Fòrum: Destinat (sobretot) a valencians
Missatge: Vicent Flor respon

Autor: De la llista de correu de valencianisme.com
Text: Estimats companys i companyes:

Dissortadament l'any acaba amb l'intent d'algun mitjà de comunicació
de posar en solfa al BLOC per la denúncia contra el GAV i d'utilitzar
el meu nom com a ariet contra tots nosaltres.

Com que, malgrat les meues explicacions el periodista ha publicat
només una part, vull que conegueu la meua versió dels fets:

1) Mai no he participat en cap acte de violència contra persones (i
menys encara contra "defensores de la unidad de la lengua"). La meua
decisió de querellar-me contra el GAV per injúries resta, doncs,
intacta.

2) Mai no he sigut soci ni he estat tan sols en l'òrbita del GAV.
Fins i tot en la meua etapa a les Joventuts d'Unió Valenciana, ara fa
pràcticament 10 anys de la meua expulsió per Lizondo, sempre he estat
en contra d'esta gentola. Probablement això explica perquè tenen un
odi tan visceral contra la meua persona.

3) Mai no he participat en una pintada anticatalanista. El 1992, de
fet, ja era soci de Futur Valencià i feia anys que coneixia militants
del BLOC com Joan Senent, Rafa Company i d'altres i participava en
activitats evidentment gens anticatalanistes. Qualsevol d'ells podrà
ratificar-ho. Ja aleshores era un nacionalista valencià no
anticatalanista. Fou precisament les incoherències nacionals d'UV, a
la qual entrí als 14 anys, la que em féu acostar-me al nacionalisme
diguem-ne "fusterià".

4) Com li diguí al periodista, que ha omés, estàvem participant la
nit dels fets en una pegada de cartells de la campanya Espanya-92,
València-0 i un d'UV i també del GAV, Miquel Real, féu una pintada al
Mestalla amb eixe eslogan, el pillaren i els guàrdies jurats de
l'estadi ho atribuïren a una de les pintades de la campanya del GAV
d'aleshores: "Olimpisme, sí-Catalanisme, no" amb la qual estava en
contra perquè em semblava perfecte que els catalans tractaren
de "catalanitzar" en la mesura del possible les "seues" Olimpiades.
Per a mí eren, ja aleshores, abans unes Olimpiades catalanes que no
espanyoles.

Us adjunte les notícies publicades i insistisc en desitjar-vos un
feliç 2003.

Visita la noticia :Flor anuncia que se querellará contra el GAV por
involucrarle en varias agresiones en la direccion :
http://www.Levante-EMV.com/021229/22comunidad.html

Visita la noticia :El dirigente del Bloc que demandará al GAV fue
procesado por pintadas anticatalanistas en la direccion :
http://www.Levante-EMV.com/021231/7comunidad.html

Visita la noticia :La coalición nacionalista afirma que no dará
marcha atrás en su denuncia en la direccion : http://www.Levante-
EMV.com/021231/8comunidad.html

EL DOTZÈ FESTIVAL A LA NOSTRA MARXA, AJORNAT EN DESEMBRE, ES
CELEBRARÀ A GENER.
Com recordareu, i des d'ANNA noticies comunicàrem en el seu moment,
el DOTZÈ FESTIVAL A LA NOSTRA MARXA PROMOCIONS 2002 DE RÀDIO NOVA -la
ràdio del Club A la Nostra Marxa-, s'hauria d'haver celebrat el
passat desembre a la sala Fènix de la ciutat de València.
El propietari d'aquesta sala, una setmana abans del concert, va donar
com excusa una ordre de desallotjament deixant penjats tots els
concerts a celebrar durant tot aquell mes.
Per fi ara, el DOTZÈ FESTIVAL A LA NOSTRA MARXA es podrà celebrar el
proper dissabte dia 18 de gener a les 23.30 a la SALA LOCO MATEO,
carrer Erudit Orellana 12 de València. Actuaran els tres grups
guanyadors de l'edició d'enguany. En primer lloc LENTEJAS de Xàtiva,
tercer premi; en segon lloc el grup BENSON de València, segon premi i
tancarà el concert el grup guanyador SVA-TERS d'Alcàsser.
Al finalitzar tindrà lloc el lliurament dels premis.
L'entrada és de tres euros.
Per a més informació podeu telefonar al 96 3656883.
-----------------------------------
CONVOCATÒRIA DE  PROMOCIONS 2003
El Club A la Nostra Marxa i Ràdio Nova, convoquen Promocions 2003,
campanya de promoció i difusió de grups musicals.
Poden participar tots els grups del País Valencià que facen qualsevol
estil de música actual i que canten en qualsevol llengua.
Els participants tindran que presentar un compacte amb un mínim de
tres cançons.
Les normes, com sempre, de la campanya PROMOCIONS 2003 estipulen
premiar obligatòriament com a mínim al millor grup dels que canten en
la nostra llengua d'entre els tres premiats.
Els interessats hauran d'adreçar els seus treballs a Promocions 2003
de Ràdio Nova apartat de correus 568  València 46080.
Telèfon/Fax 963656883
--------------------------------------------------
MARXA POPULAR FALLERA
El segon número de la revista anual MARXA POPULAR FALLERA, revista
gràfica i d'opinió del Club A la Nostra Marxa està rebent ja les
primeres col·laboracions. La revista apareixerà als quioscos del País
Valencià els darrers dies del mes de febrer i comptarà amb tots els
col·laboradors/es del primer número més una quantitat important
afegida per al segon número del 2003.

Les persones interessades en contactar amb la revista es poden
adreçar al correu electrònic alanostramarxa@...  o a
l'Apartat de Correus 568 València 46080.
---------------------------
www.go.to/alanostramarxa

[notícia del Levante-EMV traduïda al català per ANNA notícies]
[Nota: ANNA notícies es solidaritza amb tots aquelles persones i
entitats, que com Vicent Flor ara, pateixen els atacs dels grups
feixistes, creats i utilitzats per la dreta centralista espanyola,
per agredir i atemorir a totes aquelles persones que, per decisió
lliure i amb mitjans democràtics, volen exercir la seua no
espanyolitat i/o la seua pro catalanitat]
---------------------
Flor anuncia que es querellarà contra el GAV per involucrar-lo en
diverses agressions
Levante-EMV València
El secretari comarcal del Bloc Nacionalista Valencià, Vicent Flor, va
negar ahir qualsevol tipus de relació amb el Grup d´Acció
Valencianista (GAV) i va expressar que es querellarà personalment
contra l'entitat secessionista per un delicte d'injúries. Flor,
segons va confirmar a Levante-EMV, emprendrà accions legals contra el
GAV si aquests «no es retracten de les declaracions abocades» en les
que asseguraven que actuals membres del Bloc com el propi Flor o Pere
Palés van participar al seu dia en agressions contra els defensors de
la unitat de la llengua quan formaven part fa anys del GAV o grups
pròxims. Així mateix, Flor va assenyalar que «tant el Bloc com el seu
president Pere Major m'han mostrat tot el seu suport si s'arriba a
concretar el procés judicial».
Vicent Flor va indicar que «ni sóc soci ni he estat mai pròxim a les
tesis del GAV o formacions semblants» i al seu torn va aclarir
que «mai he estat citat a un judici per un delicte de faltes ni res
que se li semble». A més va dir que durant «aquests anys he portat
una trajectòria democràtica bona».
Per a contestar a les informacions que li acostaven al Grup d´Acció
Valencianista Flor va matisar que és «notòria l'animadversió que
existeix entre la meua persona i el GAV ja que en qualsevol acte
públic en el que vam coincidir sóc insultat, tal com va ocórrer a la
manifestació del Nou d´Octubre». A més, Flor va destacar que els
membres del GAV «es troben molt nerviosos» i va dir que
estan «reaccionant d'aquesta manera per a defensar-se» ja que, segons
el membre del Bloc, «el Grup d´Acció ha acovardit a gairebé totes les
formacions democràtiques valencianes».

----- Original Message -----
From: "Plataforma Tren sí AVE no" <trensiaveno@...>
Sent: Saturday, December 28, 2002 12:01 PM
Subject: TERCER ACCIDENT FERROVIARI EN 15 DIES

NOTA DE PREMSA DE LA "PLATAFORMA PEL FERROCARRIL"

TERCER ACCIDENT EN 15 DIES. ES NECESSITA UN PLA URGENT DE SUPRESSIÓ
DE PASSOS A NIVELL ALS FERROCARRILS VALENCIANS

13 de desembre: Alfafar
21 de desembre: Benifaió (1 mort)
27 de desembre: San Isidro (1 mort i 2 ferits greus)

De nou, en el termini de 2 setmanes, es produeix un accident
ferroviari. En els tres successos les comunicacions ferroviàries
estigueren suspeses durant hores.

Els continus accidents en els nombrosos passos a nivell que travessen
el nostre territori són una conseqüència de l'ínfim nivell de
inversions que rep de l'Estat la nostra xarxa ferroviària.

Cal recordar que la línia entre Alacant i Múrcia (on s'ha produït
l'últim accident) està sense electrificar i és d'única via, malgrat
l'important paper que juga dins el corredor mediterrani tant en les
rodalies com en la llarga distància.

En els pressuposts del Ministeri de Foment per a la Comunitat
Valenciana per al 2003 només figura la contractació per a la
supressió de 5 passos a nivell: 3 ja en execució de passats
pressuposts (Sagunt pel seu casc urbà, Crevillent i Monforte de Cid)
i 2 de nova contractació (Oriola i Sueca). A aquest pas es
necessitarien més de 25 anys per a la supressió de tots els
passos a nivell només del corredor mediterrani.

La quantitat pressupostada en el capítol de "Pla de supressió de
passos a nivell" per al 2003 és de 6 milions d'euros, mentre que per
a la realització de l'AVE entre Xàtiva i València s'han pressupostat
305 milions per a l'any vinent.

L'elevat pressupost per a l'AVE ha frenat les inversions en trens de
rodalies i regionals. Per al 2003 les rodalies de València només
rebran 0'3 milions d'euros És a dir les 6 línies de rodalies de
València que utilitzen 23 milions de persones a l'any tindran una
inversió 1000 vegades menor que 30 km d'un projecte com l'AVE de
dubtosa utilitat social i rebutjat per les comarques que travessa com
la Ribera i l'Horta Sud.

La falta d'inversió del Ministeri de Foment obligarà a la Generalitat
Valenciana  a costejar la supressió de passos a nivell de RENFE com
és el cas d'Aldaia i Catarroja a més a més del desenvolupament del
Pla de supressió i millora dels passos a nivell de la xarxa de la FGV.
És necessari i urgent l'establiment d'un pla de supressió dels passos
a nivell en les línies de RENFE que es plantege la seua total
eliminació en el termini de 5 anys i que s'incremente de manera
notable la inversió en les línies de rodalies i regionals de la
Comunitat Valenciana. Per això haurien de paralitzar-se els projectes
AVE i destinar els seus pressuposts a les anteriors finalitats.

València 28 de desembre de 2002

PLATAFORMA PEL FERROCARRIL DEL PAÍS VALENCIÀ

[article del Levante-EMV traduït al català per ANNA notícies]
El Bloc interpreta que la decisió del fiscal és el principi de la fi
de la impunitat del GAV

El secretari general del Bloc, Pere Major, va assegurar ahir que la
decisió de la fiscalia del TSJC d'incoar diligències d'investigació
penal contra la revista del Grup d´Acció Valencianista obri un
històric procés que «pot acabar amb la impunitat de què ha gaudit» el
GAV. Major va ressaltar que són nombrosos els incidents
protagonitzats per representants de l'entitat regionalista.

