SEGRESTATS PER L'ESTAT ESPANYOL
El capvespre de l'u d'abril en Jordi V, veí de Torà(La Segarra), va
desaparèixer. Els familiars van neguitejar-se en veure que en Jordi
no arribava de la feina i van iniciar la seva recerca. Pensant-se que
hagués pogut patir un accident de cotxe van posar-se en contacte amb
el cos dels mossos d'esquadra els quals els van assegurar que ningú
havia patit cap accident.

L'endemà, 2 d'abril, el poble estava pres per agents de la policia de
paisà i diverses dotacions dels mossos d'esquadra. A les vuit del
matí un familiar pròxim va presentar denúncia de la desaparició d'en
Jordi a les dependències corresponents. Les forces de seguretat van
informar al familiar en qüestió que en Jordi restava detingut i que
estava sent traslladat a Madrid. Van informar al familiar que estava
acusat d'atacs contra diversos caixers automàtics dels últims anys a
les comarques de Lleida.

En conèixer la noticia, els familiars van presentar un recurs
d'habeas corpus, el qual ha estat denegat fins a tres cops al llarg
de tota l'operació. Durant la tarda del mateix dia dotacions dels
mossos d'esquadra duien a terme un escorcoll il·legal, és a dir,
sense la presència de testimonis, a la vivenda del detingut. Alguns
familiars asseguren que van veure en Jordi en el moment de
l'escorcoll. En Jordi presentava un evident estat de desnutrició,
exhaust, i amb el rostre ple de morats, un signe evident d'haver
patit tortures. La seva tieta, enmig de l'angoixant situació, va
haver de rebre assistència mèdica.

A més, durant el mateix dia, els més propers a en Jordi van comprovar
que el seu cotxe també havia desaparegut; essent també escorcollat
il·legalment el local de joves de la vila i posteriorment forçat i
registrat il·legalment el despatx del seu advocat a Barcelona.

La matinada del tres al quatre d'abril són detinguts dos joves més de
Torà, en Jordi T. i en Toni C. mentres dormien a casa dels seus
familiars. Tot queda inserit dins de la mateixa operació policíaca,
fet que provoca un estat d'angoixa i alarmisme general a la Vila de
Torà.

No és fins el divendres, que en primera instància, es notifica la
compareixença de tots tres al tribunal número 5 de la Audiencia
Nacional de Madrid davant del jutje Baltasar Garzón, que es qui en
porta les diligències.

Després de les continues confusions creades per la pròpia Audiencia,
la Policia Nacional i els Mossos d'Esquadra, el mateix jutje
trasllada l'expedient als Jutjats de Guardia de Lleida portant de
corcoll a la defensa dels joves que ja s'havien desplaçat a Madrid.
Tot plegat completa així una gran llista d'irregularitats legals de
la pròpia llei antiterrorista i del cas en concret.

Un dels principats motius per a que el jutje els traslladi a Lleida
és l'hospitalització per maltractaments d'en Jordi V.

El jutjat de guàrdia de Lleida, actuant per delegació del jutje B.
Garzón, decreta presó provisional als dos darrers detinguts mentres
en Jordi V. roman hospitalitzat i incomunicat al Centre Psiquiàtric
Santa Maria de Lleida.

Tanmateix, la Defensa d'en Jordi T. i en Toni C. ha presentat un
recurs contra la decisió de presó preventiva ja que per un costat la
manca de proves és evident i per l'altra l'única prova inculpatòria
és la declaració sota tortures extreta a en Jordi V.

Per tot això Alerta Solidària:

Fa una crida a la mobilització i a la denúncia social amb l'objectiu
de revertir la decisió del jutje i de la justícia espanyola. Depèn en
bona part, la seva posada immediata en llibertat, de la resposta i
pressió que com a companys puguem exercir.

Exigim responsabilitats per la situació en la que es troba en Jordi
V, incomunicat a l'Hospital.

Llibertat immediata i sense càrrecs per en Jordi T, en Jordi V, i en
Toni T.

Si la repressió no s'atura nosaltres tampoc!!
SOLIDARITAT ACTIVA!
LLIBERTAT DETINGUTS!
5 d'abril del 2003
alertasolidaria@...
www.alertasolidaria.org
****************************************
COMUNICAT DE la Comisió de Defensa dels Drets de la Persona del
Col·legi d'Advocats de Barcelona

Us remetem el comunicat que ha emès la Comisió de Defensa dels Drets
de la Persona del Col·legi d'Advocats de Barcelona respecte les
detencions sota la Llei Antiterrorista a les poblacions de Biosca i
Torà.

