
l'autonomia de cada parlament. Ha recordat que això que hui es vota és
"l'Estatut que revoca el decret de Nova Planta i recupera el dret
foral valencià" cosa que al grup català vol destacar per què
"compartim la voluntat de voler rocuperar els drets forals, per què
això que se'ls respecta a uns no ens serà negats a uns altres".
Finalment ha parlat de la rebaixa de la barrera electoral del 5% al 3%
i de la unitat del valencià-català.

Intervé el diputat valencià Agustí Cerdà per ERC
El seu començament s'ha iniciat amb unes paraules e valencià dirigides
directament al president Camps per a dir-li: "els valencians ens
mereixem alguna cosa més". Ha continuat definint l'actual proposta
presentada com la proposta dels "partits nacionalistes espanyols". Des
de l'inici està sent tallat per representants dels partits
"espanyols", amb destacat protagonisme de Pujalte del grup popular. Ha
fet un breu repàs sobre la situació que es vivia a la societat
valenciana quan es va aprovar la reforma del 82. De la reforma actual
ha volgut destacar "la capacitat de disolució de les Corts per part
del president del Consell", així com "moltes drets" malgrat que la
primera arriba amb anys de retard i la segona ja està acceptada per
"lleis superiors com la carta dels Drets Humans, etc…". Sobre la
"llengua valenciana" ha demanat la igualtat real amb el castellà i per
tant que es pose com a deure aprendre-la igual que el castellà apareix
com a llengua obligatòria per la Constitució Espanyola. La seua
intervenció sobre el tema d'urbanisme es pot resumir amb una frase a
model d'eslògan que ha fet servir el propi Cerdà:"més país i menys
PAI's". "Sobre la clausula Camps a nosaltres ens pareix una cluasula
marxista, però no marxista en el sentit de Karl marx sinó de Grouxo
Marx". Ha tornat a parlar de la llengua per a demanar que els Governs
Valencià i Espanyol accepten la doble denominació de la llengua vista
la multitud de resolucions realitzada pel Tribunal Constitucional. A
l'economia ha fet palés el desequilibri existent entre balances
fiscals , sense transparència i dirigit per una solidaritat que fa que
comunitats com Castella la Manxa o Lleó, amb una renda per càpita
superior als valencians, siguen qui reben els diners generats pel
propi País Valencià. Sobre l'educació a parlat de gran quantitat de
barracons. La barrera del 5% que "hi ha enquestes que parlen que un
60% de la població valenciana s'hi oposa" ha sigut un dels últims
temes tractats. Amb un to socrarró i intel·ligent ha posat els temes
sobre la taula i ha evidenciat que sense eixir-se de la Constitució es
pot fer una reforma digna per als valencians.

Intervenció del grup basc per Aitor Esteban
La Lotrava ha iniciat el discurs per a recordar que això que era un
procés lent va convertir-se en un de ràpid, encara que alguns creuen
que este mètode pot ser etiquetat de frau contra la llei. Ha avançat
el seu vot a favor que la proposta siga debaduta, per què "ni tan sols
el diàleg va ser permés quan es va presentar el Pla Ibarretxe" i ara
no seran ells qui vulguen repetir l'error negant la possibilitat de
parlar. Ha destacat també que allò Constitucional "és quan està
acordat entre PP i Psoe, perquè sinó és anticonstitucional". Després
ha parlat del "dret ha posar un lloc de representació a Brusel·les del
País Valencià" quan des de fa dècades ho ve demanant Euskadi amb la
condemna dels partits d'àmbit estatal. Ha asenyalat la situació
concreta del Bloc Nacionalista Valencià com a exemple de la irracional
barrera del 5%, quedant fora del joc polític amb uns vots que
doblarien els d'alguns grups polítics amb representació en altres
parlaments de l'Estat. Sobre la clausula Camps ha afirmat que és una
contradicció per què es fa des d'una doble moral, defenent una
solidaritat buida i retòrica i atacant al mateix temps a les propostes
basques i catalanes sense més argument que la defensa de la Nació
Espanyola. Ha terminat fent una referència al valencià recriminant als
propis polítics valencians que no facen força perquè es puga usar la
llengua a la cambra on hui mateix es fa el debat, al Congrés dels
Diputats.