Levante-EMV, València
Pere Major va aplaudir ahir la decisió de la fiscalia del Tribunal
Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana d'iniciar una
investigació penal contra el Grup d´Acció Valencianista. Aquesta
entitat va reivindicar un llistat d'accions violentes contra
partidaris de la unitat de la llengua en l'últim article de la seua
revista Som titulat 25 anys, 25 accions. Per al secretari general del
Bloc, la decisió de la fiscalia pot suposar «el principi de la fi de
la impunitat de què ha gaudit el GAV». En aquest sentit, va recordar
que tan lluny com a la processó cívica del passat Nou d´Octubre,
membres del GAV van insultar i van acorralar representants de
l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, que van tenir que es protegits
per diversos dels assistents. Fins i tot les forces d'ordre públic es
van emprar a fons per a evitar agressions.
Major va mostrar la seua sorpresa pel fet que no s'hagués obert fa
anys diligències, «quan és públic i notori que militants del GAV han
insultat des de l'alcaldessa de València, Rita Barberá, a càrrecs
institucionals com Santiago Grisolía, i fins i tot en presència de la
policia». Aquesta situació, va dir, no ha de repetir-se. Va recordar
que també és coneguda la participació de membres o col·laboradors del
Grup d´Acció en actes violents.
Major va negar les acusacions del GAV que des del Bloc «s'haja
invocat a la violència catalanista o basca para per a subvertir
l'ordre constitucional». «Els anys i els fets parlen àmpliament», va
apuntar, per a recordar a línea seguida que l'actual president del
GAV, Manuel Latorre, va ser condemnat com a autor d'un delicte de
danys i altres de coaccions.
No obstant, ahir des de l'entitat secessionista s'insistia ahir que
actuals representants del Bloc van participar en agressions contra
defensors de la unitat de la llengua quan van formar part fa anys del
GAV o grups pròxims. En concret van citar els noms de Vicent Flor i
Pere Palés. Aquest últim va quedar absolt d'un delicte d'agressió.

[article publicat a l'Avui]
ENTESA VALENCIANA

Isabel-Clara Simó

Que l'esquerra, a dins de l'Estat espanyol, està aixecant tímidament
el cap, després de quasi una dècada de retrocés, em sembla una dada
objectiva. Em refereixo a fenòmens tan interessants com l'estirada
espectacular del Bloc Gallec i a les sòlidesposicions que està
abastant Esquerra Republicana. També val la pena posar els ulls al
País Valencià, perquè, tot i actuar amb sordina -el panorama no està
per a gaires alegries, ni el polític ni el mediàtic-, ens arriben
notícies esperançadores. Vertebrar l'esmicolada esquerra valenciana
és una de les necessitats més imperioses, i ara això ja no són
desitjos sinó realitats. Si deixem de banda el Bloc Nacionalista
Valencià, que té la clara voluntat de continuar sol, estem assistint
a una Entesa que, sens dubte, serà fructífera. Està formada per
Esquerra Unida del País Valencià, els Verds i Esquerra Valenciana -el
veterà partit que va néixer el 1934, republicà i nacionalista, a més
d'esquerres.
M'han enviat les propostes conjuntes de programa, que és el més
transformador que he llegit en bastants anys. Pel que fa al treball,
proposen la reducció de la jornada laboral, la desaparició de la
temporalitat laboral o una rigorosa política de seguretat laboral;
pel que fa als joves i al gènere, una política d'habitatges
protegits, un sistema laboral adreçat als joves, una política
paritària de gènere, mesures contra la violència domèstica i
l'assetjament, la garantia d'igualtat de drets reals per a totes les
tendències sexuals o el dret a l'avortament lliure i gratuït; pel que
fa a la solidaritat, aposta per una participació i integració dels
immigrants, per una carta de drets dels aturats o per la defensa de
la pau i la condonació del deute als països empobrits; pel que fa a
l'ecologia, una política de sostenibilitat en tots els sentits, amb
l'elaboració d'un pla energètic valencià i una llei valenciana de la
fiscalitat ecològica; pel que fa a la llibertat, advoquen per
l'autodeterminació i per més drets estatutaris per als valencians,
sempre dins el marc d'una Europa dels pobles; pel que fa a
l'ensenyament, plans d'estudis en valencià per a tothom i potenciació
de la xarxa pública. El territori que defensen és la lliure
confederació amb Catalunya i les Illes.

Tant de bo superin, amb escreix, la barrera del 5% de la
inigualitària llei d'Hondt!

[notícia traduïda al català per ANNA]
El fiscal veu indicis de delicte en un article de la revista del GAV
El Grup d´Acció Valencianista reivindicava accions violentes
anticatalanistes en la publicació que commemora el seu 25 aniversari

Levante-EMV, València

La fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat
Valenciana, «davant de la presumible existència de fets delictius»,
ha incoat diligències d'investigació penal després de rebre una
denúncia del Bloc Nacionalista Valencià (BNV) contra les
manifestacions recollides en un article de la revista del Grup
d'Acció Valencianista (GAV) en el que reivindicaven un llistat
d'accions violentes contra partidaris de la unitat de la llengua,
segons van informar fonts de la formació nacionalista.
El fiscal cap del TSJ, Enrique Beltrán, després de rebre el passat 25
de novembre la denúncia del Bloc, va obrir diligències d'investigació
penal que ha remès al Jutjat Degà de València perquè s'incoe l'oportú
procediment penal. En la denúncia del Bloc apareix reflectit que el
GAV, en l'últim número de la seua revista que porta per títol Som, va
publicar, amb motiu dels seus 25 anys, un article titulat 25 anys, 25
accions, en el que incloïen un llistat d'activitats violentes que han
realitzat des de la transició «en contra d'entitats i persones per
raó de la seua ideologia diferent de la del GAV». Entre elles, cap
recordar-la crema de la cuatribarrada al balcó de l'Ajuntament de
València el 9 d'octubre de 1979, així com l'explosió d'un artefacte
casolà al costat del domicili de Manuel Sanchis Guarner a València o
la destrossa a Carcaixent del vehicle d'un edil d'UPV. D'aquesta
forma, prossegueix la denúncia, en el citat rànquing elaborat pel
grup valencianista apareixien vint-i-cinc accions sobre les quals
afirmaven haver participat i promogut, la majoria de les quals,
segons el Bloc, «són constitutives de delictes o faltes d'acord amb
els articles 510, 514.4 i 577 del Codi Penal». L'article 510 castiga
als que promouen la discriminació, l'odi o la violència contra grups
o associacions i el 514.4 als que impedisquen el legítim dret
d'associació o reunió. L'article 577 castiga als que, sense pertànyer
a banda armada, organització o grup terrorista, i amb la finalitat de
subvertir l'ordre constitucional o alterar la pau pública, cometen
homicidis, lesions o incendis.
Delictes de terrorisme
En la denúncia presentada pel Bloc davant de la Fiscalia s'afirmava
que la publicació de la citada revista pot ser constitutiva d'un
delicte previst i penat en l'article 578 del Codi Penal que diu que
es castigarà «la provocació, la conspiració i la proposició per
qualsevol mitjà d'expressió pública dels delictes previstos en els
articles del 571 al 577 relatius al títol 'de els delictes de
terrorisme o els que realitzen actes que comporten descrèdit,
menyspreu o humiliació de les víctimes del terrorisme o de les seues
famílies». La formació nacionalista estima que, «tenint en compte que
totes les accions que el GAV reivindica han estat dirigides contra
persones, grups o associacions amb ideologia diferent de la seua»,
aquest grup ha de ser considerat «il·lícit» tal com ho recull
l'article 515 que considera associacions il·lícites a les «que
tinguen per objecte cometre algun delicte i a les que empren mitjans
violents o les que promoguen la discriminació».
El Bloc recorda que l'actual president del GAV, Manuel Latorre i
altres membres d'aquest grup «ja van ser condemnats com a autors d'un
delicte de danys i un altre de coaccions en 1997» per una sentència
del jutjat penal 8 de València. A més, el Bloc considera que la
publicació i reivindicació d'aquestes accions violentes en la
revista «ha causat certa alarma social». El secretari d'Organització
del Bloc, Ferran Puchades, va explicar que van a personar-se a més
com a acusació particular en la causa.

[Publicat avui a Levante-EMV de Castelló]

Ser nacionalista

El ser nacionalista avui en dia, en un País tan complicat com el
nostre, no esdevé fàcil. El propi equívoc que comporta el terme en sí
mateix, a causa de l'ofensiva mediàtica del PP ( sobre tot arran les
darreres eleccions autonòmiques al País Basc), on sembla que els
únics nacionalismes existents a l'Estat Espanyol són
els "perifèrics", i que aquests existeixen només per a "fotre"
l'harmonia existent en la Gran España.

El que practica el PP, no és  nacionalisme per a ells; tot i ser  la
cosa més recalcitrant i decimonònica pensable: la bandera de Trillo,
la Ley del Castillo, els ajuts a la Fundación Franscisco Franco i
tants exemples que no cal recordar.

El concepte de nacionalisme, al País Valencià, també esdevé confús,
al ser els que s'autonomenen en les seus sigles nacionalistes, els
que porten un política dretana desficaciada, incoherent i allunyada
del sentiment del poble.

Ser nacionalista avui en dia, al nostre País, només es pot ser des de
posicionaments progressistes (nosaltres encara ens creiem a Fuster, i
que el País Valencià serà d'esquerres, o no serà. Altres… diuen
alegrement que Fuster està mort, com deia en aquest periòdic un
diputat provincial de Castelló).

Ser valencianista d'esquerres, significa tindre un compromís amb la
terra, la gent i la cultura.

Un compromís en la terra és estimar-la, i  lluitar per un País Verd,
contra les agressions que pateix el nostre territori: més trens de
rodalies, ordenació del territori (interior - costa) i menys
massificació del litoral, més cultura i serveis públics. No es poden
acceptar les barrabassades del PHN, ni la urbanització de l'Albufera
d'Orpesa, ni fer camps de Golf en el perímetre de protecció del
Desert de les Palmes, l'AVE, l'Aeroport de Fabra…qui està per aquest
"progrés" insostenible, difícilment pot dir que estima la seua terra
i per tant  difícilment pot ser nacionalista.

El compromís amb la gent, inclou eixes reivindicacions verdes, de
protecció del medi, però també dels drets de les treballadores i
treballadors… És impensable un valencianisme polític que atorgue
alegrement ajuntaments al PP, o que pacte en les eleccions europees
amb la dreta burgesa catalana; autora i sostén de les pitjor reformes
laborals que han castigat a la classe treballadora de tot l'estat.

I un compromís amb la cultura és reivindicar sense concessions la
nostra historia com a poble, la unitat inqüestionable de la nostra
llengua; no es pot acceptar l'Acadèmica Valenciana, s'ha mostrar que
aposta pel secesionisme.

Cal doncs, deixar a cadascú en el seu lloc, i el moviment, es
demostra caminant… molts s'omplin la boca de declaracions de bones
intencions, mentre en la pràctica fan allò contrari al que
suposadament defensen.

El valencianisme polític al País Valencià ha de ser coherent, comprés
i valent, i no ens valen opcions dissenyades des de gabinets de
neoblaveros a mig repenedir que es volem modernitzar, ni d'opcions de
dreta burgesa catalana que vol establir franquícies al PV.

Dins d'Esquerra Unida, partit valencià, legalment i econòmicament
autònom, federat amb un projecte que és IU, fa temps que eixisteix el
referent nacionalsita que és el corrent Esquerra i País, però a
banda, és tota l'organització que té una pràctica nacionalista:
són l'únic partit amb representació parlamentaria que ha rebutjat
l'Acadèmia Valenciana, que ha estat al carrer contra el PHN; que ha
presentat una Llei per a Comarcalitzar el País Valencià. Que té
propostes concretes per a augmentar l'autogovern, i per a dignificar
la nostra llengua i cultura. Aquesta opció per al valencianisme
polític, s'incrementa amb l'Entesa, on està també Esquerra
Valenciana, partit refundat per la gent que es va expulsar del BNV per
tindre posicionaments d'esquerra i nacionalistes.

