From: ACR cllombart
To: anna@...
Sent: Friday, January 28, 2005 1:42 AM
Subject: Posició de l'ACR Constantí Llombart davant la consulta del
20 de febrer
¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬
Comunicat de l'ACR Constantí Llombart

Reunits en assemblea  l'Associació Cultural Republicana Constantí
Llombart acorden, respecte a la consulta sobre
l'anomenada "Constitució per a Europa" que es farà el proper 20 de
febrer, manifestar el següent:

1.Que l'ACR Constantí Llombart defensa la creació d'una Europa dels
pobles, democràtica i solidària, on valencians, catalans, illencs i
rossellonesos puguem ser lliures i sobirans.

2. Que malgrat que la votació del dia 20 de febrer no és vinculant
per a l'Estat espanyol, demanem que es vote  NO, doncs compartim les
raons d'aquelles organitzacions, d'esquerres i/o sobiranistes,  que
com ERC i altres, ho demanen. En particular compartim allò que fa
referència a l'article 1.5 on es consagra l'existència dels estats
actuals amb la seua mútua "assistència" per a perpetuar-se i
conseqüentment es nega la unitat política d'una Europa dels pobles,
democràtica i solidària.

3. Que l'extrema dreta, de manera oberta,  i els sectors del PP més
acostats a l'imperialisme nord-americà, de manera indirecta, també
fan campanya pel "NO" facilitant d'aquesta manera la campanya
pel "SÍ" al PSOE i CiU entre els sectors d'esquerres o/i
sobiranistes. Per la qual cosa entenem que moltes persones poden
estar dubtant, deixant-se arrossegar pel SÍ o l'abstenció. És en
aquest sentit que fem una crida a la participació i que voten eixe
dia "NO" i si malgrat tot, per les raons que siguen no estan
disposats a fer-ho, que no es deixen arrossegar pel "SÍ", convergent
i "socialista", en contra de les pròpies conviccions, perquè en un
futur ens ho refregarien per la cara als sobiranistes de la mateixa
manera que ens refreguen ara, els espanyols, la seua Constitució de
1978.

I si la decisió, neutralitzats pels SÍ i els NO, és l'abstenció
cridem a la participació, si més no, amb un "vot nul conscient" consistent en
dipositar una papereta, d'acord amb les conviccions de cadascú, i amb
la màxima publicitat possible, en que es pot escriure el següent:

    "SÍ a Europa, però NO amb aquesta Constitució.
     Per Una Europa dels Pobles, Democràtica i Solidària"

València, 27 gener 2005

ACR Constantí Llombart
Apartat de Correus 12096
46020 València
cllombart@...
http://llibertat.com/cllombart/

UNA OPOSICIÓ ASSOCIADA

L'escàndol airejat recentment pel Sindicat de Treballadors de
l'Administració Pública, amb la denúncia presentada a la Fiscalia del
Tribunal de Justícia contra el gerent i el consell d'administració de
l'empresa pública IMELSA(Impulso Econòmico Local S.A.), així com les
també presentadas a la Inspecció de Treball i a la Seguretat Social,
han deixat al descobert les misèries d'una oposició que tot i les
seues manifestacions en conta del neoliberalisme, de les
desigualtats, del capitalisme salvatge al qual sembla que estem
embocats irremeiablement, i tot això i allò, no dubta en associar-se
amb els seus representants més genuïns quan de qüestions econòmiques
atenyents es tracta. En total, és a dir, comptant amb els familiars i
endollats del PP, 54 contractats i contractades fantasmagòricament a
una empresa en la qual no treballen.

És cert que tant eixa esquerra que es diu transformadora, en continua
devallada des de fa un fum d'anys, com el raquític nacionalisme més o
menys esquerrà i sobiranista o la fragmentada i escassa presència
ecologista que patim -i no solament al País-, es veuen obligats a fer
autèntics equilibris en la corda fluixa per tal d'atendre les seues
despeses. No digam ja per engegar alguna que altra campanya- la
necessitat, per exemple, d'explicar-hi el vot negatiu a la
Constitució Europea-, sinó per al seu simple funcionament, i pense
per tant que aquest frau consensuat -es diga com es diga- és una
forma més d'autofinanciar-se. Ara bé, de cap manera es pot considerar
açò com una excussa exculpatòria, la qual, tot i que de dubtosa
ètica, sí podria donar-se, apel.lant a la legalitat que és clar que
ells mateixos han formalitzat, en eixe -també consensuat- augment
d'assessories o pujades de sous.

I és clar que tot açò em dol. Em dol el silenci còmplice dels
dirigents, un silenci, subsumit voluntàriament a l'omissió i a
l'oblit, i per supost incapaç de prendre les mesures a les quals la
seua preconitzada honradessa els obliga.

Així és, certament, com es conrea la indiferència de la ciutadania i
el seu creixent convenciment de què al capdavall, tots els polítics
són iguals.

JOSEP VICENT BERGÓN

From: "Antoni Rovira i Gonzàlez"
To: <anna@...>
Sent: Thursday, January 27, 2005 4:59 PM
Subject: El valencià a les EOI

Salve, ANNA,

T'envie dues cosetes: la notícia de l'infozèfir i una descripció d'un
escriptor català (Joaquim Amat-Piniella) a un camp de concentració
alemany, per si el trobes suficientment interessant com per a
publicar-ho.
Txiau,
Toni
¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬
"La ciència alemanya havia trobat solucions massives al problema de
l'eutanàsia.
La injecció de benzina, la dutxa freda o les pallisses eren
operacions massa lentes, rendia més portar els malats al
camp "sanatori" de Dachau, per exemple, a fer de conills d'Índies en
laboratoris químics i bacteriològics o en instituts de Vivisecció.
També el cotxe fantasma donava resultats pràctics apreciables. Era un
autocar d'una vintena de places, els vidres del qual havien estat
substituïts per planxes metàl·liques. De tant en tant, es presentava
al camp a carregar malalts i, en plena marxa, des de la cabina
aïllada, els conductors engegaven el gas letal. Els cossos al
principi eren duts als crematoris gegants de Steyr, més endavant,
quan s'accentuà la penúria de matèries primes, eren transformats
en greix per a fabricar sabó.
Cap procediment tan expeditiu, però, com la cambra de gas instal·lada
feia poc al soterrani del crematori del camp. En aparença era una
inofensiva sala de dutxes:trespol de mosaic, parets amb un fris de
rajola vidriada i unes bombetes blanques molt potents penjades al
sostre. D'un engraellat de tubs eixien a intervals regulars les peres
de la dutxa. La porta era massissa i tancava a pressió contra un
bastiment acautxutat. A través d'un finestró, un podia observar de
fora estant el que passava dintre.
Si els condemnats al gas eren nou-vinguts desconeixedors dels
misteris del camp, els feien despullar en una antesala rodejada de
penja-robes i, en el moment d'entrar a la cambra, fins i tot els
donaven trossets de sabó i unes tovalloles. Aquestes expedicions, que
no depenien del comandament del camp sinó de la Gestapo directament,
eren formades de famílies senceres, homes, dones, i criatures,
procedents dels països més diversos. Un cop tancada la porta de la
cambra, aquells malaurats, nus i en completa promiscuïtat, esperaven
en va que ragés l'aigua. De les peres en comptes d'aigua sortia gas,
que aviat saturava l'aire. L'agonia era esgarrifosa: embogits per la
desesperació, molts s'estavellaven el cap contra les parets; altres
es llançaven damunt els seus companys i amb les ungles i les dents es
prenien un revenja absurda; alguns es ficaven els dits fins al fons
de la gorja com si així poguessin obrir pas a l'aire pur que no
existia... A poc a poc anaven caient, els uns damunt els altres, fins
que entre tots no formaven sinó un pilot de cadàvers verdosos.
Mentrestant, amb els ulls lluents i els músculs tensos, especialistes
en gasos, oficials de la SS i agents de la Gestapo contemplaven
l'espectacle des de l'altra banda, a través del vidre del finestró."

(Joaquim Amat-Piniella, K.L.Reich)
¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬
|||||||||||||||||||||||||||||||||||
Date: Mon, 24 Jan 2005 14:02:06 +0100
From: Ferran Isabel <ferran.isabel@...>
Subject: [I-ZEFIR] EOI: Carta d'Estudiants per la Llengua
To: INFOZEFIR@...
=========================================================
INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA
_________________________________________________________
==================[1.067 subscriptors]===================

>Estudiants per la Llengua - EOI de València reclama al Govern que
prenga en consideració les sentències que reconeixen la unitat de la
llengua, la doble denominació i la filiació del valencià

El divendres 21 gener, en resposta a la sol·licitud que la Conselleria
d'Educació va fer a la Comissió d'Ordenació Acadèmica (COA) del MEC
perquè reconegués el valencià com un idioma diferenciat a les escoles
oficials d'idiomes (EOI), l'associació Estudiants per la Llengua - EOI
València es va personar en la Delegació del Govern i hi va lliurar un
document adreçat al president de la COA en què li demana que preguen
en consideració les cinc sentències que reconeixen la unitat de la
llengua catalana, la doble denominació i la filiació del valencià,
abans de prendre una decisió errada, que pogués ser susceptible de
ser recorreguda davant la justícia.

L'escrit enviat per Estudiants per la Llengua i les sentències del
Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana i del
Tribunal Constitucional es poden consultar en la web.

Font: Antoni Rovira (Estudiants per la Llengua - EOI València)
Més informació ací: <http://breu.bulma.net/?l4256>

~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~[Enllaç recomanat]~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
          Diccionari invers de la llengua catalana
                 http://www.goita.net/dilc/
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
Per distribuir informació, escriviu a un dels editors:

Ferran Isabel (País Valencià) <ferran.isabel@...>
Magdalena Ramon (Illes Balears) <slgmra@...>
Xavier Rull (Catalunya) <caront@...>
Marta Torres (Catalunya) <torres@...>

Responsable tècnic (coordinador de la llista):
Joan Vilarnau <jvilarnau@...>

-------------------------------------------------------------
Arxius d'INFOZÈFIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html

Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i
col·laboració tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es)
-------------------------------

NOTA DE PREMSA

STA-IV contesta als responsables d'IMELSA.

STA-Intersindical Valenciana ha presentat una denúncia al Fiscal -Cap
del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana per
presumptes delictes de MALVERSACIÓ i de DELICTE CONTABLE contra el
CONSELL D'ADMINISTRACIÓ i EL GERENT d'IMELSA (IMPULSO ECONÓMICO LOCAL
S.A.). També ha presentat una denúncia a la Inspecció de Treball i
Seguretat Social per presumptes IRREGULARITATS D'ORDRE SOCIAL.

STA-IV ha presentat les denúncies per defensar a les treballadores i
treballadors d'IMELSA en contra de les actuacions presumptament
irregulars del Gerent i del Consell d'Administració. Les actuacions
dels delegats i delegades sindicals de l'STA-Iv, així com de la
Secció Sindical, estan emparades per l'article 64 de l'Estatut dels
Treballadors. El sindicat considera que l'empresa està llançant
una "cortina de fum" en pretendre desacreditar a la part denunciant
quan en tot moment n'hi ha hagut un respecte escrupolòs al mateix
Estatut dels Treballadors i a la normativa sobre protecció de dades
per part del sindicat. També s'ha de dir que l'empresa ha
obstaculitzat, tot el que ha pogut, la tasca de la representació
sindical, no complint la legislació vigent en allò que afecta a les
competències que tenen reconegudes les Seccions Sindicals, si més no
a la nostra,  i que l'STA-Iv ha tingut que recòrrer a la presència
notarial per obtindre una bona part dels documents que l'empresa ha
de facilitar segons la legislació vigent. Per contra, és curiòs que
els responsables d'IMELSA no hagen entrat en el fons de la qüestió en
cap moment, la denúncia sobre malversació, delicte econòmic i
irregularitats de l'ordre social. És més, en les declaracions dels
responsables polítics de l'empresa publicades als mitjans de
comunicació es reconeix expressament el fet denunciat pel sindicat:
no s'ha donat cap argument en contra de la denúncia ni s'han
desmentit les afirmacions del sindicat, tot el contrari s'ha
reconegut, per exemple que personal d'IMELSA treballa en altres
empreses, com ara la Diputació Provincial de València.

STA-IV també vol precisar que ha rebut nombroses mostres de suport
del personal de l'empresa que està satisfet haver posat en mans de la
fiscalia i de la inspecció de treball la situació de l'empresa. A més
a més, el sindicat critica que l'empresa parle en nom de la plantilla
i confonga a les treballadores i treballadors que fan la seua feina
tots els dies amb aquells que han estat contractats de forma
irregular. El Sindicat defensa i defensarà als primers, a aquells que
treballen dia a dia i compleixen amb les seues obligacions, i
continuarà denunciant la mala gestió dels responsables polítics de
l'empresa. També recorda a l'empresa que s'ha oblidat del personal de
les brigades forestals en la negociació del conveni col.lectiu en no
haver acceptat les millores salarials i de condicions laborals
proposades per l'STA-Iv. Ara, de cara a l'opinió pública mostren
molta preocupació pel personal, però a l'hora de la veritat aixó no
es concreta en millores de les condicions laborals. En definitiva,
els responsables d'IMELSA confonen la institució, l'empresa, amb ells
mateixos, i no se n'adonen que han fet un greu dany a aquesta per la
seua gestió. Fins i tot, en determinats moments, han reconegut que
les seues actuacions han estat motivades per criteris partidistes i
no per les finalitats aprovades en els documents de creació de
l'empresa.

STA-IV també vol significar que ha intentat que els responsables
d'IMELSA, el Gerent i altres membres del Consell d'Addministració,
posaren ordre en l'empresa i acabaren amb les irregularitats, però
sempre s'han trobat en les portes tancades o amb que les coses s'han
fet pels responsables polítics. Per la qual cosa ha tingut que acudir
a la fiscalia i a la inspecció de treball.

Per acabar, STA-Iv espera que els responsables d'IMELSA deixen de
desviar l'atenció de l'opinió pública, posen fi a les irregularitats
i gestionen correctament l'empresa i adverteix que continuarà
defensant al personal de l'empresa, malgrat la campanya d'intoxicació
i de desqualificacions.

València, 27 de gener de 2005

SECCIÓ SINDICAL D'IMELSA DE L'STA-INTERSINDICAL VALENCIANA

[tret de levante-EMV i traduït al català per ANNA]
¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬
>Sang valenciana sobre Mauthausen
>Entre els 7.000 espanyols [republicans] morts en el gran camp de
concentració hi ha 402 valencians víctimes de Hitler. El 83% va perir
en Gusen, un subcamp on l'esperança de vida era de tan sols 6 mesos
>Avui, al dia que es compleixen 60 anys de l'alliberament del camp
d'extermini d'Auschwitz, el Congrés dels Diputats celebra la primera
commemoració oficial d'àmbit estatal en record de les víctimes de
l'Holocaust. Diverses associacions reivindiquen la memòria dels més
de 10.000 espanyols que van sofrir i van morir als camps de
concentració nazis, entre ells almenys 402 valencians que van perdre
la vida només a Mauthausen.

Rafel Montaner, Levante-EMV. València

El Congrés dels Diputats a Madrid recordarà avui, per primera vegada
en la història, les víctimes de l'Holocaust nazi al dia que es
commemoren els 60 anys de l'alliberament del camp d'extermini
d'Auschwitz. Els historiadors xifren en al voltant de 10.000 els
exiliats republicans espanyols que van perir a les fàbriques de la
mort de Hitler, la majoria d'ells entre 5.000 i 7.000 van ser
assassinats al camp de concentració de Mauthausen.

Almenys 402 d'aquestes víctimes espanyoles de la barbàrie nazi eren
valencianes, segons l'estudi sobre el complex de Mauthausen que el
Centre d'Estudis d'Investigació Històrica de la comarca castellonenca
del Baix Maestrat i del Montsià (Tarragona), el CEIBM, difon a través
d'internet (http://www.ceibm.org) amb l'objectiu de recuperar la
memòria històrica.

Alejandro Cabos, president fundador del CEIBM, ha aconseguit
identificar a través de llibres, estudis i testimonis de supervivents
els noms de, almenys, 5.189 deportats republicans que van acabar els
seus dies en aquest gran camp de concentració que els nazis van alçar
en l'Àustria annexada al Reich.

Aquestes llistes, en la que figuren els noms de 402 valencians amb la
seua localitat de naixement, no són definitives, i probablement mai
ho siguen, perquè moltes de les víctimes van morir als trens en què
eren traslladades als camps en condicions infrahumanes i altres
milers passaven directament a les cambres de gas i els forns
crematoris sense que quedés constància d'això.

Les llistes del CEIBM són la base de la campanya Nosaltres no oblidem
en la que l'Associació de Descendents de l'Exili Espanyol
(http://www.exiliats.org) demana l'enviament de correus electrònics
al president del Govern, José Luís Rodríguez Sabater, i als portaveus
dels grups polítics del Parlament amb els noms dels espanyols de
l'Holocaust perquè entén que l'Executiu «de nou s'ha oblidat dels
republicans que van sofrir i van morir als camps nazis».

Mediació d'Annan davant de Sabater

A més, altres sis associacions de Drets Humans han sol·licitat la
mediació del secretari general de l'ONU, Kofi Annan, davant de
Sabater «perquè les úniques víctimes d'Europa Occidental que no han
rebut cap reconeixement fins a la data puguen recuperar el seu
memòria, la seua dignitat i els seus drets civils».

La majoria de valencians exterminats a Mauthausen havien nascut a la
província de València, 171. D'Alacant es compten fins a 121 víctimes
i 110 de Castelló. La majoria, el 83,3%, va perir en Gusen, un
subcamp on les condicions de vida eren per increïble que semble
pitjors que en el temible camp principal.

L'historiador nord-americà David Wingeate explica en el seu llibre
Espanyols en l'Holocaust que dels 3.846 deportats republicans que van
arribar a Gusen en 1941 «només 144 seguien vius al gener de 1944.
L'esperança de vida entre 1940 i 1941 era de sis mesos des de la data
d'arribada, i el pes mitjà dels presoners (...) se situava entorn
dels 40 quilos».

Seixanta anys després del gran crim potser aquest siga l'últim
aniversari amb supervivents del genocidi nazi, d'aquí la rellevància
mundial d'una commemoració que es va obrir el dilluns amb una
assemblea extraordinària de l'ONU. Un plenari davant del qual el
Nobel de la Paz i testimoni viu de l'Holocaust, Eli Wiesel, va
proclamar: «Avui sabem que per als morts ja és molt tard. Per a ells,
abandonats per Déu i traïts per la humanitat, la victòria va arribar
massa tard (...) però no ho és per als xiquets d'avui, els els
nostres i els vostres. Només per ells som testimonis».
||||||||||||||||||||||||||||
EDITORIAL DEL DIARI AVUI

>Auschwitz, un record que no s'ha d'esborrar

Avui fa seixanta anys la humanitat va obrir les portes d'una de les
construccions més macabres de la història: el camp d'extermini d'Auschwitz on
van ser assassinats gairebé un milió i mig d'europeus sota el règim nazi d'Adolf
Hitler. Aquesta localitat polonesa ha esdevingut un dels emblemes de la
maquinària de la mort organitzada pel nazisme mentre va governar Alemanya i que
va intensificar durant la Segona Guerra Mundial. Una geografia de la mort que ha
marcat en la nostra memòria col·lectiva altres noms com Treblinka, Mauthausen,
Buchenwald, etc. El més espantós del nazisme no és la seva capacitat de
repressió i de destrucció. Altres dictadures i altres règims autoritaris han
practicat mètodes similars amb un abast molt menor. Allò que feia gairebé
inimaginable el nazisme abans que existís és la seva sistematicitat, la fredor
dels seus executors, el silenci vergonyant de la societat alemanya i de moltes
altres societats europees que van fer el sord davant les crides dels jueus que
denunciaven les pràctiques d'aquell règim. Avui fa seixanta anys aquell horror
viscut pels jueus i per altres col·lectius va deixar de ser un secret del domini
públic per passar a ser una evidència històrica que mai a la vida podem permetre
que ningú posi en dubte. Mai abans, ni després, en la història de la humanitat
ningú havia planificat amb tanta precisió i havia executat amb tanta eficàcia
l'extermmini de tots aquells que considerava diferents i, encara més greu,
inferiors. Avui més que mai, hem de lluitar contra les teories negacionistes que
pretenen esborrar, minimitzar o relativitzar la màquina de la mort que Hitler va
posar en marxa a ple rendiment al cor de la civilització occidental, en el país
més culte de la seva època i on la ciència havia avançat de manera destacada.
Ell va posar tota aquesta intel·ligència al servei de l'exercici
d'irracionalitat més bèstia de la nostra història. És paradoxal, però és així.
Els judicis de Nuremberg van servir per sistematitzar tota la informació que es
va poder recollir sobre el genocidi nazi. La decisió de mantenir en peu aquests
camps de concentració i extermini ha servit per convertir-los en centre de
pelegrinatge obligat pels qui han de saber que aquell horror no s'ha de poder
tolerar mai. La civilització occidental n'ha de ser ben conscient quan alguns la
volen fer aparèixer com a superior a la resta. Hem de reconèixer que ha estat a
Europa on va ser possible un Auschwitz i on hem d'esmerçar tots els nostres
esforços perquè mai es torni a repetir. En aquest sentit, és innegable que la
construcció europea ha actuat d'antídot contra aquesta barbàrie, però hem de
saber també que com deia dilluns el secretari general de les Nacions Unides,
Kofi Annan, a la resta del món en aquests seixanta anys hi ha hagut molts altres
genocidis que no hem estat capaços d'aturar. Caldrà aprofitar aquest aniversari
per veure si necessitem nous mecanismes i noves institucions per evitar-los en
el futur.
Mentrestant hem de mantenir viva aquesta memòria, amb totes les dificultats que
comporta. Primer de tot perquè, com afirmen molts dels supervivents, hi ha una
part d'aquell horror que és impossible explicar ni a través de la literatura, ni
del cinema, ni de l'art, ni de l'assaig. Tret dels que hi van ser, mai serem
plenament conscients del que va passar a l'interior d'aquelles factories de la
mort. Però hem de fer tot el possible per guardar el testimoni dels que hi van
ser. Dels jueus però també de tots els altres: com els republicans catalans que
van arribar-hi fugint de la dictadura franquista. Els hem d'homenatjar i,
sobretot, hem de fer arribar el seu testimoni a les noves generacions perquè el
seu record serveixi d'antídot. En segon lloc, hem d'estar atents a qualsevol
rebrot de la ideologia que va inventar aquell genocidi. L'auge dels partits
d'extrema dreta i dels comportaments d'extrema dreta a tot Europa ens ha
d'alertar per impedir que s'escudin en la llibertat per arrabassar-nos-la una
altra vegada. I en tercer lloc hem de vetllar per aprofundir en la democràcia
perquè sigui una cultura a més d'un sistema polític i perquè ens faci resistents
a qualsevol nova temptació totalitària amagada darrere el populisme i el
fonamentalisme. Només des de la defensa aferrissada de la dignitat de totes les
persones podrem guanyar per sempre aquest combat. Com va dir Theodor Adorno:
"L'objectiu de l'educació ha de ser que Auschwitz no torni a ser possible mai".

[tret de http://www.e-noticies.com/ ]

>Puigcercós fa campanya pel 'no' als EUA

El secretari general d'ERC, Joan Puigcercós, que està de viatge als
Estats Units convidat pel Departament d'Estat nord-americà, va
explicar el perquè del 'no' d'ERC al Tractat constitucional europeu
davant el cos docent de la Universitat de Miami. L'acte el va
organitzar el Centre de la Unió Europea de la capital de Florida. El
secretari general d'ERC i president del grup parlamentari que els
republicans tenen al Congrés també ha aprofitat el viatge per
mantenir contactes amb les forces independentistes de l'illa de
Puerto Rico. Puigcercós també s'ha entrevistat amb congressistes dels
dos principals partits: els republicans de George Bush i els
demòcrates de Kerry.
¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬
Comentaris realitzats

Puigcercos, vols dir que et varen entendre amb tot això de les
nacions, les nacions sense estats , els estats-nacions i l'estat
nacional ??.
enric, tarragona
  -------------------
algú sap si Puigcercós sap parlar l'anglès? jo diria que no. . .
david, igualada
-------------------------
Doncs als EUA deuen estar encantats. És un secret a veus que els
americans prefereixen pactes bilaterals amb els Estats europeus que
no pas una relació d'Unió a Unió. No sé si n'és conscient, però en
Manelic s'arrenglera amb les tesis de Condolenzza Ricce: 'no cal que
enfortiu la Unió Europea, que per arreglar el món ja hi som
nosaltres'.
Iu, Barcelona
-------------------------

© Copyright e-noticies.com
Es permet la seva reproducció sempre que es citi la font
C/ Indústria, 60 local 7 - 08025 Barcelona
Tel. 93 476 03 70- Fax. 93 459 29 26
E-mail: e-noticies@...

[tots els articles sobre el cas IMELSA, empres denunciada per
Intersindical Valenciana, s'han tret del levante-EMV i s'han traduït
al català per ANNA]
¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬
>Silenci de l'oposició i del consell
Ni el PSPV ni Esquerra Unida ni el Bloc van obrir ahir la boca per a
pronunciar-se sobre les greus irregularitats denunciades pel Sindicat
de Treballadors de l'Administració (STA) davant de la Fiscalia del
Tribunal Superior de Justícia i la Inspecció de Treball i Seguretat
Social. Unió Valenciana, que va subscriure un acord de govern en la
corporació provincial amb el PP, tampoc va fer comentari algun. En el
consell d'administració d'Imelsa s'asseuen, entre altres, els
socialistes Francesc Baixauli i Joan Grau i l'únic diputat provincial
d'Esquerra Unida, Josep Vicent Bort, qui no va trobar ahir un buit
per a remetre un comunicat, a pesar de que EU en la Diputació és molt
prolífica a l'hora de generar notes de premsa.
Entre els col·locats en Imelsa que no desenvolupen les seues funcions
a l'empresa apareixen socialistes com Manuel Moret o Antonio Grau
Ribes i destacats dirigents del Partit Comunista del País Valencià
com a Presentació Urán o Julián Cudero.
¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬
>DENÚNCIA SINDICAL
>Familiars de Zaplana i Aleixandre cobren sou d'Imelsa sense
treballar a l'empresa
>Un nebot de l'expresident cobra més que un director general com a
coordinador en l'Alfons el Magnànim

Una dotzena d'alcaldes i regidors del PP, assessors polítics de tots
els partits representats en la corporació provincial i amics i
familiars de destacats dirigents polítics conformen la llista de més
de mig centenar de laborals pagats per l'empresa pública Imelsa però
assignats a altres departaments de la diputació o a altres
institucions. Un nebot de Zaplana està en la llista que ha motivat la
denúncia d'Intersindical davant de la Fiscalia del TSJ.

Francesc Arabí, Levante-EMV. València

Ser fill, nebot o familiar de famós serveix sovint com a passaport
per a aconseguir l'espentet cap a l'èxit, però pot convertir-se en
una pesada llosa perquè inevitablement la gent tendeix a comparar el
parent amb la mostra original. En aqueixa difícil tessitura podria
trobar-se un nebot de l'expresident de la Generalitat Eduardo Zaplana
que apareix en el llistat de 54 contractats a càrrec dels pressuposts
de l'empresa pública Impulso Econòmic Local, SA., (Imelsa) però que
no exerceixen cap funció en la societat. Com va publicar ahir aquest
diari, el Sindicat de Treballadors de l'Administració Pública (STA)-
Intersindical Valenciana ha presentat una denúncia davant de la
Fiscalia del tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana
contra el gerent i el consell d'administració d'Imelsa per presumpta
malversació de fons públics i delicte comptable en entendre el
sindicat que els sous d'aqueixes persones s'abonen a càrrec dels
recursos que es detrauen de la partida consignada per a pagar les
brigades forestals.
Hugo Valverde Zaplana cobra d'Imelsa i està adscrit a la Institució
Alfons el Magnànim, on, segons la documentació que obra en poder
d'aquest diari, exerceix funcions de coordinador. És titulat superior
i treballa en aqueix centre d'estudis dependent de la Diputació de
València des del 4 de juliol del 2003. La seua nòmina mensual supera
els 3.000 euros, entre el salari base (2.268,93 euros), el plus del
conveni (123,46) i un incentiu que si és procedent se situa en 763,40
euros. Anualment percep uns 44.000 euros, sou superior, per exemple,
al d'un director general de la Generalitat. La seua base de
cotització salarial és de 2.647,08 euros i frega el tipus màxim
permès.
Hugo Valverde Zaplana és fill de Justo Valverde i Rosa Zaplana. El
primer segueix treballant com a directiu del parc temàtic Terra
Mítica i és un dels pocs afins a l'exministre que no ha sigut obligat
deixar el complex d'oci ni està negociant la seua sortida. Fonts
solvents asseguren que ha donat per finalitzada la seua relació
matrimonial amb la germana de Zaplana i això ha provocat un notable
distanciament entre els cunyats. Valverde va arribar a Terra Mítica
com a cap de contractació, provinent de la SPTA, la signatura pública
que controla el 20,45% de les accions del complex. Va donar el bot i
se li van respectar les condicions del contracte d'alta direcció.
En Delegació del Govern
El diputat provincial i conseller d'Imelsa Vicente Aleixandre té una
neboda -Amparo Aleixandre Puchades- que exerceix funcions
d'administrativa del diputat de Medi Ambient. La seua base de
cotització no abasta els 1.200 euros.Un de les situacions més xocants
de la llista de «cedits» per Imelsa a altres institucions és la de
María Jesús Aleixandre Ort, que no té parentiu amb el diputat. Era la
sotsdirectora de personal d'Imelsa, però quan Giner va arribar a la
presidència de la Diputació va intentar prescindir dels seus serveis.
Segons el sindicat STA, va ser enviada a Delegació del Govern. El seu
sou el paga Imelsa i la base de cotització és de 2.731 euros, el
màxim.
¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬
>Aclarir els comptes
EDITORIAL del Levante-EMV

La denúncia presentada per la Intersindical-STA contra el consell
d'administració i el gerent d'Impuls Econòmic Local, SA (Imelsa),
Rafael Soler, ha posat sobre la taula el que pot ser un flagrant
exemple de com no s'ha d'utilitzar l'Administració i les seues
empreses públiques per a practicar el clientelisme i el repartiment
de favors polítics. Segons denúncia el sindicat, Imelsa té a sou a
més de 50 càrrecs públics, assessors de partits i personal laboral
que no treballa en aqueixa societat. A més hi ha entre ells familiars
de destacats dirigents dels principals partits.
El gerent de l'empresa, Rafael Soler, va acusar ahir a la
Intersindical d'haver presentat la denúncia, que ho ha sigut davant
de la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia, per a rebentar la
signatura del conveni col·lectiu de l'empresa, prevista para avui amb
els sindicats majoritaris UGT, CC OO i CSIF. És probable que
existisca aqueixa intencionalitat en la denúncia, la qual cosa no
vaig començar perquè els tribunals acaben decidint sobre la
pertinència o no dels contractes que el sindicat considera
irregulars. Soler afig que «en cap moment s'han utilitzat fons de les
brigades forestals per a pagar despeses de personal d'altres
departaments de l'empresa». Això és molt probablement cert, però no
desmenteix el fet denunciat que mig centenar d'assessors i càrrecs
públics cobren de la signatura sense exercir cap funció en ella.
Tant de Soler com el vicepresident de l'empresa, Enric Esteve, van
destacar ahir que Imelsa està sotmesa a auditories, que la seua
gestió econòmica és impecable i que s'intenta posar en dubte la
important labor de les brigades forestals. En realitat l'única cosa
que la Intersindical denúncia com a possible malversació de fons i
delicte comptable és la contractació de persones que no treballen en
la signatura, sense referència alguna a la bona o mala gestió de
l'empresa ni a la labor de les brigades forestals.

