Bon dia a tothom!
Com que diuen que “lo prometido es deuda”, aquí vinc de nou a la carga amb el tema de les formigues. Abans que res també volia desmentir aquesta etiqueta “d’expert en formigues” que he llegit en algún lloc. No tinc cap problema en compartir els pocs coneixements que tinc, però l’expert esta a la Universitat Autònoma de Barcelona, concretament al CREAF i es diu Xavier Espadaler. Jo sóc un novato que encara vaig amb la “L”.
Abans que res, m’agradaria deixar
a l’aire un parell de números:
- El conjunt de formigues, representa un 10-15% de la biomassa animal del planeta, una xifra similar a l’espècie humana, es a dir, al món, toca a quilo de persona per quilo de formiga.
- Pels que encara no
es creguin que hi ha formigues a tot arreu, i de tots els tipus, només afegir que en arbres de l’amazones peruà s’han arribat a trobar unes 42 espècies en un sol arbre.
- Finalment dir que la varietat és tant gran, que una colònia de l’espècie més petita de formigues, podria viure dins el cap d’un soldat de l’espècie de formigues més grans.
Bé, abordem el tema de l’argentina i la neglectus. Per fer-ho una mes clar, he pensat en escriure-ho en plan pregunta/resposta…
D’on vé?
· L’argentina va entrar als USA pel port de Nova Orelans, i antigament se l’anomenava New Orleants Ant, fins que la ciutat va protestar. Va ser llavors que se la va començar a anomenar formiga argentina (aquests no van protestar…?¿?).
Les neglectus fins fa poc es creia que venien de Turquia, però recentment s’ha descobert que els exemplars en qüestió no ho eren, i ara no es coneix gaire bé el seu orígen.
Com és?
· Tenen un tamany petit (3mm aprox.), són monomòrfiques (totes les obreres iguals, no hi ha soldats), de color marró clar-gorguenc, i se’n troben en grans quantitats. Tot i ser de dues subfamilies diferents, aquesta descripció encaixa per les dues.
Biologia?
· Sembla ser que a les formigues argentines els costa niar per sota els 10-12ºC , tot i que en determinats casos en podem trobar. Les neglectus han superat aquest llindar, i poden suportar hiverns amb temperatures més baixes.
Les dues són omnívores, tot i que neglectus sembla estar lligada a l’extració de les excrecions ensucrades dels pulgóns (crec que s’anomena melassa). Per aquest motiu s’ha arribat a suggerir la idea de que tenen
“granjes”de pulgons, ja que els protegeixen de depredadors, i els sobrestimulen perque excretin més, amb una relació similar a la d’un munyidor i una vaca.
Cicle?
· Les neglectus tenen un cicle que va de Març aproximadament a Novembre, quan tornen a hivernar.
Pel que fa a l’argentina, durant l’hivern estan inactives, a principis de primavera es produeixen els individus sexuats i les obreres, i a finals de primavera es produeix
l’aparellament. La producció d’obreres dura fins a finals de tardor.
Perquè son importants, què els diferencia de la resta d’espècis d’aqui?
· Quan una formiga topa amb una obrera de la mateixa espècie, però d’una altra colònia, normalment desenvolupa un comportament agressiu, que pot acabar en lluita, i un dels dos individus mor. Amb aquestes dues espècies, aquest nivell d’agressivitat entre colonies, ha baixat molt, amb lo qual, no hi ha guerres entre colonies, i treballen conjuntament (acceptant el fet de tenir varies reines, fenòmen anomenat
poligínia). Per això en el cas de l’argentina, podem parlar d’una supercolònia que va desde Galicia, vorejant tota la costa, fins a Grècia. Es comenta que és el superorganisme més gran del món.
El cas de neglectus, ens cau més proper. A Seva es va localitzar una supercolònia que es calcula que tenia 35.000 reines, i 112 milions d’obreres. (A la Guixa , ja us dic ara que hi ha molts nius, aquest estiu tinc la intenció de quantificar-los).
Aquesta característica els dóna un gran aventatge competititu respecte d’altres espècies, ja que la gran densitat de formigues que s’acumula, provoca que trobin abans els recursos, els dominin abans, etc... i per ja no comentar les guerres pel
territori, que poden durar dies, i tenir un nombre que dupliqui el de l’enemic, és una arma definitiva.