Isaura Navarro per Esquerra Verda
Navarro ha començat: "Hui hauria de ser un dia de celebració dels
valencians" malgrat que ha explicat que no ho considera que puga ser
així. Considera que esta proposta d'Estatut presenta "un Estatut que
va cap arere, un Estatut bàsicamenr regressiu". Denuncia la manca de
promoció del diàleg durant la redacció de la proposta amb una simple
campanya de maquillatge polític arribant a dir "vostés ho han pactat
tot a Madrid". En la seua opinió esta proposta de l'Estatut és el
resultat de "que tot canvie per a que tot continue igual", i ha
remarcat la manca d'un referendum per a votar-lo per part de les
ciutadanes i ciutadans valencians. Ha llistat que no s'ha volgut
tancar el conflicte linguístic, el nom del país en ferenència a la
recuperació a la denominació de País Valencià, la rebaixa de la
barrera electoral per a millorar la representativitat democràtica, la
comarcalització, etc…. Quan ha comentat la clausula Camps ha afegit
que ja autodefeinix l'Estatut com "un estatut de segona que mira cap
als demés per què està acomplexat". Per a navarro este "no és
l'Estatut dels valencians" per què", i afegia, "els valencians volem
identitat valenciana i democràcia participativa". Per tant creu que
"és necessari que torne a les Corts per a que represente els
interessos de la nostra terra i del nostre poble". Sobre el consens
presentat per les forces que han proposat la reforma senyalava que la
reforma s'ha de fer "no sols amb dos partits, s'ha d'incloure a
l'esquerra valenciana" per què "això no és consens, l'orientació
bipartidista no és consens". Novament ha recuperat la reivindicació
històrica dels valencians per a recuperar el nom modern de País
Valencià, i ha recordat que és el nom que es va gastar des de la
República i que va ser l'objecte d'atac d'Alfonso Guerra per què
havent sigut resultat del Pacte de Benicàssim va ser canviat en contra
d'allò que havien acordat democràtica i sobiranament els valencians.
Parlant de la llengua ha afirmat que "negar la identitat de la llengua
és negar fets ben demostarts pel Tribunal Constitucional, AVl, i
significa desaprofitar la força que representa tindre més parlants".
Ha hi ha considerat "el valencià i el català dos denominacions de la
mateixa llengua". Sobre el finançament ha destacat que "els valencians
som la tercera comunitat pitjor finançada, els tercers en renda per
càpita" i que açò sumat a la gestió del Govern Valencià ens fan ser
"una comunitat de segona" i com a resultat "no podem gestionar les
competencies que ja tenim". Una altre dels punts tractat ha sigut el
de la barrera electoral ja que "un de cada cinc valencians es queden
fora de les corts", fet que considera "antidemocràtic", afegint que
també és un fet "antidemocràtic" que es presente una reforma de
l'Estatut "sense un referendum i deixant els valencians exclosos". Per
a finalitzar a conclós que "este no és l'Estatut dels valencians, és
l'Estatut dels polítics del partit socialista i del partit popular"
propi d'un pensament basat en una "Espanya anacrònica".

Rivera per Coalició Canària
Ha començant comparant la LOTRAVA i la LOTRACA que feren en el seu
moment de les dos comunitats que havien accedit a l'autonomia pel 143
poder ser un psudo 151. Després sobretot ha centrat el seu discurs en
la defensa de la futura reforma de les Illes canàries.

Francisco Rodríguez pel Grup Mixt-BNG(assumides les demandes del Bloc
Nacionalista Valencià)
L'Estatut Valencià segons Rodríguez respon a interessos que no són ni
valencians ni estatals, ja que juguen amb intencions alienes als
propis valencians i que s'avança inclús a propostes de reforma de la
Constitució quan encara no està ni tan sols el debat sobre la taula.
L'Estatut eixit de les Corts Valencianes pareix voler " reconduir tot
per la via de l'espanyolitat" representat açò per "la clausula camps"
que darrere d'una voluntat d'aconseguir la igualtat i la solidaritat
amaga una falsa igualtat, basada en la no millora sinó en
l'estancament. "La iguatat estatal no pot impedir la diferència de
cada Estatut, açò provoca vies diferentes", admetia. Finalment ha
afirmat que "ens preocupa que el Govern Central comparta la visió
d'Espanya com el Partit Popular". No es pot discutir que "València és
una nacionalitat històrica". Per a després continuar dient que
"l'autogovern només té sentit des del caràcter de la voluntat popular
i en la creació d'un Estat plurinacional". Sobre la barrera del 5% ha
fet referència al Bloc que amb 114.000 vots es quedà fora de les Corts
amb 4′9% dels vots.