Els espais estan clars…, o opcions molt minoritàries, o opcions
absurdes, o la única opció que garanteix que el nacionalisme valencià
continuarà present en les Corts Valencianes i molts ajuntament;
L'Entesa. I és més, si es garanteix uns bons resultats de l'Entesa,
això significa que el PP i els seus aliats podran ser desplaçats dels
ajuntaments, i sobre tot, de la Generalitat.

Carles Mulet i Garcia (EUPV-Castelló de la Plana)

EL BLOC(Catalunya Nord), A FAVOR D'UN ESTATUT CATALÀ

El Bloc Català pren part als debats sobre la descentralització amb un
projecte realista i positiu, destinat a dotar Catalunya Nord d'un
estatut de Regió Catalana al si de la República francesa, en el marc
europeu. Aqueix projecte d'obertura, titulat " PER UN ESTATUT
CATALÀ ", recull els àmbits que, en benefici dels 400.000 habitants
de la Catalunya del Nord, justifiquen un traspàs de competències de
l'estat cap a la Regió Catalana amb Perpinyà com a capital.
Aquesta proposta abasta l'economia, els mitjans públics, l'Europa
regional, la identitat, el sistema educatiu, els mitjans de
comunicació, l'agricultura, els espais naturals, el turisme, la
creació, la solidaritat i l'Assemblea territorial catalana. El nostre
partit menarà la campanya "PER UN ESTATUT CATALÀ" tot l'any 2003 per
tal de fer sentir la veu catalana en el debat actual.

Demaneu el llibret "PER UN ESTATUT CATALÀ" a la seu del Bloc Català.
Permanències els dilluns, divendres i dissabtes de 15h a 19h.
premsa@...

[article en català publicat al Levante-EMV]
Ací ningú netejaria la platja

Juli Esteve

En l´aquari més gran d´Europa, la lletra menuda del cartell trilingüe
és per al valencià i no precisament perquè la direcció de Cacsa ens
adjudique vista de linx a la meitat valencianoparlant del cens. També
a l´Oceanogràfic, una periodista de somriure profidén però semiàgrafa
en la llengua del país ens informa que els pingüins ja no ponen ous;
ara els posen. Vint anys després que els ajuntaments democràtics els
feren desaparéixer, créiem que per sempre, tornen a circular
impunement horrors toponímics com Carcagente o Puzol, a textos
oficials i tot. El Sanchís accentuat a la manera futbolera ja forma
part del paisatge. Ausiàs March fa setmanes que es remou a la tomba
de la porta de l´Almoina cada volta que sent l´anunci d´un
concessionari que pronuncia el seu nom amb che castellana. I qui
subscriu ja no satisfaria com abans la ludopatia nadalenca si
complira l´antiga promesa de comprar només paperetes de loteria
impreses en la llengua del diasistema.

El valencià, en efecte, recula entre l´apatia de la majoria i
l´abandó d´un govern que ni l´empra ni el promou per compensar la
creixent opció social pel castellà. I és probable que, en unes poques
generacions, ni déu parlarà valencià per molt que l´Acadèmia haja
traduït els textos litúrgics.

Són reflexions que naixen de l´atenció parada als noticiaris de ràdio
i televisió des que fa cinc setmanes el Prestige començara a abocar
fuel i el govern, desprestigi. En eixe temps, hem sentit moltíssims
ciutadans gallecs, aquells mateixos que imaginàvem submisos, revoltar-
se contra la Xunta i l´Estat absents i mentiders i fer-ho, a més, en
gallec, amb naturalitat i sense acritud, per molt que la pregunta
fóra en castellà i el micròfon, madrileny.

És inimaginable a casa nostra una fidelitat a la llengua i una
resposta popular contra la contaminació d´aquelles dimensions. I en
això té molt a vore el fet que el paisatge gallec ara brut estava
pràcticament verge i lliure de la gran especulació. Per això els
ciutadans el senten seu. I molts fins i tot es guanyen la vida
llaurant l´arena per fer marisc o la perden collint peu de cabrit
(percebe) al penya-segat.

Però si un Prestige ennegrira el nostre litoral, ¿qui el netejaria, a
més de les brigades municipals? ¿quin valencià se sentiria
perjudicat, tan agredit íntimament com ara els gallecs i es
presentaria voluntari per llevar quitrà de l´arena de les platges de
Penyíscola, Cullera o Benidorm, o de les penyes de les Rotes de
Dénia? Ben pocs. Ací ja fa molt que no parem de vendre la terra que
tenim a vora mar o al costat del poble a canvi que un pla parcial de
l´ajuntament Ðsubornat o no pel promotorÐ ens òmpliga un compte
corrent enteranyinat, acostumat al jornal escàs o la renda
insuficient del camp de tarongers o d´oliveres que somiàvem que es
convertira en solar.

Gran part d´aquell paisatge de dunes i marjals Ðo d´hortaÐ que potser
algú defensaria ja ha desaparegut, soterrat pels gratacels de
València, els adosats de Torrevella o els apartaments d´Orpesa,
Gandia i moltes platges més que a penes són nostres. I els nous
propietaris i els que ara tenen grans interessos, igual té que siguen
de Madrid o es diguen Gimeno, Batalla o Ger, no els veiem vestits de
plàstic blanc i armats de pala i cabàs, la veritat.

La modernitat ens ha fet més rics i molt desentesos del territori. És
cert que se salven les marjals de Massamagrell i Rafalell i
Vistabella, però no gràcies a veïns i ajuntaments, sinó a uns pocs
ecologistes que han sabut aprofitar la llei. Per protegir l´horta, un
grup de gent conscient ajunta 118.000 firmes, però la majoria es
conforma amb un lament nostàlgic i inútil. Enmig d´un silenci
clamorós, xalets i apartaments s´enfilen amunt per la serra de Bèrnia
i inunden termes sencers. I aplaudim devots un pla hidrològic que
fomentarà més encara tot això. En definitiva, muts i a canvi de
diners, deixem perdre el país. I la llengua. I no imagine quin
Prestige haurà de naufragar perquè s´enduga tanta indolència
culpable.

Un projecte de llei d'acomplexats
El projecte de llei foral de símbols de Nafarroa aprovat ahir pel
Govern de Miguel Sanz ofereix un nítid retrat psicològic dels
governants navarresos, a qui dibuixa com a autoritaris, acomplexats i
xantatgistes. Autoritaris perquè fonamenten exclusivament sobre la
prohibició i l'obligatorietat una llei sobre una cosa tan lligat als
sentiments com són els símbols. El fet que el projecte regule la
utilització de les banderes i escuts als despatxos dels càrrecs
institucionals navarresos, des dels autonòmics als municipals,
evidència un afany impositiu impropi d'una concepció democràtica de
la convivència. Al Costat d'açò, l'obligatorietat d'exhibir
públicament els símbols en horari fixat i la concessió de rang de
llei a què les entitats locals promoguen l'entrega gratuïta de la
bandera, escut i himne de Nafarroa als veïns, és símptoma d'un
indisimulat complex enfront de la lliure adhesió que en altres llocs
desperten els símbols propis. I l'amenaça de càstig econòmic a qui
infringisca la normativa ­bé perquè no exhibisca prou la bandera de
Nafarroa o bé perquè l'acompanye d'altres proscrits­ demostra la falta
de confiança d'UPN en l'extensió entre la població de conviccions que
el seu discurs considera generals. Però que l'amenaça de dany
econòmic es faça extensiva de les institucions polítiques a tota
associació que dega més de la meitat dels seus ingressos a
subvencions oficials, és senzillament xantatgista. El Govern de
Miguel Sanz destapa amb aquest tipus d'iniciatives un antibasquisme
patològic que li porta a ranejar el ridícul. UPN prohibeix la
ikurriña no perquè siga el símbol d'un comunitat autonòmica veïna,
sinó perquè és l'expressió d'un sentiment identitari que comparteixen
bona part dels navarresos que, com la resta de bascs, no vine
antagonisme sinó complementarietat entre la bandera tricolor i la
roja de Nafarroa. I en la seua obsessió, l'Executiu oblida que sobre
els sentiments no pot incidir-se amb lleis, prohibicions i
obligacions. UPN i el seu govern podran prohibir que ondege la
ikurriña al balcó d'un Ajuntament, però no podran evitar que els
habitants del municipi la consideren la seua bandera i l'exhibisquen
on creguen convenient. UPN i el seu govern podran regalar totes les
banderes de Nafarroa que vulguen, però no per això podran apropiar-se
d'aqueix símbol o impedir que basques i bascs el seguisquen
considerant també com seu. -

Article d'Aureli Ferrando

ENS VOLEN DIVIDITS I... ASSIMILATS

Som davant d'un més d'aquests moments que el desaparegut professor
Alfons Cucó estudia en el seu darrer treball "Les fragilitats
identitàries del País Valencià", on el nostre historiador i polític
valencià analitza amb rigor i documentació els moments històrics en
què la consciència identitària dels valencians se sent confosa com un
nàufrag en el "proceloso mar" que ha estat i és la colonització
espanyola –o castellana, si es vol ser més exacte--, des de finals
del XV fins avui. La metàfora del naufragi és meua i me l'ha
suggerida l'afirmació primordial que el País Valencià és més producte
de la història i la cultura que no de la geografia d'aquesta estreta
llenca de la península Ibèrica que començà a ser assimilada per
l'interés combinat de l'aristocràcia autòctona, civil o eclesiàstica,
i la monarquia espanyola. La història és tan llarga i tan poblada
d'arguments confusionaris i esdeveniments adversos per als
valencians, que es fa difícil comprendre com encara el poble valencià
no ha desertat definitivament de la seua pròpia llengua.

I no serà perquè no ho continuen intentant --ara sí democràticament
com toca--; perquè si l'Estatut d'Autonomia diu "idioma valencià",
afirma el president José Luís Olivas que "es la legalidad" i que
ningú no s'hauria d'estranyar que la Biblioteca Nacional d'Espanya
utilitze el codi "val" per a catalogar els llibres escrits en català
al País Valencià, el codi "bal" per als publicats a Mallorca,
el "cat" per als publicats a Catalunya i fins i tot el codi "spa" –
que és el codi internacional del castellà—en altres llibres escrits
en català. No ens estranyaria si també els llibres de Miguel Angel
Asturias o de Jorge Luís Borges, per posar només dos exemples,
estiguessen catalogats amb un codi que no fos "spa" també per les
mateixes raons pràctiques que addueix la ministra Pilar del Castillo:
es veu que la practicitat només és aplicable al cas de la llengua
catalana.

Deia el també desaparegut periodista català Ramon Barnils, en una de
les seues contundents afirmacions radiofòniques, que aquests senyors
de Madrid se la saben molt llarga perquè ja porten alguns segles de
pràctica política. Deu ser per això que, quan volen, se salten "a la
torera" el sistema internacional de codificació de registres
bibliogràfics.