Efectes de la seva invasió?
· Primer desmentir la creença que totes les formigues extrangeres són invasores.
Els principals problemes que poden provocar a la natura, són els derivats de la progressiva desaparició de la diversitat de formigues natives. Es a dir la menor dispersió de llavors de les plantes que utilitzen les
formigues amb aquesta finalitat (mirmecocores crec), el descens de la població d’animals insectívors (es creu que les obreres d’argentina són menys nutritives), la depredació massiva d’altres artròpodes dels que s’alimenten, i fins i tot hi ha articles que apunten a que provoquen la caiguda dels polls dels nius de determinats ocells, i que posteriorment son devorats a terra.
Per l’home porten altres problemàtiques com la transmissió de bacteries com Shigella, Bacillus, E.coli, Staphylococcus aureus, o en el cas de neglectus, la seva atracció per l’eletricitat, ha provocat més d’un tall i cortcircuits.
Canvi climàtic?
· És obvi que en zones on la temperatura és baixa, si el canvi climàtic la fa pujar, afavorirà l’invasió per part de la formiga argentina. De totes formes, les dues espècies estan molt més lligades a altres factors com per exemple la transformació del territori per part de l’home que no pas al canvi climàtic. En zones alterades com ciutats, pobles, urbanitzacións (el reg per aspersió es molt i molt important), no tenen cap tipus de problema en desenvolupar-s’hi i expulsar les espècies autòctones. En canvi, si per exemple un bosc alterat el deixem verge, i s’hi torni a desenvolupar brolla i la vegetació pròpia, s’ha comprovat que aquestes espècies perden territori en front les natives que hi havia a la zona.
Així que més que afavorides pel canvi climàtic, es veuen afavorides per la transformació del territori per part de l’home. El reg “no natural” de determinades parceles, els dona la humitat que necessiten, i sovint, les calefaccións a l’hivern, afavoreixen l’assentament de les colònies, ja que troben refugi on hivernar.
Osona?
· A Osona, i en la meva opinió, hauriem d’estar més preocupats de l’invasió de neglectus, que no pas de formigues argentines (segurament troben un ambient massa fred). No hi ha
nius d’argentina confirmats a Osona, però si de L.neglectus, tot i que encara se’n desconeix moltíssim la distribució pel territori català.
Per controlar-les, la solució va més dirigida al control dels pulgons, que no pas al tractament químic dels nius.
El futur de la diversitat d’artròpodes de la zona es difícil d’esbrinar, ja que si no partim d’un bon coneixement actual, no hi ha manera de fer una bona predicció. Però ja se sap que mentre hi hagi poca inversió en aquest tema, i el coneixement es basi en l’aportació totalment altruista de gent que estima el tema, la cosa anirà lenta. Que hi farem!
I bé, això és tot. He intentat donar una visió general, i potser m’he allargat massa, però es que quan un tema t’apassiona (t’obsessiona, he sentit a dir), no pots parar. Qualsevol cosa que algú vulgui esbrinar, que m’ho comenti i miraré que hi puc fer. Ah!, i com us he comentat abans, sóc un novato, i per tant, aquesta breu explicació esta totalment oberta a crítica i correccions de gent que en sàpiga més i menys (Sempre se n’aprèn de tothom).
De cara al bon temps, ja donaré avís de quan em poso a buscar nous nius per alertar el personal i que m’aviseu si sospiteu d’alguna
localitat.
Per avui, crec que ho podem donar per tancat. Gracies i a seguir amb aquest esperit i activitat al forum!!!
Roger Vila
jbaucells@... escribió:
Amics
Veient que realment a Osona hi ha, tots ells amics, doncs amb en Xevi quan
era més petit haviem sortit al camp, experts en aquests temes, com ara la
formiga argentina, prou nous i desconeguts, els demano "oficialment" si
ens poden fer un petit text, simple, describint l'espècie, els seus
requeriments ecològics i les citacions a la comarca. Almenys perquè en
poguem disposar des del GNO i veure'n d'aquí a uns anys l'evolució.
Va nois, que tampoc costa tant!!
Salut a tothom!
Jordi Baucells
Correo Yahoo!
Comprueba qué es nuevo, aquí
http://correo.yahoo.es
Sin conexión 
Enviar mensaje