"Vaig néixer al Poble Sec. Parlo com els nois del meu carrer. El meu pare és un obrer. La meva mare una pagesa aragonesa, de Belchite. He fet sempre tot el què he pogut per fer-los feliços. I ara que ho he deixat tot per cantar, ells m'han sabut entendre. Vaig estudiar el peritatge agrícola. I a la Universitat Laboral de Tarragona vaig sortir, a més, amb el diploma de torner-fresador. He estat sempre un bon alumne. Un alumne premiat. M'agrada fonamentalment allò que és ben fet. Per això procuro que les meves cançons diguin cada vegada més coses i les diguin bé. Se m'acudí fer cançons tot de cop. De petit m'agradava cantar. Sobretot coses vives i populars. La música em vingué abans que la poesia.L'expressió poètica ha estat en mi un producte del treball i de l'esforç.Els temes per a les meves cançons se m'acuden espontàniament.No els busco mai.Però a vegades em cal deixar-los perquè no trobo de seguida la manera d'expresar-los.Voldria cantar a la Natura,la Terra,el Paisatge,la vida camperola,m'atreuen particularment.De petit passava cada any una temporada al poble de la meva mare.Després,quan ja era perit agrícola,vaig passar dos anys al Pirineu.No m'atribuexo cap paper dins la cançó catalana.No m'he fixat mai cap punt de sortida ni cap punt d'arribada.L'èxit artístic em tempta molt més que l'èxit econòmic.No pretenc fer-me un estil.Espero que vingui tot sol.Em rebenta l'esnobisme inconscient.Del vestir,només me´n preocupa la comoditat.M'agraden les noies amb mini- faldilla.I penso que aquells que ara tenen de quinze a divuit anys són la gent en qui realment es podrà confiar,per fi.