Aureli Ferrando

DIUMENGE 15 DE DESEMBRE
MARXA PER LA LLIBERTAT EMPRESONATS DEL CABANYAL

12 H. CONCENTRACIÓ PRESÓ PICASSENT
14 H. DINAR DE PA I PORTA DAVANT LA PRESÓ

15 H. EIXIDA DE LA MARXA DES DE LA PLAÇA AJUNTAMENT D`ALBAL
18 H. ARRIBADA A LA GLORIETA [ valència]
20 H. ARRIBADA AL MERCAT DEL CABANYAL *
   [INTERVENCIONS A CÀRREC DE FAMILIARS I AMIGUES REPRESSALIADES]

CONVOCA:
ASSEMBLEA DE SOLIDARITAT DETINGUST DEL CABANYAL

Contra l'Argentina del Capital. A un any de la rebel·lió de desembre.
"CASSEROLADA GLOBAL"

Divendres 20 de desembre 2002, des de 19h fins a 20´30h.
en la Plaça de Bous de València (C/Xátiva)

El capitalisme global del FMI, el Banc Mundial i els seus
representants d'EE.UU. i la UE, en aliança amb els polítics corruptes
nacionals estan matant de fam a desenes de xiquets en la província de
Tucumán, condemnant al poble argentí a la misèria i continuen
estafant a milions de xicotets estalviadors.
  Els treballadors i el poble argentí ja es van pronunciar en els
carrers:
„què se'n vagen tots!..."

Tant de dolor, no obstant, està parint el nou. Les assemblees
populars amb la seua democràcia directa i autoorganització; els
piqueteros que barallen per un treball digne; i els treballadors de
les fàbriques ocupades davall autogestió obrera, estan construint el
camí que obri noves esperances i mostra la perspectiva d'un futur
digne.

El divendres 20 i dissabte 21 de desembre, tots aquells sindicats,
col·lectius i moviments socials anticapitalistes que estem donant la
baralla contra este sistema social injust i opressor a Europa, tenim
l'oportunitat d'unir les nostres forces una vegada més.

La lluita del poble argentí és una lluita de tots els
anticapitalistes del món.

CONVOCA: ASOCIACIÓN DE ARGENTINOS EN VALENCIA

DONEN SUPORT: MRG-valència; SODEPAU; ADSUD-Las Segovias;
Asso. Inmigrantes "Rumiñahui"; CGT; STE-PV; Espai Alternatiu;
EUPV; PCPE; Els Verds-PV; Esquerra Valenciana.

Nota de premsa
L'STEPV-Iv guanya les eleccions sindicals a l'ensenyament
públic

El Sindicat de Treballadores i Treballadors de l'Ensenyament del País
Valencià-Intersindical Valenciana (STEPV-Iv) ha revalidat la seua
majoria al sector de l'ensenyament públic no universitari. Els
resultats de les eleccions sindicals ha estat:

STEPV 63 delegades i delegats (ha augmentat 10 delegats i 1650 vots);
CCOO 32 delegats (un augment de 5);
ANPE 21 (es manté);
UGT 18 (es manté);
CSIF 9 (augmenta 2) i
USO 2 delegats (manté el resultat).

Els sindicats que formaran part de la Mesa Sectorial d'Educació seran:
STEPV-Iv, CCOO, ANPE i UGT per haver superat el 10%. CSIF estarà a la
Mesa Sectorial per ser sindicat més representatiu a la funció pública
valenciana.

L'STEPV-Iv ha passat de 9.870 vots a 11.520 vots i de 53 a 63
delegades i delegats. Aquestes dades suposen la cinquena victòria del
sindicat, revalida sense interrupcions des 1987. El sindicat ha estat
el que més ha incrementat el nombre de vots i de delegades i delegats.

El sindicat valora molt positivament el resultat electoral,
especialment en un moment de confrontació ideològica al voltant del
model educatiu. Ni el conseller ni la ministra poden continuar
afirmant que la majoria del professorat comparteix el seu model
educatiu contingut en la Llei de Qualitat Educativa. També cal
destacar el suport del professorat a un sindicalisme progressista,
autònom, participatiu i valencià. La majoria de l'STEPV-Iv obtinguda
tant en els territoris castellanoparlants com valencianoparlants
mostra que és possible fer un treball integrador i no excloent.

Finalment, l'STEPV-Iv agraeix el suport donat del professorat
valencià i es comproment, de bell nou, a continuar treballant
incansablement per la millora de les condicions de treball i de
l'ensenyament públic.

València, 10 de desembre de 2002.

Conferència Internacional pels Drets dels Pobles
[De Gara traduït al català per ANNA notícies]
Proposen un Parlament dels Pobles d'Europa
·CONSTITUCIÓ EUROPEA I DRETS DELS POBLES
Els representants dels Països Catalans, Corsica, Sardinia, Flandria,
Escòcia i Euskal Herria aporten experiències i propostes noves

En la ponència presentada davant del ple de la Conferència
Internacional pels Drets dels Pobles, Miren Odriozola, responsable de
la Comissió de Relacions Internacionals d'Udalbiltza, va reclamar
ahir la conveniència de crear un Parlament dels Pobles d'Europa. El
plenari va estar dedicat a la vesprada a la qüestió clau de la
Constitució Europea i dels drets dels pobles i va comptar amb les
aportacions i propostes dels representants dels Països Catalans,
Corsica, Sardinia, Flandria, Escòcia i Euskal Herria.

DONOSTIA
Miren Odriozola va ser l'encarregada de presentar la ponència
d'Udalbiltza en el Plenari dedicat a la Constitució Europea i els
drets dels pobles, i va mantenir la tensió fins al final per a tancar
la seua exposició proclamant la necessitat de crear un Parlament dels
Pobles d'Europa, «basat en el principi de la igualtat dels pobles i
en el foment del coneixement mutu i de la solidaritat».
En advocar per la creació d'un òrgan propi i nou en el marc europeu,
la ponència d'Udalbiltza constata que és absolutament necessària la
participació dels ciutadans europeus i dels seus pobles en la
construcció d'una nova Europa: «En l'actual evolució constituent
europea ­recull la ponència presentada per la responsable de Relacions
Internacionals d'Udalbiltza­ és conditio sine qua non prendre en
consideració als seus ciutadans i els drets dels pobles per a
construir Europa en base a valors democràtics i de pluralitat».
«Aquesta nova Europa ­afegeix la ponència­, que ha de garantir la
universalitat de tots els drets, inclòs el dret d'autodeterminació,
haurà de possibilitar el diàleg conformant societats obertes que
visquen amb seguretat i basades en l'acord entre totes les tradicions
i opinions».
De cara a la consecució d'aquests objectius, d'aquesta nova Europa,
la ponència presentada per Udalbiltza davant del Plenari de la
Conferència Internacional pels Drets dels Pobles aposta per la
implantació i aplicació de tres criteris bàsics i fonamentals:
1.- Els principis de subsidiarietat i de cohesió territorial han de
correspondre's amb el reconeixement dels pobles.
2.- La cooperació transfronterera és imprescindible per a aprofundir
en les relacions entre els pobles d'Europa i per a possibilitar les
relacions internes dels pobles fraccionats en diferents realitats
administratives.
3.- És necessari definir les regions en base als pobles.
Però la ponència d'Udalbiltza, sense abandonar el context polític
europeu, va desgranar i va aprofundir en altres punts també
fonamentals.
Odriozola, després de realitzar una exhaustiu diagnòstic i
radiografia de la realitat basca des d'una perspectiva històrica i
actual, i de repassar els plans i programes d'acció posats en marxa,
va recordar que Udalbiltza acaba de proposar a la societat la Carta
de Drets d'Euskal Herria, un marc basat en el reconeixement de tots
els drets, «que serà el que possibilite la creació de la nova Euskal
Herria».
L'aplicació més àmplia del principi de subsidiarietat va ser també un
motiu destacat de l'exposició del diputat europeu abertzale Koldo
Gorostiaga, qui va lamentar, i va criticar, que l'actual debat
europeu, centrat en la Convenció, camine per altres direccions.
Gorostiaga va denunciar que l'esborrany de Constitució europea
presentat pel president de la Convenció, Giscard D'Estaing, no deixa
el més mínim badall a les nacions sense estat ni als pobles que
conformen Europa, menyspreant fins i tot la voluntat proclamada en
aquest sentit per un dels pares fundadors de la integració europea,
Jean Monnet.
El diputat europeu va advocar per «aconseguir una sòlida base comuna
entre les nacions sense estat» per a forçar el reconeixement ple dels
pobles que formen Europa.
Semblants missatges van transmetre els representants de Corsica
Nazione, Paul Quastana; dels Països Catalans, Jaume Soler; Piet de
Pauw (Flandria), i els sards Bustiani Cumpostu (Sardigna Natzione) i
Gavino Sale (Indipendentzia).
Jaume Soler va incidir especialment en una recent iniciativa de la
societat civil, que es va concretar al maig del 2000 en la creació de
la «Assemblea de Regidors i Regidores del País Valencià, Catalunya,
Illes Balears, Catalunya Nord, la Franja de Ponent, Andorra i l
Alguer», un instrument que està ajudant a superar barreres en els
Països Catalans.
De Pauw (qui, igual que Sale, va iniciar la seua intervenció amb una
salutació als presos polítics bascs) va recordar als presents en el
plenari que, en realitat, els belgues no existeixen, «només hi ha
flamencs i valons». Un detall revelador de la necessitat de compartir
informació, un dels objectius d'aquesta Conferència Internacional.

Lloyd Quinan demana una Udalbiltza europea
Lloyd Quinan, diputat pel Partit Nacional Escocès a la Cambra
escocesa, va arrancar una ovació quan va anunciar davant del plenari
la seua proposta de «construir una Udalbiltza europea». Va agregar
que «estem tots en el mateix viatge, hem de fer el mateix camí, que
porta a la independència». El parlamentari independentista escocès es
va dirigir a Aznar i a Blair en proclamar que «la vostra Europa no és
la nostra Europa» i va apostar per crear una Europa paral·lela.
En aqueix camí, va afirmar que «el treball d'Udalbiltza és una guia
per als nacionalismes d'esquerra», per a afegir que «a pesar de les
dificultats i la neofeixista Llei de Partits, Udalbiltza és fort i ho
serà més».
Va abundar en aquesta qüestió en subratllar que «la qüestió clau per
al nacionalisme d'esquerres és com utilitzem aquesta plataforma per a
avançar cap a l'autodeterminació i la sobirania. Com evitem els
errors d'altres, com els del PNB i Convergència?», es va preguntar.
Per a Quinan, «hem d'utilitzar la nostra legitimitat, que ve del
poble, per a construir llaços entre comunitats, partits i persones». -

LA VANGUARDIA - 02.46 hores - 07/12/2002
El primer dels homenatges a la bandera pactats entre PP i PSOE, el
realitzat amb motiu del dia de la Constitució, va congregar ahir a la
plaça Colom de Madrid als presidents del Congrés i del Senat, Luisa
Fernanda Rudi i Juan José Lucas, respectivament, acompanyats pel
ministre de Defensa, Federico Trillo, i pels membres de les Meses
d'ambdues cambres pertanyents als dos citats partits. El representant
de CiU en la Mesa del Congrés, Josep López de Lerma, i la de IU,
Presentació Urán, no van acudir a l'acte, amb la qual cosa no va
haver-hi representació d'aquests partits, a pesar de que al final es
va decidir limitar la representació parlamentària en l'acte als
membres de les Meses. Amb aquest format, es tractava de concloure la
polèmica suscitada a primers d'octubre quan de forma unilateral el
Govern va decidir retre homenatge a l'ensenya tots els dimecres
últims de mes. Abans de definir-se el tipus d'acte i de representació
política, PNB, EA, ERC i BNG ja havien anunciat la seua decisió de no
assistir. L'enorme bandera que presideix la madrilenya plaça Colom,
de 294 metres quadrats, va ser hissada mentre sonaven les notes de
l'himne nacional. En l'acte, celebrat a les 10.30 d'un matí fred, va
participar un destacament de l'Exèrcit de l'Aire, amb base en Getafe.
Unes 200 persones es van congregar en la cèntrica plaça per a veure
l'hissat de la bandera. Els soldats que van participar en
l'homenatge, prop d'un centenar, van desfilar després davant de les
autoritats civils i militars, després d'això –a penes deu minuts– es
va donar per conclòs l'homenatge, que tornarà a celebrar-se el 15 de
maig.

