Muralla àrab, altre projecte és possible
CONVOCATÒRIA:
dijous dia 3, a les 20 hores, en la Universitat, carrer de la Nau

Presentació del projecte de conservació de la muralla àrab, realitzat
pels membres del màster de gestió de patrimoni cultural del
departament d'Història de l'Art.

SINOPSI DE LA PROPOSTA ALTERNATIVA AL PEPRI DEL BARRI DEL CARME
[traduït al català per ANNA notícies]
El document que presentem té com a intenció plantejar una alternativa
a la modificació del PEPRI del Barri del Carme redactada pels tècnics
de l'administració pública. Al mateix temps quedarà patent que la
proposta del RIVA i la COPUT no és l'única possibilitat ni la més
adequada baix els arguments de posada en valor de les restes
arqueològiques i la recuperació de l'entorn.
La nostra proposta partix de la base del màxim respecte possible a
tots els valors culturals del Barri del Carme i, com es ve
reconeixent en les cartes i convenis internacionals sobre patrimoni
cultural des del congrés de Quito de 1977, als habitants dels
conjunts històrics, que constitueixen un valor tan important com
qualsevol altre ja siga històric, artístic, arqueològic o de
qualsevol altra índole.
D'altra banda, el valor de les restes de la muralla, com Bé d'Interès
Cultural, no resideix només en el fet que siguen les restes de la
fortificació d'època islàmica. El seu valor està unit de forma
inseparable al del barri perquè formen part del conjunt en què
s'integren i que els va absorbir poc després de la reconquesta.
Aquella absorció va ser el que va possibilitar la seua conservació a
l'integrar-los en les construccions que conformen l'entorn. Va ser la
reutilització, el reciclatge a habitatge, d'aquells elements
defensius el que ha permès que avui els puguem veure. Per descomptat
no va ser la voluntat de la societat, ni dels seus governants, de
transmetre'ls com a gran llegat a les generacions futures, va ser el
fet que es van mantenir en un ús viu.
Així mateix, la presència de torrasses i muralla va afavorir el
desenvolupament del barri en poder reutilitzar-se aquestes
estructures com a elements integrats en les noves construccions i,
per descomptat, la presència del valladar de la muralla va jugar un
paper fonamental a l'assentament d'un gran nombre de tallers artesans
(obradors) al barri. No cal recordar la importància de l'artesania
per a València en el segle XIV ni el paper del Barri del Carme en
l'elaboració de manufactures d'alta qualitat.
La nostra proposta planteja la convivència i mutu enriquiment dels
valors residencials i patrimonials del Barri del Carme. Per a això
proposem el manteniment de tots els veïns i les mesures necessàries
per a la posada en valor dels béns que alberga, el manteniment de la
trama urbana i, a través d'aquesta, la generació d'un recorregut
natural, ja existent però sense ús, que afavoriria un major
coneixement del conjunt i una regeneració del barri en potenciar la
circulació de visitants pel seu interior o pels espais culturals que
es plantegen (tallers visitables, zones d'interès arqueològic, etc.).
Al mateix temps proposem la dotació de serveis necessaris per al
barri i el centre històric com són una escoleta i un centre de salut,
dues dotacions que poden instal·lar-se en els baixos d'edificis
d'habitatges de nova planta que es construirien en solars ja
existents.
També es planteja la possibilitat de crear el Museu de la Impremta i
un centre d'estudis islàmics en immobles ja existents, deshabitats o
sense ús, com són el núm. 15 de portal de Valldigna, propietat del
RIVA, i el núm. 36 de Cavallers (antic pub Hannax). El primer
s'assenta sobre la seu de la primera impremta de la península ibèrica
i el segon alberga una de les majors extensions de restes de la
muralla de tot el barri, en les quals, a més, ja es va intervenir amb
diners públics.
La proposta es planteja com una de les possibilitats per a intervenir
en el conjunt, sense pretendre ser la millor, i estaria supeditada al
resultat d'un estudi previ i multidisciplinar que podria modificar-
la.
Ruben Bea Pacheco Historiador
-------------------------------------------------------------
[article publicat avui al Levante-EMV]
BENESTAR SOCIAL ATACA DE NOU.

