[tret del diari AVUI]
Desclot
Txetxènia, terra cremada
Aquest és un escrit ja fet. Ja publicat aquí mateix. Recurrent i
amarg. La propietat intel·lectual del text que ara segueix és del
Comitè Txetxènia, perquè el cronista no s'identifica amb el top
columna. El llibre ha estat publicat a Catalunya per Edicions Ciutat
Vella, en traducció del francès original. Hauria de ser d'obligada
lectura per a etiquetadors professionals. Aquells que ho despatxen
tot amb un mot -terrorisme- a l'engròs.
Al prefaci, s'hi pot llegir: "Txetxènia és «el pitjor del pitjor».
Això és simplement el que diuen el personal humanitari i els
periodistes que hi han pogut circular més o menys lliurement els
darrers anys, i que han conegut altres conflictes contemporanis, com
ara Bòsnia, Kosovo, Palestina, Timor o Afganistan. Però aquells
testimonis de totes les nacionalitats són molt escassos: no arribaven
a comptar-se per centenars en el moment de la «primera guerra», i amb
prou feines per desenes en la «segona», la que va començar a
l'octubre del 1999".
"Quants de nosaltres tenim present que Txetxènia, actualment amb
menys d'un milió d'habitants, roman ocupada per un país que en té 145
milions. Que aquest exèrcit rus d'uns 100.000 homes és segurament més
nombrós que tots els homes vàlids que queden a Txetxènia? Que en els
autobusos que enllacen les ruïnes de Grozni amb els pobles del país
pràcticament no es veu més que dones, nens i vells? Que no hi ha
gaires famílies que no hagin tingut ja un o diversos morts? Per no
parlar de ferits, amputats, «desapareguts» o traumatitzats que han
sobreviscut a pallisses, violacions i tortures diverses -tractament
aplicat sistemàticament a tots els homes detinguts per desenes, tots
els dies, des de fa anys".
Aquest és el començament del llibre de l'horror, que recull opinions
independents i solvents, que parla d'una invasió que ha fet un nombre
de morts que ningú ni pot ni s'atreveix a calcular.
Ahir un comando terrorista va segrestar dues-centes víctimes
innocents, entre les quals hi ha una gran part de nens. El cronista
no dubta a l'hora d'aplicar-hi una paraula que, en boca
d'indesitjables, ha diluït el significat perillosament. Si allò és
terrorisme -que ho és-, com es pot definir l'acció del govern i de
l'exèrcit rus i el silenci i la complicitat internacionals?
Convindria recordar-ho. I no només en aquestes hores tenses.