ANNA notícies. València. 06.12.02. Ricard Donet.
Convocats per Esquerra Unida del País Valencià, dimecres passat, 4 de
desembre del 2002, en els locals de la UGT, es celebrà una reunió
d'organitzacions per reconstituir la Plataforma per la Millora i
Defensa de la Sanitat Pública al País Valencià.

Van assistir: Miquel Usó  en representació d'UGT; Rafael Reig, del
STEPV-IV; Paco Sanchis, de la CGT; Carme Salcedo, Paquita Motxolí i
Alfred Botella d'EUPV; Carme Berlanga i Toni Pla, per les
Associacions de Veïns i Josep Algarra per Esquerra Valenciana. Va
excusar la seva assistència Eduard Zafra, de l'Associació per la
Defensa de la Sanitat Pública. No va assistir CCOO.

Alfred Botella va fer una exposició de la situació actual de la
sanitat pública i es va denunciar el projecte de llei d'Ordenació
Sanitària del PP, un canvi de model que aposta per la privatització
de la sanitat i és una agressió comparable des del mateix punt de
vista a la Llei de Qualitat de l'Ensenyament públic, posant en
perill, en el primer cas una salut per a tots els ciutadans i
ciutadanes del nostre País. Es posà com a exemple l'Hospital
d'Alzira, al que se li ha insuflat 4 milions d'euros dels diners
públics.

A partir del moment en que s'aprove aquesta llei, les persones
malaltes i/o aturades que no tinguen recursos hauran d'anar a la
porta de la beneficència per pal·liar la seva situació, donat que
desapareixeran els mecanismes de les xarxes públiques de prevenció,
atenció i protecció social.

El desaparició de tot el patrimoni públic valencià, auspiciat pel PP
i liderat pel senyor Zaplana, l'actual ministre de Treball, es
completrà amb la desaparició de la Sanitat Pública.

Els assistents  van acordar  convocar de nou a la Plataforma per a
dijous, 9 de gener del 2003,  en els locals de la UGT, carrer
Arquitecte Mora , 17 a les 17.00 i fer extensible la convocatòria a
totes les organitzacions interessades en la defensa del patrimoni
públic sanitari valencià.ANNA.

A l´endemà
Pepa Chesa - Vicepresidenta del BNV

El 23 i el 24-N han passat. Alguns van anar a la concentració
empresarial en el Palau de Congressos (caríssim i sempre complet per
a alguns, però sembla que no per a tots) i altres van anar a la
manifestació que posava fi a l´anomenada Marxa Blava. I quan tot va
passar, alguns, com la que signa, vam tornar a respirar.

Durant setmanes, al país de l´aigua imbevible, l´aire s´havia fet
irrespirable. Atenallats, els valencians i valencianes vam ser
forçats a participar en una cerimònia electoralista dels grans
partits centralistes, vam haver de declarar en una mena de tribunal
empresarial, se´ns va posar sobre la taula una falsa disjuntiva:
progrés contra conservació, ecologisme contra agricultura, València
contra Catalunya i Aragó. Es van utilitzar els arguments de
legimitació més barroers, que són aquells que utilitzen la identitat
colálectiva Ðallò més preuat per les personesÐ com arma electoral de
confrontació.

Dilluns 25, els autobusos de Catalunya i Aragó van tornar a les seues
cases i en alguns casos a camps convertits miraculosament en terres
de regadiu. Els empresaris van tornar als seus negocis i en alguns
casos a construir més hotels amb més piscines i amb els preceptius
camps de golf en comarques convertides, miraculosament, en paradisos
tropicals. I ací van quedar els llauradors que s´han convertit en
protagonistes accidentals d´esta pelálícula i que saben que, a
l´endemà del 24-N, l´aigua, hi haja PHN o no, no salvarà les collites
d´enguany, ni les de l´any que ve.

Mentrestrant, Joan Ignasi Pla i Francisco Camps tornaran als seus
despatxos a explicar-los als seus jefes de Madrid com han anat les
coses. El primer, nascut a la Vall d´Albaida, ja ho va dir clar: «Per
damunt de la Comunitat Valenciana hi ha un projecte global que és
Espanya». El segon, nascut a València, té clar quin poder mana: un
poder amb accent murcià i cartera ministerial. Uns i altres poden
anar-se´n contents d´haver fet la faena ben feta; de nou las
provincias levantinas han estat ben fàcils de dominar.

Quanta gent ha llegit els centenars de fulls del PHN? Qui s´ha
plantejat propostes realistes, que permeten tindre aigua sense fer
una destrossa territorial? Qui ha preguntat als llauradors la seua
opinió? Qui ha donat la paraula a les organitzacions agràries, ben
escèptiques amb la panacea de l´aigua? Qui, en definitiva, treballa
pels interessos d´esta terra i de la seua gent? Afortunadament, un
bon grapat de gent. Persones i colálectius que hem vist amb
impotència com venien a dir-nos el que havíem de fer, uns a acusar-
nos de malbaratar l´aigua i altres de no voler el progrés i, el que
és més greu, posant en dubte la nostra fidelitat a la gent d´este
País i el nostre compromís amb el seu desenvolupament escrupulosament
sostenible.

Afortunadament, la gent del Bloc no estem a soles. Per sort, cada dia
hi ha més gent farta que les qüestions claus per al nostre futur no
siguen més que un altre escenari de la lluita de PP i PSOE per tindre
un escó més o menys. La gent del Bloc continuarem reivindicant que un
altre país és possible, que el progrés no equival a la destrucció del
territori, que entre el blanc i el negre hi ha una gamma de grisos
amb la qual cal comptar, i que, en definitiva, per damunt dels
interessos del partits estan els interessos dels valencians i
valencianes.

[Article del Levante-EMV traduït al català per ANNA]
Espanya 2000 intenta rebentar un acte contra la llei de partits
Uns 20 ultradretans protesten i fan fotos als assistents
J. M. R., València

Membres del grup ultradretà Espanya 2000 es van concentrar ahir a les
portes de la Facultat de Filologia de la Universitat de València, on
estava programada la presentació pública del Manifest en Defensa de
la Democràcia, en el que es mostrava la repulsa a la llei de partits.
La convocatòria ultradretà va ser realitzada a través d'Internet.
Des de la Facultat de Filologia, en tenir coneixement d'aquesta
convocatòria, es va notificar a la Delegació de Govern per a evitar
qualsevol tipus d'incidents. Finalment, el grup ultradretà, compost
per una vintena de persones, va pujar al saló d'actes on es
desenvolupava la presentació i alguns membres del grup es van dedicar
a fotografiar els participants en l'acte. Els militants d'Espanya
2000 van participar activament en el debat i els organitzadors de
l'acte els van recordar que actes com el d'ahir es convoquen en
defensa que tots els partits puguen fer sentir la seua veu, inclosa
Espanya 2000.

En el desenvolupament de l'acte de presentació del manifest van
participar el professor de sociologia Josep-Vicent Marquès, el
catedràtic Rafa Pla, la catedràtica de literatura Carmen Morenilla, i
el catedràtic de dret José Luis Pitarch.
En la presentació, Rafa Pla va donar lectura al manifest en què junt
amb el més rotund rebuig al terrorisme, els signants mostren la seua
preocupació pel retall de les llibertats públiques que pot suposar el
text de l'actual llei de partits. En aquest sentit es va mostrar
especialment crític José Luis Pitarch en la seua anàlisi legal del
text. En opinió de l'expert jurista, la llei de partits podria
vulnerar la constitucionalitat. Al seu parer, el document és ambigu
en el seu desenvolupament i qüestiona les garanties legals deixant
oberta la possibilitat de la seua aplicació en diferents partits més
enllà de Batasuna.

Detenció dels «okupes»
Així mateix, els membres de la mesa van ressaltar que aquesta llei
incrementa tendències antidemocràtiques al si de l'Estat espanyol i
en aquest sentit van condemnar especialment el greu precedent que al
seu parer ha suposat l'aplicació de la legislació antiterrorista als
quatre joves okupes recentment detinguts a València, després dels
incidents registrats després del desallotjament del casal Males Puces
del Cabanyal.
-----------------------------------------
ACTES DE PRESENTACIÓ DEL MANIFEST EN DEFENSA DE LA DEMOCRÀCIA
Dijous dia 19 a Castelló de la Plana.

El dia següent a l'acte de la Universitat, el dijous 5 de desembre,
s'ha realitzat en Requena altre acte en Defensa de la Democràcia, en
el qual es van recollir noves adhesions al Manifest.

Per a Dijous 19 de desembre està prevista la presentació del Manifest
en Castelló, organitzada per adherents locals del mateix, a les 19:30
hores en la Casa de la Cultura de Castelló (C/Maura, no.4).
En cas que s'organitzen nous actes de presentació en altres llocs
seran anunciats igualment en la web del Manifest,
http://alteritat.net/democracia
----------------------------------

Crònica de Rafael Pla sobre l'acte del dia 4 a la Universitat.

El dimecres 4 de desembre, tal com estava previst, es va presentar en
la Facultat de Filologia de València el Manifest en Defensa de la
Democràcia (http://alteritat.net/democracia). Van assistir 54
persones, d'elles uns 10 vinculats a "España 2000" que poc abans
habien exhibit davant de la Facultat una pancarta en contra de l'acte.

L'acte va ser presentat pel professor Rafael Pla López, que va donar
lectura al Manifest, donant a continuació la paraula a Tica Gaspar
(assessora del Bloc en l'Ajuntament de Sagunt), Josep Vicent Marqués
(professor de sociologia), Carmen Morenilla (professora de filologia)
i José Luis Pitarch (professor de Dret Constitucional), els quals van
glossar diferents aspectes del Manifest, insistint, des d'una posició
de rebuig de tot tipus de terrorisme i de la utilització de la
violència per a resoldre els conflictes polítics, en que calia oposar-
se enèrgicament als intents de retallar les llibertats
democràtiques amb l'excusa d'aquest rebuig.

Es va fer especial esment als intents de criminalització dels okupes
que reivindiquen el dret a la vivenda i al caràcter pressumptament
inconstitucional d'una Llei de Partits que podia ser utilitzada per a
il·legalitzar qualsevol Partit (fora aquest Batasuna, España 2000 o
qualsevol organització nacionalista o marxista) al marge del Codi
Penal i de la seguretat jurídica consubstancial amb un Estat de Dret.

A continuació es va obrir un torn de paraules en el qual, en exercici
de les llibertats democràtiques reivindicades al Manifest, van poder
expressar-se lliurement posicions tant favorables com contràries al
mateix, reconduint així pel camí del diàleg la confrontació que
s'havia expressat gràficament abans de l'inici de l'acte, com a
preconfiguració de les vies que es proposen per a la resolució
d'altres conflictes.

Es va anunciar que continuava oberta la recollida de signatures del
Manifest per a la seua publicació en la web abans indicada, així com
la recepció d'aportacions en el compte CCC 2077.0050.47.1101721890 de
Bancaixa per a contribuir a sufragar les despeses de publicitat del
Manifest.