Un estat català, única garantia per ser a Europa.

Els pobles europeus, les seves llengües i la seva gent estant per
sobre de qualsevol estat, tractat o constitució. l qualsevol estat,
tractat o constitució només té justificació per la defensa
veritablement equitativa d'aquests pobles europeus, les seves
llengües i la seva gent.
No reconèixer en plena equitat algun d'aquests pobles europeus, les
seves llengües i la seva gent, deslegitima plenament la UE, i els
catalans que hem patit en la nostra pròpia pell tanta exclusió dels
drets més elementals com són el reconeixement i la llibertat, els
catalans que prou tenim el criteri clar i obert, no podem assentir
amb un vot afirmatiu tanta i tant profunda exclusió manifesta.
O Europa serà lliure fins les darreres conseqüències o no serà la
nostra Europa! Aleshores molts europeus esdevindran un simple nombre
destinat al consum i a l'engreix de les multinacionals i dels
afortunats de l'statu quo.
Però la realitat és tossuda i la història encara ens és adversa, i
l'Europa que s'acosta només respectarà els estats.
Malgrat tot això, sigui quin sigui el resultat dels refererendums
sobre la Constitució Europea i el cas que d'ells se'n faci, la lluita
per l'alliberament o plenitut nacional dels catalans no haurà acabat.
El moment del repòs després de l'àrdua lluita encara no ha arribat.
Els partits polítics i la societat civil nacionalment activa seguirem
en mig d'una duríssima brega. El nou camí a seguir està ja
assenyalat, Euskadi ens va al davant com si d'un guia amb torxa
inapagable es tractés, com ells haurem de començar a caminar per
l'assoliment d'un estat propi per a Catalunya. Catalunya no es pot
deturar. Res barrarà el pas als catalans i menys encara als
catalans «Innegociables» us ho assegurem nosaltres
els «Innegociables».
«A la taula d'en Bernat, qui no hi és no hi és comptat»! això és el
que ens passarà d'entrada als catalans per culpa dels partits com Ciu
i PSC, partits que encara creuen en Espanya i en aquesta Europa d'en
Chirac i Aznar i del seu successor en Zapatero. CiU i PSC, així, es
queden en zona morta perquè com a catalans a Europa no seran res i a
Catalunya encara no han sigut valents ni intel•ligents per adonar-se
i acceptar que Europa només respectarà als Estats i no pas a les
comunitats autònomes.

Salvador Molins i Escudé
Berga (PPCC)
25 de gener de 2005
¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬
Carod i ERC, un any després
Eduard Vallory
E l 16 de gener l'atenció informativa es centrava en una notícia: el
suport d'ETA a la proposta de Batasuna de solucionar el conflicte
basc per la via de l'acord entre partits polítics. Ni una sola línia,
però, sobre el que havia passat el 16 de gener del 2004, un any
abans, quan el diari Abc publicava en portada que Carod-Rovira,
flamant conseller en cap de la Generalitat, s'havia reunit amb ETA
justament per demanar-li això. L'actitud de Zapatero avui alguna cosa
té a veure amb l'acció de Carod aleshores, però sembla que ja ningú
no se'n recorda.
De fet, la política catalana va canviar substancialment després
d'aquell 16 de gener, a conseqüència del qual Carod va sortir del
govern. Amb el temps s'ha sabut que Aznar va tenir informació de la
trobada abans que fos publicada i ja a ningú se li escapa que l'Abc
va ser un instrument per tombar l'emergent líder independentista que
havia allunyat Catalunya del frontisme basc. Però ni això ni el
resultat espectacular a les eleccions espanyoles, que va ratificar la
seva actuació, han tornat a Carod el lideratge social que tenia.
Passat un any, la notícia és el pla Ibarretxe i què fa o deixa de fer
ETA, i sembla que aquell Carod no existeix més enllà dels seus
articles. El grup parlamentari a Madrid, sorgit del mig milió de vots
de suport a la seva acció, fa poc més que emular allò que abans tant
es criticava, amb espectacles com el de la corredissa inclosos. A
Europa practica l'excentricitat. I si bé els consellers d'ERC i els
seus equips van fent feina, alguns d'una manera més brillant que
d'altres, la sensació d'eufòria que hauria d'haver durat com a mínim
vuit anys ja fa mesos que ha desaparegut.
Què ha passat? Ja sé que la crítica constructiva no està gaire de
moda, però no em puc estar d'intentar fer-ne. El país s'hi juga massa
en aquests anys perquè tots plegats ens resignem a mirar-nos amb
certa decepció sentint que el paradís promès no existia i ens
consolem refugiant-nos en la militància de trinxera, sigui per la
unitat de la llengua, sigui pels papers, sigui per les seleccions
esportives, sigui per la Constitució europea.
El primer problema és que ERC es va presentar a les eleccions del
2003 sense ser un partit consolidat. Potser pensaven que el temps el
consolidaria, però no ha estat així. I molts dels errors d'ERC en tot
aquest temps es deuen, més que a la seva inexperiència, a la seva
desunió. Tots els partits tenen sectors i faccions, però cap pateix
el caïnisme i la inestabilitat interna que qualsevol observador atent
pot veure a ERC. Sense aquesta desunió, potser els pactes de
competències dins el govern haurien estat més ben tancats. Sense
aquesta desunió, potser Carod no hauria sortit mai del govern, o bé
hi hauria tornat a entrar després del març.

[Després d'Auschwitz...
"...ja no és possible una vida conscient sense desconfiar de tota
continuïtat que s'afirme inqüestionadament i que pretenga també
extraure la seua pròpia validesa d'aquest el seu caràcter
inqüestionat"  Jürgen Habermas

...Recordem avui, també, els nostres republicans, catalans i
espanyols...]

¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬
>Les Nacions Unides commemoren el seixantè aniversari de
l'alliberament dels camps d'extermini nazis
>Annan lamenta que el món no hagi après la lliçó d'Auschwitz
>El secretari general de l'ONU i el Nobel Elie Wiesel criden a estar
vigilants per evitar genocidis com els de Cambotja, Bòsnia i Ruanda
Carla Valero
CORRESPONSAL NOVA YORK
L'Assemblea General de l'ONU va celebrar ahir per primer cop en la
seva història un acte per commemorar l'alliberament dels camps de
concentració nazis i recordar els més de sis milions de jueus que van
morir en l'Holocaust. La cerimònia va començar amb un minut de
silenci que va trencar el secretari general, Kofi Annan, que va
admetre que la història dels últims 50 anys demostra que el món no ha
après la lliçó d'Auschwitz.
"¿Com un acte d'aquestes dimensions va poder passar en una nació
culta i altament sofisticada, al cor d'Europa i d'on han sortit
pensadors i artistes que han aportat tantes coses al mon?", es va
preguntar Annan.
El secretari general es va referir al fracàs de l'ONU per evitar la
reproducció de fets similars: "Malgrat que el que seria correcte
seria dir mai més, la història ens ha ensenyat que des de l'Holocaust
hi ha hagut altres genocidis a Cambotja, Ruanda i Iugoslàvia". Annan
va denunciar que, a hores d'ara, "coses terribles estan passant a
Darfur, Sudan", i va demanar més "vigilància" i "responsabilitat" per
evitar més barbàrie.
La sessió d'ahir es va centrar en el 60è aniversari de l'alliberament
d' i hi havia els ministres d'Exteriors d'Alemanya, França, Israel,
Argentina, Armènia, Canadà i Luxemburg en nom de la UE.
Entre els assistents també es va comptar amb la participació del
premi Nobel de la pau i supervivent Elie Wiesel, que va lamentar un
cop més la poca efectivitat d'organismes com l'ONU a l'hora d'evitar
atrocitats semblants a l'Holocaust, per la qual cosa va instar la
comunitat internacional a estar vigilant. "Si el món hagués escoltat,
potser hauríem pogut evitar Darfur, Cambotja, Bòsnia i naturalment
Ruanda", va dir.

Noves generacions
L'autor del famós llibre La nit va deixar clar que ara "és massa tard
per als que ja estan morts". "Per ells, abandonats de la mà de Déu i
traïts per la humanitat, la victòria va arribar massa tard", va dir
Wiesel. Tot i que aquest passat ha quedat enrere, el premi Nobel de
la pau de 1986 va posar l'esperança en les pròximes generacions i va
afegir que "encara no és massa tard per als nens d'avui".
Un dels elements clau del discurs de Weisel va ser lamentar la
indiferència: "En aquells temps, els que van patir no només se
sentien torturats per l'enemic sinó també pels que van callar i es
van mostrar indiferents".

>Antisemitisme creixent
Per acompanyar l'excepcional cerimònia, el ministre d'Exteriors
israelià, Silvan Shalom, també va inaugurar una exhibició de
fotografies i dibuixos del camp d'Auschwitz que inclou 60 esbossos
fets per Zinovii Tolkatxov, un soldat soviètic que els va dibuixar en
el moment de l'alliberament. A París, avui s'inaugura un memorial amb
els noms dels 76.000 jueus francesos que van ser deportats.
Shalom va avisar que "l'extermini brutal de la gent no va començar
amb armes ni tancs sinó amb paraules que descrivien els jueus i
d'altres com a no legítims, com alguna cosa menys que humana". El
ministre va advertir contra un cert renaixement de l'antisemitisme i
dels que neguen l'Holocaust perpetrat pels nazis.
¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬
>Schröder vol prohibir el principal partit alemany d'extrema dreta
>La justícia no veu possibilitats de suprimir l'NPD
Cristian Segura
CORRESPONSAL BERLÍN
Nou debat a Alemanya sobre el ressorgiment de la ultradreta l'any que
es commemora el seixantè aniversari de la fi del nazisme. Una
polèmica intervenció divendres passat del partit extremista NPD al
Parlament de Saxònia rebutjant un homenatge a les víctimes de
l'Holocaust ha provocat la reacció de totes les institucions
públiques del país i el propòsit del canceller alemany, Gerhard
Schröder, d'il·legalitzar-lo malgrat les dificultats legals. El
ministre de l'Interior, Otto Shily, va reconèixer ahir, però, que "no
hi ha cap possibilitat".
L'NPD va aconseguir a les eleccions del 2004 a Saxònia el 9,2% dels
vots. Al ple de la setmana passada, els dotze diputats del partit
radical van abandonar la cambra regional quan es disposava a fer un
minut de silenci en record de les víctimes de l'Holocaust. Tot
seguit, i durant un debat sobre el bombardeig de Dresden del 1945 per
part dels aliats, un dels més devastador de la història, el portaveu
de l'NPD va denunciar que aquell atac va ser una acció per acabar amb
el poble alemany.
Aquest tipus de declaracions són especialment delicades a Alemanya,
però el seu impacte s'ha multiplicat quan queden pocs dies per
commemorar també els seixanta anys de l'alliberament d'Auschwitz. En
un discurs que avui llegirà a Berlín per recordar l'efemèride,
Schröder demana el compromís obligat de tots els alemanys per acabar
amb l'amenaça neonazi. El canceller va assegurar ahir que és la seva
obligació "buscar qualsevol possibilitat legal" de prohibir
l'NPD. "L'opinió del govern és que aquest partit no compleix la
Constitució", va afirmar Schröder.
El canceller també va dir que és conscient que serà difícil fer front
a la sentència vigent del Tribunal Constitucional contrària a la
il·legalització de l'NPD. El poder legislatiu i l'executiu federal
van presentar el 2003 a l'alt tribunal una petició de supressió de
l'NPD, però aquest la va rebutjar per la falta de testimonis que
demostressin irregularitats -totes les proves van ser obtingudes per
agents infiltrats.
L'NPD és un partit del qual els experts destaquen la seva bona
organització i l'alta formació dels seus líders. El president de
Saxònia, Georg Milbradt, va explicar que l'NPD "sap perfectament el
que vol: utilitzar amb accions gangsteristes els canvis que s'estan
produint a la nostra societat".

[En primer lloc un notícia treta de l'AVUI i a continuació una
entrevista d'ANNA amb un iranià, vei de València]
¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬
>El règim islàmic respon a les amenaces de l'administració Bush
>L'Iran acusa els EUA de lliurar una "guerra psicològica" i titlla
d'"error" un eventual atac
>Londres exclou l'acció militar i defensa una "solució negociada" al
conflicte amb Teheran
M.A.
CORRESPONSAL KUWAIT
L'Iran va respondre ahir a les amenaces d'atac llançades els darrers
dies per responsables nord-americans titllant-les d'"error
estratègic" si es duen a la pràctica i de simple "guerra
psicològica". El ministre d'Exteriors iranià, Hamid Reza Asefi,
considera "molt remota" la possibilitat d'un atac, "llevat del cas
que algú vulgui cometre un gran error estratègic", i va preveure un
progressiu aïllament de Washington perquè "aquesta mena de
declaracions [...] només fan que més gent odiï les polítiques dels
EUA". Aquestes declaracions arriben poc després que el mateix
president nord-americà, George W.Bush, digués que no es descarta
l'acció militar per posar fi a les activitats nuclears de la
República Islàmica. Per la seva banda, el vicepresident Dick Cheney
va situar l'Iran al capdamunt de la llista de països problemàtics i
va alertar que Israel podria decidir unilateralment bombardejar les
instal·lacions nuclears iranianes. El ministre iranià va dir que les
paraules de Cheney són la prova de la influència de l'Estat hebreu en
la política exterior nord-americana.
El president iranià, Mohammad Khatamí, ja havia intervingut dijous en
l'intercanvi de declaracions assegurant que Teheran "no vol la guerra
amb cap país, incloent els Estats Units", i que no preveu cap
moviment militar "boig" perquè Washington "ja té prou problemes a
l'Iraq". Khatamí, però, va deixar ben clar que estan preparats per
fer front a qualsevol agressió. L'actual crisi va iniciar-se l'any
passat, quan Washington va acusar Teheran de traballar per fabricar
armes nuclears. Els EUA van amenaçar de dur el cas al Consell de
Seguretat de l'ONU, però gràcies a la mediació de la Gran Bretanya,
França i Alemanya el govern de Teheran es va comprometre a informar
l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica de totes les seves
activitats relacionades amb l'enriquiment d'urani.
Per la seva banda, el ministre d'Exteriors britànic, Jack Straw, ha
elaborat un informe de 200 pàgines en què es posiciona contra una
eventual intervenció armada a l'Iran i advoca per una "solució
negociada" a la crisi, segons va informar el Sunday Times. Londres,
que tem que Washington busqui també el seu suport a l'Iran, defensa
una iniciativa diplomàtica impulsada conjuntament amb França i
Alemanya "en interès de l'Iran, però també de la comunitat
internacional".
¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬
ENTREVISTA
Conversa amb un iranià de cultura xiïta laic, treballador autònom,
afincat a València.

Anna:
-serà possible que els americans invadisquen Iran?

L'iranià:
-Mira USA  és el país més endeutat del món, ja s'han gastat els
pressupostos del 2005 del 2006 i no sé si del 2007. I d'altra banda
els magatzems d'armes els tenen plens. La solució per a ells és la
guerra. Això d'un costat. Després tenim a la Xina. Després que els
xinesos ja han garantit a USA que no compraran en euros i ho faran en
dòlars, els americans els han deixat entrar en el comerç mundial. Ja
en aquests moments estan absorbint 250000 cotxes per dia. La
quantitat d'energia, petroli,  que necessitaran fa que els americans
vullgan controlar també el petroli d'Iran. Aquest seria un altra raó
per a la guerra.

Anna:
-Però sembla que Toni Blair no està disposat a secundar aquesta acció.

Iranià:
-Anglaterra ha sigut la més gran filla de puta que ha hagut en els
darrers segles. Ells són els causants de la major part dels
conflictes del món. Però ara estan en un moment delicat i decisiu per
a ells.  O segueixen amb els americans i definitivament es posen en
contra d'Europa, en contra de França i d'Alemanya, o deixen als seus
aliats de sempre i es decanten per Europa. Si continuen amb els
americans el trencament amb Europa seria definitiu. A Europa no
l'interessa la guerra té moltes inversions en Iran.

Anna:
-Saps quin projecte polític planteja Al -Qaida? Què és allò que
reclamen?

Iranià:
-L'única proposta política que conec d'ells es que reclamen la
sortida d'Aràbia Saudí dels seus antics aliats, els nord-americans.
En aquests moments els nord-americans són els que estan garantint la
supervivència dels actuals dirigents saudites.

Anna:
-Que em pots dir del fet que les dones no es poden presentar a la
presidència en Iran.

Iranià:
-Això ara ja no és cert. Fa tres dies que m'assabentat que les dones
si es podran presentar.

Anna:
- I de les declaracions d'aquest jordà d'Al-Qaida que diu que les
votacions van en contra del Coran.

Iranià:
- Sí jo també he llegit això, però caldria veure exactament la
traducció, tal vegada ha volgut dir a persones amb no massa
preparació cultural que les eleccions que estan organitzan els nord-
americans no ens convenen.

Anna:
- Tu eres xiïta. L'opressió que exercia Sadam sobre la vostra ètnia
era tan com diuen.

Iranià:
- No. Als kurds sí, però als xiïtes no, malgrat que Sadam era sunnita.

Anna:
-Si pogueres votar que votaries en la consulta de constitució europea?

Iranià:
- Sols te dic que algú té que parar els peus als nord-americans i
Europa, amb la resta de països del món, és l'única amb alguna
possibilitat.

Data: Thu, 20 Jan 2005 14:28:44 +0100 (CET)
De:"Club A la Nostra Marxa" <clubalanostramarxa@...>
Asumpte:  4ª Mostra Pop-Rock en Català del País Valencià

4ª MOSTRA POP-ROCK EN CATALÀ DEL PAÍS VALENCIÀ
CLUB A LA NOSTRA MARXA

Del 28 al 30 de Gener a la Sala Fórum FNAC Sant Agustí
C/ Guillem de Castro, 9 ( València )

>Dia 28 de Gener 2005, DIVENDRES- Bajoqueta Rock, presentació nou cd "Retruque"

>Dia 29 de Gener 2005, DISSABTE- Catximba, presentació nou cd "Xé quin fum fà"

>Dia 30 de Gener 2005, DIUMENGE- Verdcel, presentació nou cd "On está el lloc?"

Tots els concerts començaran a les 19.00 de la vesprada.

ENTRADA LLIURE.

De: "Diosdado Toledano Gonzalez" <diostole@...>
Asumpte: Proposta de ressolució alternativa sobre l'anomenat Pla
Ibarreche presentat al Consell Nacional i Comissió Nacional d'EUiA
Data: Fri, 21 Jan 2005 12:00:03 +0100
¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬
Per a la vostra informació:
Nota explicativa introductòria, així com la resolució presentada en
el Consell Nacional d'EUiA de15 de Gener i Comisió Nacional de 17 de
gener.
Salutacions
Diosdado
--------------------
Els membres del Consell Nacional , Brian Anglo, Estela Fernández,
Anna Gabarró, Antonio Gil, Diosdado Toledano vam presentar per a la
seua discussió en el Consell Nacional de 15 de gener la següent
proposta de resolució, després de la seua exposició el Consell
Nacional va decidir abordar la discussió en la Comissió Nacional de
17 de gener i va desestimar la proposta (63 vots en contra, 23 a
favor i 12 abstencions) de realitzar un consell Nacional el divendres
dia 21 de gener prèviament al CPF de IU de 22 de gener.
Aquesta resolució va ser presentada com a alternativa a la resolució
proposada pel coordinador Jordi Miralles en la Comissió Nacional
d'EUiA de 17 de gener on va obtenir 1 vot favorable d'un dels seus
membres.
--------------------------
Proposta de resolució sobre el Pla Ibarretxe

Malgrat les possibles diferències o reserves que puguem tenir en
relació a certs aspectes de l'anomenat Pla Ibarretxe, la seva
aprovació pel parlament de la Comunitat Autònoma Basca, amb els
vots "prestats" de Sozialista Abertzaleak, representa un cert
aprofundiment de l'autogovern de la ciutadania basca i apunta cap a
la possible resolució del llarguíssim conflicte per vies polítiques i
pacífiques.

A més, l'evolució del procés encetat influirà poderosament en el
destí del nou estatut per a Catalunya i en les relacions entre els
diferents pobles de l'Estat Espanyol.

S'obre, així, una oportunitat que qualsevol esquerra que mereixi
aquest nom haurà d'afavorir per tots els mitjans a la seva
disposició, conscient que els obstacles de tota índole són molts i
molt formidables.

Per tant, aquest Consell Nacional d'EUiA fa una crida fraternal al
Consejo Político-Federal de Izquierda Unida perquè:

Demani als diputats i a la diputada d'IU integrats al grup Izquierda
Verde al parlament espanyol que donin el seu vot per tal que,
respectant la decisió del parlament basc, el Pla Ibarretxe
sigui "pres en consideració" i que eventualment sigui el conjunt de
la ciutadania d'aquella Comunitat qui decideixi sobre el Pla.

Nomeni una comissió plural, incloent-hi els diputats i la diputada,
perquè negociï amb els altres components del grup parlamentari
Izquierda Verde, que pertanyen a Inciativa-Verds, el seu vot en el
mateix sentit.

Critiqui les manifestacions públiques de Gaspar Llamazares respecte
al vot en contra del Pla, amb més raó perquè la qüestió no s'ha
discutit als òrgans d'Izquierda Unida.

Nomeni una comissió plural encarregada de preparar una campanya
pedagògica (amb una doble vessant de formació interna i d'iniciativa
política externa) per a tot l'Estat Espanyol explicant els motius
dels punts 1 i 2 i per què representen els millors interessos del
conjunt dels pobles de l'Estat i també de les classes treballadores i
populars. La campanya explicaria igualment els defectes i dèficits
democràtics de la Constitució Espanyola així com el model d'estat
defensat per IU d'acord amb els textos aprovats al respecte.

Acordi respectar la consigna de vot que eventualment adopti Ezqer
Batua si mai s'arriba a sotmetre el Pla Ibarretxe a referèndum.

Com a mesura addicional i complementària al punt 2, aquest Consell
demana als membres d'EUiA que formen part del Consell de Govern de la
Coalició amb Iniciativa-Verds de negociar el vot favorable a la
tramitació del Pla dels diputats elegits en la llista de la Coalició.

Estatut i Defensa

El debat sobre l'autonomia política catalana està oblidant un tema
clau: l'ordre militar. Efectivament, aquest també és un tema sobre el
qual hom, des d'aquí, ha de poder aportar-hi un paper actiu. Sigui
per la seva ressonància nacional (en el cas d'una eventual
independència), o igualment, pel cas, de renovar un sòlid
compromís "federal". En el segon cas, l'únic plantejat d'una manera
seriosa, cal tenir present que la solidaritat interterritorial
d'aquesta ja anomenada "nació de nacions", o Estat espanyol, no pot
ésser només avaluada en termes econòmics, sinó també, per dir-ho
d'alguna manera, en esforç humà. És dir, amb capacitat d'aportar
efectius personals preparats per casos extrems de mobilització
ciutadana (invasions, catàstrofes, dictadures,...).

Doncs bé, l'autonomia política catalana, l'Estatut, també ha d'entrar
sobre aquests temes. Si no ho fa, quedaria objectivament coixa de la
màxima expressió política d'un poble: l'esforç per fornir una
ciutadania preparada per vetllar i defensar el bé comú i els seus
drets naturals.

Seguint el model britànic, com sovint es fa amb el tema de les
seleccions esportives, parlant d'Escòcia, per exemple, cal tenir
present que el British Army compta amb el famós i mític Regiment
Escocés (Black Watch), expressió simbòlica però efectiva d'una
determinada adscripció nacional. Aquí, seria ben senzill, fer
coincidir la Quarta Regió Militar amb els Països Catalans, i fer que
cada un dels seus territoris, n'assumís la seva administració
interior, com passa amb els Jutjats, per la via d'una restaurada
Conselleria de Defensa de la Generalitat.

Un expert Ministre de Defensa català, antic alcalde de Barcelona, un
dia va postular que la democratització de l'Exèrcit espanyol requeria
de temps, tant de temps com una generació. Ara, després de vint-i-
cinc anys, és el moment de destriar el sentit autèntic de les
institucions militars, molt lluny de la contaminació feixista que han
rebut deliberadament per part d'una determinada gent espanyola.

Llorenç Prats i Segarra
Barcelona
altadada@...

From: "Joanjo" <jagma@...>
Sent: Thursday, January 20, 2005 8:24 PM
Subject: VALENCIANS NO SÓN ESPANYOLS /  SILENCI. NAZIS
¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬
ELS VALENCIANS NO SÓN ESPANYOLS

Encara que no s'ho creguen, els valencians no són espanyols.

Els espanyols, quan veuen que una cosa no els convé, protesten amb
totes les seus forces.

Els valencians no.

(Als valencians els dóna igual tot).

(Als espanyols no).

              __________________________

NOTA: Ja sé que és un poc bèstia açò que he escrit. Una mica massa
extrem.
Però, si serveix per a que la gent desperte, benvingut siga.
                      __________________________

Sueca, 16 de gener del 2005.
Joanjo Aguar Matoses.

|||||||||||||||||||||||||||||||

      SILENCI.  NAZIS.

    Els camps de la mort,
    els camps d'extermini,
    i els crims nazis
    van arribar a ser
    una realitat
    per molts motius,
    al mateix temps.

    Hi havia gent que els impulsava.
    Hi havia gent que els recolzava.
    I hi havia gent,
    una barbaritat de gent,
    que callava.

    A esta,
    a la gent que callava,
    no li agradava gens
    el que estava passant.
    No estava gens conforme
    amb el que estaven fent
    els altres.

    Però els deixaven fer.


    Esta gent callava.
    Tota esta immensitat de gent
    callava.

    I no feia res.
    I no deia res.

    (Per por)

    (Por a les represàlies)

    Però, estes,
    les persones que callaven,
    també van ser còmplices
    dels crims
    dels altres.

    En part,
    gràcies a elles,
    per culpa (en part) d'elles,
    van morir
    milions
    i milions
    de persones.

    De persones.

    Ells,
    els que callaven,
    també les van
    matar.

    Amb el seu silenci.


Sueca, 19 d'abril del 2002

Joan Josep Aguar Matoses.

A totes les persones víctimes dels genocidis que hi ha hagut al llarg
de la Història. (Escrit durant la matança, la massacre, que està
ocorrent, hui en dia, entre israelians i palestins).

[Des d'ANNA notícies felicitem al Bloc de Progrés Jaume I de
L'Alcúdia pel seu 10é aniversari i per la tasca cultural que
desenvolupa. La seua pàgina és: http://www.blocjaumei.com
A continuació publiquem la nota que ens han enviat.

Afegim també, com informació, que en aquest poble de la Ribera, L'Alcúdia,
la corporació municipal està composada per:
PSOE: 11 regidors (4.286 vots)
PP:    5 regidors (1.960 vots)
EUPV:  1 regidor (462 vots)
UV:    0 regidors (340 vots)

Cap partit nacionalista: Bloc(20 alcaldies, 298 regidors, 139.307
vots i el 5,69% al PV) o ERPV (3 regidors, 4.489 vots i el 0,18% al
PV), es van poder presentar a L'Alcúdia en les darreres eleccions
locals. Des de fa anys el PSOE, aquest partit espanyol, arrasa en
totes les eleccions, en aquesta població de la Ribera.

