[article tret de GARA i traduït al català per ANNA]
José Luis Orella Unzué - Catedràtic d'Universitat
Model català i basc de nació espanyola
Dos són els problemes polítics que els comentaristes estan repetint i
repetint durant aquest estiu. El primer se centra en la inviabilitat
com a solució d'un referèndum del pla Ibarretxe que com en el de
Veneçuela siga majoritari però que la part perdedora no acceptarà
mai. Quins són a Veneçuela i seran aquí les raons democràtiques dels
constitucionalistes per a rebutjar el resultat d'una votació? Que hi
ha violència? Potser no la hi va haver en totes les altres votacions
inclosa la de la Constitució de 1978?
I en segon lloc la repetició clònica de tota la classe política
socialista que el pla Ibarretxe o model basc d'autonomia és inferior
en valors democràtics i constitucionals al model català.
Per exemple el portaveu del PSOE en la comissió Constitucional i
diputat socialista per Araba Ramón Jáuregui afirmava amb rotunditat
en el periòdic socialista "El País" que «el pla sobiranista del
lehendakari no té marge de negociació pel que caldria traslladar al
País Basc el model de reforma estatutària que es debat a Catalunya».
I en declaracions a la cadena Efe afirmava que «el País Basc pot
trobar un camí de reconducció a la seua situació si assembla el seu
procés de reforma estatutària a l'iniciat a Catalunya... ja que el
pla Ibarretxe és una via morta que no cap en la Constitució i el
model català de reforma estatutària és un model vàlid per al País
Basc».
El model català i el basc d'incardinació a Espanya són radicalment
diferents encara que ambdós siguen constitucionals. I açò
principalment per dues raons: Al model català no li empara
l'addicional de la Constitució que reconeix els drets històrics dels
territoris forals. I en segon lloc perquè la Constitució no li
concedeix al model català el concert econòmic que tenen País Basc i
Navarra, que són verdaders pactes d'estat entre unes nacions
històriques i Espanya.
Tots sabem les reinterpretacions que s'han volgut donar a
l'addicional dels drets històrics i si podia estendre's al
reconeixement dels drets forals als territoris de la Corona d'Aragó
que van ser privats unilateralment d'aquests drets per Felipe V en la
guerra de Successió.
Ben és veritat que si Espanya reclama la reforma de la pau d'Utrecht
que va reconèixer la conquesta anglesa de Gibraltar i demana la
devolució del territori del Penyal, també hauria de retrotraure la
situació política al mateix moment anterior a la guerra i tornar als
membres de la Corona d'Aragó, és a dir, els drets forals dels que
injustament van ser privats. Per què tal incoherència?
No obstant, és necessari ser políticament coherents. No hi ha dret
internacional ni norma jurídica que exigisca aquesta volta al dret
anterior.
La segona diferència radical entre el model català i el basc
consisteix en l'existència del Concert Econòmic. El Concert Econòmic
Basc de 1878 és una fórmula pactista realitzada entre les Províncies
Basques i l'estat Espanyol, a fi de portar a terme, en part,
l'acomodació dels drets forals a la Unitat constitucional de la
Monarquia. Era la mateixa fórmula que s'havia aplicat en 1841 a les
relacions entre Navarra i l'estat.
El concert econòmic és un pacte bilateral que constitueix Estat i ha
sigut des de la seua signatura una fórmula eficaç de convivència
entre bascs i navarresos amb Espanya que ni tan sols es va atrevir a
modificar el franquisme.
D'altra banda, Patxi López coordinador del Consell Territorial del
PSOE afirma que la Constitució consagra les singularitats
territorials de l'Espanya plurinacional. I segueix afirmant que la
Constitució defineix una Espanya asimètrica amb diferències i
singularitats com la del País Basc i Navarra. El mateix Patxi López
afirma que encara que Maragall va estar interessat a aplicar a
Catalunya la fórmula del Concert Basc ha de saber que «no pot
pretendre un Concert tal com està reconegut per al País Basc».
En conclusió la grandesa del model basc o pla d'Ibarretxe consisteix
a posar en execució l'actiu constitucional tant quant als drets
històrics com a la fórmula d'Estat pactista del Concert Econòmic.
Mal pas històric aconsellen els socialistes als bascs quan proposen
que Euskadi reforme el seu Estatut Basc, deixant al tinter la
rereafirmación dels reconeguts drets històrics i l'oblit del pactisme
com a fórmula d'Estat.
El pactisme ha sigut el mode plurisecular de relacionar-se durant
l'Antic Règim amb Espanya i igualment ha sigut aplicat amb èxit
durant lustres en l'Espanya constitucional mitjançant el Concert
econòmic. Ara els socialistes volen que els bascs es reconvertisquen
el model català i s'acontenten amb un arrasador doctrinal i legal
menor del ja referendat en la Constitució de 1978.
La grandesa social i la prosperitat econòmica de la que gaudim els
ciutadans bascs i navarresos són fruit del secular autogovern,
confirmat i «amillorat» en la nostra singular forma de ser reconeguts
com a signants d'un pacte per a constituir l'estat Espanyol. -