Una exposició en el Museu d'Arqueologia recorda les
antigues civilitzacions del nord d'Àfrica i l'Orient
Mitjà
28/09/2005

El Museu d'Arqueologia de Catalunya exposa des d'avui
a prop de 300 peces procedents del Musée Saint-Raymond
de Tolosa que han estat descobertes a partir
d'excavacions arqueològiques al nord d'Àfrica i
l'Orient Mitjà i que reflecteixen elements essencials
de les antigues civilitzacions que es van desenvolupar
en aquests territoris.

'Periple Mediterrani', que es podrà veure fins al 15
de gener, recorre geogràfica i cronològicament el sud
i l'est del Mediterrani i permet analitzar l'inici de
l'escriptura, el descobriment de la metal·lúrgia,
l'establiment de les colònies gregues, l'ocupació
fenícia, l'hel·lenització o la romanització d'aquestes
zones, un període que abraça des del segle XI aC fins
a l'època bizantina.

conferències, visites i altres activitats:
http://www.mac.es/barcelona/activiperiple.htm

Més informació:
http://www.vilaweb.com/www/ep/noticia?noticia=1544213

----------------------------------------------------------------

Grècia serà el país convidat d'honor de Liber, que
acollirà el 2005 669 expositors
28/09/2005

Grècia serà el país convidat de Liber, que acollirà
669 expositors el 2005, que vindran de vint països amb
prop de 800 fons editorials. La cita serà a Madrid
entre els dies 12 i 15 d'octubre, on s'oferirà la
panoràmica més àmplia de la producció editorial
actual.

Més informació:
http://www.vilaweb.com/www/ep/noticia?noticia=1543926

----------------------------------------------------------

Catalunya restaura la torre del tresor del monestir
grec de Vatopedi per esborrar el record dels
almogàvers Tot va començar fa catorze anys quan el
músic Josep Tero va visitar el complex monàstic del
mont Athos per escoltar-hi els cants litúrgics. El
desaparegut hel·lenista Alexis Eudald Solà li va fer
una advertència: "A l'Athos no diguis mai que ets
català". El problema es remuta a principis del segle
XIV, quan els almogàvers, com a revenja de
l'assassinat de Roger de Flor pels grecs bizantins,
van arrasar tot el que van trobar al seu pas, inclosos
els monestirs del mont Athos. Encara ara, en els
prospectes que allà es donen als turistes, la paraula
català sempre està acompanyada de l'apel·latiu pirata.
Tanmateix Tero no va poder evitar confessar el seu
origen a un monjo: "Em va fer fora del monestir i, com
que ja era tard, aquella nit vaig haver de dormir al
ras". En tornar a casa, el músic es va posar en
contacte amb la conselleria de Cultura. Finalment
Carles Duarte, des de Presidència, va contactar amb el
monestir i es va acordar, amb l'impuls de l'arquitecte
Khatziandoníu, que Catalunya finançaria la restauració
de la Torre del Tresor, un edifici del segle XVI que
s'ha adequat com a espai museístic per mostrar
documents i peces bizantines que van del segle X al
XV. Així, el 9 d'octubre, amb tots els honors, es
destaparà una placa de marbre en català i grec per
posar punt final a un episodi de la història que
encara ara ens feia mala publicitat.

Llegiu l'article sencer: Retorn al mont Athos d'Ada
Castells (Avui, 28/09/2005)

http://www.avui.com/avui/diari/05/set/28/70208.htm

-----------------------------------------------------------------

L'últim Astèrix?

23/09/2005

Ahir va ser presentat a Brussel·les el nou llibre
d'Astèrix, que sortirà a la venda el 14 d'octubre a
tot Europa. Tanmateix durant la presentació Uderzo,
l'autor, no va revelar gaire res més que el títol, El
cel ens cau al damunt, i la portada. Uderzo no va
aclarir del tot els rumors sobre la possibilitat que
aquest sigui el darrer títol de la sèrie, però va
prometre que si troba "alguna idea vàlida" tornarà a
agafar el llapis, encara que pensa deixar passar uns
quants anys. Com que el dibuixant francès ja en té
setanta-quatre, ahir li van demanar si mai permetrà
que algú continuï l'obra. "En cinema, o en animació,
d'acord, però mai de la vida en format còmic", va
respondre, taxatiu. La companyia belga SN Airlines va
anunciar que pintarà Astèrix i Obèlix en dos avions. A
més, Brussel·les no solament acull una gran exposició,
sinó que convertirà la seva cèlebre Grand Place en un
poble gal i vestirà el Manneken Pis, emblema de la
ciutat, com Astèrix.

Notícia: Avui

http://www.avui.com/avui/diari/05/set/23/67629.htm

-------------------------------

Apareix en disc l'òpera amb titelles Eurídice
d'Amargós i Rumbau
27/09/2005

Eurídice y los títeres de Caronte, una òpera basada en
el mite d'Orfeu, amb música de Joan Albert Amargós i
llibret de Toni Rumbau, acaba d'editar-se sota el
segell d'Harmonia Mundi. L'òpera, que es va estrenar
dins del festival Grec de l'any 2001, combina la veu
de cantants d'òpera amb la presència de titelles i la
llengüeta, un instrument tradicional dels titellaires.
Amargós va rebre el premi Ciutat de Barcelona per
aquesta òpera (2002), i amb aquests diners l'ha
enregistrada, a càrrec dels mateixos intèrprets que
van estrenar l'obra: Claudia Schneider, Marc Canturri
i el mateix Rumbau, acompanyats de l'orquestra
Barcelona 216 dirigida pel mateix Amargós.

Notícia. Avui




______________________________________________
Renovamos el Correo Yahoo!
Nuevos servicios, más seguridad
http://correo.yahoo.es