           PSOE     PP    EU   UV  Bloc  altres
A-2003    3.801  2.442  339  247  165     37
G-2004    3.975  2.693  303  101    8    172
E-2004    3.027  2.107  171   21   62    110

Pensem que aquestes dades ens deurien de fer reflexionar]
¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬
18/01/2005
EL BLOC DE PROGRÉS JAUME I DE L'ALCÚDIA FA 10 ANYS

L'any 1995 es va constituir l'associació cultural per un grup
d'alcudiencs preocupats per la cultura i la llengua, amenaçades pels
qui voldrien castellanitzar i desnaturalitzar el nostre poble.
L'associació organitza tots els anys les activitats següents: els
Sopars i xarrades on ha participat Ramon Lapiedra, Alfons Cucó,
Eliseu Climent, J. Pérez Muntaner, Francesc Mira, Carod-Rovira, Núria
Cadenas, Vicent Sanchis, Manuel Castellet, Vicent Partal, Pedro Ruiz,
entre altres; el Mes de les Lletres per promoure la lectura; la Taula
de les Lletres i dels Menjars que es va iniciar amb Enric Valor per
continuar, entre altres, amb Vicent Ventura, Francesc Ferrer,
Francesc Burguera, Isabel-Clara Simó, Ferran Torrent, J.V.
Marqués...; la colla d'Amics i Amigues de la Muntanya amb la intenció
de fer senderisme pr conéixer les muntanyes i poder estimar millor el
país; amb la Volta l'Alcúdia es preten recuperar la xarxa de camins,
reconéixer els valors del patrimoni natural; amb les visites a pobles
i ciutats l'objectiu és conéixer el patrimoni cultural i gastronòmic;
celebració del Dia Internacional de la Muntanya Neta ; activitats al
voltant del 25 d'Abril i es convoca a la manifestació a València; el
Correllengua i els Premis Jaume I destinats a homenatjar persones,
grups i empreses distingits per la seu reivindicació activa de l'ús
del valencià com a única llengua pròpia. Han estat premiats entre
altres, Edicions Bromera, Acció Cultural del País Valencià,
Universitat de València, Associació d'Escriptors en Llengua Catalana,
El Temps, Federació Escola Valenciana, TV3, Josep Guia, Matilde
Salvador...
A més en la web es pot trobar tot el que ha fet l'associació, a més
hi ha més de cent currículums, homenots i donotes, de tots el que han
participat, notícies actualitzades periòdicament...

[editorial del levante-EMV
http://www.levante-emv.es/
traduïda al català per ANNA]
>Camps busca recompondre les relacions valencianes
>Camps reprèn la idea de l'arc mediterrani com «espai de trobada» amb
Catalunya
EDITORIAL
Per moltes voltes que es done a l'assumpte, la Comunitat Valenciana
comparteix una sèrie de problemes fonamentals amb Catalunya, ja no
per les sempre discutibles i controvertides qüestions identitàries,
sinó simplement pel veïnat geogràfic, que fa de les comarques
catalanes el pas més ràpid i senzill cap al nord europeu per a tota
l'àrea del Mediterrani espanyol. No és possible, doncs, viure
d'esquena a Catalunya donat el caràcter essencial per a la Comunitat
Valenciana del pas cap a Europa. Per a l'economia valenciana hi ha
fins i tot alguns factors de competitivitat amb Catalunya -per
exemple, el port de València-Sagunt- que resultarien beneficiats
d'aconseguir que les infraestructures de l'eix mediterrani es
modernitzen i impulsen des de la frontera francesa fins al cor de la
Comunitat.

Conscient d'aqueixa òbvia situació, el president Camps ha començat a
modificar la seua estratègia d'enfrontament directe amb la
Generalitat catalana. El cap del Consell es manté fora del projecte
d'eurorregió que Maragall intenta patrocinar entorn de Barcelona, i
demana en canvi una lògica obertura de les estratègies territorials
cap a Múrcia i Andalusia per a completar l'arc mediterrani. El tren
d'alta velocitat, el transport de mercaderies, els desdoblaments de
l'actual autopista de peatge i altres temes d'infraestructures
compartides estan a l'agenda d'una trobada que, cada dia, sembla més
pròxim entre Camps i Maragall. Si aspiren a aconseguir la condició
d'estadistes, ambdós estan condemnats a dialogar i a buscar
territoris de col·laboració, limitant els escenaris crítics. Cal
considerar, a més, que la liquidació dels fons europeus per a la
Comunitat a partir de 2006, obliga a idear projectes transnacionals
per a aconseguir algun tipus d'ajuda financera de la Unió.
¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬
POLÈMICA
>Un anticatalanista sense titulació assessorarà Gimeno a la Ciutat de
les Llengües
>José Luis Tirado «Josety» ha llançat furibunds atacs al català des
d'una TV local. Va ser un dels col·laboradors de la guia de carrers
que l'exalcalde va retirar per filofranquista

Levante de Castelló
L'ex-alcalde de Castelló José Luis Gimeno ha sembrat la primera
polèmica després del seu nomenament com a conseller delegat de la
societat pública "Castelló Cultural". Gimeno ha contractat com a
assessor per a la "Ciutat de les Llengües" a José Luis
Tirado "Josety", un comentarista de la televisió local que s'ha donat
a conèixer per les seues opinions extremes, tant en assumptes
polítics com en culturals. Tirado ha destacat com un defensor a
ultrança del Partit Popular, però els seus comentaris han sobrepassat
la ideologia conservadora amb la seua defensa de la dictadura
franquista i les seues teories lingüístiques secessionistes sobre el
català i el valencià.
Tirado va anunciar l'oferiment de Gimeno durant el programa "Josety",
punt i a part, una tertúlia en què participa al costat de l'advocat
Wenley Palacios, qui va protagonitzar una polèmica lingüística el
dissabte passat amb un discurs de to anticatalanista en la
proclamació de Na Violant d'Hongria en l'Auditori de Castelló. Ambdós
comparteixen la teoria secessionista i llancen contínues proclames
contra el català i el seu presumpte imperialisme cultural.
L'aversió al català no ha sigut obstacle perquè Gimeno haja imposat
la seua decisió de contractar a Tirado. Des de les proximitats
polítiques de l'exalcalde se li va tractar de fer veure l'inapropiat
de la decisió, en considerar que el perfil del comentarista televisiu
no s'ajusta al requeriment d'un càrrec, el d'assessor, que requereix
una formació ajustada al projecte de la Ciutat de les Llengües que
serà, principalment, el repte de Gimeno. Segons fonts consultades per
aquest diari, Tirado no va arribar a completar els estudis de
batxillerat.
La trajectòria de Tirat està jalonada de desencontres amb el món
cultural i intel·lectual. En el seu currículum cal destacar un
polèmic llibre sobre el Teatre Principal, en el centenari de la seua
construcció, que estava poblat de faltes d'ortografia; l'ajuntament
va haver de contractar una persona per a la correcció gramatical,
sintàctica i ortogràfica del text. Tirat també va ser un dels
col·laboradors dels carrers de Castelló, el de la guia dels carrers
que el llavors alcalde, José Luis Gimeno, es va veure obligat a
retirar de la venda davant de les referències filofranquistes que
contenia el llibre i la polèmica política que es va desencadenar, i
que encara cueja en algunes pàgines web d'Internet.
Estranyesa en un sector del PP
El nomenament de José Luis Tirado com a assessor ha causat estranyesa
en algun sector del Partit Popular. A Pesar de ser considerat afí al
partit, Tirat havia aprofitat la seua presència habitual en la
televisió local per a criticar obertament l'actitud del president
provincial del PP, i de la diputació, Carlos Fabra, arran de la
imputació d'aquest en «un o diversos» delictes contra l'Administració
pública que s'investiguen en un jutjat de Nules. És més, Tirado es va
decantar per que el mandatari popular presentés la dimissió dels seus
càrrecs.
En aqueix sentit, cal destacar que José Luis Gimeno no s'ha
caracteritzat en aquest període per haver protagonitzat una defensa
pública de Carlos Fabra. Les diferències entre l'un i l'altre han
sigut ostensibles durant l'última dècada en la política local de
Castelló.

From: ESQUERRA UNIDA ELX
Sent: Sunday, January 16, 2005 5:18 PM
Subject: E. Santiago i Ezker Batua
>Pla Ibarretxe.-Santiago(IU) qualifica de "error absolut" el suport
d'EB i demana "la mateixa posició" sobre model d'Estat
>Atribueix el Pla, "un bot al buit", a la negativa d'anteriors
Governs a desenvolupar l'Estatut "fins a les seues últimes
conseqüències"
MADRID, 15 Ena. (EUROPA PRESS) -
El dirigent d'Esquerra Unida (IU) Enrique Santiago considera que el
vot favorable d'Ezker Batua (EB) al 'pla Ibarretxe' al Parlament
basc va ser "un error absolut", i demana a més que la federació de
esquerres mantinga la mateixa posició sobre el model d'Estat en totes
les institucions. Al seu parer, el Pla -que va qualificar de "bot al
buit" i que rebutja en la seua actual redacció- es va deure a
la "negativa" de
els anteriors Governs de PP i PSOE a desenvolupar l'Estatut de
Guernica "fins a les seues últimes conseqüències".
En una entrevista concedida a Europa Press, va afirmar que
l'abstenció d'EB "hagués salvaguardat les seues obligacions" en el
Govern basc, i va insistir que la federació es va equivocar, sobretot
perquè l'actual redacció del Pla "no concorda" amb el model d'Estat
aprovat per Ezker Batua i defensat per tota l'organització. "No va
haver de ser un vot favorable perquè la redacció no correspon a un
federalisme de lliure adhesió".
Segons el parer de Santiago, l'actual coordinador general, Gaspar
Llamazares, no ha gestionat correctament la situació en IU després
del vot favorable d'EB, atribuint-ho a la "falta de fortalesa
organitzativa i deixadesa orgànica" responsable que, dos anys després
de l'elaboració del Pla, IU "no haja aconseguit elaborar una posició
igual en la resta de l'Estat".

"LA MATEIXA POSICIÓ"
"Açò és el bàsic, perquè no es pot tenir una posició en les
institucions estatals i una altra en les autonòmiques, en aquest cas
en les basques --va continuar--. Això crec que ha respost a la
necessitat de la anterior direcció de forjar aliances conjunturals,
anteposant les majories a la resolució dels problemes polítics".
Així, va subratllar que "el que està perjudicant" a tota
l'organització és "l'absència de coherència quant a les posicions".
Santiago va insistir que "el problema" és que la decisió d'EB "no
concorda" amb la seua defensa d'un model federalista de lliure
adhesió.
"Aquí sí que hi ha hagut una incoherència en la decisió de votar a
favor", va subratllar el dirigent de IU, qui va apuntar com a causa
que la direcció federal no assumís "una posició global" amb respecte
al Pla "perquè es temés que pogués significar un enfrontament amb EB".
En aquest sentit, va assegurar que "no ocorre res" si el dit
enfrontament s'hagués produït "si hagués sigut necessari, en termes
polítics".
"Hem patit de voluntat d'abordar aqueix debat i això ha possibilitat
que mantinguem posicions contradictòries, la qual cosa és un absolut
error", va recalcar.

"DESENVOLUPAMENT FINS A LES SEUES ULTIMES CONSEQÜÈNCIES"
Després d'insistir que no comparteix el 'pla Ibarretxe' --que
va qualificar com 'salt al buit-- encara que va remarcar que és
necessari un debat sobre aqueixa proposta "respectant el marc legal i
constitucional", Santiago va atribuir la redacció del polèmic text a
la "negativa d'anteriors Governs a desenvolupar l'Estatut de Guernica
fins a les seues últimes conseqüències".

El també secretari general de CEAR va explicar que, en la seua
opinió, una alternativa al 'pla Ibarretxe' seria que, una vegada que
arribés al Congrés, la iniciativa "es reconvertís" a través d'una
negociació" entre el Parlament nacional i el basc, i arribés a ser un
altre text que, "dins del marc constitucional, desenvolupés plenament
l'Estatut de Guernica".
|||||||||||||||||||||||||||||
>RAFAEL ARIAS SALGADO, president del grup Carrefour (Supermercats DIA)
Supermercados DIA és l'empresa que ha dut el noi de 14 anys de LLoret
de Mar a l'Audiència Nacional espanyola.
Recordem que el jove va declarar davant la Fiscalia de menors de
l'Audiencia Nacional, acusat de delicte de terrorisme per haver
enviat correus electrònics a tres empreses que treballen al nostre
país.

El noi els demanava que etiquetin en català, i signava els missatges
com 'Exèrcit del Fènix' (extret de la novel·la de Harry Potter).

Dues de les empreses, Leche Pascual i Mercadona, no han denunciat al
minyó, però la tercera, DIA, sí que ho ha fet.

VilaWeb ha volgut contactar amb els portaveus de la cadena de
supermercats, que pertany al GRUP INTERNACIONAL CARREFOUR, però
aquests han dit taxativament que no faran cap declaració.

Ahir el noi va declarar durant quatre hores, a la sortida, la
fiscalia va anunciar que mantenia l'acusació de terrorisme i hi
afegia 'ultratge a la bandera', per unes fotografies trobades a
l'ordinador del noi.

Avui, el jove serà sotmès a un estudi psicològic, també a l'Audiencia,
mentre que tant l'advocat, Emili Colminero, com la família, diuen que
les acusacions són absurdes i desmesurades.

Nombrosos col·lectius polítics i socials donen suport al jove; ahir
diputats catalans a Madrid el van acompanyar a declarar, i ERC va dur
el cas al Congrés, en una interpel·lació polèmica.

El jove va declarar ahir a l'Audiència Nacional espanyola i avui és
sotmès a un estudi psicològic.

El President del Grupo Carrefour (supermercats DIA i Champion entre
altres)és: Rafael Arias Salgado, ministre de Presidència i
Administració Territorial amb la UCD i de Foment amb el PP, partit en
el qual va ingressar el 1993. El seu pare, Gabriel Arias Salgado va
ser ministre d'Informació i Turisme del règim feixista del general
Franco.

BOICOT ALS SUPERMERCATS DIA I A TOT EL GRUP INTERNACIONAL CARREFOUR
QUE ENS ACUSEN DE TERRORISTES PER DEMANAR L'ETIQUETATGE EN CATALÀ!

FER-HO CÓRRER!
||||||||||||||||||||||||||||||
Comunicat de premsa  MAULETS                           14: gener : 05
>Operació repressiva contra l'independentisme a Xàbia (La Marina)
> Tres maulets detinguts
La matinada del  passat 4 de gener la policia local de Xàbia va
detindre tres joves maulets, tots ells menors d'edat, suposadament
per haver realitzat unes pintades.  L'ctuació policial fou
espectacular: persecució pel poble que acabà amb la detenció de dos
joves, reduďts i tirats a terra, i més tard es produí la detenció
d'un altre jove, quan anava cap a sa casa.  A mes, el dijous 13 de
gener, cap a les 23h la policia local es presentava a casa d’un
altre jove de Xàbia, i l'amenaçava.


L'inici d'aquesta operació repressiva, han estat unes pintades contra
la destrucció de la Marina per part dels especuladors.  La matinada
del 4 de gener tres joves maulets foren detinguts a Xàbia en una
operació prňpia de les pel•lícules.  Després de tirar-los a terra i
detindre’ls els portaren a la comissaria, on els tingueren al voltant
d’una hora, fins que arribaren els seus pares.  Després d'açó, el
passat dimecres 12 de gener, reberen una citació de la policia
local, per que anaren a declarar en qualitat de denunciats per un
delicte de danys a la comissaria el dijous 13 a les 22:30 hores.  Els
joves presentaren un escrit manifestant que no anaven a comparčixer,
fent ús del seu dret a no declarar davant de la policia, sinó
directament davant de la fiscalia de menors d'Alacant.
D'altra banda, eixe mateix dia, 13 de gener, cap a les 22:30, la
policia local de Xàbia es presentava en casa d'un altre jove maulet
del poble i l'amenaçava dient-li que anara amb compte amb el que
feia, que sabien qui era i que també havia participat en les
pintades, tot açò davant del pare i de la mare del jove.

Davant la gravetat d'aquests fets, Maulets l’organització de joves
independentistes i revolucionŕries, denunciem la brutalitat i la
impunitat amb que la policia local de Xàbia ha actuat contra aquests
joves, arribant, fins i tot, a amenaçar-los.
L'únic delicte que han comčs aquests joves és posicionar-se en contra
dels grans projectes especulatius que volen arrasar la Marina.

[>Combatem el capital : Recuperem la terra>]
Esperem que en féu la mŕxima difusió possible : [+info : 651 387 335]

En/na annanoticies ha escrit:
Ahir, dissabte 15 de gener,  es va reunir el Consell Polític i
després el Consell Nacional d'EUPV. En el primer Rosa Pérez, Rafael
Pla, Rafael Úbeda i Marga López, entre altres, van forçar una votació

Companys,
ni Rafael Úbeda ni jo som membres de Consell Polític d'EUPV, de
manera que difícilment vam poder "forçar" cap votació en ell. De fet,
jo m'he assabentat del resultat de la votació pel vostre correu. Per
altra banda, supose que la Marga a que es referiu serà Marga Sanz.
Per altra banda, els números que doneu me suggereixen una reflexió:
els partidaris de l'elecció dels 8 membres eren 37 de 80. Si aquests
37 hagueren votat una candidatura per la renovació de la direcció
d'IU, hagueren obtingut 4 dels 8. Tanmateix, a l'elegir-se solament 2
han obtés 1 de 2, amb el qual la correlació de forces entre els 8 és
en total de 2 per la renovació i 6 per la continuitat. Aquesta
distorsió se suma a anteriors distorsions destinades a perpetuar a
Llamazares en el seu càrrec. Cadascú que traga les seues conclusions.
--
Rafael Pla-Lopez
mailto:Rafael.Pla@...
http://www.uv.es/~pla
NO A LA GUERRA - STOP THE WAR
ALTRA CONSTITUCIÓ EUROPEA ÉS POSSIBLE
ANOTHER EUROPEAN CONSTITUTION IS POSSIBLE
¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬
Fecha: Sun, 09 Jan 2005 00:16:17 +0100
De: "Rafael Pla-Lopez" <Rafael.Pla@...>
Per: "ANNA notícies" <agenciaanna-owner@yahoogroups.com>,
Asumpte: Pla Ibarrexte: Santiago discrepa del rebuig de Llamazares i
afirma que l'autodeterminació és "un dret" dels pobles

>Pla Ibarrexte: Santiago discrepa del rebuig de Llamazares i afirma
que l'autodeterminació és "un dret" dels pobles

>Considera que el líder d'IU té "un problema de legitimitat" i
defensa la seva candidatura al Consell com "relanzamiento" del
projecte

MADRID, 7 Gen. (EUROPAPRESS) -

El dirigent d'IU Enrique Santiago, no comparteix el rebuig al 'Pla
Ibarretxe' del coordinador general electe, Gaspar Llamazares,
afirmant que "qualsevol debat ha de ser assossegat" i que "no li
sembla mitjanament normal que en el procés hagi manifestacions
rotundes que creen alarmes", en referència a l'article 155 de la
Constitució, que autoritza al Govern a adoptar "les mesures
necessàries" perquè les autonomies compleixin amb les seves
obligacions constitucionals.

També va recordar que el dret a l'autodeterminació dels pobles i que
aquest precepte està recollit per les Nacions Unides i que, per
aquest motiu, el debat de la proposta d'Estatut ha de realitzar-
se "amb tota tranquil·litat".

En una roda de premsa en la seu d'IU per a anunciar que es es
presentarà al Consell Polític del dia 22 per a aspirar a la
coordinació general, Santiago va explicar que defensa "un model de
federalisme de lliure adhesió, territorial i solidari" i que, en
aquest sentit, dóna suport als preceptes del Pla que coincideixin amb
aquest plantejament, "encara que en un context de cessament absolut i
definitiu de la violència". Després de subratllar que el dret a
l'autodeterminació està reconegut per l'ONU, va recalcar que "ningú
ha de cridar-se a polèmiques" per aquest motiu.

El també secretari general del Comitè Espanyol d'Ajuda al Refugiat
(CEAR) va considerar necessari que la federació d'esquerres
afronti "un debat profund" no només sobre les alternatives al Pla
sinó sobre el model d'Estat que es defensa "per a tenir la mateixa
posició en totes les parts de l'Estat i les institucions".

"Si no és molt difícil traslladar a la ciutadania la mateixa posició,
i espero que el debat sigui immediat i el resultat sigui
clarificador --va continuar--. Fem una crida a la societat perquè
mantingui la calma i la tranquil·litat perquè no hi ha un procés de
secessió en marxa i, més que declaracions fora de to, cal reflexionar
sobre les posicions".

[traduït al català per Alteritat amb Internostrum]

[tret del Levante-EMV i traduït al català per ANNA]
CONFERÈNCIA de Pujol a València
Pujol:
«El discurs anticatalanista perjudica a València»
«El que s'ha de fer és un discurs valencianista; com més
s'aprofundisca en aqueixa posició valencianista millor aniran les
coses i més prop estarà el País Valencià de Catalunya»

Un peu de foto: CORDIALITAT. JORDI PUJOL VA CONVERSAR UNS MINUTS AMB
ESTEBAN GONZÁLEZ PONS [PP], ABANS DE LA CONFERÈNCIA.

>L'expresident català reivindica l'AVL perquè ha suposat un progrés
per a la llengua
F. A., València
En la seua segona visita a València en a penes quatre mesos,
l'expresident de la Generalitat de Catalunya Jordi Pujol va enviar un
encàrrec al Consell en assenyalar que si «a València es fa un discurs
anticatalanista es perjudicarà els valencians». «El que s'ha de fer
és un discurs valencianista; com més s'aprofundisca en aqueixa
posició valencianista millor aniran les coses i més prop estarà el
País Valencià de Catalunya», va agregar abans de pronunciar la seua
conferència sobre Catalunya i València durant la transició política
al Club de trobo Manuel Broseta.

«Estant cada u a la seua casa podem fer molt de treball junts», va
proclamar qui té a gal·la «no haver volgut interferir en temes del
País Valencià en quaranta anys».

Amb la seua habitual cautela va evitar pronunciar-se sobre la crisi
de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), però no va deixar
passar l'ocasió de reivindicar-la. Va destacar que la posada en marxa
de l'AVL ha suposat un «progrés important» per a la llengua, «un pas
endavant important». No debades, Pujol va participar activament en
negociacions amb Zaplana durant el procés de gestació d'aquest
organisme, segons va reconèixer l'expresident català en una
entrevista a aquest diari. Va expressar el seu desig que «ara no es
perd» el terreny conquerit i va advocar per la «discreció» dels
governs valencià i català, que «estan parlant», en la solució del
conflicte en l'AVL. Qui va ser més de cinc lustres inquilí de la
Plaça de Sant Jaume va subratllar que el reconeixement de la UE a les
llengües oficials d'Espanya en la traducció de la Constitució Europea
dóna peu a demanar a Sabater que defense aqueix mateix reconeixement
en institucions com el Parlament.

El conseller Esteban González Pons va representar al Consell en un
acte que va despertar enorme expectació. Una vintena de militants i
simpatitzants del Grup d'Acció Valencianista, entre ells l'exregidor
Dolores García Broch, es van manifestar al costat de l'hotel on es va
celebrar l'acte. Mentre Pujol parlava a la premsa va haver-hi moments
de tensió quan mitja dotzena de persones es van situar al costat dels
periodistes, dins de l'hotel, per a censurar la visita. «T'hauria de
succeir el que li va passar a Broseta; Qui va encarregar a ETA que el
matés?», va proferir un. Els agents de seguretat el van tirar i van
prendre posicions. No va passar a majors.

Sala abarrotada però no de polítics

Poques vegades s'ha vist un ple de les proporcions del d'ahir al Club
de Trobo Manuel Broseta, que havia intentat des de fa anys portar a
Pujol com invitat. L'expectació era enorme i el públic va respondre.
Això sí, molta més assistència de premsa i persones anònimes i igual
o menys polítics que altres tardes. Van assistir, entre altres, el
vicepresident segon de les Corts, Joaquim Puig (PSPV); el secretari
general del Bloc, Enric Morera; el seu antecessor, Pere Mayor, la
número dos d'aquest partit, Pepa Chesa; Rafael Ferrando (president de
la CEV); l'empresari Juan Roig o l'editor Eliseu Climent, amic de
Pujol, com Francesc de Paula Burguera. Es va portar a terme un
control estricte de l'accés per invitació per a evitar incidents.
¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬
Acercamiento sobre una perífrasis nominal
A. G., Valencia

Los contactos mantenidos en las últimas semanas por Esteban González Pons sólo
han servido hasta el momento para mostrar la supuesta voluntad del Ejecutivo de
Francisco Camps de reconducir su posición en el último conflicto sobre el
valenciano. En este diálogo, el Consell ha reiterado su postura: la conveniencia
de retirar el dictamen sobre el nombre y la identidad de la lengua que defiende
un grupo mayoritario de miembros de la Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL).
Este documento avalaba el uso en algunos ámbitos de la doble denominación
(valenciano/catalán), denostada por el Gobierno autonómico. Este, de acuerdo con
las citadas conversaciones, no ha movido un ápice en esta posición, aunque el
portavoz, según ha podido saber este diario, sí ha dejado entrever que el
Ejecutivo podía dar por buena una fórmula similar a la que el Gobierno central
empleó en el memorándum de la UE («la lengua denominada valenciano en la
Comunidad y catalán en Cataluña»). Precisamente, en esta línea caminaría la
versión renovada del dictamen sobre la que han hablado los partidarios del
mismo.

El último de los contactos de Pons se produjo el pasado viernes, cuando Pons
celebró una comida en Valencia con el veterano dirigente de Unió Democràtica de
Catalunya (UDC) Joan Rigol y el académico Rafael Alemany. Rigol, preguntado por
este diario, rechazó realizar cualquier comentario y reclamó «discreción» para
una labor que definió como de «aproximación». Rigol ya tuvo un papel fundamental
en la gestación de la AVL.

Mientras está por ver si cuaja esta vía de diálogo, la AVL celebra hoy su
primera junta de gobierno desde el pleno del 22. Aunque no existe orden del día,
se considera que la posibilidad de que el dictamen se trate en la próxima sesión
plenaria y el informe del letrado sobre la legalidad de la actuación de la
presidenta, Ascensió Figueres, centrarán la reunión. Tres (Josep Palomero,
Marisol González y Antoni Ferrando) de los cinco miembros son defensores del
dictamen, de manera que una acción coordinada decantaría las decisiones.

||||||||||||||||||||||||||||||
NOTA DE PREMSA D'EUPV
>GLÒRIA MARCOS ACUSA EL CONSELL DE "VOLER APAGAR UN FOC QUE HAN ENCÉS
ELLS"

La coordinadora d'Esquerra Unida del País Valencià considera "el
símptoma d'una malaltia crònica de la dreta valenciana el caràcter
clandestí dels encontres entre el PP valencià i el govern de
Catalunya"

La coordinadora de Esquerra Unida del País Valencià (EUPV), Glòria
Marcos, ha acollit amb reserves i una forta dosi de crítica els
contactes mantinguts entre el conseller Esteban González Pons i
diversos membres del govern de Catalunya per tractar d'arribar a
algun tipus de consens sobre els temes en conflicte i especialment
sobre la llengua. "En aquest tema hi una contradicció brutal: unes
setmanes després d'haver fomentat irresponsablement l'enfrontament
ara es tracta de sufocar el conflicte amb mala consciència i
d'amagat. En definitiva, el Consell tracta d'apagar un foc que han
generat ells mateixos", explicà Marcos, qui també va exigir de la
Generalitat que "explicite els seus contactes amb altres
Administracions perquè formen part del que hauria de ser la
normalitat democràtica".

"En tot cas", afegí la dirigent d'esquerres, "el caràcter clandestí
d'aquests encontres entre el PP valencià i el govern de Catalunya són
el símptoma d'una malaltia crònica de la dreta valenciana i que
impedeix tindre relacions normals, institucionals i sense complexos
amb els nostres veïns del nord". "Nosaltres voldríem que les reunions
tingueren els seus fruits i s'acabara amb una situació de conflicte
que no beneficia la societat valenciana, de cap de les maneres. El
problema és que el PP ha demostrat que no és fiable i cada volta que
té necessitat de llançar una cortina de fum s'afaga al tema de la
llengua i de l'enfrontament amb Catalunya de forma irresponsable",
explicà Marcos, i conclogué que "des de la nostra formació no
contemplem ara per ara un canvi de criteri i d'actitud substancial
del Consell que puga ser tingut en consideració".

València, 18 de gener de 2005

GABINET DE PREMSA ESQUERRA UNIDA
||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Parlament de Toni Infante a l'acte del vintè aniversari de l'MDT
[celebrat a Barcelona fa unes setmanes]

Salut, visca la terra! Bona nit companys i companyes!
Després de la presentació, a vore què dius, no? I, dissortadament, el
primer que he de dir és que en aquest país, encara, a qualsevol
feixista li costa tres mil euros assassinar un ciutadà! Ahir va morir
un company, al qual, després d'estar mesos en coma, apunyalat l'agost
per un feixista, amb les connexions de tots els feixistes, amb el
vist-i-plau de tots els feixistes, li quedava encara molt per dir i
per lluitar.

Nosaltres, és veritat, som un poble que portem molt de temps
lluitant. I el que queda! Però, la veritat, en aquests moments hem de
recordar-nos d'altres pobles: del poble iraquià, que està resistint;
del poble txetxè; del Front Polisari; i de tants i tants altres com
el poble basc, el poble gallec, el poble canari. Eixos, cadascú, en
cada situació donen el millor que tenen. Igual que nosaltres estem
obligats a donar el millor que tenim en cada moment.

Vos porte una salutació d'un amic nostre, també, que ha estat a punt
de vindre, però per un problema de darrera hora no ha pogut: en
Guillem Agulló, que sabeu que li van assassinar fa 11 anys el seu
fill.

Bé, en Carles Castellanos en la seua intervenció situava els eixos
fonamentals de l'activitat política del nostre moviment per al futur
immediat. Parlava d'unitat, parlava d'acció política i parlava de
lluita ideològica. Una de les funcions bàsiques de tota organització
revolucionària és la transmissió depurada de les experiències de
lluites prèvies. No es pot construir cap proposta, cap proposta
emancipadora, sense el bagatge intergeneracional.

Recentment, diverses organitzacions, algunes de les quals esteu aquí
representades, molt properes a nosaltres, han realitzat les seues
assemblees, els seus congressos nacionals. I, a tenor de les
resolucions que han fet públiques, reflectien a la seua forma de
vore, la situació que tenim el poble català a hores d'ara. I també
marcaren unes línies d'actuació que cregueren importants.