Labordeta pel grup Mixt
Amb una molt breu participació ha parlat sobre la clausula Camps tot i
considerant-la un voler tot per què no es fa el que s'ha de fer. Ha
parlat de la barrera del 5% de la qual ha dit que dóna com a resultat
una "discriminació absluta". Ha anunciat que el seu grup s'absté en el
vot i ha anunciat així mateix que el seu grup realitzarà esmenes
parcials en referent a les clausules que afecten a la solidaritat i
dret a l'aigua ja que això pot reviure vells conflictes que a dia de
hui es troben ja tancats i en la seua opinió han de continuar així.

Begoña Lasagabaster del grup Mixt
La representant basca ha anunciat el vot favorable de la seua
formació, ha parlat d'això que ella entén com una discriminació
comparant el Pla Ibarretxe amb la clausula Camps, ha utilitzat com
tots els grups nacionalistes/regionalistes la denominació de País
Valencià quan feia referència al territori entre el Sènia i el Segura
i ha anunciat que realitzaran esmenes.

Uxue Barkos del grup Mixt(Nafarroa Bai)
Ha denunciat la situació que crea la barrera del 5% on importants
"nuclis de població queden per representar". Així mateix ha demanat
"respecte per a les minories", també les valencianes.

Alfredo Pérez Rubalcalba pel grup socialista
El grup socialista ha començar la seua intervenció anunciant que el
seu serà, com era d'esperar, un vot afirmatiu. Ha subratllat que les
dos condicions que demana el Govern Central per a acceptar una reforma
estatutària es complixen en la proposta valenciana, sent estos
requisits el que vinga la reforma donada per un ampli consens, com
entén que és, i amb un marc competencial dins de la Constitució
Espanyola. Ha deixat algunes frases més oficialistes i que oferixen el
to amb què es tractarà per part d'este grup la reforma. Entre estes
podem destacara: "és la democràcia la que ens permet parlar cada ú de
la nostra nació", "és la democràcia la que ens permet disfrutar de
l'Estat de les Autonimes", "acertàrem amb la nostra Constitució i amb
el seu desenvolupament", frases, totes elles, que s'entenen fàcilment
i sense una explicació més ampla que les aclarisca. Ha parlat que el
Govern Central té un compromís clar amb les autonomies per fomentar el
seu "autogovern, la participació en competències" així com els
"mecanismes de cooperació interinstitucional" entre l'Estat i les
autonomies. Ha definit d'hàbil la intervenció de Trillo i l'ha
definida com d'estrabisme per què parlant de l'Estatut Valencià només
ha fet que fer referències a l'Estatut Català. També ha tingut
paraules per als "partits nacionalistes" que s'han mogut, sempre
segons Rubalcaba, "entre el café per a tots" i un paper que no poden
representar ja que semblava que quan parlaven tenien darrer seu el 99%
dels vots.

Replica de Serafín Castellano
A Agustí Cerdà li replica que la nació dels valencians és Catalunya i
Balears però també Madrid o Extremadura. Respecte de les senyes
d'identitat i sobre la llengua ha repetit l'única denominació de
valencià per a denominar la llengua a la "Comunitat, a Espanya i al Món".

A Isaura Navarro li afirma que "per a creure's un Estatut cal
respectar-lo" dient que "País Valencià no té cap història" i que el
nom és Comunitat Valenciana.

Replica de Joan Ignasi Pla
Parla que això que s'ha vist al Congrés amb tantes veus, a favor i en
contra, és la representació d'una "Espanya plural, la vertadera
Espanya". "No és el text que inicialment nosaltres haguérem volgut per
a la nostra comunitat" i reafirma la seua voluntat de fer "la reforma
del llistó electoral".

Comença nou torn de rèplica, des dels seus llocs

Trillo
Contestant a Cerdà "he de desmentir que el lider del PP , Sr Rajoy,
diguera -açò ni és reforma ni és res-" i ha convidat a que "aporte el
document per què igual serà desmentit".

Al grup basc del PNV li recrimina la frase "lleveu les brutes mans de
l'Estatut basc". Instant-li a explicar a qui es referia.

