From: "Gaspar Jaén i Urban" <Gaspar.Jaen@...>

amigues i amics,
amb molta tristesa us comunique que l'ajuntament (socialista!) d'elx,
en una bruta operació de repressàlia i amb l'amenaça d'enviar-li la
policia, ha decretat l'expulsió de mon pare, palmerer de vuitanta-dos
anys, de l'hort de motxo; l'hort que heretà de son pare, el meu avi;
l'hort on ha treballat les palmeres i la palma blanca des de fa més
de seixanta anys; l'hort on he escrit la meua obra poètica; l'hort al
voltant del qual han girat molts dels meus escrits; un hort
perfectament cuidat, que es rega i s'escarmunda com cal, on no s'hi
llença herbicida i on, per tant, conviuen amb nosaltres tota
mena d'herbes, rèptils, insectes i ocells.
¿així mostra l'ajuntament d'elx el seu agraïment envers una família
que des de fa segles ha tingut cura dels horts de palmeres?; ara hi
pengen una medalla de patrimoni de la humanitat que manté la ciutat i
la classe política local cofoia d'allò més. ¿no hauria d'agrair-nos
la humanitat, aquesta senyora tan grossa, haver plantat i haver-ne
tingut cura d'això que la unesco diu ara que és el seu patrimoni?.
us acompanye la notícia que donava el diari "información" del
proppassat dissabte i una carta adreçada a la bona gent que vaig fer
pública ahir en el mateix diari "información" i que també podeu
llegir a continuació.
ja ho sé, ja, que aquesta és una de tantes, una més de les nombroses
agressions que l'urbanisme de gestió agressiva a l'ús perpetra arreu
l'estat espanyol per a moure els diners i esclafar ben esclafat
qualsevol alè de vida i de pensament. però no em resigne a guardar
silenci al davant de tanta mort que ens administren Estat i Capital.
en la paraula humana, aquest bé de déu que se'ns dona a tothom
gratuïtament, hi ha l'arrel de tota resistència.
respirarem per les ferides l'ajuda que us demane és que escampeu la
notícia, que en parleu i que ho escrigau allà on us siga possible i
on us vinga de gust (és evident que el meu escrit es pot reproduir
arreu); i, si voleu, podeu venir-hi la nit del 14 d'agost a llegir
versos i a beure un nugolet; n'esteu convidats a l'hort de motxo.
salut i força.

gjiu
----------------------------
A LA BONA GENT

Agost 2004

El proppassat 27 de juliol, el Tinent-Alcalde d'Urbanisme
d'Elx signà un decret pel qual commina mon pare, Gaspar Jaén Soler, a
abandonar l'hort de Motxo. Mon pare (de vuitanta-dos anys, amb una
malaltia cardíaca que feu que s'hagués de sotmetre fa tres anys a una
delicada operació quirúrgica) heretà aquest hort de palmeres de son
pare, Gaspar Jaén Blasco, i n'ha tingut cura al llarg dels últims
seixanta anys. Des de fa uns anys -segons el Pla General d'Elx, que
ho converteix tot en diners- aquest hort està subjecte a
reparcel×lació urbanística i es preveu que passe a engrossir el
patrimoni municipal.

L'ofici de mon pare, fins que es va jubilar, fou el de
palmerer, com havia estat tradicional en la nostra família des de
temps immemorial.
Més concretament, com deia la iaia Mercè, ha sigut tota la seua vida
"colliter de palma blanca per al Diumenge de Rams", i utilitzava la
casa i els edificis de l'hort per a emmagatzenar, treballar i envasar
la palma blanca.

L'hort de Motxo és una de les poques restes, potser
l'última, que queden íntegres dels antics horts de palmeres d'Elx.
Tots els altres que hi va haver poden mantenir encara més o menys
palmeres però s'han convertit en xalets de rics, hotels, col×legis
privats o públics, o, en el millor dels cassos, parquets o zones
verdes municipals, però han perdut per complet el que tenien d'hort
amb l'ambient agrari original.

L'hort de Motxo es troba cuidat i en bon estat vegetatiu,
ja que mon pare s'ha esmerat en tenir-ne cura, com ha estat
tradicional entre els palmerers de l'Elx de sempre, per la qual cosa,
l'Ajuntament no pot al×legar cap negligència en el manteniment per a
procedir a l'expulsió. Qualsevol que s'hi aprope podrà comprovar que
fa dues setmanes s'acabà d'escurar les sèquies (a mà, sense usar
herbicida, per a no destruir la flora i la fauna) amb la finalitat de
fer el reg d'agost. I també en juliol s'han llaurat els bancals,
disposant-los per a l'escarmunda, que venim fent cada dos anys.

Com es pot deduir, aquesta finca té per a nosaltres un
alt valor emotiu i sentimental, un valor que no es té mai en compte
en els lamentables processos urbanitzadors que, arreu el país, estan
destruint el territori (i la gent que hi habita) ni en els decrets
emanats de l'administració pública, com el que ara ens ocupa del
tinent-alcalde d'Elx. ¿Quants disgustos i malalties no s'hauran
originat per la cobdícia del capital que tot ho vol transformar en
diners i que, amb això, ens administra mort?

En l'hort de Motxo, l'hort dels meus pares i els meus
avis (i també vostre, no parle aquí de propietats patrimonials), he
escrit la major part de la meua obra literària i assagística (La
Festa, Llibre de la Festa d'Elx, Guia de l'arquitectura i l'urbanisme
de la ciutat d'Elx, Fragments, Cambra de Mapes, L'antic jardí
d'Itaca, etc.). i una ciutat, per poc agraïda i sensible que siga, no
hauria de permetre, i menys encara promoure, l'expulsió dels que han
habitat i han tingut cura d'un lloc on s'han escrit coses com
aquestes sobre la pròpia ciutat i que, per tant, forma ja part de
la memòria col×lectiva material dels il×licitans i dels valencians.

