“Mejores con reparos”

- “Mejores con reparos”

- “Mayores con reparos” voldrà dir vè.

- No, no es tracta d'una antiga classificació moral eclesiàstica de les pel·lícules que oferia la cartellera, encara que, certament, també, alguna cosa té a veure l'Església catòlica, i el partit que la instrumentalitza, en aquest assumpte (ambdós i molts de votants pensen que encara vivim el nacionalcatolicisme). També podríem titular l'escrit com “millors repartiments”. Em refereixo a l'estudi sobre els resultats de les notes de Selectivitat en les Illes Balears que va presentar diumenge passat dia 3 de setembre de 2006 el diari “de províncies” “Diari de Mallorca”, sí, el mateix que va destapar per primera vegada l'assumpte de repercussió mundial de les presons internacionals i vols de la CIA de tortura encara que nosaltres, Arc Atlàntic, fòssim els primers en fer-nos resò i difondre l'estudi del Diari de Mallorca més enllà de les fronteres balears: http://bloc.balearweb.net/post/387/13074 .

Per a començar, no és cert que en la relació que va publicar DM diumenge passat (només en el periòdic en paper) figuressin Montessión, Madre Alberta i Santa Mònica com els tres col·legis amb millors resultats mitjans de notes de selectivitat, ja que el de major puntuació era un d'Eivissa. Per altra banda els mateixos mitjans de comunicació, fa uns mesos, indicaven que els premis nacionals de Batxillerat, en els quals no intervenen els propis professors en la puntuació dels alumnes, van ser per a alumnes/as de IES (públics) de Felanitx (Mallorca) i de Menorca. Un estudi de mitjan del segle passat mostrava com la variable “professor” era la més significativa en relació a les qualificacions obtingudes pels alumnes. Record que en la meva primera destinació com professor, en un centre privat, el director ens obligava als professors a posar les notes el més altes possibles, incrementant-les, en alguns casos, en fins a dos punts, perquè això era el que “convencia als pares del bo que era el Centre i de la conveniència de mantenir als seus fills en el mateix”, que és el mateix argument just al revés que utilitzen “alguns” professors de centres públics que se senten més avaluadors i jutges que professors i educadors, i que no hi ha director que els “convenci” de cap criteri: Una professora de centre públic tenia a gal·la aprovar només a uns tres alumnes dels grups de 30 “. I els que suspenguin més de dos cursos en tota la seva escolaritat que causin baixa en el Centre de seguida que compleixin els 16 anys” (principi de la LOCE popular). Tots recordam com, fa anys, el professor coordinador de Selectivitat, avui ja mort, era, al seu torn, director de l'Escola de Magisteri de Madre Alberta i que la informació prèvia de les proves no es repartia per a igual a la totalitat de centres públics i privats...

Finalment, tots sabem (o hauríem de saber) que l'altura de les notes de selectivitat no és un indicador de l'alta qualitat humana dels alumnes respectius, com tampoc ho és de la qualitat de construcció l’altura dels edificis d'un carrer determinat. Sense anar més lluny, alumnes de Montessión van ser els dos presidents balears del PP Gabriel Cañellas i Jaume Mates, veritables paradigmes de la corrupció ètica (el primer, dels casos Calvià i Tunel de Soller, “pecata minuta” en comparació amb el segon: dels casos Bitel i Mapau i protector de tots els casos de corrupció dels polítics del PP). Millors notes, però res pus. Cap altra conclusió.

Antoni Ramis Caldentey

Psicòleg Social

Associació Humanista de Comunicació

Illes Balears, 9 de setembre de 2006

http://www.arc46.com

.