La pedra i el vidre [octubre 2008]

La matinada del 13 d'octubre algú va llançar una pedra i va trencar un vidre de les finestres de la seu del Bloc Nacionalista Valencià. El 9 d'octubre pel matí vaig acompanyar el Bloc Jove en la processó cívica on rebíem els crits d'alguns titllant-nos  de catalanistes i d'antiespanyols.  En Gandia, dies abans, una altra pedra feria greument a una regidora del BLOC d'Alqueria de la Comtessa quan participava en un acte del Correllengua.

 

Per a un observador valencià no massa iniciat en la política, que són la immensa majoria, queda clar que aquestes agressions, aquestes i moltes altres que podríem enumerar, són conseqüència d'un conflicte. El que no tinc tan clar és que l'observador siga conscient que les agressions només tenen un sentit, sempre les pedres van cap el BLOC i altres, que són els que sempre reben.

 

Per a l'observador anterior, en un assimilació superficial de les informacions esporàdiques que rep, pot arribar a la conclusió que la pedra la llança un valencianista (espanyol naturalment) radicalitzat a un catalanista (no espanyol) també radicalitzat. La pedra és valencianista (espanyola) i el vidre trencat, o el cap ferit de la regidora, catalanista (no espanyol). L'observador, que és un ciutadà pacífic, afirmarà que el conflicte i la violència no són bones, però que la raó de la seua existència és la que ell ha deduït: un conflicte entre valencianistes i catalanistes. Així, simplificant. Perquè l'observador que de normal gaudeix quan guanya la selecció de Del Bosque, esborra del conflicte la paraula `espanyol'. Els radicals que s'enfronten són, simplement, valencianistes i catalanistes.

 

Però anem a aprofundir. No siguem el normal espectador. Siguem un observador informat. La pedra, a ningú se l'escapa, la llança un nacionalista espanyol militant disfressat de valencianista. Valenciano y español, deia la samarreta d'aquell que blasmava contra la bandera despenjada -des dels balcons de la Intersindical Valenciana- per la secció valenciana del partit català  -de nació catalana diuen els seus estatuts-  que lidera Puigcercós. Somos españoles y valencianos, se reafirmen els activistes anticatalanistes. I com de nació només pot haver una aquesta és naturalment, per a ells, la espanyola. Llavors qui llança la pedra resta clar qui és i com el Delegat del Govern també és espanyol, pelillos a la mar...

 

Però, i el vidre trencat? El vidre és catalanista? com l'observador normal arriba a deduir. És el BLOC catalanista? És la Intersindical catalanista, perquè des d'un dels seus balcons es va despenjar la bandera dels defensors de la nació catalana? Arribats a aquest punt he de confessar que, malgrat que pretenc ser un observador informat, no sabria que contestar. Els estatuts del BLOC -a l'igual que els d'ENV, Estat Valencià i RV-pve, el meu partit, - el defineixen com a sobiranista valencià. Aquests partits tenen com objectius:  L'assoliment de la plena sobirania nacional del poble valencià i la seua plasmació legal mitjançant l'aprovació d'una Constitució valenciana sobirana. Constitució valenciana per damunt la qual no pot haver una altra. És a dir valencianisme polític en estat pur. Llavors perquè els meus dubtes. Doncs perquè si malgrat tot els estatuts del BLOC em diuen que són valencians i només que valencians, la seua acció política, millor dit, la seua apàtica no acció política, els seus silencis, els seus seguidismes, el porten com cagalló - ni xixa ni llimonà - per les sèquies dels altres. Espanyolistes i catalanistes es barallen a casa nostra i nosaltres valencians, el valencianisme polític, d'espectadors. El mateix podem dir del silenci oficial de la Intersindical valenciana.

 

Aquesta indefinició li passarà factura al BLOC com li va passar a Unió Valenciana, que per no voler renunciar als seus vots espanyols ha desaparegut políticament. El BLOC per por a perdre els vots catalanistes també anirà desapareixent; perquè a l'igual que el valencianisme folklòric  del PP es va engolir a UV, el catalanisme cultural del PSOE, ara més necessitat que mai, sabrà engolir-se, de mica en mica, el BLOC i, en l'operació, alguna molleta inofensiva políticament, li deixarà a eixe Gaminedes del PSOE que és l'ERPV. En el cas de la Intersindical -que no suposa cap competència política-, sinó els importa ser el sindicat del sector catalanista del PSOE, el seu futur pot ser prou brillant. Mentre nosaltres, el sobiranisme valencià, sense defallir continuarem la travessia del desert.

 

Víctor Baeta i Subias, de República Valenciana -partit valencianista europeu