La Comissió de Defensa dels Drets de la Persona del Col.legi
d'Advocats de Barcelona ha tingut coneixement de la situació de
detenció incomunicada de tres joves de la localitat de Torà (Lleida)
ordenades pel Jutjat d'Instrucció nº 5 de l'Audiencia Nacional, del
qual és titular el jutge Baltasar Garzón, i sota la imputació d'un
delicte de terrorisme de l'art. 571 del Codi Penal, i als qui fonts
policíaques atribueix diverses accions contra oficines bancàries i
contra un reaptidor de telecomunicacions.

De la interlocutòria de presó comunicada i sense fiança de data 4
d'abril es desprén que els fets concrets en que es basa la imputació
es redueixen a tan sols dues accions de l'any 2000 i 2001. Per altra
banda, en els registres efectuats no s'han trobat armes ni explosius,
ni se'ls ha pogut atribuir cap vinculació orgànica a un grup o banda
armada.

El delicte de terrorisme, tal com ve definit en l'article 571 del
nostre Codi Penal i en la Decisió-Marc del Consell de la Unió
Europea, de 13 juny 2002, relatiu a la lluita contra el terrorisme,
ha vingut aplicant-se fins ara als autors d'accions de violència
d'extremada gravetat, que atemptin contra la vida o la integritat
física de les persones, i siguin executades en el marc d'actuació
d'una banda armada. La Comissió de Defensa dels Dret de la Persona
vol expressar la seva profunda preocupació per l'aberració jurídica
que significa l'ampliació del concepte de terrorisme fins a aplicar-
lo als ara detinguts, per uns comportaments que en cas de resultar
provats, serien constitutius com a màxim d'un delicte de danys, com
en tants casos similars al present s'ha pronunciat la jurisdicció
ordinària.

Sens dubte, són moltes les explicacions que podem trobar a aquest
despropòsit. En primer lloc, és una mostra més de l'afany
incontenible del jutge Garzón per ampliar el seu àmbit
jurisdiccional. De forma sistemàtica, l'actuació del senyor Garzón es
caracteritza per una extralimitació de les funcions pròpies d'un
jutge d'instrucció, que l'ha convertit en el protagonista d'una
creuada personal contra el "mal", en totes les seves manifestacions.
Pervertint la reforma processal de l'any 1995, que reorientava la
funció del jutge d'instrucció a una tasca de control de garanties, i
reservava l'impuls acusatori al ministeri fiscal o als acusadors
particulars, el senyor Garzón assumeix un paper actiu i beligerant en
funció de les seves ambicions personals, que el porta a envaïr
competències d'altres òrgans jurisdiccionals. En el cas present, la
iniciativa presa contra tota lògica jurídica d'imputar de terrorisme
als detinguts li permet de sotstreure'ls al seu jutge ordinari i
reclamar-ne la competència.

És la segona vegada en l'àmbit català, que uns fets de violència de
carrer de tan escassa trascendència social han estat qualificats
d'actes terroristes i sotmesos a la competència de l'Audiencia
Nacional, en el que ja és pot interpretar com un salt qualitatiu en
el procés de criminalització dels moviments socials radicals i de
totes les manifestacions de contestació a l'actual sistema economico-
social . S'està configurant un concepte de "subversió de l'ordre
constitucional", que ha de permetre criminalitzar i desprestigiar
socialment els moviments alternatius oposats al pensament únic, i
sobre els quals planejarà, com nova espasa de Damocles, l'amenaça de
la imputació de terrorisme.

La Comissió de Defensa dels Drets de la Persona, que ha mantingut en
tot moment una ferma oposició a tota legislació antiterrorista, en
tant que limitadora de drets humans fonamentals, vol alertar l'opinió
públic del perill de deixar-se portar per la histèria de la"guerra
total contra el terror", promoguda des de l'imperi americà i
amplificada per la política repressiva de l'Estat espanyol.
Manifestem doncs el nostre rebuig a l'ampliació de les competències
de l'Audiencia Nacional i a l'aplicació de les mesures restrictives
del dret de defensa i d'altres drets fonamentals que això comporta,
així com la tipificació com terrorisme, aplicada a fets i
comportaments que han estat i han de continuar estant sota la
competència dels tribunals ordinaris.

Per això demanem:

-Que l'Audiència Nacional s'inhibeixi d'instruir la present causa en
favor de la justícia ordinària.
-Que es decreti la llibertat de les persones detingudes.
-Que s'investigui judicialment la denuncia interposada pels familiars
del detingut que es troba en situació d'incomunicació al Centre
Hospitalari Santa María de Lleida.

Barcelona, a 5 d'abril de 2003

+ info de l'autor/a del e-mail
http://liberinfo.net/user.php?op=userinfo&uname=liberinfo
www.LiberInfo.net