Bona nit a tothom.

Només volia dir que la sortida de diumenge passat al matí va ser extraordinària, però d'aquelles extraordinàries de debò. Sincerament he d'agrair molt l'esforç i les ganes de tots els membres d'Oxygastra que ens van endinsar en el món dels Odonats en tan sols 100 metres d'excursió. Una meravella. Molts sabeu que em dedico a les formigues, i sé que el món dels insectes és molt i molt complicat, i sobretot, fer-lo atractiu a la gent no entesa, però es que amb el material i l'entusiasme de diumenge, era difícil no enganxar-s'hi.

A mi personalment em va encantar, i em va recordar les classes de biologia d'insectes de la universitat, però amb la part pràctica allà mateix, a tocar, veient com s'aparellaven els individus, trobant crec que unes 13 o 14 espècies diferents, tocant-les, classificant-les in situ...tot un espectacle.

Per si això fòs poc, la natura ens va regalar un d'aquells moments màgics, que passen milers i milers de vegades, però que sovint no som capaços d'encertar. Vam poder veure com una larva de libèl.lula es convertia en un adult en uns instants, i com deixava la muda enganxada a la pedra. Aquell individu va rebre més fotos en 5 minuts que el Woody Allen a Barcelona!

De passada volia demanar aviam si els paparatzis que us vau aplegar allà al voltant, podieu enviar alguna foto de la sortida, i si no és molt demanar, una seqüència de 3 fotos del procés. Que m'en dieu?

Bé, no m'allargo, també moltes gràcies a tots els que vau venir. Poc a poc, sortida a sortida cada vegada som més, descobrim més la comarca (sobretot pels nouvinguts), i insisteixo que gaudim de sortides precioses amb organitzadors/guies/sherpes, com li vulgueu dir, amb un gran nivell de coneixement de les temàtiques, ja els agradaria a moltes universitats poder fer sortides així!

Gràcies a tots i especialment a la gent d'Oxygastra i fins ben aviat. Sembla que a l'Agost el GNO-ICHN descansa de sortides, però al Setembre tornem amb més força que mai, si no recordo malament amb la descoberta dels sorreigs? a càrrec de'n Carles Martorell.

Ànim i fins aviat.

Roger Vila