La Intersindical-CSC va manifestar la voluntat de convertir-se en el
referent sindical dels Països Catalans, molt recentment. I nosaltres,
açò ho celebrem. Hui mateixa està celebrant-se a la ciutat de
València el cinquè congrés d'un altre sindicat: la COS, la
Coordinadora Obrera Sindical. Però també hem de recordar que
l'afiliació sindical dels i les independentistes es troba a hores
d'ara dispersa en no menys de cinc sindicats.

El sindicat d'estudiants CEPC ha debatut també a l'octubre a Elx i ha
aprovat els seus eixos de treball per a aquest any: la lluita
antipatriarcal, l'espai europeu d'ensenyament superior, el quart
congrés de filologia catalana. I, sobretot, el procés de confluència
que han iniciat amb l'Alternativa Estel, cosa que nosaltres valorem
positivament.

L'organització del jovent revolucionari Maulets ha tancat recentment
també la seua assemblea fent una crida a la unitat de l'Esquerra
Independentista, al reforçament de les Candidatures d'Unitat Popular
(CUP), i situant la defensa del territori com a eix de la seua
intervenció política.

Alguns o algunes han volgut llegir en la resolució final d'aquesta
assemblea de Maulets una voluntat limitadora del treball de les CUP
simplement a nivell municipal. Més enllà de l'àmbit d'intervenció
política de les CUP, el que cal organitzar a hores d'ara és que,
igual que als inicis del capitalisme, les fàbriques, les factories,
les posaven més enllà dels pobles per a trencar el control dels
gremis; a hores d'ara l'urbanisme, la forma de viure en les ciutats
no està condicionada a soles per la gent que vivim i treballem a les
ciutats. Està condicionada per la construcció d'autopistes, de trens
d'alta velocitat, de ports i aeroports, d'una política turística
impressionantment agressiva. I açò sols podem combatre-ho més enllà
dels pobles, amb una coordinació a nivell de tot el país.

Una altra organització que ha fet recentment la seua assemblea ha
sigut Endavant-OSAN, que va donar suport al conjunt de xarxes de
resposta que s'estan estenent pertot el nostre territori. I, aviat,
segons ens han comunicat, donaran a conèixer les seues ponències i
línies de treball.

Totes aquestes organitzacions han volgut respondre, casdascuna a la
seua forma, a la seua manera, una pregunta que els i les
revolucionàries, els i les independentistes, els i les marxistes ens
fem sempre: què fer? Nosaltres, des del Moviment de Defensa de la
Terra, també ho anem a intentar els propers mesos, en la nostra
novena assemblea que farem properament a València. El "què fer?" es
converteix així en una mena de recerca de la pedra filosofal. Ja
Lenin hi va respondre en un conegut llibre que, a més a més, era la
continuació d'un opuscle previ que es deia Per on començar?

I no, no es tracta de començar de zero. Mai és començar de zero.
Tenim per davant de nosaltres un món per guanyar. Sí, però darrere
tenim un munt d'experiències, de lluites, de bagatge teòric,
d'acumulació, que és un patrimoni que no és de ningú i és de tots i
totes nosaltres, que és nostre. I que nosaltres, el Moviment de
Defensa de la Terra (MDT), el fem propi.

Parlava en Carles de la necessitat de la lluita ideològica. Si mirem
més enllà de nosaltres, el món apareix com a caòtic: ja s'encarreguen
els mitjans de comunicació que ho semble. Les guerres imperialistes
ens recorden —si no caiem en el parany de Hobbes d'allò que l'home és
el llop per a l'home— que estes formen part del codi genètic del
capitalisme. Que el masclisme més feroç i el patriarcalisme,
conjuntament amb la destrucció sistemàtica de la natura, i
conjuntament amb l'explotació dels i les treballadores, són
consubstancials al capitalisme. Però també els genocidis i les
dominacions d'unes nacions per altres han sigut i són ferramentes
imprescindibles en la construcció i expansió del sistema capitalista
mundial.

El capitalisme és un sistema totalitzador. No és que haja inventat
totes les formes d'explotació. L'explotació de la natura era prèvia,
l'explotació de la dona per l'home també, el patriarcalisme també,
tantes coses… El que sí que ha fet el capitalisme ha sigut subsumir
totes les formes prèvies de dominació, d'espoliació, d'opressió, i
amplificar-les.

El capitalisme és una manera de producció i de reproducció, això ho
sabeu tots i totes. Però no solament produix plusvàlua o mercaderies.
Produix sobretot violència sistemàtica, produix hegemonia social. I
una cosa que és molt important sobretot per a respondre a la
pregunta: "Per què costa tant de derribar-lo?". I és que produix
subjectivitat.

El capital no és una cosa, no és una suma de factors de producció.
És, sobretot, un factor de relació social, perquè en un pol estan
amos dels diners i dels mitjans de comunicació, i en l'altre pol
estem tots i totes nosaltres. Hem d'entendre que la societat
capitalista està basada en el mercat, i que els i les treballadores
que produïm els productes que van al mercat no controlem açò. I no
controlem les relacions socials a partir d'eixa intervenció en el
mercat. I açò produix alienació.

Ja sabem, alienació, o inversió de les coses. On les coses valen cada
vegada més que les persones. Però també produix fetitxisme, aquell
procés d'inversió pel qual els éssers humans cada vegada semblem més
a coses. I les coses semblen cada vegada com més humanes. Abans, quan
anaves a treballar en una empresa, hi havia un cap de personal. Ara
vas i hi ha un responsable de recursos humans. Hem deixat de ser
treballadores i treballadors: ara som "recursos". I les coses sembla
que tinguen vida pròpia: "Ha pujat el dòlar; està sa l'euro; la borsa
es manté forta". Eixe és un procés de fetitxisme.

Cal recordar, però, que sempre i en tots els casos, el creixement i
l'acumulació del valor del capital s'origina en l'explotació del
treball. Però no solament en la producció i en l'explotació del
treball que fem en les fàbriques, en les empreses, en les oficines,
en el comerç, en l'hosteleria i ens tants de llocs. El treball que es
realitza en la llar perquè cada treballador i treballadora l'endemà
puga anar a treballar, puga menjar, puga viure, puga dormir, el
treball que es diu domèstic, és fonamental per a la reproducció del
capital. Eixe treball domèstic, en un sistema social com el que
tenim, capitalista, el fan les dones. És una triple explotació.

I eixa és una de les tantes raons per les quals el sistema
capitalista necessita de reproduir, en el pla de la subjectivitat i
en les relacions de gènere, les normes i conductes de submissió
patriarcal, culturalment considerades com a normals i naturals.

El capitalisme és, sobretot, un sistema d'explotació que
necessàriament s'alimenta de diverses dominacions juxtaposades i
combinades. Per tant, donar resposta a eixe capitalisme global,
totalitzador, requereix del sindicalisme de classe que no s'acontente
pel fet de tenir més o menys representació, ni que la lluita de
classes no puga ser res més que una lluita econòmica. Cal que guanyem
el pensament de les treballadores i els treballadors en una nova
objectivitat alternativa, alliberadora que ha d'assentar les bases
d'una nova hegemonia ideològica, aquesta vegada sí: socialista.

I açò, que hem de fer-ho en el camp de l'empresa, de la lluita, etc.,
cal fer-ho també en l'esfera de la creació i la recerca científica,
especialment a l'àmbit universitari. Està bé fer que arriben als
instituts i a la universitat els debats polítics, però sobretot a la
universitat i als instituts necessitem debat i formació ideològica. I
no precisament, com volen vendre'ns a València, sobre el nom de la
llengua. Necessitem debat ideològic en física, en química, en
astrofísica, en biologia, en tantes i tantes coses… perquè és allí on
se genera el paradigma i és allí on els revolucionaris i les
revolucionàries necessitem combatre amb un paradigma millor,
alliberador, el paradigma del capital.

I per això necessitem unitat, ens cal unitat. No a l'MDT, no a
l'independentisme. És una necessitat del conjunt del nostre poble.

És clar que açò no ho fem nosaltres a soles: comptem amb enemics. Els
tancs de pensament nordamericans i europeus ja s'encarreguen de
defensar les virtuts del neoliberalisme. Cal recordar que rere la
segona guerra mundial la CIA i altres agències van dissenyar un pla
per a eradicar el marxisme i el pensament revolucionari d'Europa.
Quan la CIA va nàixer el 1947, va nàixer amb eixa finalitat concreta:
amb la finalitat d'implantar en les consciències europees la
seua "way of life". Varen implantar el que varen anomenar el Congrés
de Llibertat Cultural, que entre l'any 1950 i l'any 1967 va arribar a
tenir oficines en 35 països. Ja sabem quin és el resultat d'açò:
McDonald's i companyia.

Cal recordar també que enfront d'eixa agressivitat del capitalisme,
del neoliberalisme, enfront, estava l'esclerosi ideològica
del "socialisme real" que s'ha manifestat incapaç com a projecte
alliberador per a la humanitat.

És en eixe context on cal situar la volada mediàtica de les
ideologies que pretenien substituir el marxisme i la lluita de
classes: el positivisme, el funcionalisme, el postmodernisme,
l'economicisme, de què encara fan gala alguns sindicats i alguns
partits de la socialdemocràcia, etc., dels anomenats partits
progressistes. És cert que algunes d'aquestes filosofies, algunes
d'aquestes ideologies, tenien coses positives, però si hi ha quelcom
que les unifique és la incapacitat de totes plegades de pensar el
sistema capitalista com a una situació històrica transitòria, la qual
cosa les invalida per a poder combatre'l.

La defensa que fan totes aquestes ideologies d'aïllar,
compartimentar, les lluites per a preservar l'especificitat és una
porta enorme perquè el sistema assumisca allò més epidèrmic i anul•le
les potencialitats combatives. No podem acontentar-nos en respostes
parcials, ni locals, ni sectorials. Necessitem, sí, d'una
priorització de les lluites, però en funció d'un projecte global que
ens possibilite una acció política, incisiva, engrescadora. Capaç
d'agafar massa crítica suficient per a condicionar no les polítiques
de les diverses forces de l'independentisme, sinó la politica de
l'enemic: de l'Estat espanyol, de l'Estat francès, del capitalisme.

Nosaltres no podem estar cofois perquè un acte o una manifestació
siguem un bloc important. Açò és important, sobretot, en relació a la
lluita de classes, en relació a l'enemic.

Nosaltres, el Moviment de Defensa de la Terra, no som "el" partit":
nosaltres som "un" partit. Però tampoc no som un col•lectiu més, ni
un grup per a participar de no sé quantes coordinadores, xarxes i
demés. Açò ja ho fa la pròpia societat civil quan es sent agredida, i
nosaltres amb ells i amb elles.

Però nosaltres som, sobretot, i volem ser, una organització política
que situa els tres eixos fonamentals de la nostra intervenció amb
l'objectiu d'aconseguir la independència dels Països Catalans, el
socialisme i la equiparació de gènere.

I ho fem, companys i companyes, des d'una cosmovisió en la qual la
societat humana forma part de la cadena de la vida amb la resta de
les espècies i del medi. I, per tant, apostem per un nou paradigma de
satisfacció de les necessitats del present, sense condicionar les
satisfaccions de les generacions futures.

Però eixe partit que estem construint, aquest partit, necessita més,
molt més. Necessitem donar un salt qualitatiu i quantitatiu. I per a
això vos necessitem a tots i a totes vosaltres, perquè contineu fent
allò que esteu fent, però de manera coordinada. Perquè vull recordar
allò que ja deien els dialèctics de l'antiguitat i que la ciència
moderna ha demostrat: que el tot és molt més que la suma de les seues
parts.

Per això, companys i companyes, amics i amigues, camarades, aprofite
des d'aquí per a fer un invitació formal, revolucionària perquè, qui
ho considere oportú i necessari, done un pas. Ara engeguem els
treballs de la nostra propera Assemblea Nacional.

Hi ha molta gent, que ho sabem, que ho parlem, que estan al voltant,
que esteu fent coses molt importants. Ens cal donar un pas cap a la
unitat. I, perdoneu-me, pense que eixe pas també es fa enfortint el
Moviment de Defensa de la Terra.

Visca la Terra

ANNA notícies. València.
Ahir, dissabte 15 de gener,  es va reunir el Consell Polític i
després el Consell Nacional d'EUPV. En el primer Rosa Pérez, Rafael
Pla, Rafael Úbeda i Marga López, entre altres, van forçar una votació
perquè el Consell Nacional tornara a elegir els membres d'EUPV que
tenen que anar al Consejo Nacional d'Izquierda Unida per a ratificar
a Llamazares en el seu càrrec. Van perdre la votació per 25 a 20 vots.
Després, al Consell Nacional, van tornar a treure el tema per a ser
debatut; en aquesta ocasió van perdre per 43 a 37 vots.
Així doncs la llista dels membres d'EUPV que aniran a Madrid serà:

Marisa Bergaz
Víctor Domínguez
Alfredo Albornós
Alfred Botella
Mª Àngels Martínez
Reyes Matamales
Carles Mulet
Jesús Ruiz

A continuació es va aprovar una ressolució que va presentar el
Consell Politic Local d'Esquerra Unida d'Alacant i que es portarà al
Consell Nacional d'Izquierda Unida del proper dia 15 de gener de 2005
per al seu debat i, en el seu cas la seua aprovació:

[en castellà perquè va dirigida als espanyols]

"El Consell Politic de Esquerra Unida del País Valencià, considerando
que la posición de Ezker-Batua-Berdeak sobre la propuesta de Estatuto
Político de la Comunidad de Euzkadi, que ha permitido su remisión al
Congreso de los Diputados a los meros efectos de su tramitación, de
acuerdo con el propio Estatuto de Gernika (lo que no supone que Ezker-
Batua apoye el denominado Plan lbarretxe, sino que defiende su propio
proyecto de Federalismo de Libre Adhesión, ha provocado entre
destacados miembros de IU una serie de declaraciones y valoraciones
personales que no ofrecen la mejor imagen y coordinación de nuestra
organización en el ámbito federal

Algunas de estas declaraciones suponen una grave intromisión  en
asuntos y decisiones de Ezker-Batua que democráticamente ha adoptado
en uso de su soberanía.

El Consell Polític de EUPV exige el respeto y manifiesta su apoyo a
la organización hermana de Ezker-Batua, y la apertura de un debate
abierto y franco sobre la posición política que IU debe defender,
coherente con sus documentos politicos, en el proceso abierto de
reformas de los estatutos de autonomía que afecta a la reforma del
modelo del Estado español.

Alicante 11 de enero de 2005"

Aquesta ressolució ha sigut assumida per la totalitat del Consell i
s'ha afegit a l'informe presentat per la Coordinadora Gloria Marcos.

ENTRE PARÈNTESIS (AVUI)
Desclot
Sectaris i cínics
La Generalitat Valenciana va desplegar la gran campanya perquè "el
valencià arribe diferenciat a Europa". Encara ressonen alguns brams
que van quedar en suspens. El president Francisco Camps i alguns
dirigents del PP autòcton van desenteranyinar la llengua que parlaven
els seus ancestres i van fer servir més el català en uns dies que en
tota la vida. Les institucions valencianes semblaven per una vegada
valencianes. Alguns ingenus van mossegar l'ham i fins i tot alguna
ànima càndida se'l va empassar, tot i que el ferro tapava el cuc. Ara
la riuada ha baixat. Demà diumenge dos diaris de la ciutat de
València distribuiran el text de la Constitució europea. També alguns
altres ho faran a Barcelona. No tots, perquè qui paga, que és el
govern espanyol, ha decidit que no cal que ho facin. L'AVUI, per
exemple, n'ha quedat exclòs. Deuen haver vist cara a aquest diari de
dubtosament addicte. Hi ha absències que honoren.
Però, tot i que és el govern espanyol qui paga, la versió que
distribuiran els diaris és la que ha demanat cada govern autònom. A
Barcelona, per exemple, El Periódico repartirà la traducció en
castellà i "en valencià" -és a dir, la catalana que va traduir la
Generalitat Valenciana i que la de Catalunya va fer seva-. La
Vanguardia distribuirà només la "valenciana". Però, i a València?
Ahir aquest cronista va trucar al diari Levante, i algú a l'altre
costat de la línia li va contestar que encartaran la traducció "en
español, naturalmente". A Las Provincias, paradoxalment no tan
patriotes, ens van comentar que la seva és "en castellano".
És a dir, després de la gran bronca, la versió valenciana serà
distribïda només a Catalunya. Tenia més raó que un frare Francisco
Camps quan reivindicava "el valencià a Europa". Al País Valencià, la
llengua apta per difondre la Constitució europea serà l'espanyol o el
castellà, segons els gustos de l'usuari. No els caurà la cara de
vergonya. No la coneixen.
No acaba aquí la cosa. El text homologat pel govern valencià i imprès
per l'espanyol està ple de faltes. Només a les dues primeres planes
n'hi ha almenys cinc. I no són atribuïbles a la varietat en què han
escrit el text, sinó a l'analfabetisme de vés a saber qui. A l'índex,
per exemple, s'hi pot llegir: "De la definiciò", "De
l'exercicies", "Libertats", "Lliure circulació de personae y
servicis". Això no és "valenciano diferente del catalán", això és
burrera. Facin joc, entre cínics, sectaris i analfabets.

[Tret del Levante-EMV i traduït al català per ANNA. Demà es reuneix
el Consell Polític d'EUPV amb la vista posada en la convocatòria del
dia 22 a Madrid on es té que ratificar a Llamazares]
>Alfred Botella dimiteix de secretari general del PCPV després de
renunciar tota la direcció
>La fractura entorn del suport a Marcos i a Llamazares i la pèrdua de
pes del partit en EU deriva en la crisi més greu dels comunistes en
els últims anys
F. Arabí, Levante-EMV. València
Més d'un any després d'haver celebrat l'assemblea d'Esquerra Unida
que va elegir com a coordinadora general a Gloria Marcos sembla
evidenciar-se que aquell conclave es va tancar en fals i la divisió
interna que es va forjar en l'organització lluny de diluir-se s'ha
anat engrandint i ha acabat per provocar la major fractura que ha
viscut el Partit Comunista del País Valencià (PCPV) en els últims
anys. El secretari general del partit i diputat autonòmic, Alfred
Botella, ha presentat la seua dimissió, segons ha pogut saber aquest
diari, amb la qual cosa l'organització comunista ha quedat totalment
escapçada després que la permanent en bloc ja renunciés a seguir
liderant el PCPV.
La marxa d'Alfred Botella es produeix, segons distintes fonts,
després de les tensions internes viscudes en els últims mesos amb el
sector ortodox del partit en què s'ubiquen dirigents com Rafael Pla o
Rafael Úbeda. L'assemblea que va encimbellar a Marcos com a líder
d'Esquerra Unida va posar en relleu que el PCPV ja no és el bloc
hegemònic dins d'EU, sinó que ha cedit aqueix lloc de privilegi al
corrent nacionalista Esquerra i País, minoria majoritària en
l'organització. Els dirigents comunistes es van dividir entre els qui
van recolzar Marcos des d'un principi per a frenar a Pasqual Mollà
[d'EiP] i els que van optar per votar la candidata del partit,
Presentació Urán, i fins i tot, en segona volta, van apostar per
Mollà. La celebració de l'assemblea extraordinària d'IU va acabar
d'agreujar la crisi ja que una part del PCPV es va alinear amb
l'alternativa a Llamazares, Enrique Santiago, mentre el propi Alfred
Botella entrava en la llista del coordinador d'Esquerra Unida.

A per Llamazares, de nou

El foc s'ha avivat de cara al consell polític federal de IU del
pròxim 22 de gener. El PCE aposta per demanar la «renúncia» de
Llamazares, posició compartida per la comissió política dels
comunistes valencians reunits el passat 10 de gener. Botella, el
portaveu d'eu a les corts, Joan Ribó, Presentació Urán o Marisa
Bergaz són alguns dels comunistes que no estan en aqueixa línia ja
que aposten per tancar files amb Llamazares en moments tan crítics
per a IU.

En aquesta tessitura, Botella ha presentat la seua renúncia i el
partit està abocat a un congrés extraordinari que promet ser més que
tens. El comitè nacional dels comunistes tenia previst reunir-se demà
dissabte per a convocar el congrés, però finalment serà el pròxim 29
de gener quan haja de decidir la data per al pròxim conclave, que se
celebrarà a l'abril o maig.

[EDITORIAL del diari AVUI]

Els límits de la indignació més justa

L'excarceració imminent de l'etarra del comando Madrid José Ignacio
de Juana Chaos ha despertat una certa alarma social i una profunda
indignació en alguns sectors polítics i mediàtics. Indignació que
comparteixen les associacions de familiars de víctimes del
terrorisme. La pressió de determinats mitjans de comunicació podria
haver justificat l'actuació fulminant del fiscal de l'Audiència
Nacional, que ha demanat que el dia 9 de febrer -quan havia de quedar
en llibertat- De Juana continuï en presó preventiva, acusat ara
novament de pertinença a banda armada i d'amenaces terroristes. El
fiscal justifica la seva acusació en dues cartes que l'etarra va
publicar al diari Gara l'1 i el 30 de desembre passats. Finalment, el
magistrat de l'Audiència Nacional Fernando Grande-Marlaska, després
d'interrogar l'acusat, va decidir dilluns passat atendre la petició
de la fiscalia. Al seu parer, el contingut de les cartes equival a
una confessió de pertinença a ETA, un extrem que l'advocat de José
Ignacio de Juana rebutja de ple. Els partits nacionalistes bascos han
acatat la decisió de l'Audiència, però han comentat també que
seria "greu" que la justícia recorregués a "subterfugis" per mantenir
De Juana Chaos en presó una vegada ha complert la condemna.
José Ignacio de Juana Chaos va ser condemnat a 3.000 anys de presó
per haver participat en onze atemptats que van costar la vida a 25
persones. Com que se li va aplicar l'antic Codi Penal -abans, doncs,
de les reformes que hi va incorporar el PP-, el límit màxim d'anys
que havia de complir ingressat en presó era de 30. Considerant les
rebaixes pertinents que permetia la llei, De Juana hauria de quedar
en llibertat després d'haver-ne complert 18. Aquesta eventualitat va
despertar moltes alarmes. Algunes veus van afirmar que el total de la
condemna que ha complert l'etarra, en termes estrictes de justícia,
no salda "l'immens deute" que havia contret amb la societat com a
conseqüència de la seva activitat criminal.
Paradoxalment, en aplicació de la nova legislació penal, que no admet
la redempció de penes per treball, De Juana Chaos podria complir més
anys de presó ara per les noves acusacions del fiscal que per
l'assassinat de 35 persones fa 18 anys. La majoria de l'opinió
publicada a Espanya ha saludat les decisions del fiscal i del
magistrat. Alguns han anat més enllà i ja han començat a demanar una
nova reforma penal que impliqui la cadena perpètua per condemnes de
terrorisme. Sembla haver-se obert la veda als excessos i al tot-es-
pot-justificar. Una vegada més, caldrà llegir què en diu la
Constitució, a la qual tant s'ha apel·lat a Espanya en els darrers
anys. L'article 25 afirma que les penes privatives de llibertat i les
mesures de seguretat "estaran orientades cap a la reeducació i la
reinserció social". Seguint aquesta directriu, alguna instància
política o administrativa podria haver portat la reforma penal del
PP -que va comptar amb el suport del PSOE- al Tribunal
Constitucional. La reforma ha desbordat les presons i els funcionaris
que treballen en els centres penitenciaris denuncien que els interns
que no poden reduir la seva condemna l'assumeixen amb fatalisme i amb
una actitud radicalment negativa. Paradoxalment, la política
penitenciària de la Generalitat continua adreçada cap als objectius
que determina la Constitució, i xoca de ple amb les conseqüències de
la reforma penal.
És evident que la pena que ha complert l'etarra José Ignacio de Juana
Chaos pot semblar injustament curta. I que les seves opinions han
despertat una indignació justificada. Però també ho és que a ell -i a
tothom- se'ls ha d'aplicar la llei tal com era quan van cometre el
delicte. I que aquesta indignació no pot implicar cap excés per
saldar "l'immens deute" que queda pendent en alguns casos. També
hauria de ser evident que la correcció del sistema de redempció de
penes, que s'aplicava maquinalment i sense que hi hagués un
penediment real per part del condemnat, no hauria d'haver desembocat
en una reforma que desestabilitza el sistema i que és dubtosament
constitucional. Per molt que a alguns no els agradi sentir-ho, la
llei del talió no soluciona les conductes delictives ni resol els
problemes socials on es van covar. Més aviat, els agreuja.

Intervenció del senyor Enric Morera i Català, secretari general del
Bloc, davant la comissió parlamentària de reforma de l'estatut

Bon dia, senyores diputades i senyors diputats.

Moltes gràcies, en nom del BLOC Nacionalista Valencià, per haver-nos
invitat a participar en esta Comissió sobre la Reforma de l'Estatut
d'Autonomia.

Moltes gràcies en nom dels valencians i valencianes que represente i
que no tenen veu en estes Corts per una barrera electoral tant
injusta com antidemocràtica.

Gràcies pels 20 minuts que ens han concedit, que venen a significar,
aproximadament, una centèsima de segon per cada ciutadà que va
atorgar el seu vot al BLOC en les últimes eleccions autonòmiques.

Entrem en matèria

Volem un nou Estatut que ens equipare a les autonomies històriques.
No una reforma de mínims que supose una nova oportunitat perduda.

Els valencians ja vam perdre, per circumstàncies alienes a la nostra
voluntat, l'oportunitat d'aprovar un Estatut durant la República, i
després, en l'aprovació de l'actual Estatut vam haver de renunciar a
accedir-hi per la via 151 i a refrendar-lo en referèndum, com si va
fer, per exemple, Andalusia.  Ara no voldríem que ens tornara a
passar. No ens ho podem permetre .

Volem un nou Estatut per incrementar el nivell de vida dels
valencians i les valencianes. I això significa més i millors
infrastructures físiques però també socials. Més i millors vies de
comunicació, de mitjans de transport, però també més i millors
hospitals, centres d'educació, etc.

I per tal d'aconseguir estes millores en la qualitat de vida, en el
benestar dels valencians i valencianes, necessitem més capacitat
política per decidir per nosaltres mateixos  i més recursos, més
diners. Necessitem poder gestionar la riquesa que creem.

  Per això, des del BLOC, demanem el Concert Econòmic amb l'Estat i
com a pas previ, equilibrar la balança fiscal. Sense autonomia
econòmica, no hi haurà autonomia política.

Volem un nou Estatut que ens permeta tindre veu pròpia a Europa i la
coordinació i l'enteniment  amb altres regions europees. Ja sé que,
amb el Sr. Camps de president, només ens relacionem amb Múrcia, amb
tots els respectes, perquè té por d'estar present a l'Euroregió.

Està l'amic del Sr.  Zaplana, Jaume Matas, però el Sr.  Camps, no.
Veu  fantasmes allà on hi ha oportunitats de creixement i
col·laboració.

Fins i tot, el Sr. Fraga participa en una Euroregió i no crec que
això signifique cap calamitat per a Galícia.

En tot cas, el Sr.  Matas, està en l'Euroregió. I el Sr. Camps,
parlant del PHN amb el president de Múrcia i en "l'eix de la
prosperitat"

Sembla que no sap fer una altra cosa que això: prometre aigua per fer
del País Valencià la Florida d'Europa, un país de geriàtrics i camps
de golf per a què els jubilats europeus es retiren. I mentrestant,
dilapidant el nostre patrimoni natural, el Xúquer, l'Albufera, i
desatenent  la nostra indústria, el nostre xicotet comerç, la nostra
agricultura,  en definitiva, enfonsant el nostre teixit productiu
tradicional, que a més és el que crea major número de llocs de
treball estables.

Eixa és l'única Euroregió que vol el Sr. Camps. Construcció i
especulació perquè siguem el geriàtric d'Europa. No l'Euroregió que
ens porta camí a Europa.

La gent del BLOC creguem que és important i necessari per al nostre
desenvolupament econòmic poder realitzar convenis de col·laboració
amb altres regions europees.

Sobretot, en el nostre cas, són necessaris estos convenis amb
Catalunya i les Illes Balears, especialment pel que fa a la llengua
compartida, l'ensenyament i els serveis culturals i mitjans
d'informació.

I amb les regions que conformen l'arc mediterrani, eixes a les que
ara apel·la el Sr. Camps per reivindicar  l'aigua, amb les que
compartim interessos econòmics i socials molt intensos. Millorar les
vies de comunicació entre estes regions ha de ser un punt prioritari
per al govern valencià.

Demanem, per tant, que l'Estatut contemple la realització de convenis
de col·laboració amb les regions europees.

El País Valencià, com a entitat jurídica i política, com a nació, ha
de tenir la possibilitat de participar en nom propi a les
institucions de la Unió Europea i els organismes internacionals, com
la UNESCO, en totes aquelles competències que ens incumbisquen com a
poble.

A més a més, en relació a les competències pròpies, la Generalitat
Valenciana ha de poder acudir al Tribunal de Justícia de la Unió
Europea i, de forma coordinada amb l'Estat, ha de mantindre
representació permanent en la Comissió Europea i acudir a les
reunions del Consell Europeu quan tracten temes relatius al nostre
espai d'autogovern.

El País Valencià no pot viure d'esquena a les institucions europees,
ni hem de permetre que altres decidisquen per nosaltres.

Els valencians volem ser amos del nostre destí i, per tant, hem de
tindre un Estatut que reculla esta aspiració política, que
contribuesca a consolidar l'espai polític de convivència que és el
nostre autogovern.

Ara, sembla que hi ha una majoria política que vol considerar el País
Valencià com una nacionalitat històrica. Si el resultat d'esta
reforma, no ens considera legalment com a nacionalitat històrica,
algú haurà de donar explicacions per tantes renúncies.

Fa poc, el senyor Castellano, argumentava, per no mullar-se massa en
la qüestió, que el País Valencià ja era una nacionalitat històrica,
de facto diria jo, perquè no de iure.

