Manifest de la Coordinadora de l'Esquerra Independentista
Onze de Setembre del 2003
Amb els Estatuts no hi ha futur
Independència!

25 anys després de l'aprovació de la Constitució espanyola i 20 anys
després de l'aprovació dels diferents Estatuts d'Autonomia, els
Països Catalans continuen dividits i sense els instruments necessaris
per decidir el seu futur amb llibertat. Ara, amb el debat sobre la
reforma de l'Estatut de la Comunitat Autònoma de Catalunya, alguns
ens volen fer creure que entrem en la "segona transició", mentre
altres diuen voler redefinir el nostre espai dins d'España. Tots ells
busquen aconseguir tot allò que no va ser possible aconseguir durant
la primera, l'anomenada Transición democrática, malgrat la
mobilització de la majoria social catalana al voltant de les
reivindicacions de l'Assemblea de Catalunya. En aquell moment,
l'obstacle foren els "poders fàctics".

I és justament ara,
- quan aquells poders fàctics semblen ressorgir amb més força que mai,
- quan els fills dels franquistes de sempre (o els mateixos
franquistes de sempre) controlen un poder que mai no havien perdut;
- quan el seu discurs és cada vegada més agressivament anticatalà i
antipopular;
- quan el model ecoconòmic imposat (i acceptat pels nostres
governants)condemna a la precarietat a la majoria en benefici d'una
minoria i depreda la nostra terra
- quan la sanitat i els centres educatius són reduïts a serveis sense
capacitat per respondre a les necessitats reals de les classes
populars catalanes
- quan la cultura i els símbols dels Països Catalans es veuen
agredits de forma quotidiana per un espanyolisme rampant;
- i quan la repressió en forma d'identificacions, seguiments,
detencions i tortures és la sortida preferida pels que manen contra
les legítimes reivindicacions i lluites populars.

És justament ara, doncs, que al Principat alguns polítics juguen a
demanar més autogovern. Sense explicar-nos com l'aconseguirem ni per
què l'utilitzarem. Ja fa 25 anys que només ens volen per votar-los
cada quatre anys, encara que a pobles germans com al País Basc no els
deixen ni això.
Concretament des que, amb la Reforma del franquisme, van
desmobilitzar la societat catalana per fer els pactes que han marcat
els anys de "democràcia": potser els casos més sagnants són el pacte
constitucional que nega el dret a l'autodeterminació, l'autonòmic que
divideix els Països Catalans, els Pactes de la Moncloa que
promogueren la submissió del moviment sindical i el pacte de silenci
que nega la justícia per totes les víctimes de la dictadura alhora
que no donà l'amnistia a lluitadors antifeixistes mentre perdonava
repressors i torturadors feixistes.

Els Països Catalans no necessitem més competències subordinades al
poder de Madrid ni de París. Un nou Estatut que no qüestionés els
pactes esmentats seria allargar la agonia que patim com a poble. Els
Països Catalans necessitem democràcia, és a dir, un nou marc jurídico-
polític que ens permeti afrontar amb garanties els reptes que el món
actual ens imposa. Un nou marc jurídico-polític propi que parteixi
del dret a l'autodeterminació,és a dir, del dret inalienable que
tenim com a poble per decidir el nostre futur amb llibertat.

Però sense una força social organitzada que aplegui a la majoria del
nostre poble i que en sigui la seva expressió serà impossible
construir la democràcia als Països Catalans. Des d'aquest punt de
vista, propostes com les d'Estat lliure associat, o de Constitució
per Catalunya no passen de paper mullat. Davant de totes aquestes
propostes electoralistes i amb vocació elitista presentades des de
les cúpules dels partits parlamentaris que es reclamen del
catalanisme, hem de dir clarament que no les volem. El que volem i
necessitem és la independència.

Necessitem la independència per organitzar l'economia i els recursos
naturals del país al servei dels interessos de la majoria i no als
d'una minoria; la independència per dotar-nos de les estructures
necessàries per resistir la voracitat uniformitzadora del
capitalisme, que no respecta ni les persones, ni els pobles, ni les
cultures, ni el medi natural, convertint-ho tot en mercaderies;
independència per educar persones crítiques i lliures, ja que no pot
existir un poble lliure sense persones lliures, i finalment,
independència per contribuir a la construcció d'unes noves relacions
entre pobles basades no en la competència econòmica, sinó en la
solidaritat.

Per això les organitzacions polítiques, socials, juvenils,
estudiantils i antirrepressives, juntament amb els regidors i els
col·lectius locals que formem part de la Coordinadora de l'Esquerra
Independentista defensem que no hi ha futur amb els Estatuts
d'Autonomia perquè reforcen i legitimen la nostra submissió a l'Estat
espanyol i obstaculitzen el camí cap a la construcció nacional i la
transformació social dels Països Catalans.

En el proper curs que comença els Països Catalans tenen plantejats
nous reptes als quals haurem de donar resposta entre totes i tots. El
25è aniversari de la Costitució espanyola, el procés constituent
europeu i el Fòrum de les Cultures 2004 són instruments que els
enemics del nostre poble volen utilitzar per perpetuar i renovar la
seva dominació.

Haurem de respondre com històricament ha estat capaç de fer-ho el
poble català, que ha sobreviscut ofensives aniquiladores semblants a
l'actual. Amb l'optimisme de la lluita, ja que només a través
d'aquesta aconseguirem construir un futur més lliure i més just. Un
futur independent.

Visca la terra!

Onze de Setembre de 2003.
Països Catalans.

Coordinadora de l'Esquerra Independentista:
CUP, Endavant, Maulets, MDT, CAJEI, CEPC, Alternativa Estel, Alerta
Solidària, L'Espenta.