[Article de Vicent Bergon publicat al setmanari "El Punt" de
València, a la secció "El Faristol" amb data del 5 al 11 de setembre]
¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬
La Punta al bell mig del cor

Amb motiu de la problemàtica de la Punta i el seu consumat sacrifici,
vaig publicar -a més de la meua presència i activitat puntual, com no
podia ser d'altra manera- fins a mitja dotzena d'articles repartits
per diversos mitjans de comunicació locals i estatals. No vaig ser
l'únic, ni molt menys, que va escriure i lluitar per aquest troç de
territori que sentim com a propi. Ara bé, "quan creus que ja s'acaba
torna a començar". I, així doncs, mai no podem abandonar la lluita.

Derrotats, com sempre, en tantes i tantes avinanteses, encara que mai
no vençuts, haguerem d'anar-nos-en amb els nostres antics papers,
carregats amb les estàtues de sal de tants altres companys que
abandonaren la lluita i miraren cap arrere. Ens n'anarem arrossegant
una resta matxucada d'ignorats drets, mentre de ben a prop, assistíem
tristament a l'assassinat d'una forma de vida ancestral que es trenca.

Tot això no ha estat prou per als vencedors. Calia condicionar la
pròpia capacitat de subsistència dels veïns resistents amb l'avarícia
del capital a ultrança. A SEPES, en efecte, la societat estatal
depenent del ministeri, encarregada de l'expropiació del sòl, que no
de la seua promoció, com incongruentment dicta la seua sigla, no n'ha
tingut prou amb l'aplicació dubtosa de la legalitat, atès que
s'acull a un suposat "bé d'interès general", amb la consegüent
provocació de malalties i defuncions, en especial entre la gent gran;
SEPES no n'ha tingut prou amb la conseqüència dels seus propòsits
mitjançant l'ús de la coacció, les amenaces i el xantatge amb un
recolzament policial no sempre ben explicat ni, molt menys encara,
encertat -al meu entendre-; ara anuncia que recorrerà el preu just de
les expropiacions que fixe el tribunal encarregat abans, fins i tot,
de conèixer-ne el dictamen. És a dir, ací no compt a el que es puga
al·legar a favor del bé d'interès general; ací el que compta és
l'aplicació més ferotge del capitalisme salvatge que patim i que ens
imposa una hipotètica llei de l'oferta i la demanda.

JOSEP VICENT BERGON