[editorial de Gara traduït al català per ANNA]
El futur de l'euskara
L'èxit que en la seua 23 edició ha tingut la festa de les ikastoles
d'Araba és, sens dubte, un motiu més d'orgull per als qui treballen
per la recuperació de l'euskara en tot Euskal Herria i particularment
allí on aqueixa tasca s'enfronta a majors dificultats, com és el cas
d'Oion i gran part del territori alabès. Per això, la gran majoria
d'euskaltzales reunits entorn dels actes de l'Araba Euskaraz
compartiran amb Anjeles Iztueta moltes de les valoracions que va
realitzar ahir davant dels mitjans de comunicació. Però no totes.
Araba és el territori basc en el que s'ha donat una major
recuperació, en el que més han crescut els percentatges de nous
euskalduns, en el que l'avanç de matriculació en els models B i D ha
sigut major... Són valoracions que mereix subratllar per a fer
justícia als qui han fet possibles les dades que les sustenten. Però
ni el més optimista d'aqueixos treballadors per la recuperació de
l'euskara s'atreviria a dir que «el futur de l'euskara està
garantit», i molt menys en Arabako Errioxa. És un triomfalisme fals,
que ningú hagués de permetre's ni tan sols en l'eufòria generada pels
més de 60.000 euskaltzales reunits en el Llaurava Euskaraz.
Per a arribar a aquesta situació han sigut molts els esforços que
s'han invertit al camí. Però l'avanç podia haver sigut major si tots
aqueixos esforços no haguessen hagut de fer front a tantíssimes
traves per part de particulars, de col·lectius polítics i, també, de
totes les institucions. Araba s'ha beneficiat tant del fet de formar
part d'una Comunitat Autònoma en la que l'euskara té caràcter oficial
com s'ha perjudicat. Perquè aqueix mateix reconeixement ha fet que en
molts estaments, entre ells el propi Govern de Lakua, no es veiés la
necessitat d'adquirir compromisos especials en un territori en què la
situació de partida de l'euskara i la correlació de forces entorn de
la seua recuperació era tan precària. És més, durant anys,
institucions regides per forces nacionalistes ­Diputació d'Araba i
Ajuntament de Gasteiz han sigut exemple d'això­ han fet desistiment de
la responsabilitat de dissenyar i posar en pràctica les necessàries
polítiques per a la normalització de l'euskara. Fruit d'això és que
el futur de l'euskara no tinga garanties. I particularment en Araba,
on no fa falta autobombo i sí que revisar mesures com els models en
l'ensenyament, que si bé augmenten les estadístiques, no han
augmentat al mateix nivell la presència de l'euskara en la vida dels
seus ciutadans i als seus carrers, ni de bon tros ha eliminat les
amenaces a la seua mera supervivència. - El futur de l'euskara
L'èxit que en la seua 23 edició ha tingut la festa de les ikastoles
d'Araba és, sens dubte, un motiu més d'orgull per als qui treballen
per la recuperació de l'euskara en tot Euskal Herria i particularment
allí on aqueixa tasca s'enfronta a majors dificultats, com és el cas
d'Oion i gran part del territori alabès. Per això, la gran majoria
d'euskaltzales reunits entorn dels actes de l'Araba Euskaraz
compartiran amb Anjeles Iztueta moltes de les valoracions que va
realitzar ahir davant dels mitjans de comunicació. Però no totes.
Araba és el territori basc en el que s'ha donat una major
recuperació, en el que més han crescut els percentatges de nous
euskalduns, en el que l'avanç de matriculació en els models B i D ha
sigut major... Són valoracions que mereix subratllar per a fer
justícia als qui han fet possibles les dades que les sustenten. Però
ni el més optimista d'aqueixos treballadors per la recuperació de
l'euskara s'atreviria a dir que «el futur de l'euskara està
garantit», i molt menys en Arabako Errioxa. És un triomfalisme fals,
que ningú hagués de permetre's ni tan sols en l'eufòria generada pels
més de 60.000 euskaltzales reunits en el Llaurava Euskaraz.
