Dues exposicions:

>> Exposició de la millor ceràmica grega a Alacant

1/03/2004

El Museu Arqueològic Provincial d'Alacant presenta l'exposició "Els
fills de Cronos", formada per 45 vasos grecs procedents del Museo
Arqueológico Nacional, originaris de diversos indrets de Grècia i Itàlia
entre els segles VI i IV a.C. Les peces, obra dels millors artistes
d'aquell temps, il·lustren la geografia i la història de l'antiguitat
grega, l'expansió comercial i colonial grega, així com els valors
socials i l'univers religiós i mític de la civilització grega. Recordem
que el Museu Arqueològic Provincial d'Alacant va obtenir l'any passat el
prestigiós premi de "Museu europeu de l'any" atorgat per l'European
Museum Forum.

Museu Arqueològic Provincial d'Alacant
fins al 22 de maig.


>> Hermes a la ciutat de Barcelona
1/03/2004

A la sala d'exposicions del Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes
Tècnics de Barcelona es pot visitar l'exposició "Barcelona hermètica. La
presència d'Hermes en l'arquitectura de la ciutat", organitzada pel
Centre d'Estudis de Simbologia de Barcelona i per l'Institut Municipal
del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida. S'hi exposen 68 fotografies
d'elements arquitectònics de la ciutat, com ara escultures, balcons,
façanes, portes..., en què apareix la figura d'Hermes o Mercuri, déu del
comerç. També s'ofereix un itinerari per diversos carrers (06/03/2005.

del 3/02/2005 al 10/03/2005
Col.legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona
http://www.apabcn.es
C/ Bon Pastor 5

Notícia en vídeo: Telenotícies migdia TVC
http://www.tvcatalunya.com/3alacarta/video.htm?ID=176350147&CAT_ID=tvcat

Experiencia: El universo y su mitología

Un Instituto de Ciudad Real desarrolla una unidad didáctica
sobre la astronomía y los mitos estelares

http://www.aplicaciones.info/articu/arti68z.htm

Hola,

Us envio notícies vàries sobre el món clàssic a Catalunya. No
cal dir que seran benvingudes informacions provinents d'altres
llocs com les Illes o el País Valencià.

Sebastià.

La policia recupera a Barcelona una escultura robada al Colosseu
romà

http://www.avui.com/avui/diari/05/feb/26/430226.htm

Carles Miralles publica el llibre 'Homer' amb l'objectiu
d'ajudar els qui vulguin endinsar-se en el món literari homèric

http://www.avui.com/avui/diari/05/feb/26/430126.htm

Arqueologia romana al Maresme: projecte Cella Vinaria a Teià i
tombes romanes descobertes a Mataró

http://www.vilaweb.com/elpunt/noticies/noticia-1013300.html

http://nosaltres.vilaweb.com/info/vilaweb/elpunt.noti_elpunt?p_id=-1012422

Salvete,

Si no ho coneixeu, feu-hi una ullada!

Notícies en llatí, escrites des de diversos països europeus,
inclosa Catalunya.

Fasciculus 35 actorum Latinorum, die 20 Februarii 2005 in lucem
editus.

http://ephemeris.alcuinus.net/

Valete,

Sebastià

===================================
Jornadas Internacionales de Teatro
TEATRO Y UTOPÍA - (1ª circular)

Valencia, 26 al 28 de mayo de 2005
===================================

*Organiza:

-Grupo de investigación sobre teatro y utopía (Antonio Melero, Mikel
Labiano, Universidad de Valencia), Pascal Thiercy,(CERTA)
-Universidad de Valencia
-LOGO. Asociación española de estudios sobre lengua, pensamiento
y cultura
clásica
-Instituto internacional del Teatro del Mediterráneo
-CERTA (Centre d’Études et de Représentations du Théâtre Antique -
Université de Bretagne Occidentale)

*Ponentes invitados:

-Th. Grammatás (Universidad de Atenas)
-Antonio López Eire (Universidad de Salamanca)
-J. Monleón (Instituto internacional del Teatro del Mediterráneo)
-Carmen Morenilla Talens (Universidad de Valencia)
-M. Morfakidis (Centro de Estudios Neogriegos, bizantinos y
chipriotas)
-Matteo Pellegrino (Universidad de Foggia)
-Jaime Siles Ruiz (Universidad de Valencia)
-Fatima Sousa e Silva (Universidad de Coimbra)

*Comunicaciones: No podrán exceder de 20 minutos de duración.
Para su
aceptación debe remitirse un breve resumen por correo
electrónico antes del
15 de mayo.

*Validez académica: Se prevé la concesión de certificados por
asistencia de
hasta 40 horas.

*Para más información:

Jornadas Internacionales de Teatro y Utopía
Antonio Melero – Mikel Labiano
Tlfn. 96 386 48 61
FAX 96 386 48 17
teatroyutopia@...
http://www.asociacion-logo.org/teatroyutopia






Enlaces a Yahoo! Grupos

<*> Para visitar tu grupo en la web, ve a:
http://es.groups.yahoo.com/group/hermesvirtual/

<*> Para cancelar tu suscripción en este grupo, envía
un mensaje en blanco a:
hermesvirtual-unsubscribe@yahoogroups.com

<*> El uso que hagas de Yahoo! Grupos está sujeto a
las Condiciones del servicio de Yahoo!:
http://es.docs.yahoo.com/info/utos.html

===================================
Jornadas Internacionales de Teatro
TEATRO Y UTOPÍA - (1ª circular)

Valencia, 26 al 28 de mayo de 2005
===================================

*Organiza:

-Grupo de investigación sobre teatro y utopía (Antonio Melero, Mikel
Labiano, Universidad de Valencia), Pascal Thiercy,(CERTA)
-Universidad de Valencia
-LOGO. Asociación española de estudios sobre lengua, pensamiento
y cultura
clásica
-Instituto internacional del Teatro del Mediterráneo
-CERTA (Centre d’Études et de Représentations du Théâtre Antique -
Université de Bretagne Occidentale)

*Ponentes invitados:

-Th. Grammatás (Universidad de Atenas)
-Antonio López Eire (Universidad de Salamanca)
-J. Monleón (Instituto internacional del Teatro del Mediterráneo)
-Carmen Morenilla Talens (Universidad de Valencia)
-M. Morfakidis (Centro de Estudios Neogriegos, bizantinos y
chipriotas)
-Matteo Pellegrino (Universidad de Foggia)
-Jaime Siles Ruiz (Universidad de Valencia)
-Fatima Sousa e Silva (Universidad de Coimbra)

*Comunicaciones: No podrán exceder de 20 minutos de duración.
Para su
aceptación debe remitirse un breve resumen por correo
electrónico antes del
15 de mayo.