Els nacionalistes sempre hem considerat el País Valencià una
nacionalitat històrica. Ara i fa vint anys.

No crec que vostés, senyors del PP i del PSOE, així ho hagen
considerat, o almenys que així ho hagen fet sempre. Benvinguts en tot
cas. I molt que ens n'alegrem.

La gent del BLOC volem que això que creguem majoritàriament els
valencians, siga una realitat acceptada per i a Madrid.

No una cosa que diguem ací, entre nosaltres, en veu baixa i que, en
creuar el Cabriol, ni tant sols això.

Els nacionalistes ens sentim orgullosos de ser valencians i de
primera. Nosaltres ho defensarem on calga. Ara és hora que vostés,
senyors del PP i del PSOE, no tornen de Madrid amb les mans buides.

No tornen sense la nacionalitat històrica. No tornen amb les mans
buides,  perquè els valencians no pidolem, sinó que ens fem sentir i
valdre.

L'altre dia, el portaveu del PP en esta casa afirmava que estan a
favor de la capacitat de dissolució anticipada de les Corts. Però com
resa la dita castellana "Obras son amores y no buenas razones", o com
diguem els valencians "val més una acció que un sermó".

En efecte, la gent del BLOC sempre hem defensat i continuem defensant
la capacitat de dissolució anticipada de les Corts, perquè creguem
que la política valenciana ha de ser plenament autònoma de la
política feta d'Almansa endins. I això suposa un primer pas.

La política valenciana s'ha de regir pel seu propi temps, pels seus
cicles polítics, per les seues conjuntures. No pot ser, ni molt
menys, subsidiària ni sucursal, com fins ara ha estat (perquè fins
ara l'han governat partits sucursalistes), de la política de Madrid.

Ara, per tant, és un bon moment per prendre-li la paraula al síndic
del PP i manifestar-li que, si són certes les seues paraules, hi ha
una majoria política, al País Valencià, que vol esta capacitat de
dissolució anticipada de les Corts, que no volen unes Corts sucursals.

Una majoria política que es sentirà defraudada si la reforma
finalment aprovada no considera esta competència, si s'aigualeix per
les intromissions, no ja de cap autonomia del nord, ni de vells
fantasmes que algú interessadament vol ressuscitar, sinó de Madrid.

Se  li ha d'atorgar al President la capacitat per a dissoldre les
Corts Valencianes de forma anticipada, per fer les institucions més
democràtiques i assegurar la governabilitat de les institucions
polítiques.

Esta és, com no, una de les principals demandes que els nacionalistes
valencians, històricament, hem reivindicat per tindre una
nacionalitat de primera.

Demandes que, per cert, adjuntem en paper a la Comissió perquè els
seus membres les tinguen en compte.

Demandes, com esta, que responen, si atenem a les declaracions dels
representants del PP i del PSOE, a una majoria política favorable a
una reforma notable de l'articulat que nosaltres, però, encara volem
més ambiciosa. Molt més ambiciosa.

Nosaltres, els nacionalistes, volem un país integrador, participatiu,
amb perfil propi.

Un país respectuós amb la seua tradició, que solucione totes les
seues disfuncions per projectar-se cap al futur amb garanties.

Volem un Estatut que siga el marc de convivència estable per generar
progrés i valencianitat. L'espai per sentir-nos plenament valencians.

No volem un Estatut que tanque les portes de les Corts a més de
118.000 ciutadans que donaren suport a la Iniciativa Legislativa
Popular en favor de l'Horta.

En este sentit, allò que cal per a fer un país participatiu, és
implicar a la ciutadania en la presa de decisions públiques, ja que
estes ens afecten a tothom. I, en últim terme, som els ciutadans els
qui desenvolupem la nostra vida baix l'influx d'estes decisions.

Volem un nou Estatut que contemple els mecanismes de participació de
la ciutadania

Volem millorar la nostra democràcia, volem fer-la més participativa i
volem que l'Estatut siga l'exemple més evident. No volem un Estatut
negociat per uns pocs i, a més, amb el permís de Madrid.

Volem un Estatut que estiga refrendat per referèndum.

No hem de tindre por a dir-ho. Volem un referèndum com a mecanisme
per validar la reforma, com les nacionalitats històriques, les de la
via 151, les que així estan considerades, tenen contemplat als seus
Estatuts.

Volem un referèndum perquè si la Constitució Europea se'l mereix, el
nostre Estatut també..

Proposem un referèndum perquè, sobretot, significa aprofundir en la
millora de la qualitat de la nostra democràcia. I esta és una bona
ocasió que hem d'assajar, que no podem desaprofitar. Una ocasió que
el president Camps ha d'impulsar i liderar.

Volem també una major eficàcia i eficiència en la prestació dels
serveis públics, perquè això també vol dir millorar la higiene i la
qualitat de vida del nostre sistema democràtic,

Per això, cal que simplifiquem el procediment administratiu creant la
finestra única de la Generalitat Valenciana. Dit d'una altra manera,
cal que configurem l'Administració Valenciana com Administració Única
al nostre territori.

Si la Generalitat és una part indestriables de l'Estat, siguem
coherents. Si la Generalitat és Estat, que siga administració única.

Això vol dir que al President de la Generalitat se li ha d'atorgar el
màxim grau de representació de la Generalitat Valenciana i de l'Estat
al País Valencià, acabant d'esta manera amb les delegacions de govern
que, com ja hem exposat abans, han de quedar en mans de
l'Administració Única Valenciana. També, per superar l'obsoleta
estructura provincial, reduir la burocràcia i articular-nos
comarcalment.

Tenim un autogovern que, des de la seua recuperació, s'ha dotat
d'institucions fonamentals per al nostre futur, però que no estan
incloses al redactat de l'Estatut.

Ara, és l'hora que siguen introduïdes. El Consell Jurídic Consultiu
i, sobretot, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.

Ja sé que la Reial Acadèmia Espanyola no està inclosa en la
Constitució.

Però ni falta que li fa, perquè cap ministre de Cultura no amenaça en
desmuntar-la si la RAE no diu el que el govern de torn vol escoltar.

L'Acadèmia Valenciana de la Llengua ha de ser una institució
estatutària bàsica, per treure-la del joc partidista, que és on l'ha
situada el senyor Camps

L'Estatut ha de garantir el futur de l'Acadèmia..

L'Acadèmia és una qüestió d'Estat. No de colp d'Estat, com pretén el
PP.

Hem de deixar treballar a l'Acadèmia. Hem de respectar la seua
autonomia en esta matèria, perquè per això la constituirem, per això
tothom va cedir en els seus postulats.

El Sr. Camps ha atacat l'esperit de l'Estatut, l'esperit de concòrdia
que va permetre la mateixa constitució de l'Acadèmica. I ho ha fet
per interessos personals i partidistes.

Al Sr. Camps li importa ben poc el valencià, perquè si li importara,
haguera contribuït a solucionar un conflicte que patim, sobretot, els
usuaris lleials de la llengua.

Eixos que movem cel i terra per portar els nostres fills a línies en
valencià. Eixos que si no trobem línia a l'escola més propera, no
defallim. Eixos que busquem una altra escola, que ens agafa més lluny
de casa, però ens té igual.

Perquè, al capdavall, volem que els nostres fills s'eduquen en
valencià.

Senyor Camps, quan parle de defensa del valencià, pense en eixa gent.
No en els qui s'omplin la boca de defensa de les senyes d'identitat,
ací a les Corts, i no són capaços de cursar la meua invitació en
bilingüe, encara que siga.

Senyor Camps, els nacionalistes valencians volem que tots els usuaris
lleials de la llengua no ens sentim discriminats, com ho som encara
ara, en tantes facetes del dia a dia.

Les pel·lícules de Canal 9 sense doblar al valencià, justícia només
en castellà, el registre civil només en castellà. El valencià que no
és llengua oficial de la Copa del Amèrica.

Si es lligen l'informe del Síndic de Greuges, tindran prou per veure
que les queixes per no complir la Llei d'Ús i Ensenyament del
Valencià són, si no erre, les més nombroses.

Senyor Camps, no ens done lliçons, no done lliçons a la gent d'Escola
Valenciana, no done lliçons als usuaris lleials del valencià, i
incloga a l'Estatut que el coneixement del valencià siga un requisit
per a l'accés a la funció pública.

Insistisc, en tot cas. La gent del BLOC –i ací Esquerra Unida i el
PSPV-PSOE convidran amb nosaltres– aposta perquè la reforma incloga
el reconeixement del requisit lingüístic.

Fins i tot, la Galícia de Fraga, el qui vol suspendre l'autonomia
basca, té requisit lingüístic. Per tant, ens sentirem defraudats si
el requisit no prospera en la reforma.

I que el PP no busque justificacions, en conflictes estèrils i
artificials allunyats dels problemes reals de la llengua, que no
s'invente excuses per deixar que el valencià siga sols un mèrit i, en
cap cas, un requisit.

Conflictes artificials com el que el senyor Camps ha animat al
respecte de la denominació de la llengua. Tenia una solució fàcil. La
doble denominació. Eixa que, a dins del País Valencià, anomena
valencià a la llengua que ens va portar el rei Jaume I.

I, a fora, valencià – català. Senyor Camps, no tinga por dels qui
l'amenacen per la dreta. A eixa gent no els interessa el valencià, ni
volen que siga llengua oficial a Europa, ni els preocupa que els
nostres escriptors tinguen mercat.

No tinga por que el valencià compartisca amb el català, en peu
d'igualtat, la denominació de la llengua. Això seria formidable. Un
pas per normalitzar la llengua, per tancar un conflicte que mai
hauria d'haver existit.

A finals dels 50, a l'Ajuntament de València, es va presentar el
Diccionari Català-Valencià-Balear.

Què han fet, senyories, perquè això no siga possible ara en
democràcia, quan ho va ser en ple franquisme, amb el valencià
condemnat a mort?

Senyores diputades i senyors diputats, l'Acadèmia Valenciana de la
Llengua ha de tindre competències normativitzadores sobre el
valencià – català.

I ha d'establir acords amb els Ens amb funcions similars a Catalunya
i les Illes Balears per tancar el conflicte lingüístic que únicament
beneficia el procés de substitució lingüística i la castellanització.

Senyories, no han reparat mai en la contradicció que significa  el
fet que el valencià no siga considerada llengua oficial a tot l'Estat
i en canvi reclamem la seua oficialitat a la Unió Europea?

Els usuaris lleials de la llengua no tenim por a defensar el valencià
on siga.

També a la ràdio i televisió pública. Volem que el nou Estatut
assegure en el seu contingut  uns mitjans de comunicació públics
professionals i en valencià , que no estiguen sotmesos al interessos
partidistes del govern de torn. Per això reclamem un estatut de l'Ens
de RTVV, que garentesca la normalització lingüística, la seua
neutralitat i que al mateix temps servesca per impulsar la indústria
de l'audiovisual valencià.

Volem un nou Estatut que garantesca la representació a les nostres
Corts de la pluralitat política existent al País Valencià.

En primer lloc, no volem que la barrera electoral estiga inclosa en
l'Estatut, una llei orgànica que necessita la majoria de tres
cinquenes parts a les Corts i de majoria absoluta a Madrid per ser
modificada.

I no ho volem, entre altres motius, perquè a la Constitució Espanyola
no es contempla cap barrera electoral per a l'accés al Congrés dels
Diputats

Volem  que açò es regule, com ho fan la resta de comunitats autònomes
i el mateix Estat, per una llei electoral pròpia. Obstinar-se a
mantenir esta barrera electoral a l'Estatut significaria limitar la
nostra sobirania en matèria electoral.

Els vots a les eleccions autonòmiques, no valen el mateix al País
Valencià que a Aragó o Castella-la Manxa, per exemple. I ho constate
ací, ara que el president Camps està tant obsessionat en que cap
comunitat autònoma siga més que cap altra.

En este assumpte de la barrera electoral, els valencians som més que
la resta de autonomies i tenim una barrera del 5% autonòmic, a nivell
de País, mentre que la circumscripció electoral és la província . Des
del BLOC pensem que este fet significa una incoherència interessada.

Diu l'apartat 3 de l'article 1er de l'Estatut: "La Comunitat
Valenciana té com a objecte el reforçament de la democràcia i la
garantia de la participació de tots els ciutadans i ciutadanes en la
realització dels fins d'aquesta".

Si de veritat, l'objecte de l'Estatut fóra este –respectar els ideals
democràtics, evitar la no representació de minories significatives i
acomplir d'una manera més coherent l'esperit de l'article– fa temps
que hauríem d'haver rebaixat, per coherència, la barrera electoral al
3% dels vots vàlidament emesos en cada circumscripció electoral.

Des del Bloc proposem treure la barrera electoral de l' Estatut i que
en la llei electoral valenciana és contemple el 3% dels vots vàlids
emesos per cadascuna de les circumscripcions electorals com a
requisit per obtenir representació a les Corts.

Senyories, a  Catalunya, a Andalusia, al País Basc s'estan
plantejant  reformes de calat en els seus Estatuts , en les quals
podem estar d'acord, o no. Però, en definitiva, suposen un salt
qualitatiu i un pas sense retorn en una segona transició que ha
d'acabar, a pesar del PP i alguns del PSOE, en una reforma de la
Constitució.

I nosaltres, els valencians?

  Els valencians no vinguem del no res. El nostre autogovern no es
remunta a l'any 1982. Al contrari, vinguem de lluny i esta memòria
històrica no la podem malbaratar.

El Sr. Camps pot ser un botifler o un maulet. Pot fer-se valer com a
valencià o ser un Comte Duc d'Olivares en versió moderna. En això és
resumeix esta reforma de l'Estatut.

Podem fer un Estatut, que  com diu Lampedusa en el Gatopardo"canvie
tot en apariència per a que res canvie".

O podem fer un Estatut ambiciós, amb amplitud de mires, que configure
un espai polític hereu de tota la tradició de l'Antic Regne de
València, ara conegut com a País Valencià. Però que a l'hora
incorpore les noves realitats d'una societat moderna del segle XXI.
Qüestions, com ara, l'ús de les noves tecnologies, l'existència de la
societat de la informació, la integració de les persones immigrants,
les noves realitats socials existents, la sostenibilitat…, no podien
contemplar-se en l'Estatut aprovat l'any 82. Ara, quasi 23 anys
després, des del BLOC apostem per la redacció i aprovació d'un nou
Estatut d'Autonomia que done resposta a tots els reptes plantejats en
l'actual societat valenciana.

El Sr. Camps ha de decidir què vol per al seu país. El Sr. Camps, el
PP i, també, el PSOE.

No tenim por a la reforma de l'Estatut. Ni a la reforma de la
Constitució. Al contrari, si la reforma de l'Estatut necessàriament
ha de comportar canvis en la Constitució, volem que la reformen.

No sé, senyores diputades i senyors diputats, si quan diuen que volen
el màxim sostre competencial, es refereixen a això que els he
explicat fins ara.

Dubte, perquè si no, estaríem compartint militància al nacionalisme
valencià.

El nacionalisme valencià vol ser transparent en la seua proposta. No
té complexos, ni pors. No vol renúncies, ni cessions. Al contrari,
assumeix compromisos i reptes.

Este és el compromís polític i la veu dels 114.000 valencians que
represente.

La veu d'uns ciutadans i ciutadanes que es sentiran profundament
defraudats si el màxim sostre competencial significa fer uns quants
canvis menors, sense contingut.

Esta, com he dit, és la veu d'un moviment ampli i creixent, el
valencianisme, que l'any 2007, 300 anys després de la Batalla
d'Almansa, contribuirà –no tinguen cap dubte– al canvi polític per
aprofundir en la valencianització del nostre espai públic de
convivència.

300 anys després d'Almansa, el nacionalisme tindrà un paper decisiu.
Ja el tenim a molts ajuntaments. I, de ben segur, el tindrem en el
futur del País Valencià.

Moltes gràcies per haver escoltat la nostra veu

Moltes gràcies per haver atès a les explicacions sobre la reforma de
l'Estatut que creguem necessària i idònia per a les esperances de
llibertat del poble valencià.

Perquè, al capdavall, els nacionalistes volem això. Un País Valencià
lliure, en pau i solidari.

Quede a la seua disposició per qualsevol aclariment que creguen
convenient.

1 Proposta d'ESTATUT POLÍTIC de la Comunitat D'EUSKADI
Ajuria-Enea, 25 d'octubre de 2003

2 ESTATUT POLÍTIC DE LA COMUNITAT D'EUSKADI
ÍNDEX
-PREÀMBUL
-TÍTOL PRELIMINAR
-TÍTOL I.- DEL RÈGIM DE RELACIÓ POLÍTICA AMB L'ESTAT ESPANYOL I LES
SEVES GARANTIES
Capítol Primer.- De l'Estatus de Lliure Associació
Capítol Segon.- De les Garanties de l'Autogovern
Capítol Tercer.- De la Modificació i Actualització de l'Estatut
Polític
-TÍTOL II.- DELS PODERS A LA COMUNITAT D'EUSKADI
Capítol Primer.- Del Poder Legislatiu. El Parlament Basc
Capítol Segon.- Del Poder Ejecutiu. El Govern Basc i el Lehendakari
Capítol Tercer.- Del Poder Judicial. El Consell Judicial Basc
-TÍTOL III.- DEL RÈGIM DE RELACIÓ POLÍTICA I INSTITUCIONAL A L'ÀMBIT
DE LA COMUNITAT D'EUSKADI
Capítol Primer.- De les Institucions Basques
Capítol Segon.- De la institucionalització i les relacions internes
-TÍTOL IV.- DE L'EXERCICI DEL PODER PÚBLIC A LA COMUNITAT D'EUSKADI
Capítol Primer.- De l'exercici de l'Autogovern basc
Capítol Segon.- Del Règim General d'Exercici del Poder Públic
Capítol Tercer.- De les Polítiques Públiques exclusives de l'Estat
Capítol Quart.- De les Polítiques Públiques exclusives de la
Comunitat d'Euskadi
Secció 1ª.- Polítiques Públiques exclusives de règim general
Secció 2ª.- Polítiques Públiques exclusives de règim especifíc
-TÍTOL V.- DE L'ECONOMIA, HISENDA i PATRIMONI A LA COMUNITAT D'EUSKADI
Capítol Primer.- De l'Exercici del Poder Públic en l'àmbit econòmic
Capítol Segon.- De l'Ordenació econòmica i financera d'Euskadi
Capítol Tercer.- De la Hisenda i Patrimoni d'Euskadi
-TÍTOL VI.- DEL RÈGIM DE RELACIÓ POLÍTICA AMB L'ÀMBIT EUROPEU I
INTERNACIONAL
Capítol Primer.- De les Relacions amb Europa
Capítol Segon.- De les Relacions Exteriors
Capítol Tercer.- De la Cooperació al Desenvolupament
-DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA
-DISPOSICIÓ FINAL

3 PREÀMBUL
El Poble Basc o Euskal Herria és un Poble amb identitat pròpia en el
conjunt dels pobles d'Europa, dipositari d'un patrimoni històric,
social i cultural singular, que es troba geogràficament en set
Territoris actualment articulats en tres àmbits juridicopolítics
diferents ubicats en dos Estats.
El Poble Basc té dret a decidir el seu propi futur, tal i com es va
aprovar per majoria absoluta el 15 de febrer de 1990 en el Parlament
Basc, i de conformitat amb el dret d'autodeterminació dels pobles,
reconegut internacionalment, entre d'altres instàncies, en el Pacte
Internacional de Drets Civils i Polítics i en el Pacte Internacional
de Drets Econòmics, Socials i Culturals.
L'exercici del dret del Poble Basc a decidir el seu propi futur es
materialitza des del respecte al dret que tenen els ciutadans i
ciutadanes dels diferents àmbits juridicopolítics en els què
actualment s'articula, a ser consultats per decidir el seu propi
futur. És a dir, serà amb el respecte a la decisió dels ciutadans i
ciutadanes de l'actual Comunitat Autònoma Basca, la decisió dels
ciutadans i ciutadanes de la Comunitat Foral de Navarra, així com les
decisions dels ciutadans i ciutadanes dels Territoris bascos
d'Iparralde (País Basc Nord) -Lapurdi, Behe Nafarroa, i Zuberoa-.
De conformitat amb aquests tres pilars i com a part integrant del
Poble Basc, els ciutadans i ciutadanes de l'actual Comunitat Autònoma
d'Euskadi, integrada pels Territoris d'Àlaba, Biscaia i Guipúscoa, en
l'exercici de la nostra voluntat democràtica i en virtut del respecte
i actualització dels nostres drets històrics recollits en l'Estatut
de Gernika i en la Constitució espanyola, manifestem la nostra
voluntat de formalitzar un nou pacte polític per la convivència.
Aquest pacte polític es materialitza en un nou model de relació amb
l'Estat espanyol, basat en la lliure associació i compatible amb les
possibilitats de desenvolupament d'un estat composat, plurinacional i
asimètric.
En vista de tot això, els ciutadans i ciutadanes d'Àraba, Biscaia i
Guipúscoa ratifiquem el següent

4 ESTATUT POLÍTIC
TÍTOL PRELIMINAR
Artícle 1.- De la Comunitat d'Euskadi
Com a part integrant del Poble Basc o Euskal Herria, els Territoris
bascos d'Àlaba, Biscaia i Guipúscoa, així com els ciutadans i
ciutadanes que els integren, en l'exercici del dret a decidir
lliurement i democràtica el seu propi marc d'organització i de
relacions polítiques, i com a expressió de la seva nacionalitat i
garantia d'autogovern, es constitueixen en una Comunitat basca
lliurement associada amb l'Estat espanyol sota la denominació de
Comunitat d'Euskadi.
Article 2 .- Territori
1. L'àmbit territorial de la Comunitat d'Euskadi comprendrà els
límits geogràfics i administratius que es corresponen amb les actuals
demarcacions que constitueixen els Territoris Històrics d'Àlaba,
Biscaia i Guipúscoa.
2. Des del respecte al principi democràtic, podran agregar-se a la
Comunitat d'Euskadi els enclavaments territorials que, estant situats
en la seva totalitat dins del seu territori, es manifesten,
lliurement i democràtica a favor de la seva incorporació, mitjançant
el compliment dels requisits següents:
a) Que sol.licitin la incorporació els Ajuntaments interessats.
b) Que ho acordin els habitants dels Municipis de l'enclavament,
mitjançant un referèndum que s'haurà de convocar a l'efecte, aprovat
per majoria dels vots vàlids emesos.
c) Que ho aprovin el Parlament Basc i les Corts Generals de l'Estat.
Article 3.- Símbols 1. Euskadi disposarà de símbols propis de
representació de la seva identitat nacional, tant a l'interior com a
l'exterior. Per una Llei del Parlament Basc es regularà l'ús i
prelació dels símbols polítics a Euskadi.
2. La bandera d'Euskadi és la bicrucífera, composada d'aspa verda,
creu blanca superposada i fons vermell. Així mateix, es reconeixen
les banderes i ensenyes pròpies dels Territoris Històrics que
integren Euskadi.
3. Correspondrà al Parlament Basc l'aprovació de les modificacions
que s'estimen convenients en relació amb la denominació lingüística
d'Euskadi o de les seves Institucions pròpies. Així mateix
correspondrà a les Institucions respectives dels seus Territoris
Històrics l'aprovació de les modificacions que estimin convenients en
relació amb les denominacions lingüístiques d'Àlaba, Biscaia i
Guipúscoa, i la de les seves Institucions Forals.
Article 4.- Ciutadania i nacionalitat basca
1. Correspon la ciutadania basca a totes les persones que tinguin
veïnatge administrativa en algun dels municipis de la Comunitat
d'Euskadi. Tots els ciutadans i ciutadanes bascos, sense cap tipus de
discriminació, disposaran a la Comunitat d'Euskadi dels drets i
deures que reconeix el present Estatut i l'ordenament jurídic vigent.
2. Es reconeix oficialment la nacionalitat basca per a tots els
ciutadans i ciutadanes bascos, de conformitat amb el caràcter
plurinacional de l'Estat espanyol. L'adquisició, conservació i pèrdua
de la nacionalitat basca, així com la seva acreditació, serà regulada
per una Llei del Parlament Basc ajustant-se als mateixos requisits
exigits a les Lleis de l'Estat per a la nacionalitat espanyola, de
manera què l'accés o acreditació indistinta d'ambdues serà compatible
i produirà en plenitud els efectes jurídics que determinen les
Lleis.
3. Ningú no podrà ser discriminat en raó de la seva nacionalitat ni
en podrà ser privat arbitràriament.
Article 5.- Diàspora basca
1. Totes les persones residents a l'exterior que hagin disposat del
seu últim veïnatge administratiu a la Comunitat d'Euskadi, així com
els seus descendents, si així ho sol.licitessin, podran gaudir, de
conformitat amb allò que disposin les Lleis, tant de la nacionalitat
basca com dels drets polítics que corresponen als ciutadans i
ciutadanes bascos.
2. Sense perjudici d'allò disposat à l'apartat anterior, les
Institucions basques fomentaran des d'una perspectiva integral els
vincles socials, econòmics i culturals amb els membres de les
col.lectivitats i centres bascos a l'exterior. Per una Llei del
Parlament Basc s'hi regularan les relacions, així com els drets i
prestacions que es considerin oportuns.
3. A fi de prestar l'assistència necessària als membres de les
col.lectivitats basques a l'exterior, les Institucions basques podran
formalitzar convenis i tractats de cooperació amb institucions
públiques i privades dels països en els què s'ubiquen.
Article 6.- Relacions amb la Comunitat Foral de Navarra
1. La Comunitat d'Euskadi i la Comunitat Foral de Navarra podran
establir els vincles polítics i les relacions internes a nivell
municipal i territorial que considerin més adequats per al
desenvolupament i el benestar social, econòmic i cultural dels seus
ciutadans i ciutadanes, sense més limitació que la seva pròpia
voluntat, expressada i ratificada de conformitat amb els
corresponents ordenaments jurídics d'ambdues Comunitats.
2. A aquests efectes, es podran celebrar convenis i acords de
cooperació entre ambdues Comunitats per al desenvolupament i la
gestió d'àmbits d'interès comú, inclòs, en el seu cas, la
possibilitat d'establir instruments comuns de cooperació, si així
fóra aprovat per les seves respectives Institucions d'autogovern.
L'Estat respectarà en tot cas la celebració dels convenis i acords de
cooperació entre ambdues Comunitats, no resultant, per tant,
d'aplicació a aquestes relacions, allò disposat a l'article 145 de la
Constitució.
3. Si en el futur, els ciutadans i ciutadanes de la Comunitat
d'Euskadi i els de la Comunitat Foral de Navarra decidissin
lliurement conformar una estructura política conjunta, s'establirà,
de comú acord, un procés de negociació política entre les
Institucions respectives per articular un nou marc d'organització i
de relacions polítiques que, en darrer terme, haurà de ser ratificat
per la ciutadania d'ambdues Comunitats.
Article 7.- Relacions amb els Territoris bascos d'Iparralde (País
Basc Nord)
En el marc de la Unió Europea, es propiciarà la firma dels Acords i
Tractats que siguin precisos perquè els Territoris i Comunitats
bascos situats a ambdós costats dels Pirineus puguin utilitzar, de la
forma més àmplia i extensa possible, les potencialitats que ofereix
la normativa actual o futura de cooperació transfronterera per
estrènyer els especials llaços històrics, socials i culturals, entre
la Comunitat d'Euskadi i els Territoris i Comunitats bascos ubicats a
l'Estat francès, fins i tot la capacitat d'establir instruments de
cooperació a nivel municipal i territorial, des del respecte a la
voluntat dels seus ciutadans i ciutadanes respectius.
Article 8.- Euskera
1. L'euskera, llengua pròpia del Poble Basc, tindrà, com el castellà,
caràcter de llengua oficial d'Euskadi, i tots els seus habitants
tenen el dret a conèixer i usar ambdues llengües.
2. Les Institucions basques, tenint en compte la diversitat
sociolingüística, garantiran l'ús d'ambdues llengües, regulant-ne el
caràcter oficial, i arbitraran i regularan les mesures i mitjans
necessaris per assegurarne el coneixement.
3. Ningú no podrà ser discriminat per raó de la llengua.
4. La Reial Acadèmia de la Lle ngua Basca-Euskaltzaindia és
l'Institució consultiva oficial pel que fa a l'euskera.
5. En ser l'euskera patrimoni d'altres Territoris bascos i
comunitats, a més dels vincles i correspondència que mantinguin les
Institucions acadèmiques i culturals, la Comunitat d'Euskadi podrà
formalitzar els acords o convenis que permetin d'establir-hi
relacions culturals a fi de salvaguardar i fomentar l'euskera.
Article 9.- Valors de l'Autogovern basc
L'exercici de l'autogovern basc es regirà pels valors de la libertat,
la justícia, la igualtat i el pluralisme polític; pel reconeixement i
garantia dels drets i deures fonamentals recollits en els cànons
universals declaratius dels drets humans; així com pels principis
essencials del sistema polític democràtic i de l'estat de dret.
Article 10.- Drets Humans i Llibertats
1. D'acord amb els valors de l'autogovern basc, i tenint en compte el
caràcter prioritari de la defensa i protecció dels Drets Humans i
Llibertats de totes les persones, el Parlament Basc desenvoluparà per
una Llei una Carta de Drets i Deures Civils i Polítics de la
ciutadania basca.
2. Així mateix una Llei del Parlament Basc regularà la creació d'un
Observatori Basc de Drets Humans i Llibertats, com a instrument
independent per vetllar per la defensa dels drets humans i llibertats
de totes les persones, sense distinció.
Article 11.- Drets i deures fonamentals de la ciutadania basca
1. Els ciutadans i ciutadanes bascos són titulars dels Drets i Deures
fonamentals establerts a la Constitució; els drets i obligacions
establerts en els tractats de la Unió Europea, que els corresponen
per la seva condició de ciutadans i ciutadanes europees; així com
dels drets humans, individuals i col.lectius, reconeguts
internacionalment i, en particular, els recollits expressament a la
Declaració Universal dels Drets Humans, el Pacte Internacional de
Drets Civils i Polítics, el Pacte Internacional de Drets Econòmics,
Socials i Culturals, i el Conveni Europeu per a la protecció dels
Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals.
2. Els poders públics bascos, en l'àmbit de la seva competència:
a) Vetllaran i garantiran l'adequat exercici dels drets i deures
fonamentals dels ciutadans i ciutadanes.
b) Facilitaran la participació de tots els ciutadans i ciutadanes en
la vida política, econòmica, cultural i social basca.
c) Adoptaran aquelles mesures dirigides a promoure les condicions i a
eliminar els obstacles perquè la llibertat, la seguretat i la
igualtat de les persones i dels grups en què s'integren siguin
efectives i reals.
d) Impulsaran particularment una política tendent a la millora de les
condicions de vida i treball.
e) Adoptaran aquelles mesures que tendeixin a fomentar l'augment de
l'ocupació i l'estabilitat econòmica.
f) Garantiran el respecte als drets de les minories existents al seu
interior.
3. S'atribueix a les Institucions basques el desenvolupament
constitucional, en l'àmbit de la Comunitat d'Euskadi, de l'exercici
dels drets i deures fonamentals que garantitzin la representativitat
i participació de la ciutadania en la vida política, econòmica i
social, a través dels partits polítics, així com dels sindicats de
treballadors i associacions empresarials.
A aquests efectes, per una Llei del Parlament Basc s'establirà el
règim de creació, reconeixement, organització i extinció de partits
polítics, sindicats de treballadors i associacions empresarials a la
Comunitat d'Euskadi.
Les Lleis Orgàniques de l'Estat garantiran la seva interlocució i
participació diferenciada davant les Institucions i Òrgans de
l'Administració de l'Estat.
4. Correspon a la Comunitat d'Euskadi la creació i regulació, per una
Llei del Parlament Basc, de la Institució de l'Ararteko (Síndic de
Greuges) com a òrgan singular designat que hi és adscrit, que
exerceix la defensa dels drets i deures fonamentals de la ciutadania
basca mitjançant la supervisió de l'activitat de les Administracions
públiques, de la qual informarà el propi Parlament.

