[tret del Levante-EMV 20.01.03, traduït al català per ANNA]
Veïns de Mataró exigeixen revisar l'execució de Peiró a Paterna
José M. Rambla, Sagunt-Levante.EMV
Una comissió cívica de Mataró ha exigit revisar l'execució del
dirigent sindical de la CNT, Joan Peiró, al mur d'afusellament de
Paterna. Els veïns reclamen la restitució de la memòria històrica de
Peiró després de la decisió del Suprem d'acceptar la petició d'un veí
del Port de Sagunt perquè es revise la sentència per la qual es va
afusellar els seus pares.

La decisió del Suprem d'acceptar a tràmit la petició d'un veí de Port
de Sagunt, Vicente Muñiz, perquè es revise la sentència del consell
de guerra que va culminar amb l'execució dels seus pares -una jove
parella afiliada al POUM-, ha suposat una injecció de moral per a
altres iniciatives que reclamen la reobertura d'altres víctimes
afusellades a Paterna. Aquest és el cas d'una comissió cívica
impulsada des de Mataró per a restituir la memòria del dirigent
sindical Joan Peiró.
El que fóra ministre de CNT d'un dels governs republicans durant la
Guerra Civil va ser afusellat a Paterna en 1942. En acabar la
contesa, Peiró va emprendre el camí de l'exili a França com a tants
altres republicans. Allí el règim franquista va tractar de captar-lo
perquè col·laborés amb el Sindicat Vertical, una oferta que sempre va
ser rebutjada per Peiró. Una negativa que li va costar la immediata
detenció per part de la Gestapo nazi, la seua extradició a Espanya i
l'entrega a les autoritats franquistes en 1940. Després de ser sotmès
a consell de guerra sumaríssim Joan Peiró seria finalment executat
per un escamot d'afusellament a Paterna el 24 de juliol de 1942. Per
desig de la família, les seues restes reposen des de 1989 al
cementeri de Mataró.
Precisament, en aquesta ciutat s'ha impulsat una comissió que reclama
la restitució de la memòria històrica de Joan Peiró. «Ell havia
viscut molts anys a Mataró, tots els seus anys actius com a
sindicalista i treballador. A més va impulsar la cooperativa
Cristalleries de Mataró, que segueix sent una important empresa de la
localitat, per la qual cosa hi ha un gran record seu a la ciutat, no
sols en els àmbits anarquistes a qui estava lligat», comenta Josep
Puig portaveu de la comissió que agrupa un plural ventall
d'organitzacions sindicals, socials, a més de persones a títol
personal.
A més de diversos actes d'homenatge realitzats durant 2002 coincidint
amb el 60 aniversari de la seua execució, la comissió està promovent
al costat de Guillermina Peiró, filla del dirigent anarquista, la
petició de revisió de la sentència. Una iniciativa que, a més, compta
amb el suport del Parlament de Catalunya que el passat any va acordar
ajudar econòmicament la família de Peiró i d'altres set sindicalistes
catalans que van ser executats durant el franquisme perquè es
reòbriguen els seus casos.
Per a ells, la revisió del cas del jove matrimoni troskista ha sigut
una bona notícia. «De moment deixa oberta una possibilitat i això,
encara que només siga a nivell simbòlic, ja és important», comenta
Josep Puig.