*Validez académica: Se prevé la concesión de certificados por
asistencia de
hasta 40 horas.

*Para más información:

Jornadas Internacionales de Teatro y Utopía
Antonio Melero – Mikel Labiano
Tlfn. 96 386 48 61
FAX 96 386 48 17
teatroyutopia@...
http://www.asociacion-logo.org/teatroyutopia

Hola,

Us envio una ressenya d'Aristòfanes publicada a l'Avui d'ahir.

Salutacions,

Sebastià.

La comèdia política
TEATRE
PAU DITO TUBAU

Aristòfanes, Lisístrata.
Introducció i traducció de Joan Pagès. La Magrana. Barcelona, 2004.

L'anècdota divertida i descarada que alimenta l'argument d'una
de les comèdies de més èxit, entre les que encara avui són
representades als escenaris i a les pantalles, de les obres del
grec antic Aristòfanes, és una vaga sexual pactada entre les
dones ateneses i espartanes per aconseguir que els marits tornin
a casa de la guerra i es dediquin a pactar un pròsper armistici.
L'eclosió contemporània de moviments com el feminisme i el
pacifisme ha col·laborat a donar-ne una visió progressista que
subratlla l'esforç de les dones, encapçalades per la icona i
heroïna Lisístrata, a l'hora d'apaivagar els humors guerrers
dels mascles amb un ardit enginyós com és el d'atacar-los el
punt feble de la incontinència.
La idea que l'obra ve a ser una victòria del fem l'amor i no la
guerra servida amb obscenitats gracioses i mofes mordaces té no
obstant alguns detractors. Les sospites provenen de la filiació
política d'Aristòfanes que es pot deduir de les seves obres,
atesa la gairebé inexistència de dades biogràfiques fiables, amb
la hipòtesi que seria un conservador partidari dels oligarques
que tractaven d'atenuar l'avenç de les reformes radicalment
democràtiques durant l'Atenes clàssica, quan no un partidari del
règim oligàrquic dels Trenta Tirans.
En un passatge de la Política Aristòtil relaciona l'establiment
de règims polítics del seu temps en funció dels equilibris entre
els estaments que operen en les guerres; afirma que les forces
lleugeres i navals són sempre democràtiques, i que, en cas de
conflicte, els oligarques que comanden la cavalleria i la
infanteria pesant tenen les de perdre davant de la plebs
insubordinada; el remei que recomana als generals que provenen
de l'oligarquia és una sàvia combinació d'alts comandaments amb
capacitat de domini i classes pobres ben dirigides, així com un
sistema d'accés a les quotes altes de poder que afavoreixi els
interessos de les classes governants.
L'aposta per la pau d'Aristòfanes seria així una manera astuta
d'evitar que es produïssin revoltes internes a favor dels
desheretats, camperols, assalariats, dones i esclaus, que amb
l'arribada de les reformes democràtiques havien pogut accedir
amb molts esforços a diversos drets de ciutadania abans
desconeguts. La remuneració de càrrecs públics havia permès la
participació en política dels condemnats a la inexistència com a
ciutadans a causa d'unes rendes baixes que els mantenien
permanentment sota l'esfera productiva; les dones i els
estrangers havien accedit al dret de paraula en les
deliberacions públiques formalment paritàries a l'àgora; i els
esclaus havien rebut l'inusual benefici d'haver de ser ben
tractats pels seus amos. Però, si es llegeix Lisístrata sense
contrastar-ne històricament els equilibris de forces, els planys
de l'heroïna per les maldats i els marasmes que ocasiona la
guerra semblen un al·legat a favor de la pau com a preludi de
l'atenció als plaers de la vida, una mena de reclamació moral de
justícia, feta amb intel·ligència, per part de les víctimes que
més en pateixen les conseqüències.

ARISTÒFANES NO ÉS JOHN LENNON

L'introductor i traductor Joan Pagès, que se suma a les
temptatives del pare Balasch i de Cristián Carandell, ja deixa
ben clar en el pròleg que no es pot confondre l'Aristòfanes de
l'Antiguitat amb una mena de John Lennon imbuït de filosofia
índia antiga, però una de les característiques de la nostra
ceguesa a l'hora d'interpretar el passat és la projecció dels
prejudicis del present sobre un objecte molt més escàpol,
incomprensible i remot del que ens agradaria creure. De fet, un
mer repàs a les interpretacions històriques de qualsevol obra
clàssica valuosa revela que les manies de cada comentarista i de
cada època s'imposen gairebé sempre a la recerca parcial de
veritats cada vegada més refinades i compartides. Sigui com
sigui, el valor literari i la gràcia d'una obra com aquesta
Lisístrata romanen encara intactes, aptes per a nosaltres com si
no fes vint-i-cinc segles que les frivolitats i lascívies seves
van ser representades per primera vegada entre aplaudiments i
rialles.

Us envio una entrevista publicada a La Vanguardia d'avui,

Salutacions,

Sebastià.