[Nota: ANNA notícies publicarà les valoracions d'aquestes eleccions
per part de les altres centrals, en la mesura que ens siguen
remitides]

RESULTATS DE CGT EN LES ELECCIONS UNIVERSITÀRIES

CGT es presenta per primera vegada a la Universitat de Alacant i
aconsegueix 9 delegats

Les eleccions universitàries han suposat un resultat positiu per a la
Confederació General del Treball del País Valencià. Els campus de
València i Alacant en els que CGT presentava llista han atorgat
al sindicat un total de 23 delegats repartits de la següent manera:

- València:
Junta de PDI: 2 de 21
Junta de Funcionaris-PAS: 7 de 21
Laboral-Comité d'Empresa: 5 de 21

- Alacant:
Junta de PDI: 2 de 21
Junta de Funcionaris-PAS: 4 de 15
Laboral-Comité d'Empresa: 3 de 10

D'aquests resultats cal destacar que el nombre de delegats conseguits
a la Universitat de València se manté respecte a les anteriors
eleccions, en la Junta de PAS ha sigut el sindicat més votat i en la
junta de PDI s'aconsegueix representació per primera vegada.

El cas d'Alacant és especialment positiu: és tot un èxit el presentar-
se per primera vegada i aconseguir representació en els tres òrgans
universitaris. A destacar que en l'òrgan de Comitè d'Empresa hi ha
obtingut pràcticament el mateix nombre de delegats que els altres dos
sindicats amb representació.

Per a concloure amb una perspectiva general, CGT hi ha passat de 14 a
23 delegats al País Valencià.

Gabinet de Premsa de CGT-PV València, 5 desembre de 2002

[publicat a l'AVUI]
El País Valencià es mou
Jaume Bosch

Sempre es mou el País Valencià. Però aquests dos darrers caps de
setmana el moviment s'ha fet més evident. O potser hauria de
reconèixer que se'ns ha fet més evident a nosaltres que venim del
nord i massa sovint desconeixem el que es cou al sud proper.
En Pep Altayó, regidor de Cultura de Santa Perpètua de Mogoda i
responsable de política cultural d'ICV, m'explica la intensa
activitat de la delegació de l'Assemblea de Regidors i Regidores dels
Països Catalans aquest dissabte passat a València i Alcoi. Primer, a
la capital, la visita a la darrera (per ara) genial i valenta idea de
l'Eliseu Climent. L'emblemàtic edifici dels magatzems El Siglo,
ubicat al carrer de Sant Ferran, al centre de València, acollirà
Acció Cultural del País Valencià, la Fundació Josep Renau, la
Fundació Ausiàs Marc i la Institució Cívica i de Pensament Joan
Fuster. També hi seran l'Assemblea de Regidors, la Coordinadora de
Casals Jaume I i l'Institut d'Estudis Borgians. Una gran notícia per
a l'activitat de la societat civil que ve a complementar l'alegria
per la victòria de Jordi Porta i la seva candidatura a Òmnium
Cultural.
L'Assemblea també ha presentat l'Agència Intermunicipal de Difusió
Cultural (AIDC), que ha de facilitar les contractacions per part dels
ajuntaments d'artistes i grups culturals dels Països Catalans. Serà
sens dubte un instrument de gran utilitat per impulsar la mobilitat i
l'intercanvi d'experiències en l'àmbit cultural arreu del nostre
territori. Quan, ara farà tres anys, dissenyàvem amb l'Eliseu Climent
l'operació en un restaurant de Barcelona, no ens imaginàvem que
produiria fruits tan positius.
I després a Alcoi s'inaugurà, malgrat les traves de l'Ajuntament, el
Casal Jaume I - Centre Ovidi Montllor, un casal dedicat a
l'inoblidable cantant alcoià, que comptà, entre d'altres
intervencions, amb l'actuació d'un altre gran artista, Lluís Llach.
Cal, però, per damunt de tot, destacar la solidaritat activa dels
molts ajuntaments que han aportat el seu esforç per a fer possible
aquest equipament, que, entre d'altres objectius, permetrà recollir
tota la documentació relacionada amb l'Ovidi Montllor.
Però també el cap de setmana anterior hi hagué moviment. El dissabte
23 de novembre, vaig tenir la satisfacció d'assistir a l'acte
d'homenatge a Joan Fuster, a la seva ciutat, Sueca, amb motiu del
vuitantè aniversari del seu naixement. Al Centre Bernat i Baldoví, al
costat de la diputada Dolors Pérez i de Toni Planells, vaig poder
aplaudir intervencions com les de Jaume Pérez Montaner o Toni Mestre
i actuacions musicals de tot tipus, amb la presència hegemònica i
emocionant de la dolçaina i el tabal. Abans aprofitàrem la jornada de
portes obertes per a visitar la casa de Fuster, al carrer de Sant
Josep, que porta camí de convertir-se en centre cultural, i poguérem
comentar la part polèmica dels actes, marcats pel controvertit pacte
de govern a l'ajuntament entre el Bloc i el PP: coincidírem que la
figura de Joan Fuster està per sobre d'aquestes coses i de qualsevol
intent d'apropiació partidista.
I diumenge, manifestació a València. Sueca era plena de cartells que
deien "Sí al Xúquer. No al Pla Hidrològic" i moltes dels milers de
persones que desfilaren pels carrers de València, sota una fina pluja
que ens recordava la importància de l'aigua, portaven un adhesiu que
deia "Soc valencià. Estic contra el Pla Hidrològic". Una bona
resposta al suport de PP i Bloc al transvasament de l'Ebre i a la
trista manca de posició del PSPV, que no solament no participava en
la manifestació sinó que havia aconseguit que el PSC tampoc hi fos,
en una nova mostra de l'ambigüitat i les contradiccions que en
relació amb aquesta qüestió pateixen els socialistes.
I una nota per a l'esperança: per fi tinc tots els meus amics (els
que militen en partits) en la mateixa opció electoral. La candidatura
de l'Entesa inclou Esquerra Unida (amb un paper essencial del corrent
nacionalista Esquerra i País), Els Verds i Esquerra Valenciana: una
coalició coherent, amb fermes posicions nacionals, amb clars
continguts d'esquerres i avançades propostes sobre la sostenibilitat
que inclouen la valentia d'oposar-se al Pla Hidrològic i defensar una
nova cultura de l'aigua també al País Valencià. Els anirà bé, segur.
I en unes Corts amb tan sols tres forces polítiques n'hi hauria prou
que el PP perdés la majoria absoluta...




Jaume Bosch. Vicepresident d'ICV
Jaume Bosch, vicepresident d'ICV

Sempre es mou el País Valencià. Però aquests dos darrers caps de
setmana el moviment s'ha fet més evident. O potser hauria de
reconèixer que se'ns ha fet més evident a nosaltres que venim del
nord i massa sovint desconeixem el que es cou al sud proper.
En Pep Altayó, regidor de Cultura de Santa Perpètua de Mogoda i
responsable de política cultural d'ICV, m'explica la intensa
activitat de la delegació de l'Assemblea de Regidors i Regidores dels
Països Catalans aquest dissabte passat a València i Alcoi. Primer, a
la capital, la visita a la darrera (per ara) genial i valenta idea de
l'Eliseu Climent. L'emblemàtic edifici dels magatzems El Siglo,
ubicat al carrer de Sant Ferran, al centre de València, acollirà
Acció Cultural del País Valencià, la Fundació Josep Renau, la
Fundació Ausiàs Marc i la Institució Cívica i de Pensament Joan
Fuster. També hi seran l'Assemblea de Regidors, la Coordinadora de
Casals Jaume I i l'Institut d'Estudis Borgians. Una gran notícia per
a l'activitat de la societat civil que ve a complementar l'alegria
per la victòria de Jordi Porta i la seva candidatura a Òmnium
Cultural.
L'Assemblea també ha presentat l'Agència Intermunicipal de Difusió
Cultural (AIDC), que ha de facilitar les contractacions per part dels
ajuntaments d'artistes i grups culturals dels Països Catalans. Serà
sens dubte un instrument de gran utilitat per impulsar la mobilitat i
l'intercanvi d'experiències en l'àmbit cultural arreu del nostre
territori. Quan, ara farà tres anys, dissenyàvem amb l'Eliseu Climent
l'operació en un restaurant de Barcelona, no ens imaginàvem que
produiria fruits tan positius.
I després a Alcoi s'inaugurà, malgrat les traves de l'Ajuntament, el
Casal Jaume I - Centre Ovidi Montllor, un casal dedicat a
l'inoblidable cantant alcoià, que comptà, entre d'altres
intervencions, amb l'actuació d'un altre gran artista, Lluís Llach.
Cal, però, per damunt de tot, destacar la solidaritat activa dels
molts ajuntaments que han aportat el seu esforç per a fer possible
aquest equipament, que, entre d'altres objectius, permetrà recollir
tota la documentació relacionada amb l'Ovidi Montllor.
Però també el cap de setmana anterior hi hagué moviment. El dissabte
23 de novembre, vaig tenir la satisfacció d'assistir a l'acte
d'homenatge a Joan Fuster, a la seva ciutat, Sueca, amb motiu del
vuitantè aniversari del seu naixement. Al Centre Bernat i Baldoví, al
costat de la diputada Dolors Pérez i de Toni Planells, vaig poder
aplaudir intervencions com les de Jaume Pérez Montaner o Toni Mestre
i actuacions musicals de tot tipus, amb la presència hegemònica i
emocionant de la dolçaina i el tabal. Abans aprofitàrem la jornada de
portes obertes per a visitar la casa de Fuster, al carrer de Sant
Josep, que porta camí de convertir-se en centre cultural, i poguérem
comentar la part polèmica dels actes, marcats pel controvertit pacte
de govern a l'ajuntament entre el Bloc i el PP: coincidírem que la
figura de Joan Fuster està per sobre d'aquestes coses i de qualsevol
intent d'apropiació partidista.
I diumenge, manifestació a València. Sueca era plena de cartells que
deien "Sí al Xúquer. No al Pla Hidrològic" i moltes dels milers de
persones que desfilaren pels carrers de València, sota una fina pluja
que ens recordava la importància de l'aigua, portaven un adhesiu que
deia "Soc valencià. Estic contra el Pla Hidrològic". Una bona
resposta al suport de PP i Bloc al transvasament de l'Ebre i a la
trista manca de posició del PSPV, que no solament no participava en
la manifestació sinó que havia aconseguit que el PSC tampoc hi fos,
en una nova mostra de l'ambigüitat i les contradiccions que en
relació amb aquesta qüestió pateixen els socialistes.
I una nota per a l'esperança: per fi tinc tots els meus amics (els
que militen en partits) en la mateixa opció electoral. La candidatura
de l'Entesa inclou Esquerra Unida (amb un paper essencial del corrent
nacionalista Esquerra i País), Els Verds i Esquerra Valenciana: una
coalició coherent, amb fermes posicions nacionals, amb clars
continguts d'esquerres i avançades propostes sobre la sostenibilitat
que inclouen la valentia d'oposar-se al Pla Hidrològic i defensar una
nova cultura de l'aigua també al País Valencià. Els anirà bé, segur.
I en unes Corts amb tan sols tres forces polítiques n'hi hauria prou
que el PP perdés la majoria absoluta...

Jaume Bosch. Vicepresident d'ICV

[Sal·lustià Herrero escriu a Maurici Garcia Talens en contestació a
l'article 263 que amb el títol "Llei d'ús i ensenyament del valencià"
ahir dilluns, dia 2 de desembre, va publicar ANNA notícies]

De:    "salus herrero"
Per a: agenciaanna-owner@yahoogroups.com
Data:  Mon, 02 Dec 2002 21:51:05 +0000

Estimat Maurici:

si hi haguera un Síndic de Greuges mínimament presentable i
independent potser seria una possibilitat denunciar-ho al Síndic, amb
el que hi ha crec que no val la pena. Jo també he denunciat al llarg
de la meua vida molts dèficits i incompliments sistemàtics de la Llei
d'Ús i Ensenyament del valencià i estic una mica fart i desanimat. No
hauríem d'estar-ho perquè és el que -de manera conscient i
intencionada-busquen i pretenen els polítics que ens governen com si
forem subdits sense drets.

