Rene Jacobs is now an adherent of Interlingua!
--- auliuniv <
auliuniv@...> wrote:
> Ti es un articul del SUPER LI FRONTIERAS, no. 3,
> mai-juunio 1952, 3. annu.
> [A critique of ILa in 1952]
>
> INTERLINGUE DE IALA
>
> Proque yo have un brochura editet de IALA, yo posse
> nu precisar li punctus, criticabil in su
> Interlingua.
>
> Lu unesim quel apari strax es li pondere de su
> frase, supercargat de vocabules e
> terminationes ínutil. Li repetitiones del finales en
> -te e -mente fatiga e letor e auditor.
> Infelicemen ti alongation del paroles existe
> precipue in "vocabules-instrumentes",
> pronomines, conjunctiones etc., queles es lu max
> usat. Ples vider: anxietaTE, necessitaTE,
> disveloppamenTO, probabilemenTE, primemenTE,
> requirimenTO, esitaTE, - e anc:
> assecurate, subsequente, complicate,
> favorabilemente.
>
> Ti gigantisme attinge, ne solmen nomines e
> adverbies, ma ancor adjectives, queles tande ne
> posse esser distintet de nomines (Felicimen on ne
> impera li accord del adjectives!). Li
> nomines es, sive terminat per O, sive per A, sin que
> on posse distinter li rationes de ti
> election: cameradA, ma productO; parolA, ma
> projectO; luctA, ma mediO; casA, ma carrO
> etc.
>
> Tamen existe nomines in -E (como adjectives) e mem
> con consonante final (benque to
> apare ne pleser al genitores del lingua):
> responsabilitate, habitude, hereditage, radice,
> classe
> etc. - jornal, magazin, moral, start, ration factor,
> leader etc.
>
> A ti ín regularitás se addi li retorne al arcaic
> formas del latin, plu mult complicat quam li
> modern formas vivent: causa (ma tamen li nomine:
> cosa!) -littera - ullo - pauco - alicun -
> manuscripto e scriber - satis - parve - homine -
> epocha - characteristic - mechanic -
> recognoscentia etc., sin parlar pri pronomines
> (ille, isto, cuje!) e vocabules de ligation (sed,
> verso, trans, assi).
>
> "Romance" es to libre o cant? Yo deve releer li
> contextu por descovrir li solution del
> problema. - "littera" índifferentemen nomina li
> corriere e li elementes scriptural - studio es
> studie e chambre - pare ultra su international
> sense, significa anc li verbe "apari". To es
> solmen quel exemples. It existe anc notiones
> traductet med plur nomines: homano e homine,
> colono e colonista, satis e bastante, effectualitate
> e efficientia etc.
>
> Yo cert save que ti duplic signification jace in li
> international vocabulario, e dunc es ímpossibil
> reducter. Adminim on deve effortiar se minimisar ti
> "duplettes", queles complica li lingue, e ne
> crear nov occasiones de erras.
>
> Yo vell anc posser remarcar, parlante pri
> regularitá, li complication del derivation, quel
> postula sovente du, tri radicas - o plu mult (manual
> de mano, spiritual de spirito). Yo crede
> que li scientistas in lor laborchambre ne sufice
> attente al postulation del popul. Li munde vole
> un lingue simplic, clar, facil a usar por omnes - to
> es li danese farmero, li anglese marinero, li
> arab pastor e li coolie chinese - tam quam li
> american ingeniero e li francese student. Yo
> pensa traducter talmen lor desira: "Noi accepta to
> qual simplifica li interlingue; noi lassa to,
> quel complica nor international relationes."
>
> R. Jacobs
>