TOM HOLLAND, FILÓSOFO DE LA HISTORIA; AUTOR DE ´RUBICÓN´
"Estudiar la Roma clásica me hizo cristiano"

Tengo 37 años. Nací en Oxford, donde me doctoré con honores. Casado, dos
hijos. He votado por los tres grandes partidos británicos: soy infiel a
sus líderes para ser fiel a los ciudadanos. La esclavitud fue para Roma
lo que el Tercer Mundo es para nosotros, pero hoy somos conscientes de
esa injusticia: la diferencia la marca el cristianismo

LLUÍS AMIGUET - 09/02/2005


Para convencer a mi editor de que me publicara algo tan original como...
¡la historia de Roma!, le dije que el fin de la guerra fría nos retorna
al imperio global: Roma.

-Es una analogía fácil...

-Pero fundada: la división de la ex Yugoslavia, por ejemplo, coincide
con la frontera que fija Diocleciano entre el imperio romano de Oriente
y el de Occidente.

-"Nihil novo sub solem".

-Y cuando yo escribía del rey Mitriades...

-¿Mitriades?

-Invadió lo que hoy es Turquía. Su obsesión era humillar a Roma. Asesinó
a más de 80.000 romanos en una sola noche. Yo estaba escribiendo sobre
Mitriades cuando la radio anunció el atentado de las Torres Gemelas y la
historia de Mitriades me pareció...

-Candente actualidad.

-Sí, porque cuanto más muscular es la política norteamericana, más se
parece a la República Romana. Y tal vez al futuro: recuerde que fue la
obcecación de Roma con Oriente Próximo lo que arruinó la República.

-¿Abarcaron demasiado?

-La globalización embriagó a los romanos y a los filósofos griegos, como
Posidonio, que idearon la coartada moral para su expansión. Posidonio
fue para Roma lo que Fukujama para Washington: teorizó el fin de la
historia. Nada podía ser mejor que la pax romana y, por tanto, nadie iba
a cambiar ese orden mundial. Se acabó la historia.

-Bueno, ha durado un poquito más...

-Los romanos creían a pies juntillas que cuando sometían a lejanas
tribus estaban simplemente defendiéndose. Y Posidonio alumbra la teoría
del ataque preventivo mucho antes que los neocon y Rumsfeld.

-¿Los invadidos estaban de acuerdo?

-Pensaban que los romanos estaban locos y algo había: lo vemos al
analizar la psique de los romanos que dominan el mundo.

-¿Engordaban sin tasa? ¿Psicoanálisis?

-Se vanagloriaban de dominarlo, pero temían el castigo de los dioses por
volar tan alto. Era una mezcla que nos resulta familiar de orgullo,
ansiedad y miedo...

-Los Asustados Unidos de América.

-Todos los occidentales sentimos hoy esa ansiedad culpable ante el
Tercer Mundo, que son nuestros esclavos de hoy, pero con una diferencia
fundamental.

-¿Las ONG?

-Los romanos sometían a sus esclavos sin sentir la mínima empatía por su
sufrimiento. Al contrario: la sumisión esclava afirmaba su superioridad
de ciudadanos libres.

-¿Y acaso nosotros no sentimos la misma superioridad respecto al Tercer
Mundo?

-Somos moralmente mejores, porque somos conscientes de lo injustos que
somos con el Tercer Mundo.Ysabemos que el hambre es inmoral, porque
entre los romanos y nosotros está Cristo. La compasión por el débil es
aportación absoluta de la cristiandad.

-Los cristianos también matan y roban.

-Cometen crímenes, sí, pero créame: ni la mitad de salvajes que antes de
Cristo.

-¿Se ha convertido usted?

-Estudiar la Roma clásica me hizo cristiano. Y me obliga a replantearme
mi fe.

-¿Espartaco fue prerrojo o precura?

-Es un comunista avant la lettre.

-¿Y sus discípulos?

-Los esclavos rebeldes no querían acabar con la esclavitud, sino ser
libres para esclavizar a otros. En cambio, Espartaco predica contra la
esclavitud la igualdad entre los hombres: apasionante. Lástima que todas
las fuentes que tenemos sobre él sean romanas.

-¿Por qué surge y por qué decae Roma?

-La moral romana conquista el mundo y nace cuando una tribu bárbara les
sorprende y les saquea y huyen. Es tan denigrante que Roma adopta la
noción mafiosa de honor.

-Ya no le toserá nadie.

-Ahí está el germen de la guerra preventiva: desde esa humillación, no
tolerará que nadie, cerca o lejos, tenga la capacidad de atacarla jamás.
Así conquistan el mundo.

-También tenía sus ejes del mal.

-Hasta entonces, la guerra era una especie de deporte: las tribus se
encontraban, luchaban, saqueaban y volvían a casa. Los romanos cambian
el juego. Ganan y se quedan para la extorsión: un tributo a cambio de
protección, que tampoco era tan mal negocio para los perdedores en
aquellos tiempos.

-¿Por qué cayó Roma?

-La esclavitud paralizó la innovación tecnológica. El motor de vapor ya
fue inventado en Alejandría, pero en vez de utilizarlo para ahorrar en
trabajo de esclavos, lo usaron como juguete trivial, porque si la
máquina hacía el trabajo..., ¿qué harían los esclavos?

-¿Y no faltaban esclavos?

-Los terroristas de entonces eran piratas persas tolerados por Roma
porque le facilitaban energía barata, es decir, esclavos, hasta que
empezaron a secuestrar romanos...

-Por ejemplo, sodomizan a Clodio.

-De eso se mofa César. Tachan a Roma de "Gran Satán", como Jomeiny; de
hecho nuestro modelo de diablo arranca de ese dualismo persa, e
incendian el puerto de Roma...

-Wall Street.

-Roma, atemorizada, da poderes a un general, Pompeyo, para que los
barra, y es tan eficaz que pone la República a su sombra. Ahí empieza la
gran disyuntiva hoy aún abierta...

-¿?

