[noticies i editorial de Gara traduïdes al català per ANNA]
Es va complir el guió i la Junta de Portaveus va rebutjar la proposta
d'Atutxa
PNB, EA I SA no van permetre cap alteració del reglament que
possibilite dissoldre un grup.
El president de la cambra transmetrà al suprem que no té via per a
complir la seua ordre

La majoria de la Junta de Portaveus del Parlament de Gasteiz va
mostrar ahir la seua opinió desfavorable a la resolució general de
Presidència presentada per Atutxa per a possibilitar la dissolució
d'un grup parlamentari si el partit en què els seus representants han
sigut elegits queda dissolt o suspès. PNB, EA i Sozialista
Abertzaleak van rebutjar aquesta possibilitat, mentre PSE i PP parlen
de burla i frau. També SA es va mostrar en contra del procediment
seguit, en entendre que la Mesa havia d'haver defensat la sobirania
popular enfront de la ingerència del Suprem.

Iñaki IRIONDO
GASTEIZ
Ahir no va haver sorpreses. PNB, EA i Sozialista Abertzaleak van
tancar en la Junta de Portaveus el camí a la resolució general de
Presidència que possibilitava la dissolució d'un grup parlamentari.
Ara, Juan María Atutxa comunicarà al Tribunal Suprem que li és
impossible complir amb la seua ordre, i els magistrats determinaran
si consideren que han de remetre l'actuació al fiscal perquè estudie
si hi ha hagut un delicte de desobediència.
Els representants del PP i del PSE consideren que aquesta maniobra ha
sigut una burla i un frau. PNB i EA, entre tant, assenyalen que el
president i la Mesa han complit amb la seua posició institucional i
els grups parlamentaris, amb la posició política. En tot cas, tant
Joseba Egibar com Rafa Larreina van assegurar que havien votat en
contra de la proposta perquè no creien que el reglament del Parlament
tingués cap llacuna que fóra necessari cobrir.
Antton Morcillo, de Sozialista Abertzaleak, va definir els passos
donats a la Cambra en les últimes 48 hores com «estratègia de
pollastre sense cap». En opinió del grup independentista, s'està
produint un xoc entre la voluntat popular i les decisions «d'un
tribunal estranger» que vol situar-se per damunt d'ella. En aqueix
context, havia d'haver sigut la Mesa qui plantés cara al Tribunal
Suprem, «en compte de buscar escletxes per a veure si és possible
escapar a la pressió de l'Estat» i traslladar la responsabilitat a la
Junta de Portaveus.
Morcillo va criticar el que la Mesa haja establit un perillós
precedent, ja que en donar curs el dijous a la resolució general de
la Presidència estava legitimant l'actuació de l'Alt Tribunal
espanyol.
En la reunió d'ahir, Sozialista Abertzaleak va proposar que la
qüestió de la reforma reglamentària fóra tractada en ple,
perquè «cada grup prengués la seua posició» i rebutjar les
pretensions del Suprem.
Van ser diversos els portaveus que van coincidir que «açò no acaba
aquí». Des del PNB, Joseba Egibar va destacar que la intenció dels
qui propugnen la dissolució de Sozialista Abertzaleak és «agenollar»
al Parlament de Gasteiz. En conseqüència, va vaticinar que «el
d'avui, el d'ahir i el de demà no serà res amb el que ens ve damunt»
davant de l'estratègia dissenyada per l'estat espanyol.
El portaveu de l'EBB va assegurar que el seu grup no es va a
agenollar davant de l'amenaça d'un processament i va afegir que
seguiran defensant la voluntat popular «amb l'única força que tenim,
que és el vot».
Rafa Larreina, representant d'EA, va apuntar que un tribunal no pot
demanar a un parlamentari que incórrega en prevaricació, que és el
que al seu entendre ocorreria si votessen en contra del reglament de
la Cambra, que té rang de llei.
Els portaveus de PP i PSE van ser molt durs amb la posició mantinguda
tant per la Presidència com pels grups del tripartit. En la reunió de
la Junta de Portaveus ambdós van coincidir a intentar impedir que la
veu de Sozialista Abertzaleak fóra presa en consideració. El PP
perquè entén que el grup ja està dissolt pel Tribunal Suprem i el PSE
perquè considerava que era part afectada i, per tant, tenia veu però
no vot.
Leopoldo Barreda, del PP, va parlar de «maniobra», «farsa», «burla»
i «frau institucional». I les seues desqualificacions van arribar
fins als serveis jurídics de la Cambra, als que va definir
com «serveis suposadament jurídics».
Per la seua banda, Rodolfo Ares, en un discurs escrit, va qualificar
l'actuació de PNB i EA de «maniobra covard» i va assegurar que ambdós
partits s'han embarcat «en una estratègia de desobediència, però
tractant de jugar sense risc».
Ara, el pròxim pas correspon al Tribunal Suprem, que va donar un
termini de cinc dies a Juan María Atutxa per a procedir a executar la
dissolució de Sozialista Abertzaleak. Aquest termini començarà a
córrer quan l'ordre judicial siga notificada oficialment al Parlament
de Gasteiz, la qual cosa a mitja vesprada d'ahir encara no havia
ocorregut.