TÍTOL I.- DEL RÈGIM DE RELACIÓ POLÍTICA AMB L'ESTAT ESPANYOL I LES
SEVES GARANTIES
Capítol Primer.- De l'Estatus de Lliure Associació
Article 12.- Règim de Lliure Associació
Els ciutadans i ciutadanes de la Comunitat d'Euskadi, d'acord amb la
seva pròpia voluntat i amb el respecte i actualització dels drets
històrics que contempla la disposició addicional primera de la
Constitució, accedeixen a l'autogovern mitjançant un règim singular
de relació política amb l'Estat espanyol, basat en la lliure
associació, des del respecte i el reconeixement mutu, d'acord amb el
que s'estableix en el present Estatut Polític, que constituirà a tals
efectes la seva norma institucional bàsica.
L'acceptació d'aquest Règim de Lliure Associació no suposa cap
renúncia dels drets històrics del Poble Basc, que podran ser
actualitzats en cada moment en funció de la seva pròpia voluntat
democràtica.
Article 13.- Exercici democràtic del Dret a Decidir
1. Als efectes de l'exercici democràtic del dret de lliure decisió
dels ciutadans i ciutadanes bascos, del què emana la legitimitat
democràtica del present Estatut, les Institucions de la Comunitat
d'Euskadi ostenten la potestat per regular i gestionar la realització
de consultes democràtiques a la ciutadania basca per via de
referèndum, tant pel que fa a assumptes del seu àmbit competencial
com a les relacions que desitgen tenir amb d'altres erritoris i
Comunitats del Poble Basc, així com en allò relatiu a les relacions
amb l'Estat espanyol i les seves Comunitats Autònomes, i a les
relacions en l'àmbit europeu i internacional.
2. Les Institucions de la Comunitat d'Euskadi regularan en el seu
àmbit territorial l'exercici del dret a la consulta en referèndum
mitjançant una Llei del Parlament Basc, establint, a tal efecte, les
modalitats, el procediment a seguir en cada cas, les condicions de
validesa dels seus resultats i la seva incorporació a l'ordenament
jurídic.
3. Quan en l'exercici democràtic de la seva lliure decisió, els
ciutadans i ciutadanes bascos manifestaran, en consulta plantejada a
l'efecte, la seva voluntat clara i inequívoca d'alterar íntegrament o
substancial el model i règim de relació política amb l'Estat
espanyol, així com les relacions amb l'àmbit europeu i internacional,
que es regulen en el present Estatut, les Institucions basques i les
de l'Estat assumiran el compromís de garantir un procés de negociació
per establir les noves condicions polítiques que permetin
materialitzar, de comú acord, la voluntat democràtica de la societat
basca.

Capítol Segon.- De les Garanties de l'Autogovern
Article 14.- Principis de Relació Política amb l'Estat
El règim de relacions entre la Comunitat d'Euskadi i l'Estat espanyol
que contempla el present Estatut se subjeta a l'establiment d'un
règim de garanties jurídiques basat en els principis de llealtat
institucional recíproca, cooperació i equilibri entre poders.
En virtut de la naturalesa de pacte polític d'aquest règim de
relacions, l'Estat haurà d'esgotar tots els instruments de cooperació
i de prevenció de conflictes que s'estableixen en el present Estatut.
En conseqüència, no resultarà d'aplicació unilateral, per part de
l'Estat, la previsió de l'article 155 de la Constitució, ni podrà
dictar unilateralment mesures coercitives de compliment obligatori
per a la Comunitat d'Euskadi.
Article 15.- Comissió Bilateral Euskadi-Estat
1. Amb caràcter general, l'Estat i la Comunitat d'Euskadi garantiran
la utilització del mecanisme de consulta prèvia, així com les cartes
de cooperació, que constitueixen requeriments que podran dirigir-se
lliurement les Institucions entre si a fi de cercar la informació i
col.laboració necessàries per harmonitzar les seves actuacions
respectives i prevenir situacions eventuals de conflicte.
2. Es constitueix la Comissió Bilateral Euskadi-Estat, formada per un
nombre igual de representants designats pel Govern de l'Estat i pel
Govern Basc, que coneixerà amb caràcter general les relacions
institucionals de cooperació intergovernamental i que haurà
d'harmonitzar l'aplicació dels següents rocediments singulars:
a) Conèixer i informar dels projectes de Llei que afecten el
desenvolupament dels drets i deures fonamentals.
b) Gestionar davant les Corts Generals o el Parlament Basc
requerimients de cooperació normativa quan es produeixi la tramitació
de Lleis, disposicions normatives o actes amb força de Llei que
puguin vulnerar el règim de relacions i de repartiment competencial
entre l'Estat i la Comunitat d'Euskadi.
3. A aquesta Comissió bilateral li correspondrà, també, la
coordinació i el seguiment de les actuacions en matèria de relacions
exteriors.
4. La Comissió Bilateral Euskadi-Estat exercirà les seves funcions
sense perjudici dels altres organismes específics de coordinació per
a polítiques i matèries concretes previstes en el present Estatut.

Article 16.- Tribunal de Conflictes Euskadi-Estat
S'estableixen les següents mesures especials d'ordenació jurídica i
processal del Tribunal Constitucional en relació amb la Comunitat
d'Euskadi:
1. Es crea una nova Sala Especial del Tribunal Constitucional, que es
constituirà en el Tribunal de Conflictes Euskadi-Estat, i coneixerà
els procedimients de declaració d'inconstitucionalitat i dels
conflictes constitucionals que es puguin suscitar en relació amb les
Institucions i Poders de la Comunitat d'Euskadi, absorbint a tal fi
les facultats d'entre les assenyalades que corresponguin al Tribunal
en Ple.
2. La Sala Especial del Tribunal Constitucional, constituïda com a
Tribunal de Conflictes Euskadi-Estat, estarà integrada per sis
magistrats. Els tres primers seran designats pel Tribunal en Ple, a
proposta del Senat, i entre els magistrats que ja s'integren en el
Tribunal. Els tres restants seran de nou nomenament, corresponent
aquest al Rei a proposta del Parlament Basc, entre juristes bascos
que requeriran les mateixes condicions de competència com a
juristes que els magistrats del Tribunal. Actuarà com a President de
la Sala Especial un dels seus magistrats per torn, que tindrà vot de
qualitat.
3. S'estableix un nou procediment de conflicte de competències
negatiu davant el Tribunal Constitucional, que tindrà com a actor el
Govern Basc i com a òrgan de requeriment el Govern de l'Estat, per
declarar-se el darrer incompetent per exercir les atribucions que li
confereixen la Constitució o les Lleis en relació a la Comunitat
d'Euskadi. La Sentència del Tribunal podrà, o bé declarar la
improcedència del requeriment, o bé declarar la seva procedència,
establint en tal cas un termini dins del qual s'haurà d'exercir
l'atribució requerida.
4. Els Poders i Institucions de la Comunitat d'Euskadi podran exercir
davant el Tribunal de Conflictes una acció constitucional a l'objecte
de dirimir l'afectació a l'autogovern basc de les Sentències
recaigudes en processos en què no n'hagin estat part. Es deduirà
mitjançant un únic escrit d'interposició en el termini de dos mesos
des de la publicació al Butlletí Oficial de l'Estat de les
Sentències, a fi que el Tribunal de Conflictes Euskadi-Estat resolgui
sobre la producció d'efectes per la Sentència en l'àmbit de la
Comunitat d'Euskadi.
5. En virtut del present Estatut Polític, en els procedimients
constitucionals en els que siguin part les Institucions basques es
garantirà de manera singular el principi d'equilibri entre poders, de
manera que la impugnació pel Govern de l'Estat de les disposicions
normatives i resolucions adoptades per les institucions basques no
suposi la seva suspensió automàtica prevista amb un caràcter general
a l'article 161.2 de la Constitució.
Capítol Tercer.- De la Modificació i Actualització de l'Estatut
Polític
Article 17.- Procediment de modificació i actualització Sense
perjudici de les especificitats establertes a la regulació de
l'exercici democràtic del dret a decidir, per a la modificació i
actualització d'aquest Estatut Polític se seguirà el següent
procediment:
a) La iniciativa correspondrà al Parlament Basc a proposta d'1/5
part dels seus membres, al Govern Basc, o a les Corts Generals de
l'Estat.
b) La proposta haurà de ser aprovada per la majoria absoluta del
Parlament Basc.
c) Un cop aprovada, s'iniciarà un procés de negociació entre les
Institucions Basques i les de l'Estat, que s'haurà de culminar en un
termini màxim de 6 mesos.
d) L'acord assolit, en el seu cas, haurà de ser aprovat pel Parlament
Basc i les Corts Generals i ratificat definitivament per la societat
basca, mitjançant un referèndum convocat a tal efecte pel Govern Basc.
e) En el suposat cas que no s'arribés a un acord, el Parlament Basc
podrà sol.licitar al Govern Basc que sotmeti a la ratificació de la
societat basca mitjançant un referèndum la proposta inicialment
aprovada.
f) Si la proposta és ratificada per la societat basca, s'iniciarà un
nou procés de negociació amb les Institucions de l'Estat per
incorporar la voluntat democràtica de la societat basca a
l'ordenament jurídic.

TÍTOL II.- DELS PODERS A LA COMUNITAT D'EUSKADI
Article 18.- Poders d'Euskadi
1. Els Poders d'Euskadi emanen de la seva ciutadania, a qui
correspon, en tot cas, la legitimitat de la seva articulació i el seu
exercici a través de les seves pròpies Institucions d'Autogovern.
2. La Comunitat d'Euskadi exerceix el Poder Legislatiu, el Poder
Executiu i el Poder Judicial a través del Parlament Basc, del Govern
Basc i del seu Lehendakari, i de les Institucions del Poder Judicial
d'Euskadi, des del respecte al règim foral privatiu dels Territoris
Històrics i de conformitat amb els principis d'independència i
separació de poders que fonamenten el sistema democràtic.
3. Les Institucions Basques i les Institucions de l'Estat exerciran
els seus poders respectius en l'àmbit que els correspongui de
conformitat amb allò disposat en el present Estatut, en un marc
bilateral de cooperació i de respecte mutu.
Capítol Primer.- Del Poder Legislatiu. El Parlament Basc
Article 19.- Funcions
1. El Parlament Basc exerceix la potestat legislativa de la Comunitat
d'Euskadi, aprova els seus pressupostos i impulsa i controla l'acció
del Govern Basc, i tot sense perjudici de les restants atribucions i
competències que li encomana aquest Estatut, i de les atribucions i
competències de les Institucions Forals dels Territoris Històrics.
2. Correspon, a més, al Parlament Basc:
a) Designar els Senadors que han de representar la Comunitat
d'Euskadi mitjançant el procediment que a l'efecte s'assenyali en una
Llei del propi Parlament Basc que n'assegurarà l'adequada
representació proporcional.
b) Sol.licitar del Govern de l'Estat l'adopció d'un Projecte de Llei
o remetre a la Mesa del Congrés una Proposició de Llei, delegant
davant d'aquesta Cambra els membres del Parlament Basc encarregats de
la seva defensa.
c) Interposar el recurs d'inconstitucionalitat.
Article 20.- Naturalesa, composició i règim d'elecció
1. El Parlament Basc és inviolable.
2. El Parlament Basc estarà integrat per un nombre igual de
representants de cada Territori Històric elegits per sufragi
universal, lliure, directe i secret.
3. La circumscripció electoral és el Territori Històric.
4. L'elecció es verificarà a cada Territori Històric tenint en compte
criteris de representació proporcional.
5. El Parlament Basc serà elegit per a un període de quatre anys.
6. Una Llei Electoral del Parlament Basc regularà l'elecció dels seus
membres i fixarà les causes d'inelegibilitat i incompatibilitat que
afecten els llocs o càrrecs que es tinguin dins del seu àmbit
territorial.
7. Els membres del Parlament Basc seran inviolables pels vots i
opinions que emetin en l'exercici del seu càrrec. Durant el seu
mandat, pels actes delictius comesos en l'àmbit territorial de la
Comunitat d'Euskadi, no podran ser detinguts ni retinguts si no és en
cas de flagrant delicte, corresponent la decisió, en tot cas, de la
seva inculpació, detenció, processament i judici al Tribunal Superior
de Justícia d'Euskadi. Fora de l'àmbit territorial de la Comunitat
d'Euskadi, la responsabilitat penal serà exigible en els mateixos
termes davant la Sala Penal del Tribunal Suprem.

Article 21.- Organització i funcionament
1. El Parlament Basc elegirà d'entre els seus membres un President,
una Mesa i una Diputació Permanent; funcionarà en Ple i Comissions.
El Parlament fixarà el seu Reglament intern, que haurà de ser aprovat
per la majoria absoluta dels seus membres. El Parlament aprovarà el
seu pressupost i l'estatut del seu personal.
2. Els períodes ordinaris de sessions duraran com a mínim vuit mesos
l'any.
3. La Cambra podrà reunir-se en sessió extraordinària a petició del
Govern, de la Diputació Permanent o de la tercera part dels seus
membres. Les sessions extraordinàries hauran de convocar-se amb un
ordre del dia determinat i seran clausurades un cop que s'hagi
esgotat.
4. La iniciativa legislativa correspon als membres del Parlament, al
Govern i a les Institucions Forals dels Territoris Històrics, en els
termes establerts per la Llei. Els membres del Parlament podran, tant
al Ple com en Comissions, formular precs, preguntes, interpel.lacions
i mocions en els termes que reglamentàriament s'estableixin.
5. La iniciativa popular per a la presentació de proposicions de
Llei, que hagin de ser trameses pel Parlament Basc, s'hi regularà
mitjançant una Llei, tenint en compte que és una matèria que pertany
a l'àmbit competencial exclusiu de les Institucions basques.
6. En cas d'extraordinària i urgent necessitat, el Govern podrà
dictar disposicions legislatives provisionals que prendran la forma
de Decrets-Lleis i que no podran afectar l'ordenament de les
Institucions bàsiques de la Comunitat d'Euskadi, els drets, deures i
llibertats de la ciutadania, el règim de relació i repartiment
competencial amb els Territoris Històrics, ni el règim electoral
interior.
Els Decrets-Lleis hauran de ser immediatament sotmesos a debat i
votació en la seva totalitat en el Parlament Basc, convocat a
l'efecte si no estigués reunit, en el termini dels trenta dies
següents a la seva promulgació. La Cambra haurà de pronunciar-se
expressament dins d'aquest termini sobre la seva convalidació o
derogació, per la qual cosa el Reglament establirà un procediment
especial i sumari. Així mateix, dins del mateix termini citat, es
podrà procedir a la seva tramitació com a Projectes de Llei pel
procediment d'urgència.
7. Les Lleis del Parlament seran promulgades pel Lehendakari, el qual
n'ordenarà la publicació en el "Butlletí Oficial de la Comunitat
d'Euskadi" en el termini de quinze dies des de la seva aprovació.

Capítol Segon.- Del Poder Ejecutiu. El Govern Basc i el Lehendakari
Article 22.- Naturalesa i funcions
El Govern Basc és l'òrgan col.legiat que ostenta les funcions
executives i administratives d'Euskadi.
Article 23.- Organització
Les atribucions del Govern i la seva organització, basada en el
Lehendakari i Consellers i Conselleres, així com l'Estatut dels seus
membres, seran regulats pel Parlament.
Article 24.- Règim de cessament i responsabilitat
1. El Govern Basc cessa després de la celebració d'eleccions al
Parlament, en el cas de pèrdua de la confiança parlamentària o per
dimissió o defunció del Lehendakari.
2. El Govern sortint continuarà en funcions fins la presa de
possessió del nou Govern.
3. El Govern respon políticament dels seus actes, de forma solidària,
davant el Parlament Basc, sense perjudici de la responsabilitat
directa de cada membre per la seva gestió respectiva.
4. El Lehendakari i els membres del Govern, durant el seu mandat i
pels actes delictius comesos en l'àmbit territorial de la Comunitat
d'Euskadi, no podran ser detingus ni retinguts, si no és en cas de
flagrant delicte, i correspon la decisió en tot cas, sobre la seva
inculpació, empresonament, processament i judici al Tribunal Superior
de Justícia d'Euskadi. Fora de l'àmbit territorial de la Comunitat
d'Euskadi, la responsabilitat penal serà exigible en els mateixos
termes davant la Sala Penal del Tribunal Suprem.

Article 25.- El Lehendakari
1. El Lehendakari serà designat d'entre els seus membres pel
Parlament Basc i nomenat pel Rei. El nomenament del Lehendakari serà
efectiu després de la seva presa de possessió en un acte solemne,
d'acord amb les tradicions i símbols d'identitat bascos.
2. El Parlament Basc determinarà per una Llei la forma d'elecció del
Lehendakari i les seves atribucions, així com les relacions del
Govern amb el Parlament.
3. El Lehendakari designa i separa els Consellers i Conselleres del
Govern i en dirigeix l'acció, ostentant a la vegada la més alta
representació de la Comunitat d'Euskadi.
Capítol Tercer.- Del Poder Judicial. El Consell Judicial Basc
Article 26.- Competència i òrgans jurisdiccionals
1. L'organització judicial basca culminarà en el Tribunal Superior de
Justícia d'Euskadi, que ostentarà competència en tot el territori de
la Comunitat d'Euskadi, i davant del qual s'esgotaran les successives
instàncies processals, inclosos els recursos de cassació o la última
instància que procedeixi en tots els ordres de la jurisdicció.
2. La competència dels òrgans jurisdiccionals a la Comunitat
d'Euskadi s'estén a tots els ordres, instàncies i graus,
independentment del dret aplicat, amb l'única excepció en el conjunt
de l'Estat de la jurisdicció del Tribunal Suprem.
3. En relació amb la competència dels òrgans jurisdiccionals a la
Comunitat d'Euskadi, correspondrà al Tribunal Suprem, com a òrgan
superior del Poder Judicial, la unificació de doctrina davant
l'aplicació del dret de forma inequívocament contradictòria, entre
diversos òrgans judicials o respecte a la jurisprudència del propi
Tribunal Suprem, així com el coneixement dels conflictes de
competència i de jurisdicció entre els òrgans judicials de la
Comunitat d'Euskadi i la resta dels de l'Estat.
4. Així mateix en relació amb la competència dels òrgans
jurisdiccionals a la Comunitat d'Euskadi, les anteriors previsions
d'aquest article s'entendran sense perjudici de la jurisdicció que, a
l'empara i protecció dels drets fonamentals, correspon al Tribunal
Constitucional, així com al Tribunal Europeu de Drets Humans amb seu
actual a Estrasburg, d'acord amb les seves respectives regulacions en
vigor.
Article 27.- Govern del Poder Judicial. El Consell Judicial Basc
1. El govern del Poder Judicial a l'àmbit de la Comunitat d'Euskadi
correspon a la Institució basca denominada Consell Judicial Basc, que
exercirà les seves competències i funcions en estreta col.laboració
amb el Consell General del Poder Judicial a l'Estat amb l'objectiu de
preservar els principis d'unitat i independència jurisdiccional. El
Consell Judicial Basc desenvoluparà les seves competències sense
perjudici de les atribucions que corresponen als Presidents dels
Tribunals i als titulars dels restants òrgans jurisdiccionals amb
respecte al seu propi àmbit orgànic.
2. El Consell Judicial Basc designarà el President del Tribunal
Superior de Justícia i li correspondran, així mateix, les facultats
d'inspecció de Jutjats i Tribunals, així com de consultar i informar
sobre les matèries que afecten el Poder Judicial a la Comunitat
d'Euskadi. Així mateix, li competeix al Consell Judicial Basc
l'aplicació d'allò disposat a les Lleis del Parlament Basc d'acord
amb els criteris essencials i substantius fixats a la Llei Orgànica
del Poder Judicial, en matèria de selecció, provisió, carrera,
formació, règim disciplinari i de retribucions de Secretaris, Jutges,
Magistrats i Fiscals a Euskadi, tenint en compte a tals efectes el
caràcter preferent del coneixement del dret basc i de l'euskera.
3. El Consell Judicial Basc estarà integrat pel President del
Tribunal Superior de Justícia d'Euskadi, que el presidirà, i per un
conjunt de membres, la composició i estatut jurídic dels quals seran
regulats mitjançant una Llei del Parlament Basc, atenent a la seva
competència i a un criteri mixte que garanteixi l'elecció d'una part
dels membres entre Jutges i Magistrats que exerceixin les seves
funcions a la Comunitat d'Euskadi.
Article 28.- Ministeri Fiscal
1. L'organització i funcionament del Ministeri Fiscal a l'àmbit de la
Comunitat d'Euskadi es regularà mitjançant una Llei del Parlament
Basc, que li atribuirà la defensa de la legalitat en el seu conjunt,
mitjançant l'exercici de les accions que li encomani l'ordenament
jurídic en tots els ordres de la jurisdicció.
2. El Fiscal Cap del Tribunal Superior de Justícia d'Euskadi serà
designat pel Consell Judicial Basc i exercirà el comandament directe
sobre el conjunt de fiscalies i la seva organització a la Comunitat
d'Euskadi. Així mateix, li correspondrà la proposta de nomenament i
de carrera de fiscals per a la seva designació pel Consell Judicial
Basc, així com les restants facultats pròpies del càrrec.
Article 29.- Administració de Justícia
1. La Comunitat d'Euskadi exercirà en el seu territori totes les
facultats executives i de caràcter orgànic que especifiqui
l'ordenament jurídic en relació amb l'Administració de Justícia, en
aplicació dels mateixos principis i lleis processals que regeixen a
l'Estat a l'objecte de garantir la defensa dels drets i deures
fonamentals de la ciutadania.
2. La Justícia a la Comunitat d'Euskadi serà gratuïta en els termes
que estableixi la Llei i, en tot cas, per als qui acreditin
insuficiència de mitjans econòmics, de manera què tinguin garantit el
dret de defensa professional i independent en tots els processos en
què, d'acord amb la Llei, així es requereixi.
3. La Comunitat d'Euskadi té competència exclusiva en matèria de
planta judicial, demarcacions territorials i fixació de la seva
capitalitat, disponent a aquests efectes de la facultat de crear nous
jutjats i seccions, i de dotar tots els òrgans judicials dels mitjans
matèrials, orgànics i personals que siguin precisos.
4. Per una Llei del Parlament Basc es crearan els Cossos de
funcionaris del personal al servei de l'Administració de Justícia a
la Comunitat d'Euskadi i s'establirà el seu corresponent estatut
jurídic i el règim de la seva relació de servei.
5. S'establirà el marc precís de cooperació entre el Govern Basc i el
Ministeri de Justícia per a l'ordenada gestió de l'Administració de
Justícia a la Comunitat d'Euskadi i la seva coordinació amb l'àmbit
estatal i europeu.
Article 30.- Policia Judicial
La Policia Basca o Ertzaintza, quan actuï com a Policia Judicial,
estarà al servei del Poder Judicial, en els termes que disposin les
Lleis processals.

TÍTOL III.- DEL RÈGIM DE RELACIÓ POLÍTICA I INSTITUCIONAL
A L'ÀMBIT DE LA COMUNITAT D'EUSKADI
Capítol Primer.- De les Institucions Basques
Article 31.- Institucions basques
Les Institucions Basques exerciran els poders de la Comunitat
d'Euskadi, de conformitat amb les atribucions que els assigna el
present Estatut i les Lleis.
Als efectes d'aquest Estatut, tenen la consideració d'Institucions
Comunes Basques el Parlament Basc, el Govern Basc i el Lehendakari, i
les Institucions del Poder Judicial a la Comunitat d'Euskadi.
Així mateix són Institucions basques les Institucions Forals
privatives dels seus Territoris Històrics, les Juntes Generals i les
Diputacions Forals.
Igualment, formen part del marc institucional de la Comunitat
d'Euskadi les seves Institucions Municipals.
Article 32.- Capitalitat
La designació de la Capital de la Comunitat d'Euskadi, així com la
Seu de les seves Institucions Comunes, es farà mitjançant una Llei
del Parlament Basc.

Capítol Segon- De la institucionalització i les relacions internes
Article 33.- Territoris Històrics
1. Cadascun dels Territoris Històrics que integren la Comunitat
d'Euskadi podrà, en el seu règim intern, conservar i actualitzar la
seva organització i Institucions privatives d'autogovern. D'acord amb
la seva tradició històrica, són institucions forals dels Territoris
Històrics les seves respectives Juntes Generals i Diputacions Forals.
2. Per a l'elecció dels òrgans representatius dels Territoris
Històrics s'aplicaran els criteris de sufragi universal, lliure,
directe, secret i de representació proporcional, amb circumscripcions
electorals que procurin una representació adequada de totes les zones
de cada Territori.