-¿Seguridad o libertad? César quiere ser Pompeyo y más. Si cruza el
Rubicón, acaba con la libertad de la República, pero si no lo cruza, él
mismo será procesado. Cruza y obtiene un poder absoluto. Tras el fin de
César y las guerras civiles, los romanos acaban prefiriendo seguridad a
cambio de su libertad. Es el fin de la República de hombres libres.

MOTS AMB ARRELS. ELS NOMS DE LLOC ENS PARLEN Exposició sobre Toponímia
organitzada per la Fundació Caixa Sabadell i la Comissió de Toponímia de
Catalunya, i amb el suport dels Departaments de Política Territorial i
Obres Públiques, d’Educació, de la Presidència i d’Economia i Finances,
de la Generalitat de Catalunya. És una exposició recomanada per a
l’alumnat d’Educació Secundària. • Palau Robert (passeig de Gràcia, 107,
de Barcelona): 9 de febrer fins al 3 d’abril • Sala d’Exposicions de
Caixa Sabadell (carrer de Gràcia, 17, de Sabadell): 7 d’abril al 5 de
juny de 2005 L’exposició, amb moltes aportacions, presenta un
audiovisual i un interactiu molt interessants que permeten treballar
sobre el terreny tota la varietat de la toponímia a partir de la
presència de muntanyes i roques, valls i planes, l’aigua, la mar… en els
nostres topònims. També hi trobareu: 1. Un país de paraules: els
topònims de les comarques del Principat 2. La toponímia … ve d’antic:
els orígens històrics dels topònims 3. La toponímia … no té fronteres:
topònims viatgers 4. La toponímia en perill: inclou “Topònims i
dictadures”. Les visites dels grups d’alumnes es considera que poden
durar poc més d’una hora. Per a concertar les visites, els centres heu
de contactar per telèfon amb el Servei d'Ensenyament del Català, de la
Subdirecció General de Llengua i Cohesió Social, (telèfon 934006900,
ext. 3826, Sra. Dolors Graell, de les 12 a les 14 hores). L’entrada és
gratuïta.

A l'article d'Oriol Bohigas sobre la plaça Vila de Madrid de Barcelona
(accessible a http://www.avui.com/avui/diari/05/gen/23/c10123.htm)
l'arquitecte responsable respon amb aquest article d'avui:

LA PLAÇA DE LA VILA DE MADRID INACABADA

Toni Casamor

La plaça Vila de Madrid amaga una joia. La necròpolis romana
investigada i musealitzada per l'arquitecte Florensa, als anys
cinquanta, va ser declarada Bé Cultural d'Interès Nacional per la
Generalitat de Catalunya l'any 1995 i és una d'aquelles rareses
imprevistes que afegeixen valor i personalitat a un barri. A part
d'aquest antic cementiri dels segles I-III dC, la Barcelona romana
només és visible a través de les restes del temple romà (al carrer
Paradís) i les restes de la muralla romana. Al costat de l'espai
arqueològic de Santa Caterina i el jaciment de l'antic Mercat del
Born, la plaça Vila de Madrid pot ser considerada un dels principals
enclavaments on es fa present la història de Catalunya. "Al terra
d'aquesta plaça hi ha una finestra oberta; només a tres metres de
distància podem observar 18 segles enrere", ens deia mossèn Armengol
als infants. Corrien els anys seixanta i des d'aleshores he estat
convençut que aquest lloc de la Ciutat Vella de Barcelona és un lloc
afortunat.
Si aquesta troballa hagués estat a París o a Zuric seria un centre
d'atenció, visita i estudi de primer ordre a la ciutat. A Barcelona,
en canvi, la joia passa encara desapercebuda, donat que la
transformació de la plaça començada l'any 2000 no ha encetat encara la
prevista revitalització i potenciació de l'espai arqueològic. La
llarga durada dels treballs va aconsellar deixar per més endavant una
nova i important il·luminació nocturna, la pavimentació i la
musealització de l'espai arqueològic, i la creació d'un centre
d'interpretació. Aquest espai, situat al subsòl de la plaça, serà una
gran sala, que ampliarà l'espai arqueològic, donarà accés a la
necròpolis i donarà a conèixer els ritus funeraris romans. D'aquest
futur centre només n'és visible la pèrgola que, com un periscopi,
emergeix de les entranyes de la història per reclamar l'atenció dels
vianants, donar una primera informació sobre el jaciment i emmarcar la
principal visual de la via romana. Les intervencions previstes a la
zona arqueològica han de convertir aquest forat en el protagonista
presencial de la plaça, i aquesta, en un dels més interessants espais
arqueològics urbans visitables de l'àmbit europeu.
D'altra banda, la plaça Vila de Madrid no ha estat mai un espai
comercial, com el Portal de l'Àngel, ni és una plaça representativa,
com la plaça de Sant Jaume. De fet, no és ni tan sols una plaça
antiga, sinó un espai urbà sorgit de la necessitat d'esponjar els
habitatges construïts a mitjans del segle XX. Per això es va optar per
suprimir l'aparcament i construir un nou paisatge arqueològic, que
conté, cal recordar-ho, l'única superfície pública de gespa de Ciutat
Vella, llevat del Parc de la Ciutadella. És cert que a la plaça hi ha
tensions de caràcter cívic. Els veïns reclamen vigilància i encara es
podria afegir neteja, il·luminació i manteniment de la jardineria i de
les instal·lacions. Les reclamacions són justes i no haurien de ser
cap sorpresa. Crec que són conseqüents amb el fet que la plaça sigui
ara un espai indiferenciat i inacabat, i també amb la manca d'altres
superfícies enjardinades i de gespa a Ciutat Vella.
Els veïns de Ciutat Vella comparteixen, de fet, el seu barri amb molts
altres usuaris. Barcelonins i visitants hi venim a comprar, a
passejar, a treballar, a fer gestions i a gaudir de la ciutat
històrica. La millor manera d'evitar els usuaris indesitjats serà
facilitar l'accés d'altres usuaris, interessats en la història i en la
cultura. I convertir la plaça en un lloc magnífic.
Una reflexió pausada ens farà veure que la troballa de les tombes no
és un inconvenient per a la plaça Vila de Madrid; tot al contrari, és
la seva gran oportunitat, cal només una vista lúcida i una mica de
valentia per saber-la aprofitar. Si ho fem, la plaça Vila de Madrid
serà, definitivament, una plaça afortunada.

