Està bé

Avui, 31 d'agost, és, per a mi i per a molta altra gent, l'últim dia de vacances. Demà hauré de, amb fart pesar, incorporar-me al treball. Anava aquesta tarda, distret, pensant en això, caminant per davant de la clínica Rotger, antiga clínica “Mare Nostrum” (Mediterrani i Atlàntic), de les Rambles de Palma de Mallorca, quan em vaig creuar amb una noia portadora d'un sobre de radiografies, qui anava llegint l'informe adjunt. Em vaig avergonyir del meu propi descaro al girar, involuntàriament, el cap i mirar (sense veure) el que ella llegia. Em vaig avergonyir més encara quan ella va deixar de llegir i em va mirar fixament com dient: “Però, què s'ha cregut vostè? No sap que és molt incorrecte fer el que fa?” Sense sortir del meu propi enrogiment i vergonyosa confusió, i altra vegada sense voler, m’he escoltat a mi mateix dir: “però està bé, no és cert?”, mentre que el nostre caminar respectiu ens anava distanciant. Embadalit anava amb el nou pensament canviat “està bé, quina sort! Està bé”, pensament que s'ha fet expressió quan m'he creuat amb una segona, jove, guapíssima i exuberant senyoreta: “està bé...” al que ella m’ha preguntat immediatament: “com, què diu?”. “No, no, perdoni, només anava pensant en veu alta”. Està bé.