De: Josep Miquel Martínez Ferre <tam-tam@...>
1 Sep 2004 09:22:10

Sobre Villena, l'Alt Vinalopó i els villenencs

Amb aquest títol vull parafrasejar l'article Sobre Alcoi, l'Alcoià i
els alcoians, una excel·lent reflexió de Josep R. Nebot, publicat al
núm. 13 de Barcella, sobre la minsa voluntat política i social de fer
comarca. Nebot explica que, «per a molts alcoians i alcoianes, no hi
ha cap, de comarca, ni falta que en fa», i acaba dient que «no es
tracta de recuperar, sinó més aviat de construir» perquè «o construim
la comarca que volem i necessitem, o ja vindran ells ­els de sempre­ i
ens imposaran una altra».

Mentre Alcoi ens segueix ignorant a la resta de pobles de l'Alcoià, un
altre cas ben diferent és el de Villena i la seua batalla per
annexionar ­de facto­ tots els pobles que pot a l'Alt Vinalopó. Ja té
pràcticament guanyada la voluntat de Biar, la Canyada, el Camp de
Mirra i Beneixama, pobles de l'Alcoià que no tenen més remei que
rendir-se a Villena perquè Alcoi no sap ni que existeixen. La lluita
de l'Alt Vinalopó per annexionar-se també Banyeres compta amb la
inestimable ajuda de ràdio Villena, la qual repeteix, des de fa més
de vint-i-cinc anys, que els pobles d'aquesta banda de la Mariola els
pertanyen administrativament.

Però aquesta situació no tindria res de cridaner si no portara
aparellada una paradoxa. I és que, la majoria d'aquests veïns
villenencs que «tant ens volen», perden tota l'estima per les nostres
persones quan passem a temes de llengua o d'identitat col·lectiva. En
una ciutat solidària com Villena que té grup propi d'Amnistia
Internacional o que fa tots els anys campanyes pels drets del poble
sahrauí, sorprén que hi haja villenencs que no volen ni sentir parlar
dels drets lingüístics de les persones que viuen al seu costat.

El cas històric de Villena és prou curiós per la gran quantitat de
vegades que ha canviat d'ubicació administrativa. En 1822,
l'Administració borbònica decideix dividir l'antic Regne de València
en quatre províncies ­Alacant, Castelló de la Plana, València i Xàtiva­
i afegir la comarca murciana de Villena a la d'Alacant. És aleshores
quan els habitants de Villena passen a ser, legalment, valencians. El
1833, l'Administració dels Borbons decideix eliminar la província de
Xàtiva i que Villena es reintegre a Múrcia. Però la cosa no acaba
ací, al remat, els polítics jacobins decideixen que el Marquesat de
Villena s'unisca de nou a la província d'Alacant en 1836 i els
villenencs tornen a ser valencians.

Aquest trasbals a través de la història pot ser motiu d'un conflicte
d'identitat per als villenencs. Recorde que molts dels meus companys
de l'institut de Villena, afirmaven que mai s'havien sentit ni
valencians ni castellans.

És lícit que Villena vulga augmentar el recompte d'habitants que
demanden els seus serveis per a pressionar l'Administració amb
l'argument que, com que té més població que atendre, necessita més
infrastructures i recursos. Elda, per tenir més població, li resta a
Villena alguns serveis i es pot entendre que els villenencs utilitzen
totes les armes al seu abast.

Malgrat els seus motius, no es pot voler el benefici comercial alhora
que se li nega al client una cosa tan bàsica com utilitzar el seu nom
propi. Perquè és quasi imposible que algú que anota el teu nom a un
comerç, un restaurant o una empresa de Villena, respecte que pots
tenir un nom valencià. Fins el nom del Col·lectiu Serrella ens va
estar traduït a «Colectivo Serrella» en una gestió administrativa.
També l'Ajuntament de Villena es va negar a escriure «Banyeres» en
valencià en la placa del carrer que va inaugurar. Espere que els
alumnes ­exempts de l'assignatura de valencià­ de l'institut de Villena
ja no diguen, com ens deien als banyerencs d'aquella època, «háblame
en cristiano».

La qüestió és que, si els villenencs són valencians per voluntat
pròpia, no s'enten la beligerància que demostren envers la llengua
identitària dels valencians. Una altra cosa és que no vulguen
pertànyer al País Valencià. Si és aquest el cas, estic segur que
ningú vol retenir ningú contra la seua voluntat. Si la llengua pròpia
de Villena és el castellà, com la pròpia de Banyeres és el valencià,
¿perquè un ciutadà de Villena ens pot parlar a nosaltres en la seua
llengua (oficial) però nosaltres no podem parlar-los a ells en la
nostra llengua (oficial)? Si es fa la prova d'adreçar-se a alguna
empresa o servei de Villena en valencià, és habitual veure males
cares per haver tingut «l'atreviment» d'emprar una llengua que ­solen
dir­ no entenen.

Costa d'assumir que molts villenencs estudien l'anglés o el francés a
les escoles alhora que no volen sentir parlar el valencià als seus
veïns que es relacionen amb ells tots els dies. I si molts villenencs
no volen escoltar-ho, no cal dir el que pensen de parlar-ho.

Si es fa una negació reiterada a la identitat d'altres cultures és
perquè els prejudicis pesen massa. Tant de bo amb l'educació de les
noves generacions es puga desactivar aquesta situació viciada per a
que el saber comunicar-se amb més llengües siga un valor i no un
desmèrit.

Villena estira per un costat i Alcoi afluixa per l'altre mentre Biar,
la Canyada, el Camp de Mirra, Beneixama i Banyeres de Mariola esperen
que algú els done l'oportunitat d'expressar la seua opinió. Perquè,
alguna cosa tindran a dir aquests ciutadans en el futur que volen per
als seus pobles...

Josep Miquel Martínez
Banyeres de Mariola (l'Alcoià)