Toni Casamor. Arquitecte. autor del projecte de remodelació de la
plaça Vila de Madrid
http://www.avui.com/avui/diari/05/feb/03/c40103.htm

El Teatre Nacional de Catalunya (Sala Petita) estrena Ròmul el
Gran del dramaturg suís Friedrich Dürrenmatt (1948), dirigida
per Carles Alfaro, interpretada per Francesc Orella, Teresa
Vallicrosa, Jaume Mallofré, Pep Jové, Ricardo Moya, Eva de Luis
i Carles Martínez, i traduïda per Feliu Formosa. Es tracta d'una
tragicomèdia crítica sobre el poder polític a partir de Ròmul,
un emperador romà fictici que pren les decisions de govern
segons si les seves gallines ponen o no.


'Ròmul el Gran'
TNC (Sala Petita)
Del 03/02 al
27/03

Hola a tothom,

Al suplement de cultura de l'Avui hi podeu llegir una ressenya
sobre el llibre:

Margalida Capellà i Soler, Poetes gregues antigues. Publicacions
de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 2004.

accessible a:

http://www.avui.com/avui/diari/05/gen/27/k130127.htm

Fins aviat,

Sebastià.

Hola a tothom,

Al web del Periódico ja es pot consultar l'especial (del dia 5
de gener) sobre Alexandre i les els llibres que se n'han
publicat (4 pàgines). En la versió en PDF apareixen moltes
referències més, però per veure-la cal registrar-se
gratuïtament.

http://www.elperiodico.com/libros/default.asp?
idpublicacio_PK=13&idioma=CAT&t=1&idseccio_PK=389&h=050113

Us afegeixo a sota un article de Sebastià Alzamora sobre la
pel·li publicat a l'Avui divendres passat (21-I-2005):

http://www.avui.com/avui/diari/05/gen/21/c30121.htm

Fins aviat,

Sebastià.

----------------------------

Stone gairebé ha convertit Alexandre el Gran en un directiu
del Fòrum

L'heroi i les sabatilles

Sebastià Alzamora

És notori que a la majoria del personal el governa una passió,
de vegades de mal explicar de tan furibunda, per adaptar els
grans personatges de la història a la mesura de la seva
vulgaritat. N'hem tingut un exemple recent en el cineasta
Oliver Stone -que sempre ha demostrat problemes a l'hora
d'harmonitzar la contradicció entre la seva fascinació pels
herois i el seu ideari de progre de Hollywood- i aquest
aparatós patracol que, sota el títol d'Alejandro Magno,
s'exhibeix ara a les pantalles dels nostres cinemes. Més que
una reconstrucció de la història del rei més temible de
l'Antiguitat, l'home que va expandir l'hel·lenisme fins als
confins del món llavors conegut i més enllà, el film sembla el
biopic d'algun líder de la cienciologia, o del fundador
d'alguna ONG.
No li negarem el pa i la sal al senyor Stone, i, malgrat que
no ens quedi altre remei que considerar-lo un sermonaire
pesat, defensarem -contra els entesos, si cal- part de la seva
obra, com el guió d'aquella esplèndida Manhattan Sud que
dirigí Michael Cimino, o, entre les pel·lícules que ell mateix
ha dirigit, la primerenca Salvador, la melopea lisèrgica de
Natural Born Killers o la vigorosa JFK, sense que això ens
impedeixi deplorar-ne d'altres, com la cèlebre Platoon (que li
va donar el toc de gràcia definitiu al pobre Adagio
d'Albinoni), o aquells feixucs pastissos de nata coneguts com
Nascut el quatre de juliol o Wall Street. Però el que li ha
succeït a Stone amb la història del gran rei dels macedonis va
més enllà del fracàs purament artístic (aquelles el·lipsis
patilleres, aquell desori narratiu, aquella perrucota groc
canari damunt la clepsa de Colin Farrell, aquelles
sobreactuacions involuntàriament paròdiques, aquell clamorós
miscasting d'Angelina Jolie fent l'Olímpia més inversemblant i
més hortera que algú pugui imaginar) per entrar directament
dins el terreny de l'autoparany psicològic. A Oliver Stone
Alexandre el Gran se li ha convertit, sense adonar-se'n, en un
xaval polit i culte (ni més ni menys que Aristòtil li havia
ensenyat de lletra), ple de salut i de bones intencions, que
sembla el director d'algun programa didàctic per a immigrants,
que no arrasa els pobles de l'Àsia Menor per sotmetre'ls, sinó
per integrar-los a la societat del benestar macedònia, i que
manté amb el seu amic i general Hefestió unes relacions més
metro que no pas homosexuals. Importa poc que Alexandre
esdevingués, a mesura que el seu impressionant imperi
s'expandia més i més, un rei cada vegada més despòtic, i que
la seva vanitat el dugués a preferir la submissió llagotera
dels perses i els egipcis acabats d'annexionar (i que li
donaven tractament de gran rei i de persona divina) a l'adust
acatament dels seus compatriotes grecs: Oliver Stone prefereix
interpretar que l'actitud d'Alexandre -com el seu casament amb
la princesa bàrbara Roxanna, que li valgué la incomprensió i
la desaprovació de tot el cercle cortesà- es deu a una
voluntat tan digna d'elogi com la de fomentar, predicant amb
l'exemple, la bona entesa entre els pobles que ell mateix
esclafava. Igualment, la qüestió de la bi o homosexualitat,
que a l'època era practicada amb absoluta normalitat per la
majoria dels mascles de la tribu (i que tanta polèmica ha
suscitat entre els fatxes irredempts de sempre, i sobretot, no
cal dir-ho, als EUA), es resol al film amb l'estovament
habitual en aquests casos, de tal manera que Hefestió i
Alexandre no passen d'intercanviar unes quantes mirades que
perden una mica d'oli i acaben semblant més els Pecos que cap
altra cosa.
En una paraula, a Stone li ha faltat poc per transmutar
Alexandre el Gran en un directiu del Fòrum de les Cultures: un
tema de Carlinhos Brown afegit a la infumable banda sonora de
Vangelis i ja ho tenia. Stone ha pres un dels mites
fundacionals de la nostra cultura i l'ha jivaritzat a la mida
dels seus instints més baixos de progre desconcertat. El que
veiem en aquesta pel·lícula és un Alexandre empal·lidit
obligat a calçar les sabatilles del senyor Oliver Stone. I,
quan la cosa s'ha estavellat sense remei contra la taquilla i
la crítica dels mateixos EUA, el subconscient l'ha tornat a
trair i ha volgut sortir del pas afirmant que se l'estava
castigant políticament a causa dels seus dos documentals sobre
Fidel Castro. La consciència, o fins i tot la voluntat de
marginalitat, també forma part de la vanitat de molts
artistes, que no esperen altra cosa que un motiu, ni que sigui
agafat pels cabells, per poder declamar amb els ulls en blanc
que són víctimes d'alguna conspiració per fer-los la punyeta.
A ells, que són tan autèntics i tan antisistema.
En fi, en aquest article li ha tocat el rebre a Oliver Stone i
a la seva pel·lícula, però només perquè em sembla un cas prou
alliçonador i prou neutre perquè ningú se m'emprenyi
(Hollywood ens cau lluny). I tanmateix ens convé (els convé a
alguns, sobretot) treure'n les pertinents conclusions: ai
d'aquell que no sent el degut respecte davant dels mites,
perquè al final li flaquejaran les forces i acabarà morint
ofegat dins el ridícul. I ai d'aquell que necessita anar
sempre calçant sabatilles a les coses de la vida, perquè la
vida és salvatge i descalça i d'una coça llença les putes
sabatilles a la cara dels creguts i dels pusil·lànimes.