Al mes de febrer, els mitjans de comunicacio es feien reso de
l'acomiadament laboral de la sotasignant per banda d'una empresa que
treballa per a la Conselleria de Benestar Social, argumentant
deslleialtat cap a l'empresa en escriure un article d'opinio
professional sobre els Serveis Socials. Quatre mesos mes tard la
historia es repeteix i torna a ser Benestar Social el sujecte actiu i
un Treballador Social i Delegat de CGT la victima: Jose Santamaria.

Aquest professional treballa des de fa uns 20 anys al Centre de
Menors l'Alacanti (Alacant) i s'ha destacat per la seua sensibilitat
professional en l'ambit dels menors amb problemes, i provinents de
families desafavorides i desarrelades socialment.

Al 1996 passa a formar part de la Seccio Sindical de Benestar Social
a Alacant i comença, junt amb els seus companys i companyes, a
reivindicar assumptes tan normals i a l'ordre del dia com son el dret
a cursos de formacio, reclassificacio laboral, demandes de quantitats
salarials, temes relacionats amb horaris i jornada laboral, el dret a
la reduccio de jornada per atencio a fills i drets de la dona per
concil.liar la vida laboral i familiar, fer cumplir la Llei de
Prevencio de Riscs Laborals... questions totes elles que formen part
desgraciadament del dia a dia d'un/a Delegat/a Sindical.

Com a Treballador Social i coherent amb la seua etica professional,
es va vore obligat a denunciar davant el Sindic de Greuges, el
Defensor del Poble, la Fiscalia de Menors i el Jutjat de Guardia, a
la Conselleria de Benestar Social per suposades situacions
atentatories de drets dels menors protegits per la Generalitat
Valenciana. Despres de nombrosos intents de dialeg, la CGT decideix
la interposicio d'una querella penal contra el Director Territorial
de Benestar Social a Alacant per presumptes actuaciones constitutives
de delicte. La CGT es presenta com acusacio particular i la querella
ha estat admesa a tramit pel Jutjat corresponent.

Resultat de tot aço ha estat fer-li la vida impossible al company
Jose Santamaria, amb actuacions de veritable assetjament psicologic
i moral que l'han portat a necessitar ajuda professional i que han
finalitzat amb varies faltes greus (paraula de capçalera de la
Conselleria de Benestar Social). Com a resultat d'aquestes "faltes
greus" ha estat sancionat a 20 mesos de suspensio d' empleo i sou.

Sembla que esta clar que a "Benestar Social" fins ara no li agrada
la representacio sindical ni tampoc que els i les professionals que
treballem per a d'ells sigam professionals de debo, consequents amb
el nostre Codi Deontologic i amb la poblacio que atenem.

Confie en que amb els nous aires de canvi que han hagut a la
Generalitat Valenciana despres de les eleccions autonomiques i amb la
renovacio de persones, la nova Consellera de Benestar Social, Alicia
de Miguel, canviara la linea antisindical i antietica que el seu
predecesor havia instaurat, i desitjara tindre a la seua Coselleria
professionals amb capacitat critica que saben fer molt be el seu
treball i desenvolupar la llibertat de conciencia.

Pel contrari estaria convertint la conselleria en una nova empresa de
treball temporal on, si calles i dius a tot que si continuaras
treballant i fins i tot seras premiat amb diferents prevendes, i si
tens etica professional i respecte pels menors, les dones, els
inmigrants, els malats mentals, els ancians etc... seras sancionat/da
i aniras al carrer.

La nova Consellera sap que el Treball Social no s'enten sense la
defensa dels drets humans, començant pels drets dels professionals
mateixos. Confie en el canvi i espere que amb la seua mediacio, el
meu company Santamaria torne ja al seu treball.

Encarna Canet Benavent.
Treballadora Social i Delegada de CGT.