Article 34.- Règim de relació i repartiment competencial
1. Des del respecte al règim foral privatiu dels Territoris
Històrics, el sistema de relació i repartiment competencial entre les
Institucions Comunes i Forals atendrà als principis de col.laboració,
solidaritat, subsidiarietat i federalisme d'execució.
2. Una Llei del Parlament Basc articularà el règim de relació i el
repartiment d'atribucions i competències entre les Institucions
Basques per a l'exercici de les facultats i competències reconegudes
en el present Estatut.
3. Es garantirà la conservació i actualització, atenent a criteris de
millora i modernització de la seva funcionalitat per a les polítiques
públiques, d'un marc competencial que constitueixi el règim privatiu
de competències de cada Territori Històric, d'acord amb les següents
matèries:
a) Organització, règim i funcionament de les seves pròpies
Institucions d'autogovern.
b) Demarcacions Territorials d'àmbit supramunicipal que no superin
els límits del territori.
c) Règim Electoral Municipal.
d) Règim dels béns territorials i municipals.
e) Carreteres i camins.
f) Establiment i regulació, dins del seu territori, del règim
tributari, així com l'exacció, gestió, liquidació, inspecció, revisió
i recaptació dels corresponents tributs, en el marc de la potestat
tributària reconeguda a les Institucions basques en el present
Estatut i de les normes d'harmonització fiscal, coordinació i
col.laboració que estableixi el Parlament Basc.
g) Totes aquelles que li siguin atribuïdes per una Llei del Parlament
Basc.
4. Les Institucions Forals tindran autonomia financera i
pressupostària i disposaran de la seva pròpia Hisenda per a l'adequat
exercici i financiació de les seves facultats i competències. Així
mateix, elaboraran i aprovaran anualment els seus respectius
Pressupostos, que contindran la totalitat dels ingressos i despeses
de la seva activitat pública.
5. La coordinació i harmonització de la Hisenda General d'Euskadi amb
la Hisenda de les Institucions Forals es portarà a terme de
conformitat amb les normes que a tal efecte dicti el Parlament Basc.
Article 35.- Comissió Arbitral
Els conflictes de competència que es puguin suscitar entre les
Institucions comunes de la Comunitat d'Euskadi i les de cadascun dels
seus Territoris Històrics se sotmetran a la decisió d'una Comissió
Arbitral, formada per un nombre igual de representants designats
lliurement pel Govern Basc i per la Diputació Foral del territori
interessat, i presidida pel President del Tribunal Superior de
Justícia d'Euskadi, d'acord amb el procediment que una Llei del
Parlament Basc determini.
Article 36.- Municipis Bascos
Per una Llei del Parlament Basc s'establirà el règim jurídic i de
competències dels Municipis Bascos, i es regularà i protegirà la seva
autonomia. La citada Llei Municipal atendrà els principis bàsics
establerts a la Carta Europea d'Autonomia Local i comprendrà la
garantia de participació en el marc basc de relacions institucionals
i en l'elaboració i coordinació de polítiques públiques.
TÍTOL IV.- DE L'EXERCICI DEL PODER PÚBLIC A LA COMUNITAT D'EUSKADI
Capítol Primer.- De l'exercici de l'Autogovern basc
Article 37.- Valors rectors del marc social i econòmic
L'autogovern basc es desenvoluparà en un marc social i econòmic de
progrés ètic que es basa en els següents valors:
- Un model de desenvolupament sostenible.
- La igualtat efectiva d'homes i dones en tots els àmbits.
- El benestar i la qua litat de vida de les persones.
- La llibertat d'empresa i la creació de riquesa.
- La participació en l'empresa i la cooperació interempresarial.
- La Justícia social i la solidaritat amb les persones més
desfavorides.
- L'equilibri i la cohesió territorial.
- La garantia d'accés de totes les persones a un sistema
educatiu,sanitari i de protecció social adequat i de qualitat.
- El respecte a la pluralitat i la participació democràtica de la
societat civil.
Article 38.- Dret al bon govern i a la bona administració
Els poders públics bascos vetllaran en l'exercici de les seves
funcions per la interdicció de l'arbitrarietat a les administracions,
el dret al seu bon funcionament i la funció social dels objectius
politicoadministratius en la gestió pública.
D'acord amb això, es garantirà a tots els ciutadans i ciutadanes
bascos el dret al bon govern i a la bona administració, que es
materialitzarà mitjançant el desenvolupament dels següents continguts:
- El funcionament transparent de l'administració, la informació sobre
els drets i els procedimients, L'accés als registres públics i la
motivació suficient en l'actuació administrativa.
- La funcionalitat, eficàcia i simplicitat dels procedimients
administratius i la tramitació sense dilacions indegudes.
- L'aplicació de la presumpció que els administrats i administrades
actuen sempre de bona fe, a menys que l'administració provi el
contrari.
- La correspondència, en termes d'eficiència, entre el cost dels
serveis públics, la seva justificació social i els resultats
obtinguts.
- El deure de les administracions de vetllar en cada actuació per
l'aplicació de models de qualitat, establint instruments d'avaluació
externa dels serveis que presten, més enllà dels controls
administratius.
- La plena i eficaç responsabilitat pel funcionament administratiu
que resulti deficient, d'acord amb les Lleis.
Article 39.- Participació de la societat civil
Els poders públics bascos establiran els mecanismes adequats per
facilitar i estimular la participació ciutadana en els assumptes
públics, inclosos tant l'àmbit socioeconòmic com també els àmbits
socials, culturals i educatius, a través dels instruments que una
Llei del Parlament Basc o les seves Lleis sectorials determinin.
Capítol Segon.- Del Règim General d'Exercici del Poder Públic
Article 40.- Exercici del Poder Públic
El Poder Públic serà exercit a la Comunitat d'Euskadi de conformitat
amb els principis bàsics de relació i amb l'atribució de competències
que s'estableixen en el present Estatut.
Article 41.- Principis de Relació Administrativa amb l'Estat
Constitueixen principis bàsics de relació administrativa entre la
Comunitat d'Euskadi i l'Estat espanyol respecte a l'exercici de les
seves respectives competències o atribucions, els següents:
a) L'intercanvi d'informació, la coordinació i la cooperació, d'acord
amb la lleialtat institucional i en el marc dels mecanismes de
col.laboració i de garanties recíproques que s'estableixen en el
present Estatut.
b) El respecte i la no injerència en l'exercici de potestats i àmbits
competencials respectius, de conformitat amb l'assignació i el
repartiment que es recullen en el present Estatut.
c) La subsidiarietat, a través del criteri de l'Administració més
idònia, respecte a l'exercici de totes les potestats públiques
d'execució.
d) L'harmonització d'actuacions quan es produeixin divergències entre
les institucions respectives, sense perjudici de l'aplicació del
sistema de garanties i procedimients establerts en aquest Estatut.
Article 42.- Les Polítiques Públiques en el repartiment competencial
1. Per a l'assignació i repartiment del Poder Públic a la Comunitat
d'Euskadi es atendrà prioritàriament el criteri d'atribució de
polítiques públiques, i s'aplicarà el repartiment per matèries de
forma subsidiària i als efectes de la seva incorporació en una
política pública determinada.
2. Constitueix una política pública, als efectes del present Estatut,
el conjunt de matèries competencials i activitats administratives
sobre les què les Institucions exerceixen les potestats legislatives
i d'execució precises per a la seva plena conformació i
desenvolupament, en ordre a prestar un servei integral als ciutadans
i ciutadanes bascos.
Article 43.- Atribució de potestats legislatives a les Institucions
basques
1. Correspondrà a la Comunitat d'Euskadi l'exercici en el seu àmbit
territorial de la potestat legislativa en totes aquelles polítiques
públiques i àmbits competencials no atribuïts expressament a l'Estat
en el present Estatut.
2. En les polítiques públiques i àmbits competencials atribuïts a la
Comunitat d'Euskadi amb caràcter exclusiu, disposarà de la plena
titularitat de les potestats normativa, legislativa i reglamentària o
de desenvolupament. El Dret emanat de les Institucions basques en
aquests àmbits serà l'únic aplicable a la Comunitat d'Euskadi, sense
perjudici, quan procedeixi, de l'aplicació directa
del Dret europeu, corresponent per tant a les Institucions basques la
transposició al propi ordenament jurídic de les disposicions europees
que així ho requereixin.
3. En virtut d'aquest Estatut, l'aplicació a la Comunitat d'Euskadi
de les reserves d'àmbits materials corresponents a les Lleis
Orgàniques de l'Estat, s'entendran sense perjudici del respecte a la
regulació per les Lleis basques de les Institucions i de les
polítiques públiques i àmbits competencials atribuïts a la Comunitat
d'Euskadi amb caràcter exclusiu.
Article 44.- Atribució de potestats d'execució a les Institucions
basques
1. En virtut d'aquest Estatut, amb caràcter general, corresponen a la
Comunitat d'Euskadi, dins del seu territori, la potestat d'execució
de totes les polítiques públiques, llevat d'aquelles polítiques
públiques atribuïdes a l'estat amb caràcter exclusiu en l'àmbit de la
Comunitat d'Euskadi, d'acord amb allò disposat en aquest Estatut.
2. Les potestats d'execució atribuïdes a les Institucions basques
s'estendran a totes les funcions executives, tant de les Lleis
estatals que corresponguin com de les Lleis basques, i comprendran la
potestat de dictar els reglaments de desenvolupament, executius i
d'organització de les Lleis, així com la completa gestió i
administració dels serveis, inclosa la funció inspectora i revisora.
A aquests efectes, únicament seran aplicables en l'àmbit territorial
de la Comunitat d'Euskadi les normes reglamentàries i instruccions
dictades per les Institucions basques i les seves corresponents
autoritats.
3. Les atribucions i competències de la Comunitat d'Euskadi previstes
en aquest Estatut s'entendran referides al seu àmbit territorial.
En el cas que la regulació o l'exercici de les seves potestats per
part de les Institucions basques poguessin afectar d'altres àmbits
territorials externs, s'arbitraran els corresponents convenis de
cooperació i col.laboració amb les autoritats estatals o autonòmiques
que procedeixin.
4. L'Estat garantirà el dret de la Comunitat d'Euskadi a designar
representants que participin al màxim nivell rector en les autoritats
administratives independents, institucions financeres i empreses
públiques espanyolas, l'actuació de les quals incideixi, directament
o indirecta, en les competències o interessos d'Euskadi.

Capítol Tercer.- De les Polítiques Públiques exclusives de l'Estat
Article 45.- Polítiques Públiques atribuïdes a l'Estat en l'àmbit de
la Comunitat d'Euskadi
1. En la seva relació amb la Comunitat d'Euskadi, queden reservades a
l'Estat amb caràcter exclusiu, les potestats legislatives i
d'execució que corresponguin, en els termes que a continuació
s'estableixen, als efectes que requereixi l'elaboració, execució i
control de polítiques públiques en els següents àmbits:
a) Nacionalitat espanyola, extrangeria i dret d'asil, sense perjudici
del caràcter compartit de les polítiques d'emigració i immigració, en
funció de la seva incidència en les polítiques sectorials exclusives
de la Comunitat d'Euskadi.
b) Defensa i forces armades.
c) Règim de producció, comerç, tinença i ús d'armes i explosius.
d) Sistema monetari.
e) Règim duaner i aranzelari.
f) Marina mercant; abanderament de bucs i matriculació d'aeronaus;
control de l'espai aeri.
g) Relacions internacionals, sense perjudici de les actuacions amb
repercussió exterior que es reconeixen a la Comunitat d'Euskadi en
aquest Estatut.
2. Així mateix en la seva relació amb la Comunitat d'Euskadi, queda
reservat a l'Estat dictar la legislació comuna en els àmbits que a
continuació s'apunten, sense perjudici de la capacitat de les
Institucions basques per al seu desenvolupament i adaptació al seu
dret substantiu, així com per a la seva aplicació i exercici de les
potestats d'execució que hi corresponguin.
D'acord amb això, correspondrà a l'Estat:
a) Legislació penal, penitenciària i processal, sense perjudici de
les particularitats del dret substantiu basc.
b) Legislació mercantil, sense perjudici del desenvolupament de les
bases de les obligacions contractuals de caràcter mercantil, així com
en el seu cas de les bases dels contractes i concessions
administratives.
c) Legislació civil, sense perjudici del dret privat civil foral o
propi d'Euskadi.
d) Legislació de propietat intel.lectual i industrial.
e) Peses i mesures, contrast de metalls i determinació de l'hora
oficial.

Capítol Quart.- De les Polítiques Públiques exclusives de la
Comunitat d'Euskadi
Secció 1ª.- Polítiques Públiques exclusives de règim general
Article 46.- Polítiques d'institucionalització i autogovern
Corresponen a la Comunitat d'Euskadi amb caràcter exclusiu les
polítiques públiques d'institucionalització i autogovern.
Per a l'elaboració, execució i control d'aquestes polítiques
públiques, les Institucions basques ostentaran totes les potestats
legislatives i d'execució en les següents matèries i àmbits:
a) Règim privatiu d'autoorganització i funcionament, símbols i
Institucions d'autogovern.
b) Demarcacions territorials dins la Comunitat d'Euskadi.
c) Règim electoral.
d) Estatut jurídic dels funcionaris.
e) Procediment administratiu derivat del dret i de l'organització
pròpia; expropiació forçosa, sistema de responsabilitat, patrimoni i
règim jurídic de totes les Administracions públiques de la Comunitat
d'Euskadi.
f) Associacions i Fundacions.
g) Dret privat civil foral o propi d'Euskadi, que inclourà:
- La determinació del règim de subjecció que hi té dins del seu
Territori.
- L'ordenació i gestió de tots els registres i instruments públics
civils en el territori de la Comunitat d'Euskadi sota dependència
administrativa o judicial de les Institucions basques.
- L'ordenació de les relacions juridicocivils relatives al dret de
família, inclosos els efectes de la regulació de les unions estables
de persones alternatives al règim de matrimoni.
- L'ordenació de les relacions juridicocivils de caràcter econòmic i
patrimonial, amb respecte a les bases de les obligacions contractuals
que estableixi l'Estat.
Article 47.- Polítiques educatives i culturals
1. Correspon a la Comunitat d'Euskadi el desenvolupament
constitucional dels drets i deures fonamentals respecte al règim
jurídic d'ús de les llengües, els drets d'expressió i comunicació, el
dret a l'educació i la llibertat d'ensenyament.
2. Per a l'elaboració, execució i control de les polítiques públiques
educatives i culturals que li corresponen amb caràcter exclusiu a la
Comunitat
d'Euskadi, les Institucions basques ostentaran totes les potestats
legislatives i d'execució en les següents matèries i àmbits:
a) Ensenyament, tant no universitari com universitari, en tota la
seva extensió, nivells i graus, modalitats i especialitats, inclòs
l'aprenentatge permanent.
b) Formació Professional, que inclourà tots els subsistemes de
qualificació i formació professional reglada, ocupacional i contínua.
c) Obtenció, expedició i homologació de títols acadèmics i
professionals.
d) Defensa i protecció del patrimoni cultural, artístic i monumental.
e) Artesania.
f) Museus, biblioteques i arxius.
g) Cinematografia, arts escèniques, esport i espectacles.
h) Règim de premsa, ràdio, televisió i en general de tots els mitjans
de comunicació social.
3. En relació als aspectes sobre identitat i representació cultural
de la Comunitat d'Euskadi, l'Estat garantirà el respecte a la
representativitat
internacional de la identitat basca en totes les manifestacions
culturals dels àmbits de l'esport i de la indústria, producció i
creació literària, artística, científica i tècnica, inclosa la
representació de la Comunitat d'Euskadi en òrgans internacionals i la
promoció exterior de la cultura basca, per a la qual cosa podrà
subscriure acords amb institucions i organismes internacionals o
d'altres països.
4. Euskadi té dret a disposar en l'àmbit esportiu de les seves
pròpies seleccions nacionals, que podran participar amb caràcter
oficial en les competicions internacionals.
Article 48.- Polítiques socials i sanitàries
Corresponen a la Comunitat d'Euskadi amb caràcter exclusiu les
polítiques públiques socials i sanitàries. Per a l'elaboració,
execució i control d'aquestes polítiques públiques, les Institucions
basques ostentaran totes les potestats legislatives i d'execució en
els següents àmbits i matèries:
a) Sanitat interior i exterior.
b) Ordenació farmacèutica, productes sanitaris i farmacèutics.
c) Assistència social.
d) Institucions i establiments de protecció i tutela de menors.
e) Règim i Institucions penitenciàries i de reinserció social.
f) Desenvolupament comunitari.
g) Polítiques d'igualtat de gènere.
h) Política infantil, juvenil i de tercera edat.
i) Integració social i laboral de la immigració.
j) Polítiques de protecció a la família.
Article 49.- Polítiques sectorials econòmiques i financeres
Corresponen a la Comunitat d'Euskadi amb caràcter exclusiu les
polítiques públiques sectorials econòmiques i financeres.
Per a l'elaboració, execució i control d'aquestes polítiques
públiques, les Institucions basques ostentaran totes les potestats
legislatives i d'execució en les següents matèries i àmbits:
a) Defensa del consumidor i de l'usuari.
b) Instal.lacions de producció, distribució i transport d'energia.
c) Règim miner i energètic; recursos geotèrmics.
d) Agricultura i ramaderia.
e) Forests, aprofitaments i serveis forestals, vies pecuàries i
pastures.
f) Pesca marítima i ordenació del sector pesquer, marisqueig i
aqüicultura, caça i pesca fluvial i lacustre.
g) Indústria.
h) Telecomunicacions.
i) Règim de les noves tecnologies relacionades amb la societat de la
informació i del coneixement.
j) Investigació científica i tècnica.
k) Comerç interior i exterior; Fires i Mercats; Denominacions
d'Origen i Publicitat.
l) Corporacions de Dret Públic, en particular, Confraries de
Pescadors, i Cambres de Comerç, Indústria i Navegació.
m) Col.legis Professionals i exercici de professions titulades; règim
de Notaris, Registradors de la Propietat, Agents de Canvi i Borsa, i
Corredors de
Comerç.
n) Turisme, oci i esplai.
o) Casinos, jocs i apostes.
p) Ordenació del crèdit, banca i assegurances.
q) Cooperatives i Mutualitats no integrades a la Seguretat Social.
r) Institucions de crèdit i Caixes d'Estalvis.
s) Bosses de Comerç i restants centres de contractació de mercaderies
i de valors.
t) Estadística.
Article 50.- Polítiques de recursos naturals, ordenació territorial,
habitatge i medi ambient
1. Corresponen a la Comunitat d'Euskadi amb caràcter exclusiu les
polítiques públiques de recursos naturals, ordenació territorial,
habitatge i medi ambient. Per a l'elaboració, execució i control
d'aquestes polítiques públiques, les Institucions basques ostentaran
totes les potestats legislatives i d'execució en les següents
matèries i àmbits:
a) Medi ambient i ecologia.
b) Salvament marítim i abocaments industrials i contaminants.
c) Aprofitaments hidràulics, canals i regadius, aigües minerals,
termals i subterrànies.
d) Ordenació del territori i del litoral.
e) Urbanisme i Habitatge.
2. En virtut d'aquest Estatut, constituiran béns de domini públic de
la Comunitat d'Euskadi els recursos naturals ubicats en el seu
territori i, en particular, la zona maritimoterrestre del seu litoral
i les seves platges, el mar territorial adjunt fins al límit de dotze
milles, i els seus recursos naturals existents. Per una Llei del
Parlament Basc, que respectarà les normes i tractats internacionals i
els principis i objectius essencials de la legislació estatal, es
regularà la seva administració, defensa i conservació.
Article 51.- Polítiques d'infrastructures i transports
1. Corresponen a la Comunitat d'Euskadi amb caràcter exclusiu les
polítiques públiques d'infrastructures i transports. Per a
l'elaboració, execució i control d'aquestes polítiques públiques, les
Institucions basques ostentaran totes les potestats legislatives i
d'execució en les següents matèries i àmbits:
a) Ferrocarrils.
b) Transports terrestres, marítims, fluvials i per cable.
c) Ports, heliports i aeroports.
d) Servei Meteorològic.
e) Centres de Contractació i terminals de càrrega en matèria de
transport.
f) Obres Públiques.
g) Tràfic i circulació de vehícles a motor.
2. En virtut d'aquest Estatut, seran de titularitat plena de la
Comunitat d'Euskadi totes les obres públiques i infrastructures que
es trobin total o parcialment en el seu territori, independentment de
la seva qualificació d'interès general, incloses totes aquelles que
constitueixen suport dels sistemes de transport i comunicacions
respecte dels trams que s'ubiquen o transcorrin pel seu àmbit
territorial.
3. Les Institucions basques coordinaran les seves actuacions i
col.laboraran amb l'Estat i amb les Comunitats Autònomes a fi de
salvaguardar els seus interessos respectius, aplicant la legislació
específica sobre infrastructures i obres públiques d'interès general,
sense perjudici d'allò disposat en aquest Estatut.
Secció 2ª.- Polítiques Públiques exclusives de règim específíc
Article 52.- Polítiques de Seguretat Pública
1. En virtut d'aquest Estatut, corresponen a la Comunitat d'Euskadi,
per a la protecció de les persones i béns, totes les funcions
governamentals i de seguretat que estableixen les Lleis, així com el
règim de la seva pròpia policia o Ertzaintza.
2. Queden reservades a les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat,
per al seu exercici a la Comunitat d'Euskadi, únicament i exclusiva,
els serveis policials associats al control de les polítiques
públiques atribuïdes a l'Estat amb caràcter exclusiu en aquest
Estatut.
3. El comandament suprem de l'Ertzaintza correspon al Lehendakari.
4. Una Junta de Seguretat, formada, en nombre igual, per
representants de l'Estat i de la Comunitat d'Euskadi, garantirà la
coordinació entre l'Ertzaintza i les Forces i Cossos de Seguretat de
l'Estat, respecte a aquells delictes que afecten tant la Comunitat
d'Euskadi com l'Estat.
Article 53.- Polítiques sociolaborals i d'ocupació
1. S'atribueixen a la Comunitat d'Euskadi totes les potestats i
funcions públiques necessàries per establir i regular el seu àmbit
sociolaboral propi. Exercirà les seves competències en matèria
sociolaboral atenent els drets i obligacions essencials de
treballadors i empresaris definits en els àmbits estatal i europeu.
2. Corresponen a la Comunitat d'Euskadi la potestat legislativa i la
potestat d'execució en matèria laboral, d'ocupació,formació i
prevenció de riscos laborals. Amb aquest objectiu, la Comunitat
d'Euskadi podrà organitzar, gestionar i tutelar, dins el seu
territori, tots els serveis relacionats amb les matèries citades,
inclosa la funció inspectora, sense perjudici de la col.laboració i
cooperació amb l'Estat.
3. Les Institucions Basques seran competents per determinar, dins el
seu àmbit territorial, la representativitat de les organitzacions
sindicals i empresarials atenent criteris estrictament democràtics,
així com el règim i eficàcia de la negociació col.lectiva, sense
perjudici del respecte a la voluntat pactada entre les organitzacions
sindicals i empresarials de la Comunitat d'Euskadi.
4. Les Institucions basques establiran els oportuns instruments
bilaterals amb l'Estat i la Unió Europea per a la col.laboració i
cooperació en l'exercici de les competències en matèria laboral. Les
relacions de caràcter financer derivades del seu exercici, inclosa la
participació en fons d'àmbit estatal o europeu, se sotmetran al
sistema de Concert Econòmic previst en aquest Estatut, atenent el
principi de solidaritat.
5. Els poders públics bascos ajustaran l'exercici de les competències
en matèria laboral a criteris de participació democràtica de les
organitzacions sindicals i empresarials, procurant que les condicions
de treball s'adeqüin al nivell de desenvolupament i progrés social, i
promovent la qualificació dels treballadors i treballadores i la seva
formació contínua al llarg de tota la vida laboral.
6. El Consell Basc de Relacions Laborals serà l'entitat consultiva de
les Institucions basques en matèria sociolaboral i constituirà
l'òrgan de trobada i diàleg permanent entre les organitzacions
sindicals i les confederacions empresarials en l'àmbit de la
Comunitat d'Euskadi, amb l'objetiu de fomentar la negociació
col.lectiva i promoure la mediació i l'arbitratge en els conflictes
laborales.
El Consell Basc de Relacions Laborals tindrà personalitat jurídica
pròpia i independent per al desenvolupament de les seves atribucions,
que seran regulades per una Llei del Parlament Basc.
Article 54.- Polítiques de Protecció Social
1. Els Poders Públics bascos mantindran un règim públic de seguretat
social per a tots els ciutadans i ciutadanes, que en garanteixi
l'assistència i les prestacions socials suficients davant situacions
de necessitat.
2. Correspon a les Institucions basques la potestat de
desenvolupament de la legislació de l'Estat en matèria de previsió
social i de seguretat social, així com la gestió del sistema públic
de seguretat social en el seu àmbit territorial, que s'exercirà amb
un pressupost propi i que inclourà la funció recaptadora de les
cotitzacions socials produïdes a la Comunitat d'Euskadi i la
gestió del patrimoni ubicat en el seu territori i que afecti el
sistema.
3. Les Institucions basques garantiran el principi d'unitat en la
titularitat dels recursos del sistema de seguretat social del conjunt
de l'Estat.
A tal efecte, la seva participació financera s'hi subjetarà amb el
sistema de Concert Econòmic previst en aquest Estatut, en el què es
regularan els fluxos econòmics i els mecanismes d'inspecció que
garanteixin els principis de solidaritat i no discriminació amb els
ciutadans i ciutadanes del conjunt de l'Estat.
4. La Comunitat d'Euskadi podrà organitzar i administrar dins el seu
territori tots els serveis relacionats amb les matèries expressades
en aquest article i exercirà la tutela de les Institucions, Entitats
i Fundacions en matèria de seguretat social.

TÍTOL V.- DE L'ECONOMIA, HISENDA I PATRIMONI A LA COMUNITAT D'EUSKADI
Capítol Primer.- De l'exercici del Poder Públic en l'àmbit econòmic
Article 55.- Principis de Relació Econòmica amb l'Estat
1. Les Institucions basques exerciran les facultats i competències
reconegudes en el present Títol, de conformitat amb el règim de
relació i repartiment competencial establert en aquest Estatut i a
les normes que a tal efecte dicti el Parlament Basc.
2. Per la seva part, l'Estat, en l'àmbit de la Comunitat d'Euskadi,
ajustarà l'exercici de les facultats i competències que li atribueix
la Constitució a allò disposat en el present Títol.
3. Les relacions d'ordre econòmic i financer entre la Comunitat
d'Euskadi i l'Estat derivades de l'exercici de les seves respectives
facultats i competències es desenvoluparan de forma bilateral i
hauran de formalitzar-se mitjançant el sistema foral tradicional de
Concert Econòmic, a través de les disposicions legals o
reglamentàries de caràcter paccionat que corresponguin.
4. Els conflictes i discrepàncies que se suscitin seran plantejats i,
en el seu cas resolts, per una Comissió Mixta integrada per igual
nombre de representants de les Institucions de la Comunitat d'Euskadi
i de l'Estat. Al si d'aquesta Comissió Mixta s'establiran els
adequats instruments bilaterals per a la coordinació, harmonització i
col.laboració en l'exercici de totes les facultats i competències
reconegudes en el present Títol i la seva adequació a les Polítiques
Públiques de l'Estat i de la Unió Europea.
5. En particular, s'arbitraran els mecanismes oportuns que permetin
la participació de les Institucions basques a la Unió Europea, així
com en els tractats i convenis internacionals que incideixin en
l'exercici de les facultats i competències reconegudes en el present
Títol.
6. En els termes que s'acordin en virtut del procediment previst en
els apartats anteriors, els poders públics bascos ajustaran
l'exercici de les facultats i competències reconegudes en el present
Títol al principi de solidaritat, equilibri econòmic territorial i al
respecte i garantia de la llibertat de circulació i establiment de
les persones i de la lliure circulació de béns, capitals i serveis,
sense que s'hi produeixin efectes discriminatoris ni perjudici de les
possibilitats de la lliure competència empresarial.
Capítol Segon.- De l'Ordenació econòmica i financera d'Euskadi
Article 56.- Ordenació i planificació de l'activitat econòmica
1. Correspondrà amb caràcter exclusiu a les Institucions basques
l'ordenació i planificació de l'activitat econòmica i la promoció i
foment del desenvolupament econòmic de la Comunitat d'Euskadi,
d'acord amb el dret a la propietat privada i el respecte a la
llibertat d'empresa en el marc de l'economia de mercat.
2. En ordre a l'exercici de la iniciativa pública de les Institucions
basques en l'activitat econòmica, únicament el Parlament Basc,
mitjançant una llei, podrà reservar al sector públic recursos o
serveis essencials, especialment en cas de monopoli, i, així mateix,
acordar la intervenció d'empreses quan així ho exigeixi l'interès
general.
3. En aquest mateix sentit, bo i respectant els principis essencials
de la legislació estatal, correspondrà al Parlament Basc la regulació
de la delimitació de la funció social de la propietat privada, així
com qualsevol limitació a l'exercici dels drets que hi són inherents
per causa justificada d'utilitat pública o interès social que, en
qualsevol cas, comportarà la corresponent indemnizació.
4. L'Estat arbitrarà els mecanismes oportuns que permetin la
participació de les Institucions basques en la planificació de
l'activitat econòmica d'àmbit supraterritorial.
5. Les Institucions basques participaran, així mateix, en la gestió
del sector públic econòmic estatal al seu àmbit territorial i
designaran, de comú acord amb l'Estat, els seus propis representants
en els organismes econòmics, òrgans de control, institucions
financeres i empreses públiques de l'Estat i, en el seu cas, de la
Unió Europea, la competència o influència de les quals s'estengui a
l'àmbit territorial de la Comunitat d'Euskadi.
6. A les Institucions basques les correspondrà la potestat
legislativa i d'execució sobre defensa de la competència, constituent
a tal efecte l'organisme encarregat de la seva salvaguarda, que haurà
de coordinar la seva actuació amb el Tribunal de Defensa de la
Competència de l'Estat i amb els organismes europeus i internacionals
encarregats d'aquesta matèria.
7. El Consell Econòmic i Social Basc constituirà l'òrgan consultiu de
les Institucions basques amb l'objectiu de fer efectiva la
participació dels diferents interessos econòmics i socials en la
política econòmica de la Comunitat d'Euskadi. El Consell gaudirà de
personalitat jurídica pròpia i plena capacitat i independència per a
l'exercici de les seves funcions. Una llei del Parlament Basc en
regularà la composició i les funcions.
Article 57.- Sistema financer
1. Correspondrà amb caràcter exclusiu a les Institucions basques la
regulació i supervisió del sistema financer de la Comunitat
d'Euskadi, d'acord amb els principis bàsics de la legislació
mercantil de l'Estat relatius a l'ordenació del crèdit, banca i
assegurances i sense perjudici de les competències de l'Estat en
matèria de règim duaner i aranzelari i sistema monetari.
2. La Comunitat d'Euskadi participarà i designarà, de comú acord amb
l'Estat, els seus propis representants a les institucions i
organismes de control del sistema financer estatal i, en el seu cas,
de la Unió Europea, la competència o influència de les quals
s'estenguin al seu àmbit territorial.
Capítol Tercer.- De la Hisenda i Patrimoni d'Euskadi
Article 58.- Hisenda General d'Euskadi
1. La Hisenda General d'Euskadi estarà constituïda pel conjunt de
drets i obligacions de naturalesa econòmica la titularitat de la qual
correspongui a la Comunitat d'Euskadi.
2. El Parlament Basc regularà mitjançant una Llei les matèries
pròpies de la Hisenda General d'Euskadi.
3. Els ingressos de la Hisenda General d'Euskadi estaran constituïts
per:
a) Les aportacions que efectuen les Institucions Forals com a
contribució al sosteniment de totes les càrregues generals de la
Comunitat d'Euskadi, de conformitat a allò que disposi una Llei del
Parlament Basc.
b) Els rendiments dels tributs propis que estableixi el Parlament
Basc, de conformitat amb allò establert al present Estatut.
c) El producte de les taxes, prestacions patrimonials i altres drets
econòmics per la utilització del domini públic.
d) Els recàrrecs que el Parlament Basc pogués sobre els tributs
d'aplicació en l'àmbit de la Comunitat d'Euskadi.
e) Les transferències de la Unió Europa.
f) Les transferències i altres assignacions amb càrrec als
Pressupostos Generals de l'Estat.
g) Els rendiments procedents del seu patrimoni i ingressos de dret
privat.
h) El producte de les operacions de crèdit i emissions de deute
realitzades en virtut de la potestat reconeguda en aquest Estatut.
i) Qualssevol altres ingressos que puguin establir-se en virtut
d'allò disposat en el present Estatut i en les Lleis del Parlament
Basc.
4. La Comunitat d'Euskadi, en l'àmbit de la seva competència i en
relació amb la seva Hisenda General, disposarà de les mateixes
prerrogatives reconegudes a l'Estat.
Article 59.- Pressupostos Generals d'Euskadi
1. Els Pressupostos Generals de la Comunitat d'Euskadi tindran
caràcter anual, contindran la totalitat dels ingressos i despeses de
l'activitat pública general, i seran elaborats pel Govern Basc i
aprovats pel Parlament Basc.
2. Una Llei del Parlament Basc regularà l'elaboració, examen, esmena,
aprovació, modificació, execució, liquidació i control dels
Pressupostos Generals, així com la seva possible pròrroga.
3. La coordinació i harmonització de la política pressupostària de la
Comunitat d'Euskadi amb la de l'Estat als efectes de garantir
l'estabilitat econòmica i pressupostària es portarà a terme de
conformitat amb els principis i instruments de relació econòmica
establerts en aquest Estatut.
Article 60.- Autonomia financera
1. La Comunitat d'Euskadi tindrà autonomia fiscal i financera per al
desenvolupament i execució de les competències reconegudes en el
present Estatut.
2. L'activitat financera de la Comunitat d'Euskadi es coordinarà i
harmonitzarà amb la de l'Estat de conformitat amb allò previst en el
present Estatut. D'acord amb això, s'establiran les formes de
col.laboració financera entre la Comunitat d'Euskadi i l'Estat i, en
especial, per determinar la seva aportació a les carregues generals
de l'Estat, la seva participació en els ingressos de l'Estat i la
col.laboració en la política d'inversions públiques.
3. La Comunitat d'Euskadi contribuirà a la financiació de les
càrregues generals corresponents a les polítiques exercides per
l'Estat en el seu àmbit territorial, de conformitat amb allò
establert en el present Estatut, mitjançant l'aportació d'una quota
global en el marc del Concert Econòmic. Per fixar aquesta quota
global, es constituirà una Comissió Mixta integrada, d'una
banda, per un representant de cada Diputació Foral i la mateixa
quantitat pel Govern Basc, i -d'altra banda- per un nombre igual de
representants de l'administració de l'Estat.
Article 61.- Potestat tributària
1. La Comunitat d'Euskadi té potestat per mantenir, establir i
regular, dins del seu territori, el seu propi sistema i règim
tributari, que en cap cas no tindrà potestat confiscatòria i que
estarà inspirat en els principis d'igualtat i progressivitat.
2. En el marc dels tractats i convenis internacionals i de les normes
d'harmonització fiscal de la Unió Europea, correspondrà a les
Institucions basques competents, l'exacció, gestió, liquidació,
inspecció, revisió i recaptació de tots els tributs, amb excepció
d'aquells que, en virtut d'aquestes normes, siguin d'àmbit estatal o
europeu.
3. Els tributs estatals no podran recaure sobre fets imposables
gravats per la Comunitat d'Euskadi i, previ acord mutu, podran ser
objecte de cessió total o parcial a les Institucions basques.
4. L'Estat no podrà en cap cas adoptar mesures tributàries sobre béns
situats en el territori de la Comunitat d'Euskadi o que suposin
obstacle per a la lliure circulació de mercaderies o serveis.
5. Així mateix, les Institucions basques competents podran, dins del
seu àmbit territorial, establir i regular recàrrecs sobre els tributs
estatals sempre que no en desvirtuïn la naturalesa o estructura.
Article 62.- Crèdit i Deute Públic
1. Les Institucions basques podran emetre deute públic o contraure
crèdit en els termes que estableixi, mitjançant una Llei, el
Parlament Basc.
2. El Deute Públic de la Comunitat d'Euskadi i els títols de caràcter
equivalent emesos per les Institucions basques tindran la
consideració de fons públics a tots els efectes i gaudiran dels
mateixos beneficis i condicions que el Deute Públic de l'Estat.
Article 63.- Patrimoni
1. El Patrimoni de la Comunitat d'Euskadi integrarà, sense excepció,
tots els drets i béns afectes a les competències i serveis assumits
per les Institucions basques en virtut del present Estatut.
2. El Parlament Basc resoldrà sobre les Institucions basques a qui
correspondrà la propietat o ús d'aquests béns i drets.
3. El Parlament Basc regularà el règim jurídic dels béns de domini
públic i dels béns comunals, respectant els principis essencials
d'inalienabilitat, imprescriptibilitat i inembargabilitat, així com
la seva desafectació, el règim jurídic dels béns de domini privat,
les concessions administratives, respectant les bases de les
obligacions contractuals, i l'administració, defensa i conservació
del Patrimoni de la Comunitat d'Euskadi.
4. Les Institucions basques garantiran la conservació i promouran
l'enriquiment del patrimoni històric, cultural i artístic d'Euskadi i
dels béns que l'integren, qualsevol que sigui el seu règim jurídic i
la seva titularitat.
Article 64.- Tribunal Basc de Comptes Públics
1. El Tribunal Basc de Comptes Públics és el suprem i únic òrgan
fiscalizador de les activitats economicofinanceres del sector públic
de la Comunitat d'Euskadi.
2. Com a òrgan dependent directament del Parlament Basc, exerceix les
seves funcions per la seva delegació i amb jurisdicció sobre tot el
territori de la Comunitat d'Euskadi.
3. Els membres del Tribunal Basc de Comptes Públics gaudiran de la
mateixa independència i innamobilitat que els jutges.
4. Una Llei del Parlament Basc regularà la seva composició,
organització i funcions, així com les garanties i procediment de la
seva funció fiscalizadora i de processament de la responsabilitat
comptable.

