[Manifest rectificat MDT de l'11/09/04]
"Moviment de Defensa de la Terra" <info@...>
Manifest rectificat MDT de l'11/09/04
Wed, 8 Sep 2004 12:03:26 +0200

Països Catalans, 8 de setembre de 2004

>Davant les reformes d'estatuts i la Constitució europea, cal
construir l'alternativa independentista

Ara fa un any dèiem que l'Estat espanyol és irreformable i que davant
l'involucionisme del PP calia plantar-hi cara. Un any després, tenim
un seguit d'esdeveniments (el suport electoral sostingut a ERC, el
govern tripartit a la Generalitat de Barcelona, les mobilitzacions
del 13 de març, la no prevista victòria del PSOE...) que mostren el
rebuig creixent dels sectors populars a tota aquella situació i de
l'expressió d'un desig de canvi cada cop més evident. Davant d'aquest
rebuig popular, s'ha mig improvisat un nou escenari polític, en què,
tot i haver canviat els decorats i els actors principals, encara es
representa bàsicament la mateixa obra.

Més de 25 anys després de la "transición" a l'Estat espanyol, la
major part dels actors polítics reconeixen ara que el muntatge
institucional espanyol arrossega una crisi larvada i no resolta. Des
de sempre, l'Esquerra Independentista n'ha denunciat la causa:
l'escamoteig d'una veritable ruptura democràtica amb el règim
franquista.

Però aquest no és el plantejament d'aquests actors. Uns (els del PP)
mantenen, ara per ara, les seves posicions immobilistes (i
franquistes). Els altres (la majoria del PSOE) accepten que s'ha de
canviar alguna cosa perquè no canviï res de fonamental; en definitiva
tapar vies d'aigua i millorar l'artefacte autonòmic (o sigui,
millorar l'ocupació i l'espoli de la nostra nació). També n'hi ha que
volen justificar tot plegat parlant de l'Espanya plural o fins i
tot "federal" (Maragall/PSC), encara que sense concretar ben bé què
entenen per federalisme. Tenim finalment, els qui són més pròpiament
reformistes, els qui plantegen l'aprofundiment de les autonomies com
un procés per construir un Estat espanyol federal o confederal, ja
sigui com a objectiu final (EU/ICV), ja sigui com a objectiu
intermedi (com diuen ara els d'ERC).

En definitiva, i com a resposta al malestar popular, insisteixen
encara més en els "canvis" a partir de les reformes dels estatuts
d'autonomia. Aquest plantejament era més fàcil de gestionar des d'una
política d'oposició al PP, però ara, des del "Gobierno de la nación",
al PSOE i a les forces polítiques que hi han donat suport les coses
se'ls presenten un xic més complicades. En aquest sentit, caldrà
veure quin serà el resultat final de les contradiccions que han
sorgit en relació amb el posicionament davant la Constitució europea.

Des de l'Esquerra Independentista (EI), no hem deixat d'insistir que
el que ens cal com a poble no són aquestes reformes sinó la ruptura
democràtica, o sia un veritable procés democràtic constituent dels
Països Catalans, basat en el reconeixement dels drets cívics, socials
i nacionals i en l'exercici lliure i efectiu del dret a
l'autodeterminació.

En l'actual conjuntura, l'independentisme d'esquerres dels Països
Catalans som davant el repte de posar les bases d'aquesta ruptura
democràtica. Per a això, haurem de mantenir i ampliar la campanya pel
NO a la Constitució de la UE i el SÍ als Països Catalans. També
haurem de continuar promovent les actuacions i les mobilitzacions de
denúncia i reivindicació davant de processos de reformes dels
estatuts.

Però cal anar més enllà de l'oposició a aquestes noves agressions
jurídico-polítiques: cal que tinguem la capacitat d'elaborar i
construir l'alternativa independentista que, entre d'altres coses,
hauria de plantejar la necessitat d'endegar un veritable procés
democràtic constituent dels Països Catalans, una de les primeres
iniciatives del qual podria ser la convocatòria d'un debat nacional
constituent arreu dels Països Catalans.

Ara bé, si volem estar a l'alçada d'aquests reptes, l'Esquerra
Independentista hem d'esdevenir una veritable alternativa política
per al nostre poble, per a la qual cosa cal que completem i
catalitzem els processos de renovació i confluència iniciats ja fa
uns anys.

D'una banda, cal acabar de construir l'àmbit polític unitari d'acció
de l'EI. Pensem que això passa ara mateix per l'enfortiment i la
coordinació de tots els organismes unitaris ja existents (CUP, Alerta
Solidària, casals...).

De l'altra, cal que bastim l'àmbit estratègic i ideològic de l'EI,
amb capacitat de debat, elaboració i desenvolupament de propostes
polítiques. En aquest nivell pensem que cal potenciar i millorar les
relacions i acords entre organitzacions polítiques, que podem
concretar en fòrums de formació i debat unitaris, amb la perspectiva
de celebració d'una Conferència la Conferència Nacional de l'Esquerra
Independentista.

Països Catalans, 11 de setembre de 2004

Independència i socialisme! Visca la Terra!