Companya, company,

Et fem arribar el primer document del Col·lectiu Poble,
amb l'única finalitat de contribuir al bé del Moviment
Català d'Alliberament Nacional (MCAN) sempre amb la
crítica constructiva i la reflexió.

Us agrairíem que distribuíssiu el document "i ara què?" a
les persones de l'Esquerra Independentista i el seu entorn
que penseu que els hi pot ser d'interès.

Ben cordialment,

Col·lectiu Poble
cpoble@...

I ara què?
Han passat ja quatre mesos des de les eleccions municipals. Els
resultats obtinguts per les Candidatures d'Unitat Popular (CUP) en
aquells comicis van ser globalment positius i, en alguns casos
concrets, molt satisfactoris. No és missió d'aquest document
analitzar-los detalladament, però és evident que les eleccions i la
campanya precedent van convertir-se en un autèntic revulsiu per a
l'esquerra independentista, tot despertant unes il·lusions que feia
temps que estaven apagades i més encara després de la pèrdua de força
i empenta del Procés de Vinaròs.
Quatre mesos més tard, la pregunta que ens hem de fer és: i ara, què?
El llegat i el bagatge polític d'aquells comicis, la implicació de la
militància de base, l'entusiasme dels col·lectius i els casals
abocats a les CUP i les excel·lents perspectives que se'ns obren al
davant s'han d'aprofitar. El simpatitzant de base reclama un salt
endavant, i des de fa quatre mesos tenim un bon trampolí sota els
nostres peus.
La Coordinadora de l'Esquerra Independentista (CEI) ha d'assumir el
seu rol director i prendre les decisions que li reclama, com a mínim,
una part significativa de la base del nostre moviment. Els membres de
la direcció de la CEI i dels partits que la integren tenen tot el
dret a ser-hi, però també tenen l'obligació de prendre decisions i
explicar-les als militants i simpatitzants. Hi ha preguntes que,
hores d'ara, requereixen una resposta urgent. Hi ha voluntat de
portar endavant una unificació orgànica? Es celebrarà la tan esperada
Conferència Nacional de l'Esquerra Independentista (CNEI) que porta
més de dos anys de retard? Què farem en l'imminent procés electoral
al Principat? S'impulsarà la presentació d'una CUP? En cas contrari,
la CEI apostarà pel vot nul o l'abstenció? Demanarà el vot per a ERC?
Aquestes i altres preguntes demanen una resposta en dies, no setmanes.
La base, sempre més avançada, està ja debatent aquestes qüestions.
Només cal donar una ullada als diferents fòrums o passar per algun
casal. N'hi ha que aposten per votar ERC perquè els republicans
aconsegueixin un gran nombre de vots i fer possible que d'aquí a
quatre anys podem prendre-li un bon pessic d'aquests quan els seus
electors estiguin desil·lusionats. I n'hi ha que fan crides al vot en
blanc.
D'altres opten per recloure's en el seu partit de torn i rebutgen la
CEI, així com n'hi ha que diuen el contrari. Aquestes opinions
divergents i fins i tot contràries en un mateix espai polític tan
reduït com el nostre evidencien la manca de coordinació i la nostra
debilitat.
Al marge del debat ideològic, la manca de decisió de la CEI i dels
partits que la integren té derivacions concretes. Molts militants i
simpatitzants de base reclamen a les fosques una informació i un
lideratge que no els arriba. Això crea frustració i desencís. Als
propers comicis del Principat hi haurà dues candidatures
independentistes (EC i el BEC), que recolliran un vot dispers i
fragmentat. Aquest fet no només serà negatiu per a nosaltres, sinó
que donarà una imatge pública del nostre moviment que serà, com
sempre, lamentable i marginal. No ens enganyem: fins al present, la
sopa de sigles de les organitzacions que integren el Moviment
Català d'Alliberament Nacional són desconegudes pel 95% del Poble
Treballador Català al qual diem representar.
La CEI i les organitzacions que la legitimen en la teoria i en la
pràctica han de culminar el procés d'unificació endegat ja fa temps.
És urgent una clarificació a curt termini. No és assumible que, una
vegada més, se'ns parli de debats interns, acostaments tàctics i
preses de posició. No és assumible que la propera Diada tornem a
estar dividits i trenquem la il·lusió generada l'Onze de setembre del
2001, quan persones significatives de totes les organitzacions van
agafar a primera línia i colze a colze la pancarta del Procés de
Vinaròs "construïm la Unitat Popular".
No és assumible que es mantingui el degoteig dels nostres millors
militants cap a ERC, una opció que, d'altra banda, és ben
comprensible donada la nostra immaduresa política. No és assumible
que es frustrin les expectatives creades en les darreres eleccions ni
que es deixin sols els militants que van fer campanya llavors.
Ara és el moment. Ho aprofitem l'empenta de la base i construïm un
edifici sòlid o perdrem una nova oportunitat. No podem esperar més,
perquè portem massa temps esperant.
Com va dir l'entranyable Francesc Ribera 'Titot' en la cèlebre
plenària del Procés de Vinaròs de Vilafranca: "l'enemic no descansa
ni està en treva. Espanya no fa vacances".

Col·lectiu Poble
cpoble@...
-----------------
[Nota d'ANNA: el BEC (Bloc d'esquerra català) va anunciar en un
pamflet que va repartir l'11 de setembre que:
"EL Bloc d'Esquerra Català vol que aquests plantejaments,
d'esquerres i nacionals, siguen presents amb una candidatura en les
eleccions de novembre. Però la nostra proposta no ha sigut possible
per falta d'un acord entre les forces que, pensem, compartim ideari i
pel poc temps —encara no fa un mes— que existim. És per això que, en
aquesta ocasió i sinò aconseguim presentar una candidatura unitària,
aconsellem que, encara resignadament, voteu, donada la situació
d'emergència nacional i social que patim, aquelles candidatures que
penseu més s'acosten en la defensa de la nostra sobirania i per a
frenar l'ofensiva de la dreta"]