TÍTOL VI.- DEL RÈGIM DE RELACIÓ POLÍTICA AMB L'ÀMBIT EUROPEU I
INTERNACIONAL
Capítol Primer.- De les Relacions amb Europa
Article 65.- Unió Europea
1. L'Estat incorporarà els compromisos derivats del present Estatut
als Tractats de la Unió Europea en els termes que correspongui, en
ordre a garantir el seu reconeixement i respecte en l'àmbit europeu.
2. De conformitat amb la normativa comunitària europea, la Comunitat
d'Euskadi disposarà de representació directa en els òrgans de la Unió
Europea. A tal efecte, el Govern espanyol habilitarà les vies
necessàries per possibilitar la participació activa del Govern Basc
en els diferents procedimients de presa de decisions de les
Institucions Comunitàries en aquells assumptes que n'afectin les
competències.
Així mateix, els representants de les Institucions basques formaran
part de les delegacions de l'Estat en el Consell de Ministres de la
Unió Europea en tots aquells assumptes que afectin el contingut de
les polítiques públiques que en són exclusives.
3. El Govern Basc i el Govern espanyol arbitraran els sistemes de
coordinació precisos per garantir la participació efectiva de la
Comunitat d'Euskadi en l'elaboració, programació, distribució i
execució dels diferents fons comunitaris.
4. Correspondrà a les Institucions basques la transposició de les
Directives Comunitàries en l'àmbit de les seves competències.
5. L'Estat garantirà l'accés de les Institucions basques al Tribunal
Europeu de Justícia, sempre que no es trobi previst el seu accés
directe a la normativa Europea.
6. La Comunitat d'Euskadi constituirà una circumscripció electoral
única en l'àmbit de les eleccions al Parlament Europeu.
Article 66.- Cooperació Transfronterera i Interregional europea
Les Institucions basques, en aplicació del principi de
subsidiarietat, promouran la cooperació transfronterera i
interregional en l'àmbit de la Unió Europea, com a instrument bàsic
per edificar-hi la construcció d'una Europa basada en el
reconeixement dels seus diferents pobles i col.lectivitats regionals
com a factor d'enriquiment cultural i d'aprofundiment democràtica.

Capítol Segon.- De les Relacions Exteriors
Article 67.- Representació exterior
1. Les Institucions Públiques Basques desenvoluparan fora del
Territori de la Comunitat d'Euskadi l'activitat necessària per a la
defensa i la promoció dels interessos dels ciutadans i ciutadanes
bascos, amb la possibilitat de subscriure, a tal efecte, acords,
convenis i protocols amb institucions i organismes internacionals, en
els àmbits de la seva pròpia competència.
2. Amb aquest objectiu, l'acció exterior del Govern Basc comptarà amb
els recursos humans i materials necessaris, àdhuc, en el seu cas, la
creació de delegacions i oficines de representació a l'exterior,
l'estatut de les quals serà regulat per una Llei del Parlament Basc.
3. La Comunitat d'Euskadi podrà tenir presència directa en tots
aquells organismes internacionals la pròpia regulació d'accés i
participació de la qual així ho permeti i, en especial, en els
relacionats amb la llengua, la cultura, la pau, la defensa dels drets
humans i la cooperació, el desenvolupament sostenible i el medi
ambient.
4. Els Centres Bascos a l'exterior tindran reconeixement oficial i
constituiran un instrument essencial per al manteniment dels vincles
de la Comunitat d'Euskadi amb els membres de les comunitats basques a
l'exterior, així com per al desenvolupament i foment de les relacions
comercials, culturals, polítiques i institucionals amb els països on
s'hi ubiquen.
Article 68.- Tractats i Convenis Internacionals
1. La formalització per part del Govern espanyol de tractats i
convenis internacionals que suposin una alteració o restricció de les
competències recollides en el present Estatut Polític exigirà
l'autorització prèvia de les Institucions Comunes basques.
2. El Govern Basc participarà, com a part implicada, en el
desenvolupament de les negociacions de tractats i convenis
internacionals desenvolupats pel Govern espanyol, així com en els
projectes de legislació duanera, quan afectin matèries d'interès
específic per a la Comunitat d'Euskadi.
3. La Comunitat d'Euskadi executarà els tractats i convenis
internacionals en tot allò que n'afecti les atribucions i
competències.

Capítol Tercer.- De la Cooperació al Desenvolupament
Article 69. Solidaritat i Cooperació al Desenvolupament
La Comunitat d'Euskadi podrà desenvolupar una política pròpia de
solidaritat i de cooperació amb els països en vies de
desenvolupament, establint a tal efecte els programes i acords
pertinents amb els països i zones destinataris, així com amb les
organitzacions no governamentals i les institucions públiques i
privades que calgui per garantir l'efectivitat i eficàcia de les
polítiques de cooperació.

DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA
1. En el termini màxim de sis mesos des de l'entrada en vigor del
present Estatut, la Comunitat d'Euskadi assumirà materialment i
començarà a exercir en plenitud totes les potestats, funcions i
serveis sense excepció que li corresponen d'acord amb el seu règim
d'autogovern, tot sense perjudici de la continuïtat en l'exercici i
de la subrogació plena en les que ja té assumides la Comunitat
Autònoma d'Euskadi.
2. Dins de l'esmentat termini de sis mesos, una Comissió Mixta de
Transferències integrada per igual nombre de representants del Govern
Basc i del Govern de l'Estat, per un sol cop i de manera definitiva,
establirà els acords que procedeixin a fi de garantir la continuïtat
dels serveis públics i traspassar els mitjans personals i matèrials
de titularitat de l'Estat, que quedaran, respectivament, integrats a
la Comunitat d'Euskadi o sota la seva titularitat plena d'acord amb
el seu règim d'autogovern. A tal efecte, es considerarà que les actes
de la Comissió Mixta i els certificats que es lliuren en relació als
inventaris i documents oficials de l'Estat seran suficients per a la
titulació i inscripció dels béns en els Registres Oficials
corresponents.
Al si de la Comissió Mixta citada, s'aprovaran els acords financers i
es procedirà a la regularització dels fluxos financers que
corresponguin entre la Comunitat d'Euskadi i l'Estat.
La falta d'acord en la Comissió Mixta no impedirà a la Comunitat
d'Euskadi l'exercici de les atribucions o competències assumides, que
les podrà exercir amb els seus propis mitjans i recursos financers,
sense perjudici de poder reclamar amb posterioritat a l'Estat davant
el Tribunal Superior de Justícia d'Euskadi els danys i perjudicis que
s'hagin pogut derivar de l'endarreriment a l'hora de procedir-ne al
traspàs degut.
3. A l'entrada en vigor del present Estatut, continuarà vigent el
dret actualment aplicable a la Comunitat d'Euskadi fins que no es
promulgui el seu dret propi, quan correspongui d'acord amb el seu
règim d'autogovern.

DISPOSICIÓ FINAL
El model i règim de relació política entre la Comunitat d'Euskadi i
l'Estat espanyol regulat en el present Estatut Polític succeirà i
substituirà, a la seva entrada en vigor, el que fóra aprovat per Llei
Orgànica 3/1979,de 18 de desembre, a l'Estatut d'autonomia per al
País Basc.

[Tret del diari AVUI. El 'pla Ibarretxe' planteja que: "L'exercici
del dret del Poble Basc a decidir el seu propi futur es materialitza
des del respecte al dret que tenen els ciutadans i les ciutadanes
dels diferents àmbits juridicopolítics en què actualment s'articula a
ser consultats per decidir el seu propi futur. És a dir, serà amb el
respecte a la decisió dels ciutadans i les ciutadanes de la Comunitat
Autònoma Basca, la decisió dels ciutadans i les ciutadanes de la
Comunitat Foral de Navarra, així com les decisions dels territoris
dels ciutadans i les ciutadanes dels territoris bascos d'Iparralde
(País basc Nord)".
¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬
ENTRE PARÈNTESIS
Desclot
Nafarroa Ez
La majoria de les forces polítiques representades al Parlament de
Navarra van acusar ahir el Parlament del País Basc d'"ingerència". El
govern navarrès, a més, portarà el nou Estatut basc al Tribunal
Constitucional. On s'estavellarà perquè la norma encara no té
concreció legal efectiva. Només els partits basquistes, com ara
Aralar, s'hi van oposar. Què diu aquest nou Estatut que disgusti tan
profundament Unió del Poble Navarrès -el PP autòcton- i el PSOE de
Navarra? Cal mirar-s'ho amb calma. Ells ni ho han fet.
Al Preàmbul, per exemple, s'hi pot llegir: "El Poble Basc o Euskal
Herria és un poble amb identitat pròpia en el conjunt dels pobles
d'Europa, dipositari d'un patrimoni històric, social i cultural
singular, que es troba geogràficament en set territoris articulats en
tres àmbits juridicopolítics diferents ubicats en dos Estats.
L'exercici del dret del Poble Basc a decidir el seu propi futur es
materialitza des del respecte al dret que tenen els ciutadans i les
ciutadanes dels diferents àmbits juridicopolítics en què actualment
s'articula a ser consultats per decidir el seu propi futur. És a dir,
serà amb el respecte a la decisió dels ciutadans i les ciutadanes de
la Comunitat Autònoma Basca, la decisió dels ciutadans i les
ciutadanes de la Comunitat Foral de Navarra, així com les decisions
dels territoris dels ciutadans i les ciutadanes dels territoris
bascos d'Iparralde (País basc Nord)". No deu ser, doncs,
per "respecte", "ciutadans" i "territoris"...
Més endavant l'article 6 aborda les relacions amb la Comunitat Foral
de Navarra: "La Comunitat d'Euskadi i la Comunitat Foral de Navarra
podran establir els vincles polítics i les relacions internes a
nivell municipal i territorial que considerin més adequats per al
desenvolupament i per al benestar social, econòmic i cultural dels
seus ciutadans i ciutadanes, sense cap més limitació que la seva
pròpia voluntat, expressada i ratificada de conformitat amb els
ordenaments jurídics corresponents d'ambdues comunitats". Impecable i
lliure.
Hi ha "ingerència"? Tot això, sense tant atac de ciutadanitis, ja és
a la Constitució espanyola actual, que preveu en la disposició
transitòria quarta "la incorporació de Navarra al Consell General
Basc o al règim autonòmic basc que el substitueixi", a través de
l'òrgan foral navarrès i d'un referèndum, "per la majoria dels vots
vàlids emesos". És obvi que Ibarretxe és molt més constitucionalista
que Miguel Sanz...

[ANNA notícies ha rebut el posicionament de Rafael Pla sobre el Pla Ibarretxe.
Queda encara per veure que farà Isaura Navarro, diputada en Madrid amb els vots
d'EUPV. Cal també el posicionament oficial d'EUPV al respecte]
¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬
PLA IBARRETXE: DIR SÍ EN MADRID I NO EN EUSKADI
Rafael Pla López
membre del Comitè Federal del PCE

El que fa uns dies podia ser una hipòtesi és ara ja un fet: el
Parlament Basc ha aprovat majoritàriament la proposta de modificació
de l'Estatut Basc coneguda com "Pla Ibarretxe". Per això, els
següents passos en la seva tramitació són el seu debat en el
Parlament Espanyol i la seva submissió a Referèndum al País Basc.

En aquestes condicions, una posició no ja d'esquerres sinó
conseqüentment democràtica, respectuosa del dret d'autodeterminació
del poble basc, està obligada a acceptar la proposta aprovada
majoritàriament pel seu Parlament, votant per punt en el Parlament
Espanyol a favor de la seva tramitació.

Per això, resulten triplement sorprenents les declaracions de Gaspar
Llamazares ( http://www.iu-hortaleza.org/article.php?sid=1147 )
afirmant que "no ho recolzarà en Corts":

En primer lloc, perquè IU recolza en els seus documents el dret
d'autodeterminació dels pobles d'Espanya.

En segon lloc, perquè una qüestió d'aquesta envergadura hauria en tot
cas de ser producte d'una decisió col·legiada: la posició d'IU no pot
fixar-se per unes declaracions personals del Coordinador General en
funcions o interí, que demostra així que continua amb un estil
personalista d'actuar, en contra precisament de l'acordat en la
recent Assemblea.

En tercer lloc, perquè l'organització d'IU al País Basc, Ezker Batua,
ha votat en el Parlament Basc a favor de la remissió del cridat "Pla
Ibarretxe" al Parlament Espanyol.

Ara bé, si es considera que el contingut d'aquest text és lesiu per
als interessos de la classe treballadora al País Basc (com pot deduir-
se, a pesar del seu vot, d'alguns paràgrafs de la resolució de Ezker
Batua - http://iu.mister-i.com/nota.jsp?id=291 -), la posició
conseqüent d'esquerres al País Basc seria demanar el No en l'eventual
Referèndum sobre el mateix.

En particular, i en cas que Ezker Batua no actués conseqüentment amb
els seus propis pronunciaments, el Partit Comunista d'Euskadi i
altres companys i companyes independents que donaven suport a una
posició contrària al "Pla Ibarretxe"
( http://www.pce.es/federaciones/pl.php?id=428 )
haurien de considerar-se lliures per a fer campanya pel no en aquest
Referèndum.

En definitiva, tant en el Parlament Espanyol com a Euskadi, serà una
actuació conseqüent, sense por a nedar contracorrent, la qual pot
permetre convertir-se en un referent per al futur en la lluita per
altra Euskadi i altre Estat Espanyol en altre món possible.

------------------------------
NOTA: Llamazares sembla haver matitzat posteriorment la seua posició,
segons es despren de la notícia que apareix en
http://www.iu-hortaleza.org/article.php?sid=1154
--
Rafael Pla-Lopez
mailto:Rafael.Pla@...
http://www.uv.es/~pla
NO A LA GUERRA - STOP THE WAR
ALTRA CONSTITUCIÓ EUROPEA ÉS POSSIBLE
ANOTHER EUROPEAN CONSTITUTION IS POSSIBLE

Roda de premsa de la Comissió de la Dignitat
(València, 5 de gener de 2005)

ANNA notícies.
[Comunicat oficial de la Comissió]
La Comissió de la Dignitat, després que la ministra de Cultura del
govern espanyol ha anunciat que assumeix el dictamen de la comissió
d'experts, favorable a la restitució de la documentació espoliada per
les tropes franquistes a la fi de la guerra del 1936-39, vol
manifestar els següents punts:

1)Considerem que la decisió presa per la ministra de Cultura pot
significar un pas important cap a la recuperació de la normalitat
democràtica a l'Estat, ja que s'ha aconseguit finalment el
reconeixement del dret a la legítima potestat i al retorn del
patrimoni documental espoliat al nostre poble i a les seues
institucions i entitats. Creiem que així es posarà fi a un pla de
repressió i espoli documental dissenyat a la ciutat de Valladolid,
l'any 1937, pel règim franquista, assessorat pel coronel Heinz Vost
de les SS, autor intel.lectual de la creació del dipòsit policial de
Salamanca.

2)Celebrem que s'haja obert la porta per a un retorn, que només serà
coherent si comprén la repatriació íntegra de la documentació
espoliada que queda, incloent-hi, lògicament, aquells documents
desviats cap a d'altres arxius des de Salamanca. Cal esperar que la
fórmula a la què s'ha arribat -tot i no tenir tota l'amplitud que
haguéssem volgut- siga respectada plenament i sense restriccions pel
Govern espanyol.

3)Fem un record, en aquests moments, a totes aquelles persones,
partits, sindicats i entitats que van ser víctimes dels espolis i,
sobretot, del escrutinis policials que en derivaren. A ells voldríem
dedicar tot el que l'acord assolit puga significar de reconeixement i
legitimació. Alhora, agraïm que els seus hereus i representants
actuals hagen confiat en la Comissió de la Dignitat per a la seua
representació i la gestió de les seues justes demandes.

4)Expressem el nostre reconeixement a les persones que ens han
precedit en la lluita pel retorn dels documents, des de Josep Benet i
Antoni de Senillosa fins als parlamentaris i regidors que han
defensat en diferents cambres i ajuntaments el retorn. Ens
congratulem, així mateix, del suport que ha rebut la campanya
Operació Retorn en els darrers mesos, amb la creació de Taules de
Suport a la Comissió de la Dignitat arreu dels Països Catalans. També
volem agrair, un cop més, el destacat suport que hem rebut de la
comunitat acadèmica internacional i de personalitats referencials
mundialment reconegudes.

5)Mantenim, com ho hem fet des del naixement de la Comissió de la
Dignitat a Barcelona (febrer 2002) i a València (octubre 2002), la
necessitat de fer pedagogia en aquest cas. Amb aquesta voluntat hem
participat en diversos actes a Castella i Lleó, sempre amb l'ànim
d'explicar les nostres raons sense crispacions. La crispació, pel
contrari, més aviat ha estat el monopoli d'un altre grup molt
concret, ja que alguns dirigents polítics de dreta de Salamanca i
Castella-Lleó han fet mans i mànigues per ocultar la informació als
seus conciutadans i per adoptar actituds filofeixistes, fets que han
estat denunciats per personalitats i catedràtics salmantins com
Teresa Carvajal, Anibal Lozano, Jose Luis de las Eras, Jose Maria
Frias, Angel Iglesias i tants d'altres. També celebrem la resposta
positiva que està tenint la nostra justa reclamació per part dels
partits d´esquerres de Castella i Lleó. Tot això, en el ben entés
que, com ha dit Federico Mayor Zaragoza, els documents espoliats són
a Salamanca (es troben a Salamanca), però no són de Salamanca (ni hi
ha papers de Salamanca ni les autoritats castellanes tenen cap
legitimitat per a intervenir-hi).

6)Remarquem l´actuació exemplar de molts ajuntaments valencians que,
malgrat les dificultats, han alçat la seua veu aprovant mocions per
reclamar la documentació. En general, aquestes mocions s´han adoptat
gràcies a la iniciativa i als vots de PSPV-PSOE, EUPV,  BNV... tot i
que, en molts casos, també hi han estat decisius els vots de regidors
del PP. Com així mateix s'ha esdevingut en l´acord de les Corts
Valencianes del proppassat 4 de maig. Malgrat això, el Consell de la
Generalitat Valenciana es nega a fer la reclamació de la documentació
valenciana segrestada i, encara més, no posa a disposició dels
interessats l´inventari que té d´aquesta documentació.

7)Denunciem, per això, com a antivalenciana i antidemocràtica,
l´actitud del Consell, submissa i sotmesa a aquells que encara es
consideren hereus dels sublevats feixistes de 1936. Esperem, però,
que dia arribarà que el Consell de la Generalitat Valenciana complirà
amb les seues obligacions de govern i de defensa del patrimoni
històric del poble valencià.

La Comissió de la Dignitat fa una crida als ajuntaments i altres
entitats afectades per l'espoli a iniciar els procediments
administratius de reclamacions concretes dels documents que els
corresponen. En aquest sentit, els ofereix el seu ajut. Aquest és un
camí que ens ha de portar a la plena restitució de documents i a la
plena rehabilitació de les víctimes. Corregir el desmantellament dels
arxius republicans, no sols dels Paísos Catalans sinó de tots els
territoris lleials a la República, serà altament positiu per a totes
les parts. Tots guanyarem en dignitat.

[A continuació publiquem la declaració d'Espai Alternatiu, corrent
d'EUPV que manté la coherència i entra en contradicció amb IU, que ha
manifestat, segons Llamazares, que votarà NO a l'anomennat Pla
Ibarretxe. Pel seu costat Herrera d'ICV ha manifestat que
s'abstindran, donant arguments que ens recordaven el PSOE: divisió
dels bascs, suport dels vots de HB. etc. Totes aquestes declaracions
i posicionaments contrasten amb el que fins ara aquestes
organitzacions han manifestat de "respecte a la sobirania dels pobles
de l'Estat" En el cas valencià, si és cert que EUPV no depen d'IU
caldria saber quina serà la seua decisió al respecte i que és el que
votarà la diputada d'EUPV Isaura Navarro. Quedà clar que els bascs,
amb la seua acció política, estan fent que molts estiguen deixant
caure les caraças que fins ara portaven. No és el cas d'Espai
Alternatiu. Quina vergonya pels altres. ANNA notícies]
¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬
ESPAI ALTERNATIU
Davant de l'aprovació pel Parlament Basc de la "Proposta d'Estatut
Polític de la Comunitat d'Euskadi"

Declaració d'Espai Alternatiu

           L'aprovació per majoria absoluta del Parlament Basc de la
proposta d'un Estatut que conduïsca a un nou model de relació amb
l'estat espanyol, basat en la lliure associació i compatible amb les
possibilitats de desenrotllament d'un estat compost, plurinacional i
asimètric", és plenament legal i legítima.

     Les objeccions que des de l'esquerra anticapitalista i
alternativa es poden fer a este projecte no impedixen constatar que
és recolzat per la majoria dels i les representants del poble basc,
encara que hauria sigut sens dubte desitjable que haguera comptat amb
un major consens.A més, amb totes les seues limitacions, eixa
proposta representa un avanç considerable en l'exercici de
l'autogovern per part del poble i de la ciutadania d'Euskadi. El vot
afirmatiu que a última hora han donat al mateix tres membres de
Sozialista Abertzaleak ha de ser valorat com un pas avant cap a
l'acceptació de la via política per part d'este grup per a la
resolució del conflicte basc; però per a demostrar que s'aposta
efectivament per eixe camí, hauria de ser seguit ara per un
emplaçament immediat a ETA per a la seua renúncia definitiva a l'ús
de les armes i de les amenaces contra ciutadans i ciutadanes basques
i espanyoles.

     Les reaccions de les direccions del PP i del PSOE i de la majoria
dels mitjans de comunicació davant de la nova situació creada
revelen, una vegada més, la seua resistència a abordar la solució del
conflicte basc per mitjà d'una aprofundiment de la democràcia i el
reconeixement del dret del poble basc a decidir el seu futur. Perquè
és evident que la resposta a la demanda que sorgix no sols des
d'Euskadi sinó també des de Catalunya, Galícia i altres Comunitats
Autònomes a favor del reconeixement de la realitat plurinacional de
l'Estat espanyol i de la necessitat d'establir un nou tipus de
relacions entre els distints pobles que el formen, no pot ser la mera
apel·lació fonamentalista a una Constitució la reforma de la qual es
fa cada vegada més urgent enfront del que ha sigut i és un dels seus
principals dèficit de legitimitat.

     Tampoc entenem l'actitud de la direcció federal actual d'Esquerra
Unida, la qual s'ha precipitat a anunciar que votarà en contra d'esta
Proposta d'Estatut quan se present en el Parlament espanyol. Obrant
així IU se situaria en el mateix terreny que aquelles forces
polítiques que utilitzen els aspectes antidemocràtics de la
Constitució vigent –com la competència del parlament espanyol per a
rebutjar les propostes d'Estatut formulades des de les Comunitats
Autònomes- a fi d'impedir l'avanç dels pobles de l'Estat espanyol en
la lliure decisió sobre el seu propi futur. Considerem, al contrari,
que una posició democràtica coherent hauria de ser expressar el
respecte a allò que s'ha aprovat pel Parlament Basc i permetre que
siga el conjunt de ciutadans i ciutadanes d'eixa Comunitat el que ho
accepte o rebutge en un referèndum vinculant. És en el dit àmbit en
què EB podria legítimament expressar les seues posicions i realitzar,
si és procedent, una crida específica de vot.

31 de desembre del 2004

ESPAI-PV@...

http://www.nodo50.org/espacio/espai/homecat.htm

XIV FESTIVAL A LA NOSTRA MARXA PROMOCIONS 2004 – RÀDIO NOVA

Estimats amics i amigues,
Comuniquem a tots els socis del Club A la Nostra Marxa, a tots els
grups participants a Promocions 2004, campanya de promoció i difusió
de grups musicals de Ràdio Nova (la ràdio del Club A la Nostra
Marxa), als mitjans de comunicació i públic en general, que el
dissabte dia 8 de Gener de 2005, a les 22.30 de la nit, celebrarem el
XIV Festival A la Nostra Marxa, en el que com ja sabeu actuaran els
tres grups guanyadors d'enguany:
·Odi. Albaida (La Vall d'Albaida). Primer Premi
·Reverendo Moe. Meliana (L'Horta Nord). Segón
·Pleasant Dreams. Nules (La Plana Baixa). Tercer
El Festival es celebrará a la Sala Wanda Loop, carrer Gorgos, 25
(Plaça Xúquer), ciutat de València, amb la entrada lliure a tots els
assistents, motiu suficient per a convidar a tots els vostres amics i
amigues. Entre tots tenim que fer que siga un gran èxit el XIV
Festival A la Nostra Marxa.
Si voleu col.laborar, cartells o qualsevol tipus de informació podeu
telefonar al 96 - 3656883.

Salutacions!
CLUB A LA NOSTRA MARXA
http:// www.geocities.com/alanostramarxa
clubalanostramarxa@...