"Per un País Valencià Lliure, Socialista, Solidari i Republicà"
Avui, dijous 2 de febrer de 2006, tampoc serà una data que passarà a la història cívica i política dels valencians, tot i haver-nos desdejunat amb la notícia que PP i PSOE, a no se sap quines hores golfes de la matinada han arribat a un acord per desbloquejar (?) l'estatutet eixe que estan pastant mig en secret, nocturnitat i "alevosia" entre tots dos.

Al remat la gran parida de la muntanya, transformada en acord de xoriços, consisteix en treure del text de l'estatutet allò de la barrera del 5 % i deixar-ho fora per regular la gran estafa política, mare de totes les estafes, des d'una llei electoral a confegir, que necessitarà l'aprovació de dos terços de la cova dels bandolers de la política que regeix el nostre dissortat destí cívic i polític.

L'Estatut de debò, en majúscula, com no, continua essent el dels catalans, que porten ja mesos discutint puts, comes, ratlles, pactes, aquest si, aquest no, i del qual vulgues o no et fan participar cada dia a l'hora del desdejuni, esmorzar, dinar, berenar i sopar. I ací participa tothom, de dins, de fora, de grat, per força, democràticament, apassionadament. De ben segur que els catalans tindran el seu estatut, i quan dic seu, és perquè se l'han treballat entre tots els que han volgut participar lliure i democràticament. Els que no hi estan, és perquè no han acceptat voluntàriament el joc democràtic ni les maneres.

Ací al nostre País Valencià, a més de 200.000 persones que democràticament i voluntària, vàrem participar a les darreres eleccions, ens van furtar el resultat que no la voluntat, els roders de la política, en una mena de pràctica embrutidora que empobreix i desprestigia al propi món dels polítics, i aquest "prendes" continuen amb les mateixes intencions... On està la decència, on està el civisme, on queda el valor del vot sense discriminació i universal de la constitució que cloquegen com les lloques aquests pardals descuats de la política.

Això em fa reflexionar personalmen que no ens val aquest estatutet, ni aquesta constitució on caben aquests atropellaments, ni aquesta pedregada de polítics que patim. Estem com estàvem a la mort del dictador, hem perdut gairebé trenta anys, però encara alenem i... Jo em quede en allò que reivindicàvem "per un País Valencià Lliure i Socialista" al que afegiria allò de "Solidari i Republicà".
Perquè no comencem a recollir signatures per a un referèndum?
Salut.

Rafa Arnal  (Tavernes Blanques- L'Horta)