Davant d'aquesta situació de vulneració de drets de les persones
catalanoparlants del País Valencià hauríem de crear plataformes tipus
la Crida en Defensa de la LLengua Catalana, que actuà els anys 80, i
passar a l'acció, canviar rètols, pintar els cartells i rètols
unilingües i uniformitzadors i presentar denúncies col·lectives i
presentar protestes i rodes de premsa diversos col·lectius en defensa
de la llengua tots plegats perquè individualment l'únic que
s'aconsegueix és que no et facen cas i cremar-se... etc.

Una abraçada. Salut i treure la llengua!!!.

Sal·lus Herrero i Gomar.

Data:   Tue, 3 Dec 2002 01:40:05 +0100 (CET)
De:     "Falla Arrancapins"
Per a:  agenciaanna-owner@yahoogroups.com
CC:     fallaarrancapins@...

Benvolguts/des senyors/es:

Com a Coordinador i, per tant, representant de la falla Arrancapins,
davant la notícia difosa per vostès amb data 30-11-02, em veig en la
necessitat de fer-los algunes puntualitzacions que convé aclarir en
benefici d'una correcta i veraç informació.

- Les activitats que els membres d'aquesta entitat puguen realitzar
personal o col·lectivament fora d'ella són de la seua exclusiva
incumbència. Ningú, per tant, pot  -ni deu-  relacionar-les quan del
que es tracta és d'informar sobre el nostre col·lectiu.

Dit això, i pel que fa a la notícia en qüestió, sembla   -per la
manera rebuscada en que tracten de vincular-nos amb la dreta
governant-  que els ponts que pretenen tendir amb les seues
informacions estiguen minats des del moment de la seua construcció.

- En els darrers vint anys (per no dir algun més) si d'alguna cosa
se'ns ha titllat insistentment des del món faller oficial i des de la
dreta més reaccionària ha sigut precisament de catalanistes,
apel·latiu que, en honor a la veritat, potser ens vinga gran (ja se
sap que a València qualsevol és susceptible de ser-ho) però que
acceptem de bona gana si ser catalanistes és fer el que fem.

Per cert, així ho deuen creure també els autors i editors del llibre
100 entitats culturals dels Països Catalans (Barcelona, edicions 62.
2000) en el que tenim l'orgull de figurar-hi.

Qualificar-nos d'ingenus a aquestes alçades  del camí resulta, fins i
tot,  ofensiu.

- Pel que fa al fet puntual de representar la nostra crítica
d'enguany amb les torres de la Sagrada Família, hom podria discutir
llargament. Només volem recordar que, per aquests dies, la mateixa
dreta cerril i intransigent amb la que se'ns pretén vincular, ha
tornat a muntar un enrenou (i van....) sota el pretext d'haver-se
sentit ofesos en les seues creences religioses perque a la Mostra de
Cinema es projecten algunes pel·lícules que no són del seu grat.



Sembla pueril haver de donar aquesta classe d'arguments, però ho
farem: Qualsevol que conega mínimament la dinàmica de creació i
conversió d'una idea en una falla sabrà que la metàfora és un dels
recursos comunment més emprats.

No tindria sentit per a dir el que volem dir parlar de La Puerta del
Sol.... de l'esquerra o de Las Torres de Madrid.... de l'esquerra com
tampoc ho tindria El Miquelet.... de l'esquerra o La Barraca.... de
l'esquerra. Ací la Sagrada Família només és un pretext simbòlic (i en
aquest cas també estètic) per fer quelcom que a Arrancapins ja tocava
fer: un repàs a l'esquerra des de l'autocrítica.

Qualsevol altra interpretació o és deliberadament tergiversada o
careix del rigor i la professionalitat que a un mitjà de comunicació
seriós li és exigible. Potser aquest siga l'origen del problema:
haver basat la informació en un article d'un diari que ja partia
d'unes premisses amb les que no estem d'acord com ara la exagerada
relevància que l'autor dóna al motiu triat per al monument.

Atentament,

Rafa Miralles
Coordinador Falla Arrancapins

Postdata: per a més informació sobre la nostra entitat els suggeresc
una ullada a la nostra web: www.arrancapins.org  o, si així ho
desitgen, una entrevista amb nosaltres.

----- Original Message -----
From: "Maurici Garcia Talens"
Sent: Monday, December 02, 2002 3:10 PM
Subject: llei d'ús i ensenyament del valencià

Estimats senyors,
m'adrece a vosaltres perquè encara tinc l'esperança de que al nostre
país encara hi queden valencians amb consciència de poble.

Des de fa uns mesos he estat visitant periòdicament les webs oficials
de la Generalitat valenciana així com altres d'algunes coselleries i
m'he trobat que, en moltes d'aquestes pàgines de l'administració, no
es contempla l'ús del català, cosa que sembla anar en contra de la
llei d'ús i ensenyament del valencià. Teniu exemples d'incompliment
de la llei a les webs:

http://www.infoville.es
http://www.san.gva.es

He denunciat contínuament l'agressió que estem patint els valencians
per part de l'actual administració de la Generalitat Valenciana però
ni tan sols he obtés cap resposta.

M'agradaria que vosaltres, des de la vostra organització i el
col·lectiu de gent al que representeu, m'ajudàreu i presentàreu també
la corresponent denúncia i ho publicàreu als mitjans de comunicació.
Ja que jo no he tingut sort i cap institució ni mitjà de comunicació
m'ha fet cas, espere que tingau més èxit que el que jo he tingut.

Sembla que, a l'hora de la veritat, els ciutadans no tenim el
mateixos drets  i lleis que els polítics que actualment ens
representen. Ells poden infringir qualsevol llei sense cap problema.
Que cal fer per denunciar-ho i obtenir algun resultat real?

Salutacions i gràcies per la vostra ajuda.

AVÍS URGENT! CLUB A LA NOSTRA MARXA I RÀDIO NOVA

A tots els amics i amigues del Club A la Nostra Marxa, als grups
participants de Promocions 2002 i a tots els amics, amigues i
simpatitzants de Ràdio Nova:

Lamentem comunicar-vos que el 12é Festival Promocions 2002 A la
Nostra Marxa NO es podrà celebrar el dijous 5 de desembre. El motiu
és que els propietaris de la SALA FÉNIX tenien una ordre de
desallotjament del local que havien silenciat fins el dimecres 27 de
novembre. La sala havia contractat verbalment concerts per al mes de
desembre que finalment han hagut de supendre, ja que el
desallotjament ha de tindre lloc el dia 2 de desembre.

Sentim molt no poder fer de moment el Festival i volem deixar clar
que baix cap concepte es culpa nostra. Properament us avisarem del
nou dia, lloc i hora on tindrà lloc el 12é Festival Promocions 2002 A
la Nostra Marxa, que amb tota seguretat serà després de Nadal.

	 Per a més informació no dubteu a telefonar al Club A la
Nostra Marxa al 96 365 68 83.

PROMOCIONS 2003
	 Informem a tots els grups participants a Promocions 2002, que
si volen continuar participant a la campanya de promoció del 2003,
ens ho han de comunicar per telèfon, fax, correu postal o electrònic.
En cas contrari quedaran exclosos de Promocions 2003. Per a tots
aquells grups que  encara no participen, també  poden començar  a fer-
ho comunicant amb nosaltres de la mateixa manera. La nostra adreça és
la següent:

A la Nostra Marxa - Ràdio Nova
Apartat de Correus 568
46080 València
Telèfon / Fax: 96 365 68 83
Correu electrònic: alanostramarxa@...

SOPAR DE NADAL DEL CLUB
	 Per al divendres 20 de desembre estem organitzant un sopar
popular del Club A la Nostra Marxa del que més avant us confirmarem
el lloc i l'hora.

CLUB A LA NOSTRA MARXA. http://go.to/alanostramarxa

Salutacions

Nota d'ANNA notícies.
Defensem la critica en les falles. Ens sembla bona la crítica a
l'esquerra, sempre que no siga per beneficiar al centre i a la dreta.
Però la crítica als referents catalans a la ciutat de València
malauradament tots sabem de qui tenen el vist i plau. El fet que la
Falla Arrancapins  haja decidit enguany fer una crítica a l'esquerra
amb un monument català que res té a veure amb ella (per què no
aprofitar per fer una crítica a l'esquerra centralista amb un
monument de la Meseta: la Puerta del Sol, La Cibeles, les Torres de
Madrid", etc.), en uns moments que la dreta centralista i
antivalenciana desplega tots els seus ressorts per mantenir la seua
majoria absoluta i que sols es pot veure en perill si les forces
d'esquerra avancen, fa que, des del nostre punt de vista, la Falla
Arrancapins, el conjunt de persones que han pres la decisió d'aquest
any, s'han deixat portar ingènuament per propostes d'alguns que no
tenen res d'ingènues.

Cal destacar que entre els membres d'aquesta falla i de la seua
Comissió hi és Gil Manuel Hernández i Martí, president de
l'Associació d'Estudis Fallers, membre del Bloc i que en les darreres
eleccions es va presentar en les seues llistes. Darrerament Gil
Manuel Hernández i Martí ha estat subvencionat amb un contracte
milionari per a la realització d'un llibre sobre les falles per
encàrrec de l'Ajuntament de València que presideix Rita Barberà i que
per aquest motiu és Presidenta nata de la Junta Central Fallera,
entitat que arrossega una reconeguda fama anticultural. L'alcaldessa,
coneguda per formar part del sector més antivalencià i dretà del PP,
ha pretès llevar-se aquesta lacra de la seua imatge, al proposar a la
Universitat la realització d'un treball sobre els ninots indultats
del museu Faller, treball que va ser acceptat per Gil Manuel
Hernández.

A continuació reproduïm, traduïda al català per ANNA,  la notícia
apareguda en el Levante-EMV

------------------------------------------------
Arrancapins cremarà la Sagrada Família per a criticar a l'esquerra

La comissió «transgressora» militarà fóra de concurs
Levante-EMV. Moisés Domínguez, València.

La comissió d'Arrancapins donarà una nova volta de rosca a l'estètica
i al repertori temàtic en la seua falla de 2003. En les pròximes
festes cremaran una reproducció de la Sagrada Família. Es tracta de
la primera vegada que l'església barcelonina és concebuda per a ser
past de les flames.
L'argument també és summament original. Dins de la crítica de tint
polític, en aquesta ocasió se centra en la crisi d'identitat que
sofreixen les idees polítiques d'esquerra.
Les quatre torres de l'església barcelonina representen a les
tendències de l'esquerra -marxismeleninisme, socialdemocràcia,
esquerra nacionalista i esquerra alternativa- i apareixen doblegades
cap a la dreta, unes per excés de rigidesa, per acomodament al
capitalisme, per les seues contradiccions internes o per la seua
ambivalència. És un concepte inspirat en la imatge de l'Estàtua de la
Llibertat amb què acaba la pel·lícula El Planeta dels Simis.
Les falles d'Arrancapins es caracteritzen per diversos aspectes ja
habituals: la confeccionen els propis fallers, en el seu argument
contenen grans crítiques socials i polítiques, i són l'única que, any
rere any, planten fóra de concurs, ja que, d'alguna forma, menyspreen
la competició. L'erecció de la Sagrada Família és inèdita en la
història de la festa, però no serà la primera ocasió en què un
monument religiós es converteix en el reclam principal d'un monument
faller destinat a la seua destrucció. Pràcticament no hi ha esglésies
o elements de les mateixes a València que no hagen sigut past de les
flames en alguna ocasió, especialment el Micalet i Santa Caterina.