Sebastià Alzamora. Escriptor

Hola a tothom

Si algun afortunat va a Roma aquests últims dies de gener pot visitar
l'exposició
*'ELS COLORS DELS MARBRES ANTICS'*
http://mv.vatican.va/4_ES/pages/z-Info/Eventi/Eventi_2004_11_17.html

Us n'afegeixo tot seguit una ressenya periodística d'avui.

Valete,

Sebastià.


             J.J. Navarro Arisa


   ELS COLORS DE L'ANTIGUITAT

*A*mb els amics més propers -tots ells cinèfils- tenim un petit joc
privat que consisteix a endevinar de quina època són les pel·lícules
situades a l'antiguitat. No es tracta d'encertar quin temps representen,
sinó en quin moment del segle XX han estat fetes. Hi ha pistes gairebé
infal·libles: si els personatges masculins porten els cabells pentinats
a navalla i els femenins llueixen una permanent fixada amb grans
quantitats de laca, el film ha de ser dels anys 60 o 70 del segle
passat. Parlo, és clar, de les pel·lícules que volen representar
l'antiguitat més o menys remota, la Grècia o l'Egipte antics o l'Imperi
Romà. Hi ha un indicatiu més subtil, però no menys evident, que és el
color. Si els edificis, els interiors i les estàtues són d'un blanc
immaculat o, si més no, d'un color uniforme, vol dir que els
dissenyadors de la pel·lícula han partit de la base que la gent antiga
ignorava o menyspreava els colors amb un exquisit (i modern) gust pel
/minimal/.
La realitat és que encara sabem poca cosa dels colors de l'antiguitat.
De quin color era l'Acròpoli d'Atenes quan era nova? Com estaven
pintades les estàtues murals de Persèpolis o els jardins penjants de
Babilònia? ¿Sentien els antics horror al buit i a la monocromia o
posseïen un gust per la concisió i l'estilització dignes d'un decorador
eteri de mitjans del segle XX? ¿I si no sabem gairebé res dels colors de
fa dos mil anys, com podem saber, per exemple, de quin color eren els
dinosaures? Sí, ja sé que a /Parc Juràssic/ -només per posar un exemple-
surten tots de colors verdosos o marronosos, perfectes per al camuflatge
als boscos primordials, ¿però com podem estar-ne segurs, que no hi havia
dinosaures de color groc canari, verd cridaner o (quan s'excitaven)
vermell o violaci?
Reconec que la incògnita cromàtica dels dinosaures és complicada de
resoldre (aneu a buscar colors de fa 65 milions d'anys), però la de la
nostra antiguitat no ho és tant. Els Museus Vaticans de Roma ofereixen
fins al 31 de gener una fascinant exposició dedicada a proposar
coloracions per a l'estatuària antiga. Roma és una ciutat a la qual
sempre estic disposat a viatjar, físicament o virtualment, però si no en
teniu ganes o possibilitat, val la pena una exploració informàtica del
contingut d'aquesta exposició, així com de la que té lloc a l'Accademia
dei Lincei sobre els invents de Leonardo da Vinci, de la qual parlava fa
dies. A la dels Museus Vaticans, sobre els colors del marbre antic, hi
podeu trobar interessants propostes experimentals sobre el possible
cromatisme de peces com la mítica estàtua de la deessa Pal·les Atena
(una de les anomenades meravelles del món antic) o el naturalisme i
vividesa d'estàtues com una del primer emperador romà, August,
representat amb pertorbador realisme i riquesa de detalls.
D'on ens ve la idea que la gent antiga era insensible als colors i al
naturalisme? Segurament és una idea romàntica -és a dir, relativament
moderna- treta de l'evidència de l'absència de color de les ruïnes. Com
que els vestigis de l'antiguitat s'han trobat descolorits i hem ignorat
metòdicament les petites traces de color que encara tenen alguns, ens
pensem que sempre van ser així. De fet, és més excitant pensar que
l'Acròpoli antiga era un mosaic de blaus, daurats, vermells encesos,
grocs lluminosos i verds brillants, o que la fama de Pal·les Atena era
tan gran per la seva espectacular policromia. Imaginar els colors de
l'antiguitat és una porta oberta a quelcom que és plaent per a gairebé
tothom: somiar en colors. A més, la proposta dels Museus Vaticans també
és interactiva: qualsevol espectador pot proposar la seva versió dels
colors del passat, que podem imaginar i reconstruir malgrat que el temps
els hagi esborrat.

