No es pot entendre el fenomen de la pobresa i l’exclusió social en les societats post-industrials avançades sense adoptar una perspectiva integral que incorpori els aspectes de classe, gènere - sexualitat i etnicitat. Efectivament, ens trobem amb el que s’anomena ‘el quart món de les societats opulentes’ en que es viuen una sèrie de conflictes que s’expressen en termes de violència (gènere, etnicitat, delinqüència,..) i que giren al voltant de problemàtiques derivades d’àmbits diversos (salut, treball, habitatge, educació, prestacions socials, etc.). Sense negar la gravetat de la situació, és també necessari de mostrar la producció de formes d’interacció i relació que constantment es donen per tal d’aprendre d’elles enlloc d’imposar models de convivència allunyats de les necessitats i preocupacions dels agents en interacció.

Les perspectives sociològiques s’han aproximat al conjunt d’aquesta problemàtica des d’una perspectiva global i, sovint, fragmentat amb un anàlisi per separat de les categories involucrades. Ens trobem, però, que en les situacions quotidianes les persones estan marcades per una superposició de categories (com, per exemple, espais d’interrelació on es troba una dona senegalesa sense ingressos amb home gai de classe treballadora). Es fa necessari, per tal d’entendre l’emergència i negociació de les relacions i conflictes categorials, elaborar una perspectiva micro-social que, des de la complexitat, abordi aliances i divergències que sorgeixen en la interacció quotidiana.