From: Llista d'en Rocker
Sent: Friday, September 10, 2004 9:39 AM
Subject: Comunicat d'en Juanra per a l'onze de setembre
-----------------------
Diuen que últimament estic imprevisible. No sé, a mi no
m'ho sembla, però amb aquestes coses no se sap mai.

És cert que torno a llegir compulsivament a poetes com
Martí i Pol, Gil de Biedma o Goytisolo, que els dies em
passen fugint tot i que les nits amb tu són un refugi, i
que des de que estic aquí he sentit tantes vegades en els
seus mitjans la repetició de la mateixa mentida que és
inevitable riure d'aquesta estratègia dels poders fàctics.

És increïble la relació establerta entre llenguatge i
control: la buidor del contingut de les paraules sembla ser
una de les conseqüències d'aquest neoliberalisme que ens
asfixia. Ara, amb el començament d'aquest curs el que es
portarà a les passarel·les mediàtiques del Congrés serà
el "nuevo talante, el diálogo y la vigencia del puto pacto
por las libertades". Volen prostituir-ho tot i ens estan
robant fins i tot el llenguatge: "revolució" és l'últim
model d'un descapotable esportiu, "dissidència" la marca
d'un perfum de disseny i "solidaritat" una ONG que ofereix
ajut psicològic als soldats que han tornat d'Iraq, i a
sobre resulta que els assassins són les víctimes. HAY QUE
JODERSE! I és que de sobte, la mercadotècnia ha rescrit el
nou catecisme que marca el ritme d'aquest gran temple que
ens envolta: consumeix, consumeix, consumeix. I tant se val
comprar un producte com comprar-ne un altre, perquè el que
realment ens estan venent són els conceptes on es sustenta
aquest xiringuito global: constitució, democràcia i mercat;
tot amb els cognoms d'occidental i liberal, està clar,
sinó, no serveix.. I és que ja ho va dir Lampedusa: "Feia
falta que tot canviés per a que tot continués igual"...

Te'n recordes que algú va escriure al cel de la nit "donde
tú no estubieras leería tu nombre..." ? Doncs així estic
amb el gaztetxe d'Iruña, l'Hamsa i l'Oihane Errazkin: tot
el dia. Primer va ser Oihane, la nostra companya que va
morir de muerte matada, com diuen a Mèxic. Hostatge d'un
conflicte armat, com totes nosaltres, la presó, l'aïllament
i les cruels condicions de vida li van treure les ganes de
riure. Després va ser l'Hamsa, fàbrica de somnis insurgents
i centre social emissor de les lluites de la nostra
Barcelona antagonista; la mateixa ciutat incumbia que
durant el segle passat va generar tot tipus de resistència
contra l'autoritarisme. I fa poc el gaztetxe d'Iruña, un
referent amb la llum i l'estel propi dels espais alliberats
que porten ja més d'una dècada rebel·lant-se, defensant-se
de les agressions i posant a l'abast de tothom un lloc per
a les veus crítiques d'Euskal Herria. Va escriure Zarraluk
que "potser créixer no significa acumular tresors sinó
pèrdues". I és cert que en aquests sentit, recuperar la
memòria no serveix per donar vida a cap dels nostres morts
que ens acompanyen des del record, però sí per a que la
Història sigui un reflex de si mateixa, i en aquesta mesura
el present i el futur es puguin construir sobre bases de
dignitat, per a tots i per a totes. Perquè en el fons del
fons, hi ha quelcom tant relativament senzill d'entendre
que fins i tot dóna vertigen veure com, un dia sí i l'altre
també, el fonamentalisme constitucional espanyol s'ha
dedicat a negar-nos el que és nostre: EL DRET AL DRET, vull
dir, les garanties de que el nostre poble, igual que el
poble basc o qualsevol altre poble del món té dret a ser
consultat sobre què vol ser i sobre com vol ser-ho. I això
no és demagògia, això és democràcia participativa perquè la
llibertat és molt més que una paraula i l'argument és
col·lectiu i múltiple, i la lluita continua. I no es tracta
de que ningú ens doni la veu, la veu és nostra i la veu la
tenim. Es tracta d'exercir-la un cop més, igual que avui la
remor de les nostres paraules que neixen del terra tornen a
escoltar-se per tota la terra. I és que la solidaritat
encara és la tendresa dels pobles.

Com veus, no estic tant imprevisible, més aviat al
contrari. Mil petons per a tu i per a tothom.


FINS LA VICTÒRIA SEMPRE, FINS LA VICTÒRIA SEMPRE I FINS LA
VICTÒRIA SEMPRE!
SOLS EL POBLE SALVA EL POBLE!
VISCA LA TERRA!


freejuanra.org


No et limites a contemplar aquestes hores que ara vénen,
baixa al carrer i participa. No podran res davant d´un poble
unit, alegre i combatiu" Vicent Andrés Estellés

agusti@... !!*!!