A Isaura Navarro li demana que reconega que "el partit popular i el
partit socialista representa al 80% dels valencians" apuntant que ella
s'ha volgut "apuntar una representativitat que no té".

Finalment ha dit que amb l'Estatut Valencià "allò únic que es referma
és la sobirania espanyola".

Xuclà
Diu esperar "no ofendre a ningú amb l'ús de País Valencià, més quan el
partit majoritari de l'oposició es diu Partit Socialista del País
Valencià".
Sobre la llengua diu que és impossible no vore "un fet tan senzill i
tan clar com és que una llengua té dos denominacions". Recriminat
directament al grup socialista de Pla.
Sobre el sistemsa electoral ha dit que al congrés es troben
"acompanyats pels dirigents del Bloc a la tribuna" i sent així no
entén com no es considera la revisió quan este mateix partit, en
referència al Bloc, s'ha quedat en algunes ocasions amb 7% de vots a
la circunscripció de Castelló.
Ha fet referència parlant dels drets forals diu que "simplement això
que es reconeix per a València no enten que no ho puga ser per a
Catalunya".

A Cerdà li diu que "Esquerra Republicana té una magnifica possibilitat
de votar-ho al Parlament de Catalunya", en referència a la seua
petició de voler un finançament valencià com els bascos o els navarresos.

Cerdà
Es congretula que les seues paraules hagen sigut escoltades per la
multitud de respostes. Per les recriminacions d'haver-se presentat per
Barcelona ha dit que "Trillo és de Múrcia i es presenta per Alacant o
Zapatero de Lleó que s'ha presentat per Madrid". Com també ha afirmat
que "la realitat de l'arc medietrrani, l'Euram, els Països Catalans, o
com vosté li vullga dir, és una realitat viva". Ha fet una referència
al.cat i a que les conselleries es donaren ràpidament per aludides, i
ha dit que "serà per alguna cosa". Poc després deia que "l'actual text
crea una inseguritat jurídica" i que la seua posició sobre l'Ebre i el
Xúquer-Vinalopó és "Aigua sí, transvassament no" per què diu defensar
una altra manera de portar l'aigua i que ja es vorà. Ha recordat que
no parlem de quatre persones sinó de minories majoritàries les que no
poden accedir a les Corts dient que la la culpa de la barrera del 5%
afecta i no tenen la culpa d'això el "BLoc Nacionalista com tampoc la
tenen Unió Valenciana que també han vingut". Ha terminat dirigint-se a
Trillo per a expressar-li que "la clausula Camps és un brindis al sol".

Aitor Esteban
Ha parlat de comentaris cap a la seua intervenció recordant que la
frase polèmica de "lleveu les brutes mans de damunt de l'Estatut Basc"
no es seua sinó que estava citant de memòria. A més ha volgut deixar
en l'aire què és el consens, per saber si el consens és només quan ho
decidixen populars o socialistes. I ha terminat dient que si els
valencians demanem la independència no serà el seu grup qui la negue.

Isaura Navarro
Utilitzant les paraules de Rubalcaba li ha recordat que eixa
democràcia que "ens permet debatre" no la tenen eixos grups que queden
exclosos de les Corts per la barrera del 5%.
Ha donat dades sobre la crisi econòmica que patix el País Valencià,
així com ha respost que "jo no em vull inventar la representativitat
de tots els valencians". Ha demanat que s'aborde la Llei de la Memòria
Històrica per a refrescar-li la memòria a gent que com Serafín
Castellano "no semblen conéixer què havia abans del franquisme".

Paulino Rivero
Diu que el debat ha servit per a conéixer realment quina és la idea
d'Estat de cada força política. Denuncia que les dos forces polítiques
majoritàries, populars i socialistes, no tenen el mateix objectiu. El
grup popular dóna per tancat el procés autonòmic, cosa que no sembla
mantindre el grup socialista.

Grup Mixt
Rodríguez recorda que l'Estat de les Autonomies implica desigualtats
lògiques, per què hi ha comunitats amb voluntat nacional clara, per
exemple. "Si este es un estat de les autonomies, suprimisquen les
provincies". La bordeta no ha parlat.

Pérez Rubalcaba
Ha respost a Xuclà i Esteban sobre les relacions entre el Congrés i el
Parlament Valencià, i sobre les relacions entre populars i
socialistes. A Navarro li ha dit que "tant democràtic és el 3% com el
5%", referint-se a la barrera electoral.