Per a arribar a aquesta situació han sigut molts els esforços que
s'han invertit al camí. Però l'avanç podia haver sigut major si tots
aqueixos esforços no haguessen hagut de fer front a tantíssimes
traves per part de particulars, de col·lectius polítics i, també, de
totes les institucions. Araba s'ha beneficiat tant del fet de formar
part d'una Comunitat Autònoma en la que l'euskara té caràcter oficial
com s'ha perjudicat. Perquè aqueix mateix reconeixement ha fet que en
molts estaments, entre ells el propi Govern de Lakua, no es veiés la
necessitat d'adquirir compromisos especials en un territori en què la
situació de partida de l'euskara i la correlació de forces entorn de
la seua recuperació era tan precària. És més, durant anys,
institucions regides per forces nacionalistes ­Diputació d'Araba i
Ajuntament de Gasteiz han sigut exemple d'això­ han fet desistiment de
la responsabilitat de dissenyar i posar en pràctica les necessàries
polítiques per a la normalització de l'euskara. Fruit d'això és que
el futur de l'euskara no tinga garanties. I particularment en Araba,
on no fa falta autobombo i sí que revisar mesures com els models en
l'ensenyament, que si bé augmenten les estadístiques, no han
augmentat al mateix nivell la presència de l'euskara en la vida dels
seus ciutadans i als seus carrers, ni de bon tros ha eliminat les
amenaces a la seua mera supervivència. - L'èxit que en la seua 23
edició ha tingut la festa de les ikastoles d'Araba és, sens dubte, un
motiu més d'orgull per als qui treballen per la recuperació de
l'euskara en tot Euskal Herria i particularment allí on aqueixa tasca
s'enfronta a majors dificultats, com és el cas d'Oion i gran part del
territori alabès. Per això, la gran majoria d'euskaltzales reunits
entorn dels actes de l'Araba Euskaraz compartiran amb Anjeles Iztueta
moltes de les valoracions que va realitzar ahir davant dels mitjans
de comunicació. Però no totes.
Araba és el territori basc en el que s'ha donat una major
recuperació, en el que més han crescut els percentatges de nous
euskalduns, en el que l'avanç de matriculació en els models B i D ha
sigut major... Són valoracions que mereix subratllar per a fer
justícia als qui han fet possibles les dades que les sustenten. Però
ni el més optimista d'aqueixos treballadors per la recuperació de
l'euskara s'atreviria a dir que «el futur de l'euskara està
garantit», i molt menys en Arabako Errioxa. És un triomfalisme fals,
que ningú hagués de permetre's ni tan sols en l'eufòria generada pels
més de 60.000 euskaltzales reunits en el Llaurava Euskaraz.
Per a arribar a aquesta situació han sigut molts els esforços que
s'han invertit al camí. Però l'avanç podia haver sigut major si tots
aqueixos esforços no haguessen hagut de fer front a tantíssimes
traves per part de particulars, de col·lectius polítics i, també, de
totes les institucions. Araba s'ha beneficiat tant del fet de formar
part d'una Comunitat Autònoma en la que l'euskara té caràcter oficial
com s'ha perjudicat. Perquè aqueix mateix reconeixement ha fet que en
molts estaments, entre ells el propi Govern de Lakua, no es veiés la
necessitat d'adquirir compromisos especials en un territori en què la
situació de partida de l'euskara i la correlació de forces entorn de
la seua recuperació era tan precària. És més, durant anys,
institucions regides per forces nacionalistes ­Diputació d'Araba i
Ajuntament de Gasteiz han sigut exemple d'això­ han fet desistiment de
la responsabilitat de dissenyar i posar en pràctica les necessàries
polítiques per a la normalització de l'euskara. Fruit d'això és que
el futur de l'euskara no tinga garanties. I particularment en Araba,
on no fa falta autobombo i sí que revisar mesures com els models en
l'ensenyament, que si bé augmenten les estadístiques, no han
augmentat al mateix nivell la presència de l'euskara en la vida dels
seus ciutadans i als seus carrers, ni de bon tros ha eliminat les
amenaces a la seua mera supervivència. -