------------------------------------------------------------------------

*'ELS COLORS DELS MARBRES ANTICS'*
/Museus Vaticans de Roma
/Fins al 31 de gener

http://www.avui.com/avui/diari/05/gen/19/ul0119.htm

Tibi gratias ago, Pep. Articulus multum mihi placuit.

Per si a algú li interessa trobarà les adreces dels cercles llatífons de
Barcelona i Girona a:

http://www.xtec.es/~sgiralt/labyrinthus/internet/webclass.htm

Valete,

Sebastià.

Per a qui pugui interessar.
Una abraçada a tots

=====
" No hay lenguas muertas sino cerebros aletargados " (Carlos Ruiz Zafón)





______________________________________________
Renovamos el Correo Yahoo!: ¡250 MB GRATIS!
Nuevos servicios, más seguridad
http://correo.yahoo.es

Hola Lluís i altres,

Em sembla molt bé la teva iniciativa i veig que ja has posat mans a la
feina.
Fins aviat,

Sebastià.

En/na Lluís Inclan ha escrit:

> Hola, Sebastià i tots,
>                                 fa uns dies vaig conèixer l'existència
> d'hermesvirtual i m'hi vaig apuntar, perquè totes aquestes coses fan
> revifar una mica la flama de les clàssiques. Em dic Lluís Inclan i són
> professor (de llatí, grec i cultura clàssica) a l'Institut Cendrassos
> de Figueres.
>                                 Cres que pot ser d'interés anar
> omplint el grup de contingut. A mesura que tingui temps, si et sembla
> bé, puc anar incorporant a 'Yahoogroups' alguns enllaços a pàgines
> interessants pels classicistes.
>                                 Una abraçada a tothom. Fins la
> propera. Lluís.
>

Ramon, perdona que hagi trigat a respondre't. He pogut comprovar que la
teva foto ja vas aconseguir penjar-la. Si no la vas veure potser és que
triga una mica a aparèixer.

Podeu veure el perfil (i la foto) dels membres entrant amb el nom
d'usuari i la contrasenya, evidentment sempre que us hagueu obert un
compte a Yahoo Groups, i anant a la secció de Miembros. De moment he
vist que hi ha alguna foto i algun retrat virtual, però hi ha altres
membres que prefereixen passar desapercebuts. Naturalment no hi ha cap
problema que qui ho prefereixi mantingui l'anonimat.

Recordeu que qualsevol de vosaltres pot enviar informacions i/o opinions
que pensi que puguin interessar al  grup. M'agadaria que hi hagués
participació de tothom.

Estem al començament i de moment som poquets. Per això estaria bé que si
coneixeu persones que hi poguessin estar interessades els féssiu
conèixer la llista.

Algú de vosaltres ja s'ha presentat. Si algú més ho vol fer, endavant.
Com ja sabeu en jo sóc l'administrador i l'autor del portal Labyrinthus.
Sóc professor de llatí, grec, cultura clàssica i altres coses que
convinguin a l'IES Alella, al Maresme, a prop de Barcelona.

Seguirem en contacte,

Sebastià Giralt

Ramon, perdona que hagi trigat a respondre't. He pogut comprovar que la
teva foto ja vas aconseguir penjar-la. Si no la vas veure potser és que
triga una mica a aparèixer.

Podeu veure el perfil (i la foto) dels membres entrant amb el nom
d'usuari i la contrasenya, evidentment sempre que us hagueu obert un
compte a Yahoo Groups, i anant a la secció de Miembros. De moment he
vist que hi ha alguna foto i algun retrat virtual, però hi ha altres
membres que prefereixen passar desapercebuts. Naturalment no hi ha cap
problema que qui ho prefereixi mantingui l'anonimat.

Recordeu que qualsevol de vosaltres pot enviar informacions i/o opinions
que pensi que puguin interessar al  grup. M'agadaria que hi hagués
participació de tothom.

Estem al començament i de moment som poquets. Per això estaria bé que si
coneixeu persones que hi poguessin estar interessades els féssiu
conèixer la llista.

Algú de vosaltres ja s'ha presentat. Si algú més ho vol fer, endavant.
Com ja sabeu en jo sóc l'administrador i l'autor del portal Labyrinthus.
Sóc professor de llatí, grec, cultura clàssica i altres coses que
convinguin a l'IES Alella, al Maresme, a prop de Barcelona.

Seguirem en contacte,

Sebastià Giralt

Us envio aquesta notícia, tot i que ja la deveu conèixer:


Un examen recent de la "Pedra de Son Puig", un bloc de marbre amb una
inscripció incompleta dedicada a August dóna suport a la hipòtesi
defensada per l'arquitecte Luis Moranta
<http://palma.infotelecom.es/%7Emoranta/>, segons la qual la ciutat
romana de Palma disposava un teatre a la vora del port romà, als actuals
carrers Paraires, Jovellanos i la plaça Joan Carles I, segons mostraria
l'estructura circular de l'illa de cases.