Govern espanyol, PP i PSE insisteixen a amenaçar amb processaments
GARA
GASTEIZ
El vicepresident i portaveu del Govern espanyol, Mariano Rajoy, va
advertir ahir que la no dissolució del grup Sozialista Abertzaleak en
el termini donat pel Tribunal Suprem suposarà que el Parlament de
Gasteiz i el seu president, Juan María Atutxa, «se situen fora de la
llei», ja que podrien haver comès un delicte de desobediència
i «amenacen» amb un «conflicte institucional de gravíssimes
proporcions».
També el portaveu del PP a la Cambra autonòmica, Leopoldo Barreda, es
va referir a les responsabilitats de «els qui impedeixen la
dissolució del grup». Rodolfo Ares, del PSE, va parlar que «els qui
han provocat aquesta situació hauran d'atenir-se a les
conseqüències», a la qual cosa va afegir que «si algú vol llançar un
desafiament al sistema legal en el que ens movem, ha de saber que el
fa amb totes les conseqüències».
Per a Rajoy, que va fer les seues consideracions en la conferència de
premsa posterior a la reunió del Consell de Ministres, la decisió
d'Atutxa de traslladar a la Junta de Portaveus la possibilitat
d'acceptar l'ordre del Suprem constitueix una «argúcia».
El portaveu del Govern espanyol va subratllar que les resolucions
judicials estan per a complir-se per part de tots, inclòs el
Parlament autonòmic. «Seria una cosa dramàtica ­va afirmar­ que
estiguessen sotmesos a les resolucions dels tribunals quaranta
milions d'espanyols i l'únic que no ho estigués fora el Parlament
basc o el senyor Atutxa». Va dir que més dramàtic encara és sotmetre
a l'aprovació del grup Sozialista Abertzaleak, que forma part de la
Junta de Portaveus, el que calga complir o no una resolució que ha de
dur-se a efecte. «Tot el altres són matusseries i argúcies
estrictament polítiques», va concloure.
Preguntat pel que pot ocórrer en el cas que no es complisca, el
vicepresident espanyol va recordar que són els tribunals els que han
de decidir-ho, però va avançar que creu que s'estaria davant de «un
clar delicte de desobediència» d'una resolució judicial. Considera
que el normal seria donar compte d'això al Ministeri Fiscal.
Per a Rajoy, Atutxa té una «enorme responsabilitat», ja que és a ell,
i no a la Junta de Portaveus, a qui se li dóna una ordre, i la seua
actitud pot desembocar en «un conflicte institucional de gravíssimes
proporcions que mai ha existit des de l'aprovació de la Constitució».
Govern, PP i PSE coincideixen que Atutxa no pot emparar-se en la
decisió de la Junta de Portaveus de la Cambra.

Crítiques de SA i PNB a l'actuació de IU
Antton Morcillo, de SA, va qualificar
de «al·lucinant», «vergonyosa», «covard» i «escapista» l'actuació de
IU al no acudir ahir a la Junta de Portaveus després de la posició
mantinguda la vespra en la Mesa. Joseba Egibar, del PNB, va dir
comprendre les pressions a què IU s'està veient sotmesa des de
l'estat espanyol, però va exigir a Javier Madrazo que tinga cura amb
el que diu, perquè no admetran que convertisca aquesta pressió en
crítiques als seus socis de govern. -
-------------------------------------
EDITORIAL DE GARA
El model d'insubmissió de PNB-EA
El president del Parlament de Gasteiz, Juan María Atutxa, i el
vicepresident primer, Gorka Knörr, van acabar fent el que durant
setmanes van dir que no farien, dictar una resolució de Presidència
els efectes de la qual, a més, van més enllà de la mera aplicació de
la interlocutòria del Tribunal Suprem, en contravenir dos dels
principis fonamentals sobre els quals es venia sostenint la negativa
a dissoldre un grup parlamentari. No obstant, aquesta decisió resulta
amortida pel fet que es va adoptar sabent que la resolució seria
rebutjada per la Junta de Portaveus i que, per tant, el seu efecte
seria nul. En tot cas, hi ha indicis racionals per a pensar que l'alt
tribunal espanyol no va a donar-se per satisfet i que la martingala
ideada per PNB i EA no serà el punt final d'aquesta confrontació
institucional. A la vista del resultat provisional de la partida que
mantenen el Parlament i el Tribunal Suprem, que es tradueix en
aquests moments en la no dissolució del grup de Sozialista
Abertzaleak, hi ha qui sosté que la fórmula ideada per PNB i EA
suposa una reedició del passe foral, del "s'acata però no es
compleix". Analitzant el procés seguit en els últims dies, també pot
interpretar-se que l'ultimàtum de l'alt tribunal i l'amenaça de
processament ­encara que la condemna fóra tan lleu com la
inhabilitació per a càrrec públic de sis mesos a dos anys­ han fet
efecte en els dirigents del Parlament, que han tractat de diluir les
seues responsabilitats entre les dels grups que ahir es van mostrar
en contra de la resolució de la Presidència. Abundant en aquesta
interpretació, pot entendre's també que la Mesa de la Cambra no ha
defensat l'autonomia parlamentària amb la rotunditat que va anunciar
i, el que és pitjor, cabria témer que a poc que s'eleve el to de
l'amenaça judicial, acabarà atenent al requeriment del Tribunal
Suprem i dissolent el grup de Sozialista Abertzaleak.
Aquesta contradictòria percepció de la tàctica utilitzada per PNB-EA ­
actualització del passe foral o inici d'acoquinament davant de
l'amenaça de l'Estat- porta també a plantejar-se fins on pot arribar,
quins són els límits que voluntàriament s'imposa, l'estratègia
de «desobediència pacífica» en el camí cap a la sobirania, que en
ocasions es planteja des de la direcció de la coalició PNB-EA com
contraposició a l'estratègia de l'esquerra independentista. -