Clar que més d'un es deu haver sentit al×ludit amb els
meus escrits. ¿Qui, que els conega, podrà evitar que paraules com
ara "venjança" o "repressàlia" li vinguen al cap?. ¿Qui podrà evitar
pensar que aquest és el cost de l'exercici de la llibertat i de la
parula que, des de que tinc ús de raó, he procurat observar, malgrat
els problemes que açò comporta? ¿Qui pot creure que aquesta
barrabasada municipal, sense raó i plena de defectes formals, que
s'afegeix a tantes d'altres, no té res a veure amb la denúncia
de la destrucció d'Elx que, de tant en tant, faig pública? Penseu-ne
una mica.

Ningú no havia sentit mai dir que l'Ajuntament tingués el
propòsit d'instal×lar cap organisme oficial en l'hort de Motxo. Des
d'aquest Ajuntament (una altra cosa eren el de Ramon Pastor i el de
Manuel Rodríguez i, fins i tot, el de Vicente Quiles), ningú no s'ha
dirigit mai a nosaltres per a parlar de l'hort ni ens han enviat mai,
fins ara, cap escrit, excepte el puntual avís de la contribució, que
hem seguit pagant. Ells tenen el seu estil i, qui els coneix de prop,
bé que ho sap. I sap també que són mestres en "l'obscura ignorància,
l'afalac sorneguer, la farsa i el punyal", com vaig dir en el meu
llibre Pòntiques. No ens furten la princesa per fer-la feliç i donar-
li plaer i descendència, ni per a fer-la Dama de Protecció Civil,
sinó per a esclafar-la sota una màquina d'asfalt bullent.

Ara, des de l'insaciable Ajuntament d'Elx, aniran desfent
l'hort (i, amb ell, desfent-nos una mica també a nosaltres. Saben
disparar al cor, els maleïts, i matar dos ocells d'un tret).

Però, mentrestant, enguany, de bell nou, com un acte més
de llibertat i de resistència enfront de la mort que ens administren,
respirarem per les ferides mentre ens quede un alè de vida. I la nit
de la roà, la nit del 14 d'agost, mentre humilment vetllem la Mare de
Déu en la grandiosa i antiga església de Santa Maria de l'Assumpció
d'Elx, a l'hort de Motxo, tornarem a llegir els sonets de La Festa
tots els que vullgau venir-hi. Tota la bona gent està covidada a
l'acte.

Salut i força.

GJiU, 01-08-2004
¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬
[article publicat per Isabel-Clara Simó avui al diari AVUI]
DE FIL DE VINT
GASPAR JAÉN
Isabel-Clara Simó

Diu Gaspar Jaén: "I et sents ric de bell nou malgrat el temps
viscut, / orgullós d'estimar i saber-ho fer veure", i, en un altre
lloc: "Véns a ma casa sol, amb pell de sal, / guerrer borratxo de
sols de solstici. / Trobes la mar i els coloms que t'esperen". Jaén
és d'Elx, i a més de ser un dels poetes més fins, més
imprescindibles, actuals, és també arquitecte, com un altre gran
poeta, Joan Margarit. D'ell rebo una nota irada, dolguda, plena de
dolor i de ràbia: hi comunica als amics que l'Ajuntament d'Elx "en
una bruta operació de represàlia i amb l'amenaça d'enviar-li la
policia, ha decretat l'expulsió de mon pare, palmerer de vuitanta-dos
anys, de l'hort de Monxo; l'hort que heretà de son pare, el meu avi,
l'hort on ha treballat les palmeres i la palma blanca des de fa més
de seixanta anys: l'hort on he escrit la meua obra poètica; l'hort al
voltant del qual han girat molts dels meus escrits; un hort
perfectament cuidat, que es rega i s'escarmunda com cal, on no s'hi
llença herbicida i on, per tant, conviuen amb nosaltres tota mena
d'herbes, rèptils, insectes i ocells". Envia també una nota de premsa
que diu que "la regidoria d'Urbanisme ha dictat un decret pel qual
s'ordena el desallotjament de la finca al propietari de l'hort del
Monxo, Gaspar Jaén Soler, en un termini màxim de 20 dies, com a
resultat del projecte de reparcel·lació del sector E-15 que atribueix
aquesta propietat a l'Ajuntament d'Elx. Segons sembla, la intenció
del govern municipal és posar-hi, en la casa de l'hort del Monxo, la
seu de Protecció Civil".
Gaspar Jaén ha escrit moltes pàgines erudites sobre arquitectura,
sobretot del Baix Vinalopó -per exemple, L'arquitectura popular dels
horts de palmeres d'Elx-, i molts versos tristos i ardents. També és
amic meu. Jo ignoro què ha passat a Elx i de quina represàlia parla
el poeta, però me'l crec, me'l crec del tot. Acaba el seu escrit amb
una invitació: que anem a llegir versos i a beure un nugolet a l'hort
del Monxo el proper dia 14, que és la vigília de la festa, de la gran
festa, del Misteri d'Elx. Cal recordar que el palmerar d'Elx es
Patrimoni de la Humanitat, segons la UNESCO. Hi fa calor, ara a Elx,
com arreu, i hi fa olor de dàtils i de terra. I hi ha ulls que ploren
davant l'Araceli o la Magrana. I sensualitat. I poetes. I altives
palmeres que no volen ser abatudes. Que no volen vinclar-se si no és
amb el solemne fimbrar del vent.