Notícia: www.culturaclasica.com
<http://www.culturaclasica.com/nuntii2005/enero/teatro_palma.htm>

Gràcies per la infornmació.
Bon cap de setmana.PEP

  --- Sebastià Giralt <sgiralt@...> escribió:

---------------------------------
Benvinguts a la llista, col·legues,

De moment no som gaires però espero que amb el temps
anirem creixent.

Al suplement cultural de l'Avui d'avui podeu llegir un
llarg article
titulat  "Aquil·les, l'heroi" de CARLES MIRALLES sobre
el recent llibre
de Baricco sobre la Ilíada.

Podeu accedir a l'article en versió electrònica:

1a pàg.--->
http://www.avui.com/avui/diari/05/gen/13/k40113.htm
2a pàg. -->
http://www.avui.com/avui/diari/05/gen/13/k50113.htm

També ha sortit unes pàgines sobre publicacions
històriques i narratives
al voltant d'Alexandre al Periódico d'avui, però no
se'n podrà llegir la
versió electrònica fins d'aquí a una setmana.

Valete,

Sebastià Giralt


Patrocinio de Yahoo! Grupos

---------------------------------
Enlaces a Yahoo! Grupos

    Para visitar tu grupo en la web, accede a :
http://es.groups.yahoo.com/group/hermesvirtual/

    Para cancelar tu suscripción a este grupo, envía un
mensaje a:
hermesvirtual-unsubscribe@yahoogroups.com

    El uso que hagas de Yahoo! Grupos está sujeto a las
Condiciones del servicio de Yahoo!.


=====
" No hay lenguas muertas sino cerebros aletargados " (Carlos Ruiz Zafón)



______________________________________________
Renovamos el Correo Yahoo!: ¡250 MB GRATIS!
Nuevos servicios, más seguridad
http://correo.yahoo.es

Hola Ramon,

quan me vaig fer la meva adreça volia posar-me una
dita llatina, però totes estaven agafades i no volia
posar un nº darrera; després de cercar moltes
finalment vaig escriure el relatiu i finalment ningú
la tenia pròpia , així que aquesta es personal i
intrasferible.
una abrçada.PEP


--- Ramon Torne <rtornet@...> escribió:
> Benvolgut Pep,
>
> salutacions ben cordials. Això del nom quiquaequod@
> està molt rebé.
>
> Teu,
>
> Ramon Torné Teixidó
> www.classicat.net
> www.culturaclassica.com
>
> pep campillo galmes <quiquaequod@...> wrote:
> Som PEP CAMPILLO, professor de llatí i grec del IES.
> Calvià de Mallorca i coordinador del Seminari
> Permanent de Clàssiques del CEP de Palma.
> Aquest curs hem fet el curs "La cultura clàssica i
> les
> noves tecnologies".
> Saluts a tots.
>
> =====
> " No hay lenguas muertas sino cerebros aletargados "
> (Carlos Ruiz Zafón)
>
>
>
> ______________________________________________
> Renovamos el Correo Yahoo!: ¡250 MB GRATIS!
> Nuevos servicios, más seguridad
> http://correo.yahoo.es
>
> Patrocinio de Yahoo! Grupos
>
> ---------------------------------
> Enlaces a Yahoo! Grupos
>
>    Para visitar tu grupo en la web, accede a :
> http://es.groups.yahoo.com/group/hermesvirtual/
>
>    Para cancelar tu suscripción a este grupo, envía
> un mensaje a:
> hermesvirtual-unsubscribe@yahoogroups.com
>
>    El uso que hagas de Yahoo! Grupos está sujeto a
> las Condiciones del servicio de Yahoo!.
>
>
>
> Ramon Torné Teixidó
>
>
>
> ---------------------------------
>
>

=====
" No hay lenguas muertas sino cerebros aletargados " (Carlos Ruiz Zafón)



______________________________________________
Renovamos el Correo Yahoo!: ¡250 MB GRATIS!
Nuevos servicios, más seguridad
http://correo.yahoo.es

Benvinguts a la llista, col·legues,

De moment no som gaires però espero que amb el temps anirem creixent.

Al suplement cultural de l'Avui d'avui podeu llegir un llarg article
titulat  "Aquil·les, l'heroi" de CARLES MIRALLES sobre el recent llibre
de Baricco sobre la Ilíada.

Podeu accedir a l'article en versió electrònica:

1a pàg.--->  http://www.avui.com/avui/diari/05/gen/13/k40113.htm
2a pàg. --> http://www.avui.com/avui/diari/05/gen/13/k50113.htm

També ha sortit unes pàgines sobre publicacions històriques i narratives
al voltant d'Alexandre al Periódico d'avui, però no se'n podrà llegir la
versió electrònica fins d'aquí a una setmana.

Valete,

Sebastià Giralt

Som PEP CAMPILLO, professor de llatí i grec del IES.
Calvià de Mallorca i coordinador del Seminari
Permanent de Clàssiques del CEP de Palma.
Aquest curs hem fet el curs "La cultura clàssica i les
noves tecnologies".
Saluts a tots.

=====
" No hay lenguas muertas sino cerebros aletargados " (Carlos Ruiz Zafón)


           
______________________________________________
Renovamos el Correo Yahoo!: ¡250 MB GRATIS!
Nuevos servicios, más seguridad
http://correo.yahoo.es

Som PEP CAMPILLO, professor de llatí i grec del IES.
Calvià de Mallorca i coordinador del Seminari
Permanent de Clàssiques del CEP de Palma.
Aquest curs hem fet el curs "La cultura clàssica i les
noves tecnologies".
Saluts a tots.

=====
" No hay lenguas muertas sino cerebros aletargados " (Carlos Ruiz Zafón)



______________________________________________
Renovamos el Correo Yahoo!: ¡250 MB GRATIS!
Nuevos servicios, más seguridad
http://correo.yahoo.es