CGT-PV.
ÈXIT DE LA CONCENTRACIÓ CONTRA L'ACORD DE L'ADMISTRACIÓ PÚBLICA:
1.000 EMPLEATS DE L'ADMINISTRACIÓ DE L'ESTAT PROTESTEN

Uns 1.000 empleats de l'administració pública, convocats per els
sindicats CGT i STEPV-IV, es van concentrar dijous a les 12.30
enfront de la Delegació de Govern per a mostrar el seu rebuig a
l'acord firmat entre UGT, CC.OO., CSI-CSIF i Administració per "la
modernització de la administració pública". CGT i STEPV consideren
que aquest pacte s'ha fet a esquena dels treballadors i per
descomptat, en contra dels seus interessos.

Aquest fet queda ratificat per la multitudinària resposta que el
acord ha rebut a València: la protesta ha aconseguit paralitzar
Tresoreria, INNSS, Agència Tributària i Cadastre i ha congregat a
treballadors d'altres organismes com l'INEM. Baste recordar que el
propi Javier Arenes, Ministre d'Administracions Públiques afirmava
davant dels mitjans de comunicació que l'acord per a la modernització
de la funció pública suposava la renúncia a reivindicacions
històriques de els sindicats: les 35 hores setmanals i la clàusula de
revisió salarial. A més d'açò, el pacte promou la mobilitat
geogràfica, la jornada partida, l'externalización de serveis, etc.

Al llarg de la concentració s'ha fet entrega al Sotsdelegat del
Govern d'un manifest subscrit per CGT i STEPV-IV.

NOTA DE PREMSA
RAFAEL BLASCO REP LA XIULADA DE TREBALLADORS I SINDICALISTES DE CGT
PER LA PERSECUCIÓ SINDICAL A UN EMPLEAT ALACANTÍ DE BENESTAR SOCIAL

Després de tancar-se en la Seu de la Conselleria de Benestar Social,
afiliats de CGT aconsegueixen forçar una entrevista amb el Conseller
per a el dia 5 de desembre. El desplegament policial ha sigut ampli.

La raó d'aquesta acció és protestar per l'obertura de quatre
expedients a un delegat sindical de CGT de la Conselleria de Benestar
Social d'Alacant i, en última instància, manifestar el rebuig a les
polítiques generals que està portant a terme la Conselleria respecte
als menors.

Com ja van informar fa uns dies alguns mitjans de comunicació, CGT-PV
ha interposat una querella criminal contra el Director Territorial de
Benestar Social d'Alacant per un presumpte delicte d'abandó de guarda
i custòdia d'una menor. I és que, cada vegada més, la administració
pública insisteix en una política de desistiment total cap a els
serveis que han d'encarregar-se de la defensa i rehabilitació de
menors amb problemes socioeconòmics.

A pesar dels nombrosos intents per part de la Secció Sindical de CGT
per solucionar les greus irregularitats d'aquesta direcció
Territorial en l'Àrea del menor , la Conselleria mai ha intervingut.
Esgotades totes les vies de diàleg, la CGT va considerar que fets tan
greus havien de ser denunciats per la via penal. Tal com afirma una
representant del sindicat "és inadmissible i del tot irresponsable
que s'atempte contra la llibertat sindical i d'expressió d'un delegat
sindical en compte d'intervenir per a evitar la desprotecció dels
menors tutelats".

Després de la interposició de la querella, José Manuel Santamaría, el
delegat sindical de CGT que va encapçalar la denúncia d'aquestes
polítiques, ha sofert la persecució sindical per part de la
Generalitat: se li han obert quatre expedients disciplinaris. D'altra
banda, CGT va sol·licitar una reunió amb el conseller Rafael Blasco,
petició a què només ha respost arran de la protesta.

Gabinet de Premsa de CGT-PV
València, 28 novembre 2002

Un altre ensenyament és possible. Debat a Ràdio Klara (104.4 FM)
Programa especial dilluns 2 desembre, 18h, al "Café de les males
herbes": "L'ensenyament públic a debat: propostes sindicals i
educatives de la CGT".
Hi participen representants des d'Infantil a la Universitat.

Atreveix-te!!

VOTA CGT!!

D'aquí a uns dies es realitzaran les eleccions sindicals en el nostre
sector. Dos blocs sindicals ens presenten a aquesta contesa, per un
costat els que el passat 26 de setembre van anar a retre homenatge a
la ministressa Pilar del Castillo, per dir-li que endavant amb la Ley
de Calidad:
ANPE, CSIF (independent?), USO, algunes Associacions de professors de
secundària i de catedràtics, acompanyats de les patronals FERE, CECE
i la catòlica federació de pares CONCABA.

En l'altre bloc, les organitzacions sindicals que ens vam mobilitzar
contra el decretazo, que hem convocat la vaga del 29 d'octubre i
altres actes contra la llei de Qualitat,…És en aquest bloc on està
situada la Federació d'Ensenyament de la CGT del País Valencià. És el
mateix bloc en el qual tu has estat aquests anys: en les lluites
contra la globalització, contra retallades salarials dels PGE, per
l'estabilitat del professorat, contra la supressió de plantilles,
contra el decretazo, contra la LOCE,... En definitiva lluitant per un
món més solidari i per un ensenyament públic millor. És a tu,
companya o company, a qui demanem el vot.

Estaràs pensant, "i per què a vosaltres i no als sindicats
majoritaris de l'ensenyament?"

- En primer lloc, perquè potser a ells ja els hagis votat en altres
ocasions i amb el teu vot hagen tingut àmplies majories en les meses
de negociació. ¿Què han fet amb el teu vot i amb les seues majories?
Doncs en moltes ocassions signar acords a les teues esquenes i a les
nostres, dies després de mobilitzar-nos:
acords de plantilles,interins, en Formació Professional i en Funció
Pública, etc.; acords que no han impedit la pèrdua de capacitat
adquisitiva dels nostres salaris, la regressió en les nostres
condicions laborals, així com el retrocés progressiu de la mateixa
Escola Pública.

Avui per avui tenim un sector professional que no participa en els
processos de decissió a l'ensenyament , amb un professorat molt
decebut de les direccions sindicals burocràtiques els qui només
convoquen assemblees informatives quan els hi convé o la nau s'afona
sense remei!.

- En segon lloc, perquè coincidim amb tu que un dels principals
perills per l'ensenyament públic són els concerts educatius amb
l'escola privada i la CGT està de veritat en contra del desviament
cap a "centres sostinguts amb fons públics" (que van des d'els de
l'OPUS fins als col.legis d'èlit) dels diners de tots els ciutadans,
i que a més s'els neguen a la Pública.

- En tercer lloc, perquè la situació de deteriorament de
l'ensenyament públic és el fruit de les polítiques educatives dels
governs centrals i autonòmics (primer del PSOE i després del PP).
Però estem convençuts que moltes de les mesures educatives no
s'haurien pogut dur a terme si els diferents governs no hagueren
comptat amb la col·laboració de les majories sindicals, també de les
anomenades "progressistes" a la funció pública i l'ensenyament:
reconversió amb la LOGSE, augments dels concerts amb el suport
sindical de CCOO i UGT, insuficients acords de plantilla, recent
Llei d'F.P.privatitzadora del sector, pactes socials
desmobilitzadors, perdua salarial per acords a la Funció Pública
(recent pacte d'un 2'7% amb un IPC del 4% pel 2002 !),etc.

Per això cal garantir, en les futures Juntes de Personal i Meses de
Negociació, la presència d'un sindicalisme de classe, assembleari,
anarcosindicalista, alternatiu i no pactista. Que defense un programa
basat en:

- La defensa dels serveis públics i la lluita en contra de la seua
marginació i privatització
- La defensa dels drets democràtics i laborals de tot el professorat.
- Un ensenyament públic de qualitat, laic, gratuït, igualitari,
compensador de les desigualtats socials.
- L'autogestió dels centres i en contra de la seua jerarquització .
- Un pla de finançament que destine una inversió per a educació de
més del 6 % del PIB i que tot aquest diners vagen destinats a
l'ensenyament públic.

Per a poder defensar un programa d'aquestes característiques
necessitem la col·laboració de totes i tots: afiliats, simpatitzants,
professorat en general i especialment la teua, companya i company,
amb qui estem coincidint en les assemblees i en les mobilitzacions .
Necessitem el teu vot i la teua participació per fer canviar la
situació.

Atreveix-te!! VOTA CGT!!

ANNA notícies. València .Ricard Donet.
Ahir dimarts  26 de novembre, en l'Aula Joan Fuster de la Facultat de
Geografia i Història de la Universitat de València ales 12.00 del
migdia, s'ha celebrat la presentació de la Comissió per la Dignitat,
que reclama la documentació incautada pel franquisme en acabar la
Guerra Civil, la qual va ser utilitzada amb l'objecte de fer-la
servir en la repressió contra els republicans, per afusellar,
empresonar, confinar en camps de concentració i expropiar. Uns
costums ben arrelats en les castes dominadores espanyolistes.

Desprès de la presentació dels participants per part de Sandra Ribes,
estudiant d'història i membre de la Coordinadora d'Estudiants dels
Països Catalans, que ha  organitzat l' acte, amb la col-laboració del
Partit Socialista d'Alliberament Nacional dels Països Catalans  ha
pres la paraula Josep Guia, del PSAN, que s' ha fet càrrec del
parlament  de l'investigador Pep Cruanyes que no ha pogut assistir al
acte, i que ha informat de les conclusions de les investigacions
sobre la documentació valenciana arrabassada.

A continuació va prendre la paraula Enric Borràs, editor i portaveu
de la Comissió per la Dignitat, que va fer la historia de la
Comissió, amb la descripció de  tota la veritablement i fantàstica
repercussió internacional, arreu dels cinc continents, a través de
les personalitats més importants del mon de la cultura que ens ha fet
sentir orgullosos, ens ha fet sentir poble, ens ha fet sentir
catalans. Tots els indicis de les investigacions i inspeccions dels
papers de Salamanca realitzades fins ara, apunten cap a la certesa de
que la veritable raó de la Guerra sigui la insuportable pèrdua de
poder de la oligarquia espanyola davant Catalunya i el País Basc. Va
destacar la necessitat de mantenir centralitzades totes les peticions
sobre els papers de Salamanca, perquè les implicacions personals son
tan greus, que moltes persones que ara es fan passar per demòcrates,
nacionalistes i àdhuc d'esquerres, per exemple el gran Josep Pla, ha
quedat documentat que va ser empleat dels serveis d'espionatge
franquista, podrien estar implicades personal i o familiarment, i
això ha activat la alarma entre aquestos i els fatxes reconeguts
històricament, de que els resulta convenient, que quan més prompte
desapareguen millor. Per això, tècnica  i operativament, es fa
convenient, aprofitar l'experiència   i l'autoritat moral, amb
repercussió internacional, adquirida per la Comissió per la Dignitat,
per donar viabilitat a les peticions i es puguen estudiar, el més
àmpliament possible. Per tot això és convenient que intervinguen
especialistes arxivistes i advocats, ja en marxa per la resolució de
les peticions.

Desprès va ser  Paula Martínez i Ros, responsable del secretariat de
la Comissió per la Dignitat al País Valencià, qui va parlar per
oferir-se a gestionar les peticions i a mantenir informats als
interessats, facilitant els models petitoris que han d'adreçar-se al
President de l'Executiu Sr.Aznar, com un primer pas per iniciar un
procés, habitualment llarg i difícil.

Entre la cinquantena d'assistents es va trobar a faltar a
representants de partits, organitzacions, entitats o institucions
afectades en tot el procés malgrat la bona organització de l'acte, a
excepció d'Esquerra Valenciana.ANNA